LLIBRET
Manon Lescaut
Dramma lirico in quatro atti.
Musica: Giacomo Puccini.
Libretto: Marco Praga, Domenico Oliva,
Luigi Illica, Giuseppe Giacosa
e Giulio Ricordi.
Prima rappresentazione:
Teatro Regio di Torino, 1 febbraio 1893.
Drama líric en quatre actes.
Música: Giacomo Puccini.
Llibret: Marco Praga, Domenico Oliva,
Luigi Illica, Giuseppe Giacosa
i Giulio Ricordi.
Estrena:
Teatro Regio de Torí, 1 febrer 1893.
Manon Lescaut
Soprano
Manon Lescaut
Soprano
Lescaut,
escaut sergente delle guardie del Re
Baritono
Lescaut,
escaut sergent de la guàrdia del rei
Baríton
Il cavaliere Renato Des
Des Grieux,
rieux studente
Tenore
El cavall
cavaller Renato Des
Des G rieux,
rieux estudiant
Tenor
G eronte di Ravoir,
Ravoir tresoriere generale
Basso
G eronte di Ravoir,
Ravoir tresorer general
Baix
Edmondo,
dmondo studente
Tenore
Edmondo,
dmondo estudiant
Tenor
L’oste
L’oste
Basso
L’hostaler
Baix
Il Maestro
Maestro di ballo
Tenore
El mestre
estre de ball
ball
Tenor
Un Mu
Musico
Mezzosoprano
Un músic
músic
Mezzosoprano
Un Sergente
Sergente degli Arcieri
Basso
Un sergent
se rgent dels
dels arquers
arquers
Baix
Un Lampionaio
Lampionaio
Tenore
Un lampista
Tenor
Un Commandante di marina
Basso
Un comandant
comandant de
de marina
Baix
Un Parrucchiere
Mimo
Un perruquer
perruquer
Mim
Fanciulle, borghesi, popolane, popolani,
studenti, musici, vecchi signori, abati,
cortigiane, arcieri, soldati di marina, marinai.
Xiques, burgesos, dones i hòmens del poble,
estudiants, músics, senyors majors, abats,
cortesans, arquers, soldats de la marina,
mariners.
Seconda metà del Secolo XVIII.
Segona mitat del segle XVIII.
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |1
ATTO PRIMO
ACTE PRIMER
Ad Amiens.
A Amiens.
Un vasto piazzale presso la Porta di Parigi.
Un viale a destra. A sinistra un’osteria,
con porticato, sotto al quale sono disposti
vari tavolini per gli avventori. Una scaletta
esterna conduce al primo piano dell’osteria.
Studenti, Borghesi, Popolani, Fanciulle, Soldati
passeggiano per la piazza e sotto il viale.
Altri son fermi a gruppi chiacchierando.
Altri, seduti ai tavolini, bevono e giuocano.
Edmondo, attorniato da altri Studenti,
poi Des Grieux.
Una gran plaça al costat de la Porta de París.
Un carrer a la dreta. A l’esquerra una posada,
amb pòrtic, davall del qual hi ha unes tauletes
per als clients. Una escaleta exterior
porta al primer pis de la posada.
Estudiants, burgesos, gent del poble,
xiques i soldats passegen per la plaça
i carrer avall. Uns altres estan parats parlant
en grups. Altres, asseguts a les tauletes,
beuen i juguen. Edmondo, rodejat
d’altres estudiants i Des Grieux.
EDMONDO
(tra il comico ed il sentimentale)
Ave, sera gentile, che discendi
col tuo corteo di zeffiri e di stelle;
Ave, cara ai poeti ed agli amanti...
EDMONDO
(entre còmic i sentimental)
Salve, nit amable, que descendixes
amb el teu seguici de safirs i d’estreles;
salve, estimada als poetes i als amants...
STUDENTI
(interrompendo Edmondo)
Ah! ah! ah!
Ai ladri ed ai briachi!
Noi t’abbiamo spezzato il madrigal!
ESTUDIANTS
(interrompent Edmondo)
Ha! ha! ha!
Als lladres i als borratxos!
Nosaltres t’hem trencat el madrigal!
EDMONDO
(guardando verso il viale)
E vi ringrazio. PeI vial giulive
vengono a frotte a frotte
fresche, ridenti e belle
le nostre artigianelle...
EDMONDO
(mirant cap al carrer)
I vos ho agraïsc. Pel carrer alegre
vénen de pressa de pressa
fresques, rient i belles,
les nostres artesanetes...
STUDENTI
Or s’anima il viale...
ESTUDIANTS
Ara s’anima el carrer...
EDMONDO
Preparo un madrigale
furbesco, ardito e gaio.
Vengono a frotte a frotte
le nostre artigianelle...
EDMONDO
Prepare un madrigal
picaresc, audaç i alegre.
Vénen de pressa de pressa
les nostres artesanetes...
STUDENTI
...fresche, ridenti e belle.
ESTUDIANTS
...fresques, rient i belles.
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |2
EDMONDO
Preparo un madrigale
furbesco e gaio:
e sia la musa mia
tutta galanteria!
(ad alcune Fanciulle)
Giovinezza è il vostro nome,
la speranza è nostra iddia,
ci trascina per le chiome
indomabile virtù.
EDMONDO
Prepare un madrigal
picaresc i alegre:
i que la meua musa siga
tota galanteria!
(a algunes xiques)
La joventut és el vostre nom,
l’esperança és la nostra deessa,
ens arrossega pels cabells
amb indomable virtut.
STUDENTI
Giovinezza è il nostro nome,
la speranza è nostra iddia,
ci trascina per le chiome
indomabile virtù.
Santa ebbrezza! Or voi, ridenti.
amorose adolescenti.
date il cor...
ESTUDIANTS
Joventut és el nostre nom,
l’esperança és la nostra deessa,
ens arrossega pels cabells
amb indomable virtut.
Santa eufòria! Ara vosaltres, rient,
adolescents amoroses,
doneu el cor...
FANCIULLE
(avanzandosi dal fondo del viale)
Vaga per l’aura
un’onda di profumi,
van le rondini a vol
e muore il sol!
È questa l’ora delle fantasie
che fra le spemi lottano
e le malinconie.
XIQUES
(acostant-se des del fons del carrer)
Flota per l’aire
una ona de perfums,
les oronetes alcen el vol
i mor el sol!
És esta l’hora de les fantasies
que lluiten entre l’esperança
i la melancolia.
STUDENTI, BORGHESI
Date il labbro,
date il core
alla balda gioventù!
ESTUDIANTS, BURGESOS
Doneu els llavis,
doneu el cor
a la intrèpida joventut!
Entra Des Grieux.
Entra Des Grieux.
STUDENTI
Ecco Des Grieux!
ESTUDIANTS
Ací està Des Grieux!
EDMONDO
(fermando Des Grieux, che saluta senza
però unirsi agli amici)
A noi
t’unisci, amico, e ridi
e ti vinca la cura
di balzana avventura.
(insistendo perché Des Grieux si unisca a loro)
Non rispondi? Perché? Forse
di dama inaccessibile
acuto amor ti morse?
EDMONDO
(parant Des Grieux, que saluda
però sense unir-se als amics)
Unix-te
a nosaltres, amic, i riu
i que vença la cura
d’extravagant aventura.
(insistint perquè Des Grieux s’unisca a ells)
No contestes? Per què? Potser et mors
per l’intens amor
d’una dama inaccessible?
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |3
DES GRIEUX
(interrompendolo, alzando le spalle)
L’amor?... l’amor?! Questa tragedia,
ovver commedia,
io non conosco!
DES GRIEUX
(interrompent-lo, alçant els muscles)
L’amor?... l’amor?! Esta tragèdia,
o bé comèdia,
no la conec!
Edmondo ed alcuni Studenti si fermano
a conversare con Des Grieux. Altri corteggiano
le Fanciulle che passeggiano nel viale.
Edmondo i alguns estudiants van a conversar
amb Des Grieux. Altres cortegen les xiques
que passegen pel carrer.
EDMONDO, ALCUNI STUDENTI
(a Des Grieux)
Baie!
Misteriose vittorie
cauto celi e felice!
EDMONDO, ALGUNS ESTUDIANTS
(a Des Grieux)
Punyetes!
Les victòries misterioses
ens amagues prudent i benaurat!
DES GRIEUX
Amici, troppo onor mi fate.
DES GRIEUX
Amics, em feu un gran honor.
EDMONDO,
EDMONDO STUDENTI
Per Bacco,
indoviniam, amico...
Ti crucci d’uno scacco
EDMONDO, ESTUDIANTS
Per Bacus,
endevinem, amic...
Et turmenta un fracàs.
DES GRIEUX
No, non ancora... ma se vi talenta,
vo’ compiacervi...
(guardando un gruppo di fanciulle)
(Rrsolvendosi)
e tosto!
(si avvicina alle Fanciulle
e con galanteria dice loro)
Tra voi, belle, brune e bionde
si nasconde
giovinetta
vaga e vezzosa,
dal labbro rosa
che m’aspetta?
Sei tu bionda stella?
Dillo a me!
Palesatemi il destino
e il divino
viso ardente
che m’innamori,
ch’io vegga e adori
eternamente!
DES GRIEUX
No, encara no... però si vos agrada,
vos complauré...
(mirant un grup de xiques)
(decidint-se)
de seguida!
(s’apropa a les xiques
i diu amb galanteria)
Entre vosaltres, belles, morenes i rosses
s’amaga
una joveneta
bonica i graciosa,
amb la boca rosa
que m’espera?
Eres tu la rossa estrella?
Dis-m’ho!
Revela’m el destí
i el diví
rostre ardent
que m’enamora,
que el veja i adore
eternament!
EDMONDO, STUDENTI
(ridendo)
Ah, ah, ah, ah, ah!
EDMONDO,
EDMONDO, ESTUDIANTS
(rient)
Ha, ha, ha, ha, ha!
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |4
DES GRIEUX
Tra voi, belle, brune e bionde
si nasconde
giovinetta
vaga e vezzosa,
dal labbro rosa
che m’aspetta?
Sei tu, bruna snella?
Dillo a me!
DES GRIEUX
Entre vosaltres, belles, morenes i rosses
s’amaga
una joveneta
bonica i graciosa,
amb la boca rosa
que m’espera?
Eres tu la rossa esvelta?
Dis-m’ho!
Le Fanciulle, comprendendo che Des Grieux
scherza, si allontanano da lui corrucciate
crollando le spalle.
Les xiques, entenent que Des Grieux fa broma,
s’allunyen d’ell enfadades movent els muscles.
EDMONDO,
EDMONDO STUDENTI
Ma bravo!
EDMONDO, ESTUDIANTS
Bravo!
EDMONDO
Guardate compagni,
di lui nessuno più si lagni!
EDMONDO
Mireu companys,
que ningú més li tinga llàstima!
STUDENTI
Ma bravo!
ESTUDIANTS
Bravo!
EDMONDO, STUDENTI, FANCIULLE, BORGHESI
Festeggiam la serata!
Come è nostro costume.
Suoni musica grata
nei brindisi il bicchier,
e noi rapisca il fascino
del piacer!
Ah! festeggiam!
Danze, brindisi, follie,
il corteo di voluttà,
or s’avanza per le vie
e la notte regnerà;
è splendente ed irruente
è un poema di fulgor:
tutto vinca, tutto avvinca
la sua luce e il suo furor!
EDMONDO, ESTUDIANTS, XIQUES, BURGESOS
Festegem la nit!
Com és el nostre costum.
Que sone la música agradable
brindem amb les copes,
i que ens arrabasse l’encant
del plaer!
Ah! Festegem!
Danses, brindis, bogeries,
el festeig voluptuós,
avança pels carrers
i la nit regnarà;
és esplèndida i vehement
és un poema de fulgor:
que ho vença tot, que ho fascine tot
la seua llum i el seu furor!
Cornetta del postiglione nell’interno.
Guardando verso il fondo a destra, da dove
arriva la diligenza, che si arresta innanzi al
portone dell’osteria.
Corneta del postilló a l’interior.
Mirant cap al fons a la dreta,
des d’on arriba la diligència,
que para davant del pòrtic de la posada.
Giunge il cocchio d’Arras!
Arriba el cotxe d’Arràs!
Dalla diligenza scende subito Lescaut,
poi Geronte, il quale galantemente aiuta
a scendere Manon. Altri viaggiatori scendono
alla loro volta.
De la diligència baixa immediatament Lescaut,
després Geronte, que galantment ajuda a baixar
Manon. Altres viatgers baixen també.
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |5
BORGHESI,
BORGHESI FANCIULLE
Discendono, vediam!
Viaggiatori eleganti, galanti!
BURGESOS, XIQUES
Baixen, vejam!
Viatgers elegants, galants!
EDMONDO,
EDMONDO STUDENTI
(ammirando Manon)
Chi non darebbe a quella
donnina bella
il gentile saluto
del benvenuto?
EDMONDO, ESTUDIANTS
(admirant Manon)
Qui no donaria a eixa
doneta bella
el salut gentil
de la benvinguda?
LESCAUT
Ehi! l’oste!
(a Geronte)
Cavalier, siete un modello
di squisitezza...
(gridando)
Ehi! l’oste!
LESCAUT
Ei! L’hostaler!
(a Geronte)
Cavaller, sou un model
d’exquisitat...
(cridant)
Ei! L’hostaler!
L’OSTE
(accorrendo, seguito da parecchi garzoni)
Eccomi qua!
L’HOSTALER
(acudint, seguit d’uns quants mossos)
Ací estic!
DES GRIEUX
(osservando Manon)
Dio, quanto è bella!
DES GRIEUX
(observant Manon)
Déu, com és de bella!
GERONTE
(all’Oste)
Questa notte, amico,
qui poserò ...
(a Lescaut)
Scusate!
(all’Oste)
Ostiere, v’occupate
del mio bagaglio.
GERONTE
(a l’hostaler)
Esta nit, amic,
ací em quedaré ...
(a Lescaut)
Perdoneu!
(a l’hostaler)
Hostaler, ocupeu-vos
del meu equipatge.
L’OSTE
Ubbidirò!
(dà ordine ai garzoni, i quali si affaccendano
L’HOSTALER
De seguida!
(dóna órdens als mossos, que s’afanyen al
intorno ai viaggiatori e dispongono
per lo scarico dei bagagli; poi a Geronte
ed a Lescaut)
voltant dels viatgers i es disposen a
descarregar els seus equipatges; després a
Geronte i a Lescaut)
Vi prego,
mi vogliate seguir...
Per favor,
seguiu-me...
Sale la scaletta esterna che conduce
al primo piano: lo seguono Geronte e Lescaut,
il quale fa cenno a Manon d’attenderlo. Manon
si siede sopra una panca presso il viale.
La diligenza entra nel portone dell’osteria.
La folla si allontana. Alcuni Studenti tornano
ai tavoli a bere e giuocare. Edmondo si ferma
da un lato ad osservare Manon e Des Grieux.
Puja l’escaleta exterior que porta al primer pis:
el seguixen Geronte i Lescaut, que fa un gest
a Manon perquè l’espere. Manon seu
en un banc al costat del carrer. La diligència
entra en el pòrtic de la posada. La multitud
s’allunya. Alguns estudiants tornen a les taules
a beure i a jugar. Edmondo para a un costat
per a observar Manon i Des Grieux.
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |6
DES GRIEUX
(che non avrà mai distolto gli occhi da Manon,
le si avvicina)
Cortese damigella, il priego mio accettate:
Dican le dolci labbra come vi chiamate.
DES GRIEUX
(que no havia llevat els ulls de Manon,
se li apropa)
Cortés damisel·la, vos pregue que em permeteu:
que diguen els dolços llavis com vos dieu.
MANON
(con semplicità e modestamente, alzandosi)
Manon Lescaut mi chiamo.
MANON
(amb simplicitat i modestament, alçant-se)
Manon Lescaut em dic.
DES GRIEUX
Perdonate al dir mio,
ma da un fascino arcano a voi spinto son io.
Persino il vostro volto parmi aver visto,
e strani moti ha il mio core.
Perdonate al dir mio!
Quando partirete?
DES GRIEUX
Disculpeu les meues paraules,
però una estranya fascinació m’atrau cap a vós.
Fins i tot em sembla haver vist el vostre rostre,
i batecs estranys fa el meu cor.
Disculpeu les meues paraules!
Quan partireu?
MANON
(dolorosamente)
Domani
all’alba io parto. Un chiostro m’attende.
MANON
(amb dolor)
Demà
a l’alba partiré. M’espera un convent.
DES GRIEUX
E in voi l’aprile
nel volto si palesa e fiorisce! O gentile,
(fa avanzare Manon)
qual fato vi fa guerra?
DES GRIEUX
I en vós l’abril
en el rostre es manifesta i florix! Oh gentil,
(fa apropar-se Manon)
quin fat vos turmenta?
Edmondo con cautela si avvicina agli Studenti
che sono all’osteria, ed indica loro
furbescamente Des Grieux, che è in stretto
colloquio con Manon.
Edmondo amb cautela s’acosta als estudiants
que estan en la posada,
i els indica amb picardia Des Grieux,
que conversa amb Manon.
MANON
(con semplicità)
Il mio fato si chiama:
Voler del padre mio.
MANON
(amb simplicitat)
El meu fat s’anomena:
la voluntat de mon pare.
DES GRIEUX
(con molta passione)
Oh, come siete bella!
Ah! no! non è un convento che sterile vi brama!
No! sul vostro destino riluce un’altra stella.
DES GRIEUX
(amb molta passió)
Oh, com sou de bella!
Ah! no! No és un convent que infructuós vos crida!
No! Sobre el vostre destí resplendix una altra estrella.
MANON
(tristemente)
La mia stella tramonta!
MANON
(amb tristesa)
La meua estrella es posa!
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |7
DES GRIEUX
Or parlar non possiamo.
Ritornate fra poco,
e cospiranti contro
il fato, vinceremo.
DES GRIEUX
Ara no podem parlar.
Torneu d’ací a un poc,
i conspirarem contra
el vostre fat, i vencerem.
MANON
Tanta pietà traspare
dalle vostre parole!
Vo’ ricordarvi!
Il nome vostro?
MANON
Traslluïx tanta pietat
de les vostres paraules!
Me’n recordaré de vós!
El vostre nom?
DES GRIEUX
Son Renato
Des Grieux...
DES GRIEUX
Sóc Renato
Des Grieux...
LESCAUT
(di dentro)
Manon!
LESCAUT
(des de dins)
Manon!
MANON
Lasciarvi
debbo.
(volgendosi verso l’albergo)
Vengo!
(a Des Grieux)
M’ha chiamata
mio fratello.
MANON
He de
deixar-vos.
(girant-se cap a l’hostal)
Vaig!
(a Des Grieux)
M’ha cridat
el meu germà.
DES GRIEUX
GRIEUX
(supplichevole)
Qui tornate?
DES GRIEUX
(suplicant)
Tornareu ací?
MANON
No! non posso. Mi lasciate!
MANON
No! No puc. Deixeu-me!
DES GRIEUX
O gentile, vi scongiuro...
DES GRIEUX
Oh bella, vos ho suplique...
MANON
(commossa)
Mi vincete. Quando oscuro
l’aere intorno a noi sarà!...
MANON
(commoguda)
M’heu convençut. Quan l’aire
siga fosc al nostre voltant!
S’interrompe. Vede Lescaut che sarà venuto
sul balcone dell’osteria e frettolosamente
lo raggiunge, entrando ambedue nelle camere.
Des Grieux avrà seguito Manon collo sguardo.
Es para. Veu Lescaut que ha eixit al balcó
de l’hostal i apressadament s’unix a ell,
i els dos entren en la cambra.
Des Grieux seguia Manon amb la mirada.
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |8
DES GRIEUX
(con accento appassionato)
Donna non vidi mai simile a questa!
A dirle: io t’amo,
a nuova vita l’alma mia si desta.
"Manon Lescaut mi chiamo!"
Come queste parole profumate
mi vagan nello spirto
e ascose fibre vanno a carezzare.
O sussurro gentil, deh! non cessare!...
"Manon Lescaut mi chiamo!"
Sussurro gentil. deh! non cessar!
(rimanendo estatico)
DES GRIEUX
(amb un to apassionat)
No he vist mai una dona com esta!
Per a dir-li: t’estime,
la meua ànima es desperta a una nova vida.
“Manon Lescaut em dic!”
Com estes paraules perfumades
romanen en l’esperit
i acaronen fibres ocultes
Oh murmuri delicat, oh! No pares!
“Manon Lescaut em dic!”
Murmuri delicat. Oh! No pares!
(roman estàtic)
Edmondo egli Studenti, che hanno spiato Des
Grieux, si avanzano cautamente poco a poco.
Edmondo i els estudiants, que han espiat Des
Grieux, s’acosten cautelosament a poc a poc.
EDMONDO, STUDENTI
(circondando Des Grieux)
La tua ventura
ci rassicura.
O di Cupido degno fedel
bella e divina
la cherubina
per tua delizia scese dal ciel!
(Des Grieux parte indispettito)
Fugge: è dunque innamorato!
(ridendo)
Ah! ah!
EDMONDO, ESTUDIANTS
(envoltant Des Grieux)
La teua sort
ens anima.
Oh digne fidel de Cupido
bella i divina
la querubina
per la teua delícia descendix del cel!
(Des Grieux se’n va irritat)
Fuig: s’ha enamorat!
(rient)
Ha! ha!
Si avviano nuovamente all’osteria,
e si imbattono in alcune Fanciulle che invitano
galantemente a seguirli.
S’acosten de nou a l’hostal,
i es topeten amb algunes xiques
que els conviden galantment a seguir-les.
STUDENTI
Venite o fanciulle!
Augurio ci siate
di buona fortuna!
ESTUDIANTS
Vingueu, oh xiques!
Sou un auguri
de bona fortuna!
FANCIULLE
È bionda, od è bruna
la diva che guida
la vostra tenzon?
XIQUES
És rossa o morena
la diva que crida
la vostra atenció?
Tutti siedono ai tavoli, bevendo e giocando.
Geronte e Lescaut scendono dalla scaletta
dell’osteria chiacchierando fra loro.
Tots seuen a taula, bevent i jugant.
Geronte i Lescaut baixen de l’escaleta de l’hostal
parlant entre ells.
GERONTE
(passeggiando con Lescaut, sul piazzale)
Dunque vostra sorella
il velo cingerà?
GERONTE
(passejant amb Lescaut en la plaça)
Aleshores la vostra germana
rebrà els hàbits?
LLIBRET
Manon Lescaut
Pàgina |9
LESCAUT
Malo consiglio della gente mia.
LESCAUT
Mal consell dels meus.
GERONTE
Diversa idea mi pare la vostra?
GERONTE
Em sembla que la vostra idea és distinta?
LESCAUT
Certo, certo.
Ho più sana la testa
di quel che non sembri,
benché triste fama
mie gesta circondi.
Ma la vita conosco,
forse troppo. Parigi
è scuola grande assai.
Di mia sorella guida, mormorando,
adempio il mio dovere,
come un vero soldato.
Solo, dico, che ingrato
evento al mondo
non ci coglie senza
qualche compenso:...
LESCAUT
Sí, és cert.
Tinc més seny
del que sembla,
encara que malaurada fama
envolta les meues malifetes.
Però conec la vida,
potser massa. París
és una escola prou gran.
Guia de la meua germana, murmurejant,
complisc el meu deure,
com un soldat verdader.
Només dic que cap
desgràcia en el món
tenim
sense una recompensa...
FANCIULLE
FANCIULLE
Amiche fedeli d’un’ora... volete
il bacio, volete il sospir?
Ah! Orniam la vittoria,
il bacio chiedete, il sospir? Ah!
XIQUES
Amigues fidels d’una hora... voleu
el bes, voleu el sospir?
Ah! Embellim la victòria,
demaneu el bes, el sospir? Ah!
STUDENTI
Chi perde, chi vince,
vi brama, o fanciulle.
ESTUDIANTS
Qui perd, qui venç,
vos anhela, oh xiques.
Edmondo si avvicina ad una fanciulla,
e galantemente la conduce verso il viale.
Edmondo s’acosta a una xica, i amb galanteria
la porta cap al passeig.
LESCAUT
...e voi conobbi, Signor?...
LESCAUT
...i vós sou, senyor?...
GERONTE
Geronte di Ravoir.
GERONTE
Geronte di Ravoir.
STUDENTI
Chi piange e chi ride,
noi prostra ed irride
la mala ventura;
ma lieta prorompe
d’amore la folle,
l’eterna canzon.
Ah! ah! ah!
(ridendo. Si mettono a giuocare)
ESTUDIANTS
ESTUDIANT S
Qui plora i qui riu,
es prostra i escarnix
la mala sort;
però feliç esclata
la bogeria d’amor,
l’eterna cançó.
Ha! ha! ha!
(rient. Es posen a jugar)
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 10
FANCIULLE
Orniam la vittoria
e il core del vinto,
di tenebre cinto
al tepido effluvio
di molle carezza
riposa, obliando
e l’onta e il martir.
Ah! ah! ah!
XIQUES
Adornem la victòria
i el cor del vençut,
rodejat de tenebres
al tebi efluvi
de suaus carícies
reposa, oblidant
la vergonya i el martiri.
Ha! Ha! Ha!
EDMONDO
(ad una fanciulla)
Addio, mia stella,
addio, mio fior,
vaga sorella
del dio d’amor.
A te d’intorno
va il mio sospir,
e per un giorno
non mi tradir.
EDMONDO
(a una xica)
Adéu, estrella meua,
adéu, flor meua,
graciosa germana
del déu de l’amor.
Al voltant teu
va el meu sospir,
i per un dia
no m’has de trair.
Saluta la fanciulla, la quale parte; poi vedendo
Geronte e Lescaut in stretto colloquio,
si ferma in disparte ad osservarli.
Saluda la xica, que se’n va; després veient
Geronte i Lescaut en una conversa,
es para de costat per a observar-los.
LESCAUT
Diporto
vi conduce in viaggio?
LESCAUT
El plaer
vos porta a viatjar?
GERONTE
No, dovere;
l’affitto dell’imposte a me fidato
dalla bontà del Re, dalla mia borsa.
GERONTE
No, el deure;
el cobrament dels impostos se m’ha confiat
per la bondat del rei, a la meua bossa.
LESCAUT
(a parte)
(Che sacco d’or’)
LESCAUT
(a part)
(Quina bossa d’or).
GERONTE
E non mi sembra lieta
neppur vostra sorella.
GERONTE
I no em sembla feliç
tampoc la vostra germana.
LESCAUT
Pensate! a diciott’anni!
Quanti sogni e speranze...
LESCAUT
Penseu-ho! Als díhuit anys!
Quants somnis i esperances...
GERONTE
Comprendo... Poverina!
È d’uopo consolarla. Questa sera
meco verrete a cena?
GERONTE
Comprenc... Pobreta!
Hem de consolar-la. Esta nit
vindreu a sopar amb mi?
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 11
LESCAUT
Qual’onor! qual’onore!...
(gli fa cenno d’offrirgli qualche cosa all’osteria)
E intanto permettete...
LESCAUT
Quin honor! Quin honor!...
(fa un gest d’oferir-li alguna cosa a l’hostal)
Mentrestant permeteu...
GERONTE
(che sulle prime aveva seguito Lescaut,
cambia subito di pensiero)
Scusate... m’attendete
per breve istante; qualche ordine io debbo
all’ostiere impartir...
GERONTE
(que a la primera havia seguit Lescaut, canvia
de sobte de pensament)
Perdoneu... espereu-me
un moment; he de donar unes ordes
a l’hostaler...
Lescaut s’inchina e Geronte s’allontana
verso il fondo. Avrà cominciato ad annottare.
Dall’interno dell’osteria i garzoni portano
varie lampade e candele accese
che dispongono sui tavoli dei giuocatori.
Lescaut s’inclina i Geronte s’allunya cap al fons.
Ha començat a anotar. Des de l’interior
de l’hostal els mossos porten unes làmpades
i ciris encesos que posen sobre les taules
dels jugadors.
STUDENTI,
STUDENTI BORGHESI
Un asso... Un fante... Un tre!
(Lescaut, attratto dalle voci,
Che giuoco maledetto!
ESTUDIANTS, BURGESOS
Un as... Una sota... Un tres!
(Lescaut, atret per les veus,
s’acosta als porxes i mira)
Eixe joc maleït!
LESCAUT
(con febbrile interesse)
Giuocano! Oh se potessi
tentare anch’io
qualche colpo perfetto!
LESCAUT
(amb interés febril)
Juguen! Oh si poguera
intentar jo també
un colp perfecte!
STUDENTI,
STUDENTI BORGHESI
Puntate!
Puntate! Carte! Un asso!
ESTUDIANTS, BURGESOS
Aposteu!
Aposteu! Cartes! Un as!
LESCAUT
(si avvicina in modo deciso agli Studenti.
LESCAUT
(s’acosta de manera decidida als estudiants.
Si pone alle spalle d’un giuocatore,
osserva il suo giuoco,
poi con aria di rimprovero:)
Es posa a l’esquena d’un jugador,
observa el seu joc,
després amb aire de retret:)
Un asso?! mio signore,
un fante! Errore, errore!
Un as? Senyor meu,
una sota! Error, error!
STUDENTI,
STUDENTI BORGHESI
È ver! Un fante!
(a Lescaut, complimentandolo)
Siete un maestro!
ESTUDIANTS, BURGESOS
És cert! Una sota!
(a Lescaut, complimentant-lo)
Sou un mestre!
si avvicina al porticato e guarda)
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 12
LESCAUT
(con esagerata modestia)
Celiate!
Un dilettante...
LESCAUT
(amb modèstia exagerada)
Esteu de broma!
Un aficionat...
Invitato, siede ad un tavolo
e comincia a giocare.
Convidat,
seu en una taula i comença a jugar.
GERONTE
(che in questo tempo ha osservato Lescaut,
GERONTE
(que mentrestant ha observat Lescaut,
vedendolo occupato al giuoco, chiama l’Oste
che è sul limitare del portone)
veient-lo ocupat en el joc, crida l’hostaler
que està en el llindar del portal)
Amico,
(l’Oste accorre premuroso)
io pago prima e poche ciarle!
(conducendo l’Oste in disparte)
Una carrozza e cavalli che volino
siccome il vento fra un’ora!
Amic,
(l’hostaler acudix de pressa)
Jo pague primer i que no se’n parle!
(portant l’hostaler a part)
Un cotxe i cavalls que volen
com el vent en una hora!
L’OSTE
Sì, Signore!
L’HOSTALER
Sí, senyor!
Edmondo, messo in sospetto dagli andirivieni
di Geronte, cautamente si avvicina
per sorvegliarlo.
Edmondo, sospitós dels vaivens de Geronte,
amb cautela s’acosta per a vigilar-lo.
GERONTE
Dietro l’albergo, fra un’ora, capite?!
Verranno un uomo e una fanciulla...
e via siccome il vento,
via, verso Parigi!
E ricordate che il silenzio è d’or.
GERONTE
Darrere de l’hostal, en una hora, d’acord?!
Vindran un home i una xica...
i lluny com el vent,
lluny, cap a París!
I recordeu que el silenci és or.
L’OSTE
(maliziosamente)
L’oro adoro.
L’HOSTALER
L’HOSTA LER
(amb malícia)
Adore l’or.
GERONTE
Bene, bene!
(dandogli una borsa)
Adoratelo e ubbidite.
Or mi dite:
(indicando il portone dell’osteria)
quest’uscita ha l’osteria
solamente?
GERONTE
Bé, bé!
(donant-li una bossa)
Adoreu-lo i obeïu.
Ara digueu-me:
(indicant el portal de l’hostal)
només té esta eixida
l’hostal?
L’OSTE
Ve n’ha un’altra.
L’HOSTALER
En té una altra.
GERONTE
Indicatemi la via.
GERONTE
Indiqueu-me el camí.
Partono dal fondo a sinistra.
Se’n van al fons a l’esquerra.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 13
FANCIULLE
(dall’interno)
Chiedete il bacio, il sospir?
XIQUES
(des de dins)
Demaneu el bes, el sospir?
STUDENTI,
STUDENTI BORGHESI
(a Lescaut)
A noi ... v’invito ... banco!
ESTUDIANTS, BURGESOS
(a Lescaut)
A nosaltres... vos convida... la banca!
LESCAUT
(con aria fredda e sprezzante)
Carte!
LESCAUT
(amb aire fred i menyspreu)
Cartes!
Il giuoco di Lescaut cogli Studenti
è animatissimo.
Edmondo corre al fondo della scena,
spiando ancora Geronte.
El joc de Lescaut amb els estudiants és molt
animat.
Edmondo corre al fons de l’escenari, encara
espiant Geronte.
EDMONDO
(avanzandosi)
Vecchietto amabile,
incipriato Pluton sei tu!
La tua Proserpina
di resisterti forse avrà virtù?
EDMONDO
(acostant-se)
Vellet amable,
eres un Plutó empolvorat!
La teua Prosèrpina
potser tinga la virtut de resistir-se?
Entra Des Grieux pensieroso.
Edmondo gli si avvicina, poi,
battendogli sulla spalla:
Entra Des Grieux pensarós.
Edmondo se li acosta, després, colpejant-li
l’esquena:
Cavaliere, te la fanno!
Cavaller, te la juguen!
DES GRIEUX
(con sorpresa)
Che vuoi dir?!
DES GRIEUX
(amb sorpresa)
Què vols dir?!
EDMONDO
(ironicamente)
Quel fior dolcissimo
che olezzava poco fa,
dal suo stel divelto, povero fior,
fra poco appassirà!
La tua fanciulla, la tua colomba
or vola, or vola:
Del postiglion suona la tromba...
Via, ti consola:
Un vecchio la rapisce!
EDMONDO
(irònicament)
Eixa flor dolcíssima
que olorava fa poc,
arrancada de la seua tija, pobra flor,
d’ací a no res es pansirà!
La teua xica, la teua colometa
ara vola, ara vola.
Del postilló sona la trompeta...
Vés, consola’t:
Un vell l’ha raptada!
DES GRIEUX
(turbato)
Davvero?!
DES GRIEUX
(torbat)
De veritat?
EDMONDO
Impallidisci?
Per Dio, la cosa è seria!
EDMONDO
Empal·lidixes?
Per Déu, la cosa és greu!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 14
DES GRIEUX
Qui l’attendo, capisci?
DES GRIEUX
L’espere ací, entens?
EDMONDO
Siamo a buon punto?!
EDMONDO
Arribem a temps?!
DES GRIEUX
Salvami!
DES GRIEUX
Salva’m!
EDMONDO
Salvarti? La partenza impedir?
Tentiam!... Senti! Forse ti salvo...
Del giuoco morse all’amo
il soldato laggiù!
EDMONDO
Salvar-te? Impedir la partença?
Intentem-ho!... Escolta! Potser et salve...
El soldat d’allà baix
ha mossegat l’ham del joc!
DES GRIEUX
E il vecchio?
DES GRIEUX
I el vell?
EDMONDO
Il vecchio? Oh,
l’avrà da far con me!
EDMONDO
El vell? Oh,
la tindrà amb mi!
Si avvicina ai compagni che giuocano,
e parla all’orecchio d’alcuno fra essi.
Poi esce dal porticato e si allontana dal fondo
a sinistra. Si sospende il giuoco. Lescaut
beve cogli Studenti. Manon comparisce
sulla scaletta, guarda ansiosa intorno
e visto Des Grieux scende e gli si avvicina.
S’acosta als companys que juguen,
i parla a l’oïda d’algú. Després ix del porticat
i s’allunya al fons a l’esquerra.
Se suspén el joc. Lescaut beu
amb els estudiants. Manon apareix
sobre l’escaleta, mira ansiosa al voltant
i veient Des Grieux baixa i se li acosta.
MANON
(con semplicità)
Vedete? Io son fedele
alla parola mia. Voi mi chiedeste
con fervida preghiera,
che a voi tornassi un’altra volta.
Meglio non rivedervi, io credo,
e al vostro prego
benignamente opporre il mio rifiuto.
MANON
(amb simplicitat)
Veieu? Sóc fidel
a la meua paraula. Em vau demanar,
pregant ferventment,
que tornara a vós una altra vegada.
Millor no tornar-vos a veure, jo crec,
i al vostre prec
s’ha oposat benignament el meu refús.
DES GRIEUX
Oh come gravi le vostre parole!
Sì ragionar non suole
l’età gentil che v’infiora il viso;
mal s’addice al sorriso
che dall’occhio traluce
questo disdegno melanconico!
DES GRIEUX
Oh com de greus són les vostres paraules!
Així no sol raonar
l’edat gentil que vos aflora en el rostre;
s’adiu malament amb el somriure
este menyspreu melancòlic
que resplendix en els ulls!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 15
MANON
Eppur lieta, assai lieta
un tempo fui! La queta
casetta risonava
di mie folli risate...
e colle amiche gioconde ne andava
sovente a danza!
(triste)
Ma di gaiezza il bel tempo fuggì!
MANON
I no obstant feliç, prou feliç
vaig ser fa un temps! La quieta
caseta ressonava
amb les meues rialles boges...
i amb les amigues alegres anava
sovint a ballar!
(trista)
Però el temps de la felicitat s’ha acabat!
DES GRIEUX
(affascinato)
Nelle pupille fulgide, profonde
sfavilla il desiderio dell’amore.
Amor ora vi parla!
Ah! Date all’onde del nuovo incanto
il dolce labbro e il cor.
V’amo! v’amo!
Quest’attimo di giorno
rendete eterno ed infinito!
DES GRIEUX
(fascinat)
En les pupil·les fúlgides, profundes
centelleja el desig de l’amor.
L’amor ara vos parla!
Ah! Doneu a les ones del nou encant
els dolços llavis i el cor.
Vos estime! Vos estime!
Torneu este instant de dia
etern i infinit!
MANON
(con semplicità)
Una fanciulla povera son io,
non ho sul volto luce di beltà,
regna tristezza sul destino mio...
MANON
(amb simplicitat)
Sóc una pobra xica,
no tinc en el rostre llum de bellesa,
regna la tristesa en el meu destí...
DES GRIEUX
Vinta tristezza dall’amor sarà!
La bellezza vi dona
il più vago avvenir,
o soave persona,
ah! mio sospir,
mio sospiro infinito!
DES GRIEUX
Vençuda per l’amor serà la tristesa!
La bellesa vos dóna
l’avindre més bonic,
oh persona dolça,
ah! El meu sospir,
el meu sospir infinit!
MANON
Non è ver, non è vero,
ah! sogno gentil,
mio sospiro infinito!
MANON
No és veritat, no és veritat,
ah! Somni gentil,
el meu sospir infinit!
LESCAUT
(alzandosi mezzo brillo,
e picchiando sul tavolo)
Non c’è più vino’? E che? Vuota è la botte?
LESCAUT
(alçant-se mig alegre/begut,
i colpejant la taula)
No hi ha més vi? Eh? Està buida la bóta?
Gli Studenti lo forzano a sedere
e gli versano ancora del vino. All’udire
la voce di Lescaut, Manon e Des Grieux si
ritraggono verso destra agitatissimi.
Manon impaurita vorrebbe rientrare,
ma viene trattenuta da Des Grieux.
Els estudiants fan que sega
i li posen més vi.
Al sentir la veu de Lescaut,
Manon i Des Grieux s’aparten cap a la dreta
molt agitats. Manon espantada volia tornar
a entrar, però l’entreté Des Grieux.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 16
DES GRIEUX
Deh! m’ascoltate: vi minaccia un vile
oltraggio: un rapimento!
Un libertino audace,
quel vecchio che con voi giunse,
una trama a vostro danno ordì.
DES GRIEUX
Eh! Escolteu-me: vos amenaça un vil
ultratge: un rapte!
Un llibertí audaç,
aquell vell que estava amb vós,
va ordir una trama en contra vostra.
MANON
(stupita)
Che dite?!
MANON
(sorpresa)
Què dieu?!
DES GRIEUX
Il vero!
DES GRIEUX
La veritat!
EDMONDO
(accorrendo rapidamente a Manon
e Des Grieux)
Il colpo è fatto, la carrozza è pronta...
Che burla colossal!
Presto! Partite!
EDMONDO
(acudint ràpidament a Manon
i Des Grieux)
El colp està fet, el cotxe està a punt...
Quina burla colossal!
Ràpid! Partiu!
MANON
(sorpresa)
Che?! Fuggir!
MANON
(sorpresa)
Què? Fugir!
DES GRIEUX
Fuggiamo!
Che il vostro rapitor un altro sia!
DES GRIEUX
Fugim!
Que el vostre raptor siga un altre!
MANON
(a Des Grieux)
Ah! no! Ah, no!
Voi mi rapite?!
MANON
(a Des Grieux)
Ah! no! Ah, no!
Vós em rapteu?
DES GRIEUX
(cingendole la vita)
No! no! Vi rapisce amore!
DES GRIEUX
(ajustant-li la vida)
No! no! Vos rapta l’amor!
MANON
(svincolandosi)
Ah! no!
MANON
(soltant-se)
Ah! no!
DES GRIEUX
(con intensa preghiera)
V’imploro!
DES GRIEUX
(amb precs intensos)
Vos ho implore!
EDMONDO
Presto, via ragazzi!
EDMONDO
Ràpid, aneu-vos-en xicons!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 17
DES GRIEUX
(con calore)
Ah, fuggiamo!
Manon v’imploro... fuggiam, fuggiam!
DES GRIEUX
(acaloradament)
Ah, fugim!
Manon vos ho implore... fugim, fugim!
MANON
Ah, no! No, no!
MANON
Ah, no! No, no!
EDMONDO
Presto! presto!
EDMONDO
Ràpid! Ràpid!
DES GRIEUX
(sempre più insistendo)
Ah! Manon v’imploro...
Ah! fuggiam! v’imploro...
Ah! fuggiam!
DES GRIEUX
(seguint insistint)
Ah! Manon vos ho implore...
Ah! Fugim! Vos ho implore...
Ah! Fugim!
MANON
(risoluta)
Andiam!
MANON
(decidida)
Anem!
EDMONDO
Oh! che bei pazzi!
EDMONDO
Oh! Quins dos bojos!
Dà a Des Grieux il proprio mantello col quale
può coprirsi il volto, poi tutti e tre fuggono
dietro l’osteria. Geronte viene dalla sinistra,
dà una rapida occhiata al tavolo e, vedendovi
Lescaut giuocare animatamente,
lascia sfuggire un moto di soddisfazione.
Dóna a Des Grieux la seua capa amb la qual
pot cobrir-se el rostre, després els tres fugen
darrere de l’hostal.
Geronte ve per l’esquerra, fa una ràpida ullada
a la taula i, veient Lescaut jugar animadament,
fa un gest de satisfacció.
GERONTE
Di sedur la sorellina è il momento.
Via, ardimento!
Il sergente è al giuoco intento!
Vi rimanga!
(all’Oste che accorre con grandi inchini)
Ehi, dico! pronta è la cena?
GERONTE
És el moment de seduir la germaneta.
Vés, audàcia!
El sergent està ocupat en el joc!
Que seguisca!
(a l’hostaler que acudix amb grans reverència)
Ei, digues! Està preparat el sopar?
L’OSTE
Sì, eccellenza!
L’HOSTALER
Sí, excel·lència!
Edmondo ed alcuni Studenti guardano
sottecchi e ridono, mentre altri continuano
a far giuocare Lescaut.
Edmondo i alguns estudiants miren
dissimuladament i riuen, mentres altres
continuen fer jugar a Lescaut.
GERONTE
L’annunziate
a quella signorina che...
GERONTE
Anuncieu
eixa senyoreta que...
Edmondo si avvicina,
e si presenta con un inchino a Geronte.
Edmondo s’acosta, i es presenta
amb una reverència a Geronte.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 18
EDMONDO
(allegramente, additando nel fondo,
verso la via che conduce a Parigi)
Eccellenza,
guardatela! essa parte in compagnia
d’uno studente.
(odonsi i campanelli dei cavalli
che si allontanano rapidamente)
EDMONDO
(alegrement, assenyalant al fons,
cap al camí que porta a París)
Excel·lència,
mireu-la! Se’n va en companyia
d’un estudiant.
(se senten les campanetes dels cavalls
que s’allunyen ràpidament)
Geronte va verso il fondo, guarda sorpreso,
poi nella massima confusione corre da Lescaut.
Vedendolo sempre intento a giuocare,
lo scuote.
Geronte va cap al fons, mira sorprés,
després per la mateixa confusió
corre a Lescaut.
Veient-lo en tot moment jugar, el sacseja.
GERONTE
L’hanno rapita!
GERONTE
L’han raptada!
LESCAUT
(sempre giuocando)
Chi?
LESCAUT
(jugant en tot moment)
Qui?
GERONTE
Vostra sorella!
GERONTE
La vostra germana!
LESCAUT
(sorpreso, butta le carte e corre fuori
del porticato. L’Oste, impaurito,
fugge nell’osteria)
Mille e mille bombe!
LESCAUT
(sorprés, llança les cartes
i corre fora del porticat.
Dimonis!
Gli Studenti, lasciando di giuocare, si alzano,
aggruppandosi intorno ad Edmondo. Questi,
mentre Geronte e Lescaut stanno parlandosi,
li conduce in fondo ed indica loro la via
per la quale è fuggito Des Grieux con Manon.
Poi ritornano tranquillamente
pel viale di destra.
Els estudiants, deixant de jugar, s’alcen
agrupant-se al voltant d’Edmondo. Estos,
mentres Geronte i Lescaut parlen,
els porten al fons i els indica el camí
pel qual ha fugit Des Grieux amb Manon.
Després tornen tranquil·lament pel passeig
de la dreta.
GERONTE
L’inseguiam!
È uno studente!
(insistendo a Lescaut, il quale intanto
ha osservato Edmondo e gli Studenti)
L’inseguiam, l’inseguiam, I’inseguiam!
GERONTE
Seguim-los!
És un estudiant!
(insistent a Lescaut, que ha estat observant
Edmondo i els estudiants)
Seguim-los, seguim-los, seguim-los!
Nello scuotere Lescaut, che è impassibile,
lascia cadere a terra il tricorno.
En l’agitació, Lescaut, que està impassible,
deixa caure a terra el tricorni
L’hostaler, temorós, fuig a l’hostal)
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 19
LESCAUT
LESCAUT
(vedendo la simulata indifferenza
LESCAUT
(veient la simulada indiferència
degli Studenti, risponde con calma)
È inutil, riflettiam...
Cavalli pronti avete?
(Geronte crolla il capo)
Il colpo è fatto!
disperarsi è da matto!
Vedo... Manon con sue grazie leggiadre
ha suscitato in voi un affetto di padre...
dels estudiants, respon amb calma)
És inútil, pensem...
Teniu cavalls preparats?
(Geronte mou el cap)
El colp està fet!
Desesperar-se és de bojos!
Ja veig... Manon amb la seua graciosa bellesa
ha suscitat en vós un afecte de pare...
GERONTE
Non altrimenti.
GERONTE
Així és.
LESCAUT
(con finezza)
A chi lo dite... Io da figlio
rispettoso vi do un ottimo consiglio...
Parigi! È là Manon...
Manon già non si perde.
Ma borsa di studente presto rimane al verde.
Manon non vuol miserie,
Manon riconoscente accetterà...
un palazzo per piantare lo studente.
Voi farete da padre ad un’ottima figlia,
io completerò, signore, la famiglia.
(raccogliendo il tricorno che Geronte
nell’ira avea lasciato cadere)
Che diamine... ci vuol calma... filosofia...
LESCAUT
(amb finor)
A qui ho dieu... Jo com a fill
respectuós vos done un bon consell...
París! Allí està Manon...
Manon ja no es perd.
Però la bossa d’un estudiant prompte es queda buida.
Manon no vol misèries,
Manon, agraïda, acceptarà...
un palau i deixar plantat l’estudiant.
Vós fareu de pare a una fantàstica filla,
jo completaré, senyor, la família.
(recollint el tricorni
que Geronte irat havia deixat caure)
Diantre... fa falta calma... filosofia...
EDMONDO,
EDMONDO STUDENTI
(aggruppati, ridendo con malizia,
EDMONDO, ESTUDIANTS
(agrupats, rient amb malícia,
mentre osservano Geronte e Lescaut)
mentres observen Geronte i Lescaut)
Venticelli ricciutelli
che spirate
fra vermigli fiori e gigli,
avventura
strana e dura,
deh, narrate
per mia fè.
Assetato labbro aveva
coppa piena,
ber voleva e avidamente
già suggeva... ah! ah! ah!
(ridendo)
Brisa rinxolada
que bufes
entre flors roges i lliris,
aventura
estranya i dura,
eh, expliqueu
per la meua fe.
Els llavis assedegats tenien
la copa plena,
volien beure i àvidament
ja succionaven... ha! ha! ha!
(rient)
Lescaut si volge e guarda severamente
gli Studenti che subito troncano le risate.
Lescaut es gira i mira amb severitat als estudiants
que deixen immediatament les rialles.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 20
LESCAUT
(porgendolo al vecchio Ganimede)
Ecco il vostro tricorno!
E, domattina, in via!
Dunque dicevo: A cena!
Il braccio a me!
(prende a braccio Geronte e s’incammina
verso l’osteria parlando e gesticolando)
Degli eventi all’altezza esser convien...
perché...
LESCAUT
(oferint-lo al vell Ganimedes)
Ací teniu el vostre tricorni!
I, demà de matí, de camí!
Aleshores dic: a sopar!
Dóna’m el braç!
(pren el braç de Geronte i s’encamina
cap a l’hostal parlant i gesticulant)
Convé estar a l’altura dels esdeveniments...
perquè...
Entrano nell’osteria.
Entren en el hostal.
EDMONDO,
EDMONDO STUDENTI
Venticelli ricciutelli
che spirate
fra vermigli fiori e gigli,
avventura
strana e dura,
deh, narrate
per mia fè!
Ah! ah!
(si avvicinano alla porta dell’osteria)
A volpe invecchiata
l’uva fresca e vellutata,
sempre acerba rimarrà.
Ah! ah! ah!
EDMONDO, ESTUDIANTS
Brisa rinxolada
que bufes
entre flors roges i lliris,
aventura
estranya i dura,
eh, expliqueu
per la meua fe.
Ha! Ha!
(s’acosten a la porta de l’hostal)
A rabosa envellida
el raïm fresc i suau
sempre romandrà immadur.
Ha! ha! ha!
Alla risata, Lescaut esce minaccioso.
Gli Studenti fuggono ridendo.
A les rialles, Lescaut ix amenaçador.
Els estudiants fugen rient.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 21
ATTO SECONDO
ACTE
ACTE SEGON
SEGON
A Parigi.
A París.
Salotto elegantissimo in casa di Geronte.
Nel fondo due grandi porte vetrate. A destra,
ricchissime cortine nascondono l’alcova.
A sinistra, una ricca pettiniera, presso ad una
finestra. Sofà, sedili, poltrone, un tavolo.
Si alza il sipario. Manon è seduta davanti
la pettiniera: è coperta da un ampio
accappatoio bianco che le avvolge tutta
la persona. Il Parrucchiere le si affanna intorno.
Due garzoni nel fondo stanno pronti ai cenni
del Parrucchiere.
Saló molt elegant a casa de Geronte.
Al fons dos grans portes envidrades.
A la dreta, riques cortines oculten el dormitori.
A l’esquerra, un pentinador, al costat
d’una finestra. Sofà, seients, butaques,
una taula. S’alça el teló. Manon està asseguda
davant del pentinador: està coberta
amb un ample barnús blanc que l’envolta
completament. El perruquer s’afana
al seu voltant. Dos mossos al fons estan
preparats als gestos del perruquer.
MANON
(guardandosi allo specchio)
Dispettosetto questo riccio!
(al Parruchiere)
Il calamistro, presto! presto!
(impaziente)
MANON
(mirant-se a l’espill)
Rissos fastigosos!
(al perruquer)
Ferros d’arrissar, ràpid! ràpid!
(impacient)
Il Parrucchiere corre saltellante a prendere
il ferro per arricciare e ritorce il riccio ribelle.
El perruquer corre saltant per a prendre
els ferros d’arrissar i recaragola el ris rebel.
(sempre al Parruchiere che eseguisce
premurosamente gli ordini di Manon)
(contínuament al perruquer que seguix
apressadament les órdens de Manon)
Or... la volandola
Severe un po’ le ciglia!...
La cerussa!
(soddisfatta)
Lo sguardo
vibri a guisa di dardo!
Qua la giunchiglia!
Ara... els pols
Retoqueu un poc les celles!...
La cerussa!
(satisfeta)
La mirada
vibra com si fóra un dard!
Ací l’almesquí!
LESCAUT
(entrando dalla porta del fondo)
Buon giorno, sorellina!
LESCAUT
(entrant per la porta del fons)
Bon dia, germaneta!
MANON
(sempre al Parrucchiere)
Il minio e la pomata!...
MANON
(en tot moment al perruquer)
El pintallavis i la crema!
LESCAUT
Questa mattina
mi sembri un po’ imbronciata.
LESCAUT
Este matí
em sembles un poc emmurriada.
MANON
Imbronciata?... Perché?
MANON
Emmurriada? Per què?
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 22
LESCAUT
LESCAUT
No? Tanto meglio!
Geronte ov’è?
(sorridendo malizioso)
Così presto ha lasciato il gineceo?...
LESCAUT
No? Millor!
Geronte on està?
(somrient maliciós)
Així només ha deixat el gineceu?
MANON
(al Parrucchiere)
Ed ora, un nèo!
MANON
(al perruquer)
I ara, una piga!
II Parrucchiere porta la scatola contenente
i nèi. Manon è indecisa nella scelta.
El perruquer porta la caixa on guarda
les pigues. Manon no sap quina triar.
LESCAUT
(consigliando)
Lo Sfrontato!... il Biricchino!...
No?... il Galante!...
LESCAUT
(aconsellant-la)
La descarada! L’entremaliada!
No? La galant!
MANON
(indecisa)
Non saprei...
(risolvendosi)
Ebben... due nèi!
All’occhio l’Assassino!
e al labbro il Voluttuoso!
MANON
(indecisa)
No sabria...
(decidint-se)
Doncs bé... dos pigues!
En l’ull l’assassina!
I als llavis la voluptuosa!
Il Parrucchiere eseguisce, poi toglie
l’accappatoio a Manon che appare in ricco
ed elegante abbigliamento. Si inchina
a Manon, fa cenno di seguirlo ai suoi garzoni
e a grandi inchini esce.
El perruquer seguix, després li lleva la capa
a Manon que apareix amb un vestit ric
i elegant. S’inclina a Manon, fa un gest
als seus mossos perquè el seguisquen
i ix amb grans reverències.
LESCAUT
(guarda Manon)
Ah! che insiem delizioso!
(ammirando)
Sei splendida e lucente!
M’esalto! E n’ho il perché!
È mia la gloria se
sei salva dall’amor d’uno studente.
Allor che sei fuggita, là, ad Amiens,
mai la speranza in cor m’abbandonò!
Là, la tua sorte vidi! Là il magico
fulgor di queste sale balenò.
T’ho ritrovata! Una casetta angusta
era la tua dimora; possedevi
baci... e niente scudi!
È un bravo giovinotto quel Des Grieux!
Ma (ahimè) non è cassiere generale!
È dunque naturale
che tu abbia abbandonato
per un palazzo aurato
quell’umile dimora.
LESCAUT
(mira Manon)
Ah! Quin conjunt més bonic!
(admirant)
Estàs esplèndida i brillant!
M’exalte! I en tinc motius!
És la meua glòria si
estàs estàlvia de l’amor d’un estudiant.
Des que vas fugir, allà, a Amiens,
mai em va abandonar l’esperança en el meu cor!
Allà, vaig veure el teu destí! Allà el màgic
resplendor d’estes sales va relluir.
T’he tornat a trobar! Una caseta estreta
era la teua llar; tenies
besos... i cap cèntim!
És un gran jove eixe Des Grieux!
Però (pobre de mi) no és un tresorer general!
I aleshores és natural
que hages abandonat
per un palau daurat
aquella llar humil.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 23
MANON
E dimmi...
(l’interrompe)
MANON
I dis-me...
(l’interromp)
LESCAUT
Che vuoi dire?...
LESCAUT
Què vols dir?
MANON
Nulla!...
MANON
Res!
LESCAUT
Nulla? Davver?...
LESCAUT
Res? De veres?
MANON
(indifferente)
Volevo dimandar...
MANON
(indiferent)
Volia preguntar-te...
LESCAUT
Risponderò!
LESCAUT
Respondré!
MANON
(volgendosi con vivacità)
Risponderai?
MANON
(girant-se amb vivacitat)
Respondràs?
LESCAUT
(malizioso)
Ho inteso! Nei tuoi occhi
io leggo un desiderio.
Se Geronte lo sospettasse!
LESCAUT
(maliciós)
Ho he entés! En els teus ulls
llig un desig.
Si Geronte ho sospitara!
MANON
(allegra)
È ver! Hai colto!
MANON
(alegre)
És cert! Ho has captat!
LESCAUT
Brami nuove di Lui?
LESCAUT
Anheles notícies d’ell?
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 24
MANON
(con tristezza)
È ver! L’ho abbandonato
senza un saluto, un bacio!
(si guarda intorno e si ferma cogli occhi
all’alcova)
In quelle trine morbide...
nell’alcova dorata v’è un silenzio
un gelido mortal, v’è un silenzio,
un freddo che m’agghiaccia!
Ed io che m’ero avvezza
a una carezza
voluttuosa
di labbra ardenti e d’infuocate braccia
or ho tutt’altra cosa!
(pensierosa)
O mia dimora umile,
tu mi ritorni innanzi
gaia, isolata, bianca
come un sogno gentile
e di pace e d’amor!
MANON
(amb tristesa)
És cert! L’he abandonat
sense salutacions, ni un bes!
(mira al voltant i para amb els ulls
cap a l’habitació)
En aquells encaixos suaus...
en l’habitació daurada hi ha un silenci
gelat i mortal, hi ha un silenci,
una gelor que em congela!
I jo que m’havia acostumat
a la carícia
voluptuosa
de llavis ardents i braços apassionats
ara tinc una cosa totalment diferent!
(pensativa)
Oh la meua llar humil,
em tornes a semblar
alegre, aïllada, blanca
com un somni amable
de pau i d’amor!
LESCAUT
(osservando inquieto Manon)
Poiché tu vuoi saper... Des Grieux
(qual già Geronte) è un grande amico mio.
Ei mi tortura sempre:
(imitando Des Grieux)
Ov’è Manon?
Ove fuggì? Con chi?
A Nord? Ad Est?
A Sud? lo rispondo: non so!
Ma alfin l’ho persuaso!...
LESCAUT
(observant inquiet Manon)
Perquè has de saber... Des Grieux
(com ja Geronte) és un gran amic meu.
Em tortura sempre:
(imitant Des Grieux)
On està Manon?
On ha fugit? Amb qui?
Al Nord? A l’Est?
Al Sud? Jo li conteste: no ho sé!
Però per fi l’he persuadit!
MANON
(sorpresa)
Ei m’ha scordata!?
MANON
(sorpresa)
Ell m’ha oblidat!?
LESCAUT
No! no! Ma che vincendo può coll’oro
forse scoprir la via che mena a te!...
(con mistero)
Or... correggendo la fortuna sta!
L’ho lanciato al giuoco!... Vincerà!
LESCAUT
No! No! Però que pot vèncer amb or
descobrir el camí que porta cap a tu!
(amb misteri)
Ara... està fent fortuna!
L’he ficat en el joc! Guanyarà!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 25
MANON
(fra sè dolorosamente)
(Per me tu lotti,
per me, vile, che ti lasciai:
che tanto duol ti costai!...
Ah! vieni! il passato mi rendi,
l’ore fugaci...
le tue carezze ardenti!
Ah! Rendimi i baci,
i baci tuoi cocenti,
quell’ebbrezza che un dì mi beò !
Ah! Vieni! Son bella?
Ah! Vien, resister più non so!)
MANON
(per a ella amb dolor)
(Tu lluites per mi,
per mi, vil, que t’he abandonat:
que tant de dolor t’ha costat!
Ai! Vine! Torna’m el passat,
les hores fugaces...
les teues carícies ardents!
Ai! Torna’m els besos,
els teus besos càlids,
aquella ebrietat que una volta em va encisar!
Ai! Vine! Sóc bella?
Ai! Vine, ja no puc resistir més!)
LESCAUT
È il vecchio tavolier (per noi) tal quale
la cassa del danaro universale!
Da me lanciato e istrutto
pelerà tutti e tutto!...
Ma nel martirio delle lunghe lotte
intanto il dì e la notte
vive incosciente della sua follia,
e chiede al giuoco ove tu sia!
Ei vincerà!
LESCAUT
És la vella taula (per a nosaltres) com
la caixa dels diners universals!
Llançat i instruït per mi
pelarà tot el món i tot!
Però en el martiri de les llargues lluites
entre el dia i la nit
viu inconscient de la seua bogeria,
i pregunta al joc on estàs tu!
Ell vencerà!
Manon rimane pensierosa; poi i suoi occhi
si soffermano allo specchio. Quasi
inconscientemente ammira la propria bellezza,
e passando davanti alla specchio domanda
naturalmente a Lescaut:
Manon es queda pensativa;
després els seus ulls es paren en l’espill.
Quasi inconscientment admira
la pròpia bellesa, i passant davant de l’espill
li pregunta amb naturalitat a Lescaut:
MANON
Davver che a maraviglia
questa veste mi sta?
MANON
Veritat que este vestit
em va de meravella?
LESCAUT
(ammirando)
Ti sta a pennello!
LESCAUT
(admirant-lo)
Et va com un pinzell!
MANON
E il tupè?
MANON
I el tupé?
LESCAUT
Portentoso!
LESCAUT
Portentós!
MANON
E il busto?
MANON
I el port?
LESCAUT
Bello!
LESCAUT
Preciós!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 26
Entrano alcuni personaggi con fogli di musica;
si avanzano ad inchini e si schierano da un lato
avanti a Manon.
Entren alguns personatges amb partitures
de música; s’acosten amb reverències
i es posen en fila davant de Manon.
(sottovoce a Manon)
Che ceffi son costor?
Ciarlatani o speziali?
(amb veu baixa a Manon)
Qui són estos individus?
Xarraires o boticaris?
MANON
(annoiata)
Son musici! È Geronte che fa dei madrigali!
MANON
(molesta)
Són músics! És Geronte qui fa els madrigals!
Siede sul sofà, annoiata.
Seu al sofà, molesta.
MADRIGALE
MADRIGAL
VOCE SOLA,
SOLA CORO
Sulla vetta tu del monte
erri, o Clori:
hai per labbra due fiori,
e l’occhio è un fonte.
(lamentando)
Ohimè! Ohimè!
Filen spira ai tuoi piè!
Di tue chiome sciogli al vento
il portento,
ed è un giglio il tuo petto
bianco, ignudetto.
Clori sei tu, Manon,
ed in Filen, Geronte si mutò!
Filen suonando sta;
la sua zampogna va
sussurrando: pietà!
L’eco sospira: pietà!
Piagne Filen:
“Cuor non hai Clori in sen?
Ve’ ... già ... Filen... vien... men!”
No! Clori a zampogna che soave plorò
non disse mai no!
VEU SOLA, COR
Sobre el cim d’una muntanya
erres, oh Cloris:
tens dos flors per llavis,
i els ulls són una font.
(lamentant)
Ai de mi! Ai de mi!
Filé expira als teus peus!
Els teus cabells alliberats al vent
el portent,
i és un lliri el teu pit
blanc, nu.
Cloris eres tu, Manon,
i en Filé, Geronte s’ha tornat!
Filé està tocant;
la seua xeremia va
murmurant: pietat!
L’eco sospira: pietat!
Plora Filé:
“No tens cor, Cloris, en el si?
Mira ... ja ... Filé... ve... !”
No! Cloris a la xeremia que suau va plorar
mai li diu que no!
MANON
(seccata, dà una borsa a Lescaut)
Paga costor!
MANON
(fastiguejada, li dóna una bossa a Lescaut)
Paga’ls!
LESCAUT
(intasca la borsa)
Oibò!... Offender l’arte?
(maestoso, ai musici)
Io v’accomiato in nome della Gloria!
LESCAUT
(es guarda la bossa)
Hala!... Ofendre l’art?
(majestuós, als músics)
Vos acomiade en nom de la glòria!
I musici escono inchinandosi.
Dalle porte vetrate del fondo si vedono sfilare
nell’anticamera alcuni amici di Geronte,
Els músics ixen amb reverències.
De les portes envidrades del fons
es veuen desfilar en l’antesala alguns amics
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 27
MANON
(mostrando quelli a Lescaut)
I madrigali!... Il ballo!... E poi la musica!
MANON
(mostrant-los a Lescaut)
Els madrigals! El ball! I després la música!
Entrano i suonatori di quartetto, i quali si
collocano nel fondo a sinistra, ed accordano poi
i loro strumenti.
Entren els que toquen el quartet,
que es col·loquen al fons a l’esquerra,
i afinen els seus instruments.
Son tutte belle cose!... Pur...
(sbadigliando)
m’annoio!
Són totes coses belles! Però...
(badallant)
m’avorrisc!
Manon si alza e va in fondo incontro a Geronte,
il quale entra nel salotto col Maestro di ballo
e con Manon, per organizzare la lezione
del Minuetto.
Manon s’alça i va al fons cap a Geronte,
que entra en el sala d’estar amb el mestre de ball
i amb Manon, per a organitzar la lliçó del minuet.
LESCAUT
(fra sè)
(Una donnina che s’annoia
è cosa da far paura!
(con decisione)
Andiam da Des Grieux!
È da maestro preparar gli eventi!)
LESCAUT
(per a ell)
(Una doneta que s’avorrix
fa por!
(amb decisió)
Anem amb Des Grieux!
És de mestres preparar els esdeveniments!)
Esce inosservato.
Ix sense ser observat.
MINUETTO
MINUET
Un servo introduce gli amici di Geronte.
Si avanzano alcuni vecchi azzimati,
che pomposamente si avvicinano a Manon,
facendole grandi inchini. Alcuni le baciano
la mano, altri le offrono fiori e galanterie.
Geronte, radiante, è presso Manon.
Un pomposo Marchese si avanza ed offre
a Manon un gioiello. Entrano parecchi brillanti
Abatini, i quali corrono ad inchinare Manon,
baciandole la mano con galanteria
Un criat presenta els amics de Geronte.
S’acosten alguns vells pulcres, que pomposament
s’acosten a Manon, fent-li grans reverències.
Alguns li besen a mà, altres li oferixen flors
i adornaments. Geronte, radiant,
està al costat de Manon.
Un marqués pompós s’acosta i oferix a Manon
una joia. Entren alguns abats brillants,
que corren a reverenciar Manon,
besant-li la mà amb galanteria.
IL MAESTRO DI BALLO
(si avanza, e porge la mano a Manon)
Vi prego, signorina,
EL MESTRE DE BALL
(s’acosta, li dóna la mà a Manon)
Vós ho pregue, senyoreta,
Manon principia il Minuetto, mentre Geronte
invita gli amici a sedersi.
Manon comença el minuet,
mentres Geronte invita els amics a seure.
un po’ elevato il busto... indi...
Ma brava, così mi piace!
Tutta la vostra personcina
or s’avanzi! Così!...
Io vi scongiuro... a tempo!
un poc elevat el bust... després...
Però bonica, així m’agrada!
Tota la vostra personeta
ara s’acosta! Així!...
Vos ho demane... a temps!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 28
GERONTE
(entusiasmato)
Oh vaga danzatrice!
GERONTE
(entusiasmat)
Oh bella balladora!
MANON
(con falsa modestia)
Un po’ inesperta.
MANON
(amb falsa modèstia)
Un poc inexperta.
IL MAESTRO DI BALLO
(impaziente)
Vi prego, non badate
a lodi sussurrate...
È cosa seria il ballo!
EL MESTRE DE BALL
(impacient)
Per favor, no presteu atenció
a murmuris afalagadors...
El ball és una cosa seriosa!
SIGNORI,
SIGNORI ABATI
ABATI
(sottovoce a Geronte)
Tacete! Vi frenate, come si fa da noi;
Ammirate in silenzio, in silenzio adorate.
È cosa seria.
SENYORS, ABATS
(amb veu baixa a Geronte)
Calleu! Freneu-vos, com fem nosaltres;
Admireu en silenci, adoreu en silenci.
És una cosa seriosa.
IL MAESTRO DI BALLO
(a Manon)
A manca!...
Brava! ... A destra!... Un saluto!
Attenta! L’occhialetto...
EL MESTRE DE BALL
(a Manon)
A l’esquerra!...
Brava! ... A la dreta!... Un salut!
Atenta! Els impertinents...
Manon, coll’occhialetto e danzando guarda
qua e là i suoi ammiratori.
Manon, amb els impertinents i ballant
mira ací i allà els seus admiradors.
GERONTE
Minuetto perfetto.
GERONTE
Un minuet perfecte.
SIGNORI,
SIGNORI ABATI
(guardando cupidamente Manon)
Che languore
nello sguardo!
Che dolcezza!
Che carezza!
Troppo è bella!
Pare stella!
Che candori!
Che tesori!
Quella bocca
baci scocca!
Se sorride stella pare!
SENYORS, ABATS
(mirant libidinosament Manon)
Quin llangor
en la mirada!
Quina dolçor!
Quina carícia!
És massa bella!
Sembla una estrella!
Quin candor!
Quin tresor!
Eixa boca
llança besos!
Si somriu sembla una estrella!
GERONTE
Troppo è bella! Si ribella
la parola e canta e vanta!
GERONTE
És massa bella! Es rebel·la
la paraula i canta i es vana!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 29
MANON
(con civetteria, agli ammiratori,
fermandosi dal danzare)
Lodi aurate, mormorate/sussurrate
or mi vibrano d’intorno;
Vostri cori adulatori,
su, frenate! Ah!
MANON
(amb coqueteria, als admiradors, parant de
ballar)
Afalagaments daurats, murmureu
ara em vibren al voltant;
els vostres cors afalagadors,
deixeu, freneu! Ah!
GERONTE
(dolce ed elegante)
Voi mi fate
spasimare... delirare!
GERONTE
(dolç i elegant)
Vós em feu
desviure... delirar!
SIGNORI,
SIGNORI ABATI
La deità siete del giorno!
Della notte ell’è regina!
SENYORS, ABATS
Sou la deïtat del dia!
És la regina de la nit!
Il Maestro fa segni d’impazienza.
El mestre fa senyals d’impaciència.
MANON
Il buon maestro non vuol parole.
Se m’adulate
non diverrò la diva danzatrice
ch’ora già si figura
la vostra fantasia troppo felice.
MANON
El bon mestre no vol paraules.
Si m’afalagueu
no em faré la diva balladora
que ara ja s’imagina
la vostra fantasia massa feliç.
IL MAESTRO DI BALLO
(con impazienza)
Un cavalier...
EL MESTRE DE BALL
(amb impaciència)
Un cavaller...
GERONTE
GERONTE
(alzandosi con premura)
Son qua!
GERONTE
(alçant-se de pressa)
Ací estic!
SIGNORI,
SIGNORI ABATI
Bravi! Che coppia!
Evviva i fortunati innamorati!
Ve’ Mercurio e Ciprigna!
Con amore e dovizia...
Oh! qui letizia
con amore e dovizia
leggiadramente alligna!
SENYORS, ABATS
Bravo! Quina parella!
Visca els afortunats enamorats!
Ací estan Mercuri i Venus!
Amb amor i riquesa...
Oh! Ací la felicitat
amb amor i riquesa
amb gràcia s’unixen!
MANON
(con la massima civetteria rivolta a Geronte)
L’ora, o Tirsi, è vaga e bella.
Ride il giorno, ride intorno
la fida pastorella.
Te sospira, per te spira.
Ma tu giungi e in un baleno
viva e lieta, è dessa allor!
Ah! Vedi il ciel com’è sereno
sul miracolo d’amor!
MANON
(amb la màxima coqueteria cap a Geronte)
L’hora, oh Tirsi, és bonica i bella.
Riu el dia, riu al voltant
de la pastoreta.
Per tu sospira, per tu mor.
Però tu arribes i en un instant
viva i feliç, és ella mateixa!
Ah! Mira el cel com és de seré
pel miracle de l’amor!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 30
SIGNORI,
SIGNORI ABATI
Voi siete il miracolo, siete l’amore!
Siete il miracolo d’amor!
SENYORS, ABATS
Vós sou el miracle, sou l’amor!
Sou el miracle de l’amor!
GERONTE
(frapponendosi)
Galanteria sta bene; ma obliate che è tardi.
Allegra folla ondeggia pei baluardi.
GERONTE
(intervenint)
La galanteria està bé; però oblideu que és tard.
Una alegre multitud passeja pels baluards.
SIGNORI
SIGNORI,
ORI ABATI
Qui il tempo vola!
SENYORS, ABATS
Ací el temps vola!
GERONTE
(al coro con intenzione)
È cosa
ch’io so per prova... (a Manon) Voi,
mia fulgida letizia, esser compagna a noi
prometteste: di poco vi precediamo...
GERONTE
(al cor amb intenció)
Cosa
que sé per experiència... (a Manon) Vós,
alegria fúlgida meua, vau prometre
acompanyar-nos: vos precedim un poc...
MANON
Un breve
istante sol vi chiedo:
attendermi fia lieve
(con affettazione)
fra il bel mondo dorato.
MANON
Només vos demane
un breu instant:
esperar-me vos serà lleu
(afectada)
entre el bell món daurat.
SIGNORI, ABATI
(galantemente)
Grave è sempre l’attesa.
SENYORS, ABATS
(amb galanteria)
Greu és sempre l’espera.
Baciando la mano a Manon, i signori
e gli Abati si accomiatano con inchini
e baciamano, mentre il Maestro di ballo
ed i suonatori partono anch’essi.
Besant la mà a Manon, els senyors i els abats
s’acomiaden amb reverències i besamans,
mentres el mestre de ball i els músics se’n van.
GERONTE
(con galanteria)
Dell’anima sospesa
non sian lunghe le pene.
Ordino la lettiga...
Addio bell’idol mio...
GERONTE
(amb galanteria)
De l’ànima que espera
no són llargues les penes.
Et demane la llitera...
Adéu bell ídol meu...
Esce.
Ix.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 31
MANON
(corre a prendere un piccolo specchio
sul tavolo, e si guarda contenta)
Oh, sarò la più bella!
MANON
(corre a agarrar un xicotet espill sobre la taula,
i es mira contenta)
Oh, seré la més bella!
Prende la mantiglia; sente che qualcuno
si avvicina; crede sia il servo.
Pren la mantellina; sent que algú s’acosta;
creu que és el criat.
Dunque questa lettiga?
Aleshores esta mantellina?
Des Grieux appare alla porta. Manon gli corre
incontro in preda a grande emozione.
Des Grieux apareix per la porta.
Manon corre al seu encontre amb gran emoció.
Tu, tu, amore? Tu?!
Ah! mio immenso amore?... Dio!
Tu, tu, amor? Tu?!
Ah! El meu amor immens?... Déu!
DES GRIEUX
(con rimprovero)
Ah, Manon!
DES GRIEUX
(amb retret)
Ah, Manon!
MANON
(colpita)
Tu non m’ami
dunque più?
M’amavi tanto!
Oh, i lunghi baci! Oh, il lungo incanto!
La dolce amica d’un tempo aspetta
la tua vendetta.
Oh, non guardarmi così: non era
la tua pupilla
tanto severa!
MANON
(commoguda)
Aleshores tu ja
no m’estimes més?
M’estimaves tant!
Oh, els llargs besos! Oh, el llarg encant!
La dolça amiga de fa temps espera
la teua venjança.
Oh, no em mires així: no era
la teua mirada
tan severa!
DES GRIEUX
(con forza)
Sì, sciagurata, la mia vendetta...
DES GRIEUX
(amb força)
Sí, desgraciada, la meua venjança...
MANON
Ah! La mia colpa! È vero!
MANON
Ah! La meua culpa! És cert!
DES GRIEUX
Ah! sciagurata, la mia vendetta...
DES GRIEUX
Ah! Desgraciada, la meua venjança...
MANON
Ah! è vero!
Non m’ami più... Ah! è vero!
Non m’ami dunque più?
M’amavi tanto!
(piangendo)
Non m’ami più!
MANON
Ah! És cert!
No m’estimes més... Ah! És cert!
Aleshores ja no m’estimes més?
M’estimaves tant!
(plorant)
No m’estimes més!
DES GRIEUX
(con amarezza)
Taci... tu il cor mi frangi!
Tu non sai le giornate
DES GRIEUX
(amb amargor)
Calla... tu em trenques el cor!
Tu no saps els dies
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 32
MANON
lo voglio il tuo perdono.
Vedi? Son ricca.
MANON
Vull el teu perdó.
Veus? Sóc rica.
DES GRIEUX
Taci!
DES GRIEUX
Calla!
MANON
Questa
non ti sembra una festa
d’ori e di colori?
Tutto è per te.
MANON
Esta
no et sembla una festa
d’ors i de colors?
Tot és per a tu.
DES GRIEUX
GRIEU X
Deh! taci!
DES GRIEUX
Ei! Calla!
MANON
Pensavo
a un avvenir di luce;
Amor qui ti conduce...
T’ho tradito, è ver!
(s’inginocchia)
Ai tuoi piedi son!
t’ho tradito!
sciagurata dimmi,
ai tuoi piedi son!
Ah! voglio il tuo perdono.
Non lo negar! Son forse
della Manon d’un giorno
meno piacente e bella?
MANON
Pensava
a un avindre de llums;
L’amor t’ha portat ací...
T’he traït, és cert!
(s’agenolla)
Estic als teus peus!
T’he traït!
Dis-me desgraciada,
estic als teus peus!
Ai! Vull el teu perdó.
No me’l negues! O sóc
d’eixa Manon d’un dia
menys plaent i bella?
DES GRIEUX
O tentatrice! È questo
l’antico fascino che m’accieca!
DES GRIEUX
Oh temptadora! És este
l’antic captivament que em cega!
MANON
(prendendo una mano a Des Grieux)
È fascino d’amor; cedi, son tua!
MANON
(prenent-li una mà a Des Grieux)
És el captivament d’amor; cedix, sóc teua!
DES GRIEUX
Più non posso lottar! Son vinto!
DES GRIEUX
No puc lluitar més! Estic vençut!
MANON
(affascinante, si alza, circondando
colle braccia Des Grieux)
Cedi, son tua...
Ah! vieni! Colle tue braccia
stringi Manon che t’ama...
MANON
(seductora, s’alça,
DES GRIEUX
Non posso lottar, o tentatrice!
D ES GRIEUX
No puc lluitar, oh temptadora!
MANON
...stretta al tuo sen m’allaccia!
MANON
...abraça’m contra el teu pit!
envoltant amb els braços Des Grieux)
Cedix, sóc teua...
Ai! Vine! Amb els teus braços
abraça Manon que t’estima...
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 33
DES GRIEUX
Più non posso lottar!
DES GRIEUX
No puc lluitar més!
MANON
Cedi, son tua!
Ah vien!
MANON
Cedix, sóc teua!
Ai vine!
DES GRIEUX
Son vinto; io t’amo!
Più non posso lottar!
Nell’occhio tuo profondo
io leggo il mio destin;
tutti i tesor del mondo
ha il tuo labbro divin!
DES GRIEUX
Estic vençut; t’estime!
No puc lluitar més!
En el fons dels teus ulls
llig el meu destí;
tots els tresors del món
tenen els teus llavis divins!
MANON
Ah! Manon te solo brama,
stretta al tuo sen m’allaccia!
Alle mie brame torna
deh! torna ancor!
Alle mie ebbrezze,
ai baci lunghi, d’amor!
Vivi e t’inebria
sovra il mio cor!
Deh, torna ancor!
La bocca mia è un altare
dove il bacio è Dio!
MANON
Ai! Manon només t’anhela a tu,
abraça’m contra el teu pit!
Torna als meus desitjos
Ai! Torna una altra vegada!
A la meua exaltació,
ai besos llargs, d’amor!
Viu embriagat
sobre el meu cor!
Ei, Torna una altra vegada!
La meua boca és un altar
on el bes és Déu!
DES GRIEUX
I baci tuoi son questi!
Questo è il tuo amor!
M’arde il tuo bacio,
dolce tesor!
In te m’inebrio ancor,
dolce tesor!
Nelle tue braccia care
v’è l’ebbrezza, l’oblio!
DES GRIEUX
Els teus besos són estos!
Este és el teu amor!
Em crema el teu bes,
tresor dolç!
En tu m’embriague de nou,
tresor dolç!
En els teus estimats braços
està l’exaltació, l’oblit!
Manon si abbandona fra le braccia di Des
Grieux, che dolcemente la fa sedere sul sofà.
Manon s’abandona als braços de Des Grieux,
que amb dolçor la fa seure en el sofà.
MANON
Labbra adorate e care!
MANON
Llavis adorats i estimats!
DES GRIEUX
Manon, mi fai morire!
DES GRIEUX
Manon, em fas morir!
MANON
Labbra dolci a baciare!
MANON
Llavis dolços per a besar!
MANON e DES GRIEUX
Dolcissimo soffrir!
MANON i DES GRIEUX
Dolcíssim patiment!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 34
Geronte si presenta improvviso alla porta
del fondo e si arresta stupito.
Geronte es presenta de sobte per la porta
del fons i s’atura estupefacte.
MANON
(con un grido, alzandosi di scatto)
Ah!
MANON
(amb un crit, alçant-se d’un bot)
Ah!
GERONTE
(ironico)
Affé, madamigella,
or comprendo il perché di nostr’attesa!
Giungo in mal punto.
Errore involontario!
Chi non erra quaggiù’?!
(a Des Grieux)
Anche voi, credo, ad esempio,
obliaste d’essere in casa mia.
GERONTE
(irònic)
A fe, senyoreta,
ara comprenc el perquè de la nostra espera!
Arribe en mal moment.
Error involuntari!
Qui no comet mai un error?
(a Des Grieux)
També vós, crec, per exemple,
heu oblidat que esteu a ma casa.
DES GRIEUX
GRIEUX
(risentito)
Signore!
DES GRIEUX
(ressentit)
Senyor!
MANON
Taci!
MANON
Calla!
GERONTE
Gratitudine, sia
oggi il tuo dì di festa!
(a Manon)
Donde vi trassi,
le prove che v’ho date
d’un vero amore, come rammentate!
GERONTE
Gratitud, que siga
hui el teu dia de festa!
(a Manon)
Quant a vós,
les proves que vos he donat
d’un verdader amor, com ho recordeu!
MANON
(guarda capricciosamente Geronte, poi va
al tavolo e vi prende un piccolo specchio)
(trattenendo le risa)
Amore? Amore?
Mio buon signore,
(mettendo in faccia a Geronte lo specchio)
ecco! ... Guardatevi!...
Se errai, leale
ditelo! E poi
guardate noi!
MANON
(mira capritxosament Geronte, després va
a la taula i agarra un espill xicotet)
(aguantant-se la rialla)
Amor? Amor?
Bon senyor meu,
(mostrant el rostre de Geronte a l’espill)
Ací teniu! Mireu-vos!
Si m’equivoque, digueu-m’ho
amb franquesa! I després
mira’ns a nosaltres!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 35
GERONTE
(offeso)
lo son leale, mia bella donnina.
Conosco il mio dovere...
deggio partir di qui!
(ironico)
O gentil cavaliere,
(leziosamente)
o vaga signorina,
(minacciando)
arrivederci... e presto!
GERONTE
(ofés)
Jo sóc lleial, bella doneta meua.
Conec el meu deure...
he d’anar-me’n d’ací!
(irònic)
Oh gentil cavaller,
(melindrosament)
oh bella senyoreta,
(amenaçador)
adéu... a reveure!
Esce.
Ix.
MANON
Ah! ah!... Liberi!
Liberi come l’aria!
Che gioia, cavaliere,
(ridendo, avvicinandosi a Des Grieux)
amor mio bello!
MANON
Ai! Ai!... Lliures!
Lliures com el vent!
Quina alegria, cavaller,
(rient, acostant-se a Des Grieux)
bell amor meu!
DES GRIEUX
(mestamente preoccupato)
Senti,
di qui partiamo: un solo
istante, questo tetto
del vecchio maledetto
non t’abbia più!
DES GRIEUX
(tristament preocupat)
Escolta,
anem-nos-en d’ací: només un
instant, que este sostre
del vell maleït
no et tinga més!
MANON
(quasi involontariamente)
Peccato!
Tutti questi splendori!
Tutti questi tesori!
(sospirando)
Ahimè!... Dobbiam partir!
MANON
(quasi involuntàriament)
Llàstima!
Totes estes esplendors!
Tots estos tresors!
(sospirant)
Pobra de mi! Hem de partir!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 36
DES GRIEUX
Ah! Manon, mi tradisce
il tuo folle pensier:
Sempre la stessa!
Trepida divinamente,
nell’abbandono ardente...
Buona e gentile come la vaghezza
di quella tua carezza:
sempre novella ebbrezza;
indi, d’un tratto, vinta, abbacinata
dai raggi della vita dorata!
Io? Tuo schiavo, e tua vittima
discendo la scala dell’infamia...
Fango nel fango io sono
e turpe eroe da bisca
m’insozzo, mi vendo...
L’onta più vile m’avvicina a te!
Nell’oscuro futuro
dì, che farai di me?
DES GRIEUX
Ai! Manon, em traïx
el teu boig pensament:
Sempre la mateixa!
Recela divinament,
en l’abandonament ardent...
Bona i gentil com la gràcia
d’aquella carícia teua:
sembre nova embriaguesa;
després, en un moment, vençuda, il·lusionada
pels rajos de la vida daurada!
Jo? El teu esclau, la teua víctima
descendisc l’escala de la infàmia...
Sóc fang en el fang
i infame heroi de timba
m’embrute, em venc...
La deshonra més vil m’acosta a tu!
En el futur fosc
digues, què faràs de mi?
Si siede colla testa fra le mani.
Seu amb el cap entre les mans.
MANON
(umilmente a Des Grieux)
Un’altra volta, un’altra volta ancora,
deh, mi perdona!
Sarò fedele e buona,
lo giuro, lo giuro...
MANON
(amb humilitat a Des Grieux)
Una altra volta, encara una altra volta,
ai, perdona’m!
Seré fidel i bona,
ho jure, ho jure...
Entra Lescaut ansante, respirando a mala pena.
Manon e Des Grieux, sorpresi,
gli vanno incontro.
Entra Lescaut esbufegant,
respirant a males penes.
Manon i Des Grieux, sorpresos, van a trobar-lo.
DES GRIEUX
Lescaut?!
DES GRIEUX
Lescaut?!
MANON
Tu qui?!
MANON
Tu ací?!
Lescaut si lascia cadere su di una sedia
sbuffando affannato.
Lescaut es deixa caure sobre una cadira
pantaixant.
MANON e DES GRIEUX
Che avvenne?
Di’!
MANON i DES GRIEUX
Què passa?
Digues!
Lescaut accenna cogli occhi e colle mani
e fa capire che è accaduto qualche grave
imbroglio. Spaventati.
Lescaut fa un gest amb els ulls i les mans
que fa entendre que ha ocorregut
algun embull greu. Espantats.
O ciel! che è stato?
Ci fai tremar!
Oh Déu! Què ha passat?
Ens fas tremolar
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 37
LESCAUT
(affannoso)
Ch’io prenda fiato...
...onde parlar...
V’ha denunziato!
LESCAUT
(pantaixant)
Que recupere l’alé...
...per a poder parlar...
Vos ha denunciat!
MANON
Chi?
MANON
Qui?
DES GRIEUX
Il vecchio?
DES GRIEUX
El vell?
LESCAUT
Sì!
LESCAUT
Sí!
MANON
Ohimè!
MANON
Ai de mi!
LESCAUT
Già vengon qui
e guardie e arcier!
LESCAUT
Ja vénen ací
els guàrdies i els arquers!
DES GRIEUX
O ciel!
DES GRIEUX
Oh Déu!
LESCAUT
Su, cavalier,
e per le scale
spiegate l’ale!...
Da un granatiere
ch’era in quartiere
tutto ho saputo...
Per le scale, cavalier,
spiegate l’aIe,
già vengon qui
e guardie e arcier!
Via, l’ali ai piè!
LESCAUT
Avall, cavaller,
i per les escales
desplegueu les ales!
Ho he sabut tot
d’un granader
que estava en el quarter...
Per les escales, cavaller,
desplegueu les ales,
ja vénen ací
els guàrdies i els arquers!
Anem, tingueu ales als peus!
DES GRIEUX
(con rabbia)
Maledetto
il vecchio astuto!
DES GRIEUX
(amb ràbia)
Maleït
el vell astut!
MANON
(sempre più atterrita)
Ohimè, ohimè!
M’affretto, ohimè!
MANON
(cada vegada més atemorida)
Ai de mi, ai de mi!
M’apresse, ai de mi!
DES GRIEUX
Sì! Bada a te!
DES GRIEUX
Sí! Vés amb compte!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 38
LESCAUT
Ah, non sapete...
voi la perdete...
ah, non sapete...
l’attende crudele
sorte spietata:
l’esilio!
LESCAUT
Ai, no sabeu...
vós la perdeu...
ai, no sabeu...
l’espera una sort
cruel i despietada:
l’exili!
MANON
(con spavento)
Ohimè! la morte!
MANON
(amb temor)
Ai de mi! La mort!
LESCAUT
(continua ad affrettare, mentre Des Grieux
LESCAUT
(continua donant-se pressa, mentres
preso d’ira impreca e Manon confusa si aggira
per la scena)
Des Grieux pres de la ira impreca i Manon
confusa pega voltes per l’escenari)
Or v’affrettate!
Non esitate!
Pochi minuti,
siete perduti!
Già dal quartier
uscìan gli arcier!
Ara doneu-vos pressa!
No vacil·leu!
Pocs minuts,
i esteu perduts!
Ja del quarter
ixen els arquers!
MANON
Ohimè! m’affretto!...
(a Lescaut, prendendo un gioiello
sulla pettiniera)
Un istante! Questo smagliante
smeraldo...
MANON
Ai de mi! M’apresse!...
(a Lescaut,
garant una joia del pentinador)
Un instant! Esta maragda
brillant...
DES GRIEUX
Sì, bada a te!
vecchio vil! Andiam, andiam!
affrettiam! orsù!
DES GRIEUX
Sí, vés amb compte!
Vell vil! Anem, anem!
apressem-nos! Vinga!
MANON
(a Des Grieux)
Ma sì!
Mio Dio! Mi sbrigo! E tu
m’aiuta.
MANON
(a Des Grieux)
Sí!
Déu meu! M’apresse! I tu
ajuda’m.
DES GRIEUX
A far?
DES GRIEUX
A fer?
MANON
(continua a prendere oggetti preziosi)
Ad involtar...
MANON
(continua agarrant objectes preciosos)
A embolicar...
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 39
LESCAUT
Il vecchio vile
morrà di bile,
se trova vuota
la gabbia e ignota
gli sia
l’altra dimora!
Manon! Suvvia...
son già per via!
LESCAUT
El vell vil
morirà d’ira,
si troba buida
la gàbia i li siga
desconeguda
l’altra llar!
Manon! De pressa...
que ja estan de camí!
DES GRIEUX
Andiam, andiam!
DES GRIEUX
Anem, anem!
MANON
Ma sì! E tu
m’aiuta ad involtar
cotesti oggetti!
(gridando)
Vuota i cassetti!
MANON
Sí! I tu
ajuda’m a embolicar
estos objectes!
(cridant)
Buida les caixes!
DES GRIEUX
(gridando)
Orsù affrettiam!
andiam, Manon!
DES GRIEUX
(cridant)
Vinga apressem-nos!
anem, Manon!
LESCAUT
(gridando)
Oh il bel forzier!
peccato inver!
(affaccendato)
Nostro cammino
sarà il giardino.
In un istante
dell’alte piante
sotto t’ombria
siam sulla via.
Buon chi ci piglia!
LESCAUT
(cridant)
Oh el bell cofre!
llàstima de veritat!
(afanat)
El nostre camí
serà el jardí.
En un instant
sota l’ombra
de les altes plantes
estarem de camí.
Bo serà qui ens pilla!
MANON
(con dolore)
E quest’incanto
che adoro tanto
dovrò lasciare,
abbandonare?
MANON
(amb dolor)
I este encant
que adore tant
hauré de deixar,
abandonar?
DES GRIEUX
O mia diletta
Manon, t’affretta!
D’uopo è partir...
tosto fuggir!
Torturar
mi vuoi ancor!
DES GRIEUX
Oh la meua preferida
Manon, dóna’t pressa!
Hem de partir...
de seguida fugir!
Encara
em vols torturar!
Lescaut corre alla finestra ad osservare.
Lescaut corre a la finestra a observar.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 40
MANON
Saria imprudenza
lasciar quest’oro,
o mio tesoro!
MANON
Seria una imprudència
deixar este or,
oh el meu tresor!
Prende altri gioielli, e si serve della mantiglia
per nasconderli.
Pren altres joies, i se servix de la mantellina
per a embolicar-ho.
DES GRIEUX
Con te portar
dèi solo il cor! ah!
Io vo’ salvar
solo il tuo amor.
DES GRIEUX
Només has d’emportar-te
el cor! Ai!
Jo vull salvar
només el teu amor.
LESCAUT
(gridando al fondo)
Maledizion!
Eccoli, accerchian la casa!
LESCAUT
(cridant al fons)
Maledicció!
Ací estan, assetgen la casa!
DES GRIEUX
Manon!
DES GRIEUX
GRIEUX
Manon!
MANON
(al colmo dello spavento)
Des Grieux!
Di qua! di là! fuggiam! ebben di là!
MANON
(completament atemorida)
Des Grieux!
Per ací! Per allà! Fugim! Per allà!
DES GRIEUX
GRIEUX
Fuggiam! fuggiam! no! no!
di là! presto! presto!
DES GRIEUX
Fugim! Fugim! No! No!
Per allà! Ràpid! Ràpid!
LESCAUT
(dal fondo)
Il vecchio
ordina, sbraita,
le guardie sfilano...
LESCAUT
(des del fons)
El vell
ordena, crida,
els guàrdies avancen...
MANON
Ohimè!
MANON
Ai de mi!
DES GRIEUX
Fuggiam!
DES GRIEUX
GRIEUX
Fugim!
LESCAUT
...gli arcier s’appostano!
LESCAUT
...els arquers aguaiten!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 41
Manon e Des Grieux al colmo della confusione
non sanno di dove fuggire.
Lescaut accorre alla porta.
Manon i Des Grieux totalment confosos
no saben per on fugir.
Lescaut es precipita a la porta.
Entrano, salgono! eccoli!
(chiude la porta a chiave)
Entren, ixen! Ací estan!
(tanca la porta amb clau)
DES GRIEUX
(a Manon, gridando)
Dimmi, qui v’è un’uscita?
DES GRIEUX
(a Manon, cridant)
Digues, hi ha alguna eixida ací?
MANON
(indicando e gridando)
Sì! laggiù all’alcova!
MANON
(assenyalant i cridant)
Sí! Allà per l’habitació!
LESCAUT
(spinge Manon e Des Grieux entro l’alcova,
poi li segue alla sua volta)
(gridando)
Eccoli, eccoli, salgono, salgono!
LESCAUT
(espenta Manon i Des Grieux
Ací estan, ací estan, pugen, pugen!
Ritorna Manon fuggendo, e dopo lei Lescaut
che trattiene Des Grieux. Dalle cortine
dell’alcova, schiuse, appare un Sergente
con due arcieri. In pari tempo la porta del
fondo è aperta violentemente e nel suo vano
si affaccia Geronte e dietro a lui alcuni soldati.
Retorna Manon fugint, i darrere d’ella Lescaut
que reté Des Grieux. De les cortines
de l’habitació, obertes, apareix un sergent
amb dos arquers. Al mateix temps la porta
del fons s’obri violentament i en el seu espai
aguaita Geronte i darrere d’ells alguns soldats.
IL SERGENTE
Nessun si muova!
EL SERGENT
Que ningú es moga!
GERONTE
(sogghignando ironicamente a Manon
GERONTE
(rient sarcàsticament a Manon
la quale per lo spavento lascia sfuggire
la mantiglia ed i gioielli si spargono al suolo)
que de l’espant deixa caure la mantellina
i les joies cauen per terra)
Ah! ah! ah! ah! ah!
Ha! ha! ha! ha! ha!
LESCAUT
(fermando e disarmando Des Grieux
LESCAUT
(parant i desarmant Des Grieux
che ha sguainato la spada e fa per slanciarsi
su Geronte)
que ha desembeinat l’espasa a punt
de llançar-se sobre Geronte)
Se vi arrestan, cavalier,
chi potrà Manon salvar?
Si vos arresten, cavaller,
qui podrà salvar Manon?
A un cenno di Geronte, il Sergente coi due
arcieri afferrano Manon, e la trascinano via.
A un gest de Geronte, el sergent amb els dos
arquers agarren Manon, i la porten fora.
DES GRIEUX
(disperato, vorrebbe correre dietro Manon,
ma è trattenuto a viva forza da Lescaut)
O Manon! O mia Manon!
DES GRIEUX
(desesperat, voldria córrer darrere de Manon,
però és retingut amb força per Lescaut)
Oh Manon! Oh la meua Manon!
Cala rapidamente il sipario.
Baixa ràpidament el teló.
dins de l’habitació, després va darrere d’ells)
(cridant)
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 42
INTERMEZZO
INTERMEZZO
INTERMEDI
La prigionia. Il viaggio aII’Havre.
La presó. El viatge a Le Havre.
DES GRIEUX: ...Gli è che io l’amo!
La mia passione è così forte che io mi sento
la più sfortunata creatura che viva.
Quello che io ho tentato a Parigi
per ottenere la sua libertà!... Ho implorato
i potenti!... Ho picchiato e supplicato
a tutte le porte!... Persino alla violenza
ho ricorso!... Tutto fu inutile. Una sol via
mi rimane; seguirla! Ed io seguo! Dovunque
ella vada! ... Fosse pure in capo al mondo!...
DES GRIEUX: ...És que l’estime!
La meua passió és tan forta que em sent
la criatura viva més desafortunada.
Allò que he intentat a París per a obtindre
la seua llibertat! He suplicat als poderosos!
He colpejat i suplicat en totes les portes!
Fins i tot he recorregut a la violència!
Tot ha sigut inútil. Només em queda un camí;
seguir-la! I la seguisc! Onsevulla que vaja!
Encara que fóra a la fi del món!
Storia di Manon Lescaut e del cavaliere Des
Grieux, dell’abate Prévost.
Història de Manon Lescaut i del cavaller Des
Grieux, de l’abat Prebost.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 43
ATTO TERZO
ACTE TERCER
L’Havre.
Le Havre.
Piazzale presso il porto.
In fondo il porto; a sinistra angolo
d’una caserma. Nella parte di faccia
al pubblico, al pianterreno, una finestra
con grossa ferriata sporgente. Nella facciata
verso la piazza il portone chiuso, innanzi
al quale passeggia una sentinella. Il mare
occupa il fondo della scena. Si vede la metà
di una nave da guerra. A destra una casa,
poi un viottolo; all’angolo un fanale ad olio
che rischiara debolmente. È l’ultima ora
della notte; il cielo si andrà gradatamente
rischiarando. S’alza il sipario.
Plaça al costat del port.
Al fons el port; a l’esquerra el cantó
d’una caserna. En la part de cara al públic,
en la planta baixa, una finestra amb reixes
grosses ixents. En la fatxada cap a la plaça
la porta gran tancada, davant de la qual
passeja un sentinella. El mar ocupa el fons
de l’escenari. Es veu la mitat d’una nau
de guerra. A la dreta una casa,
després una senda; en el racó un fanal d’oli
que il·lumina dèbilment. És l’última hora
de la nit; el cel anirà a poc a poc aclarint-se.
S’alça el teló.
DES GRIEUX
(con Lescaut dal lato opposto alla caserma)
Ansia eterna, crudel...
DES GRIEUX
(amb Lescaut del costat oposat al quarter)
Ànsia eterna, cruel...
LESCAUT
Pazienza, ancor...
(indicandogli dove passeggia la scolta)
La guardia là fra poco monterà
l’arcier che ho compro... pazienza ancor!
LESCAUT
Paciència...
(indicant-li on passeja l’escolta)
D’ací a poc tindrà guàrdia
l’arquer que he comprat... paciència!
DES GRIEUX
L’attesa m’accora!
La vita mia, l’anima tutta è là!
(accenna alla finestra della caserma)
DES GRIEUX
L’espera m’entristix!
La meua vida, tota la meua ànima està allà!
(assenyala la finestra de la caserna)
LESCAUT
Manon sa già e attende il mio segnale
e a noi verrà. Io intanto cogli amici là
il colpo tenterò!
Manon all’alba libera farò!
LESCAUT
Manon ja ho sap i espera el meu senyal
i vindrà a nosaltres. Jo mentrestant
amb els amics donaré el colp!
Alliberaré Manon a l’alba!
Si avvolge fino agli occhi nel ferraiuolo
e va cautamente nel fondo ad osservare.
Es torna fins als ulls de la reixa del fons a
observar.
DES GRIEUX
Dietro al destino
mi traggo livido,
e notte e dì cammino.
E un miraggio m’angoscia,
m’esalta!... Vicino
or m’è, poi fugge se l’avvinghio!
Parigi ed Havre, fiera, triste agonia!
Oh! lungo strazio della vita mia!
DES GRIEUX
M’arrossegue maligne,
darrere del meu destí
i camine nit i dia.
I un miratge m’angoixa,
m’exalta!... A prop meu
està, després fuig si m’acoste!
París i Le Havre, ferotge, trista angoixa!
Oh! Llarg turment de la meua vida!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 44
LESCAUT
(avvicinandosi a Des Grieux mentre
LESCAUT
(acostant-se a Des Grieux mentres de la caserna
dalla caserma esce un picchetto guidato
da un sergente che viene a mutar la scolta)
ix un piquet guiat per un sergent
que ve a canviar l’escorta)
Vengono!
Vénen!
DES GRIEUX
AIfin!
DES GRIEUX
Per fi!
LESCAUT
(guardando attentamente i soldati,
poi indicandone uno)
Ecco là l’uomo. E quello!
(il picchetto col sergente rientrano in caserma)
(allegramente a Des Grieux)
È l’Havre addormentata!
L’ora è giunta!
LESCAUT
(mirant atentament els soldats,
després indicant-ne un)
Ací està l’home. És eixe!
(el piquet amb el sergent entren en la caserna)
(alegrement a Des Grieux)
És Le Havre adormit!
Ha arribat l’hora!
Lescaut s’avvicina alla caserma, scambia
un rapido cenno colla sentinella
che si allontana. Si oppressa alla finestra
del pianterreno, picchia con precauzione
alle sbarre di ferro. Des Grieux immobile,
tremante, guarda. S’aprono i vetri
della finestra e appare Manon.
Des Grieux corre a lei.
Lescaut s’acosta a la caserna, canvia
un gest ràpid amb el sentinella que s’allunya.
S’acosta a la finestra de la planta baixa,
colpeja amb precaució els barrots de ferro.
Des Grieux immòbil, tremolós, mira.
S’obrin els vidres de la finestra i apareix Manon.
Des Grieux corre cap a ella.
DES GRIEUX
Manon!
DES GRIEUX
Manon!
MANON
Des Grieux!
MANON
Des Grieux!
Sporge le mani dalla ferriata;
Des Grieux le bacia con febbrile trasporto.
Trau les mans de la reixa;
Des Grieux les besa amb passió febril.
LESCAUT
(fra sè)
(Al diavolo l’America!
Manon non partirà!)
LESCAUT
(per a ell)
(Al dimoni Amèrica!
Manon no partirà!)
Si allontana da destra.
S’allunya per la dreta.
MANON
Tu... amore!? amore? Nell’onta
non m’abbandoni?
MANON
Tu... amor! Amor? En la deshonra
no m’abandones?
DES GRIEUX
Abbandonarti? Mai!
DES GRIEUX
Abandonar-te? Mai!
MANON
Amore! amore! amore!
MANON
Amor! Amor! Amor!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 45
DES GRIEUX
Se t’ho seguita per la lunga via,
fu perché fede mi regnava in core.
DES GRIEUX
Si t’he seguit pel llarg camí,
va ser perquè la fe regnava en el meu cor.
MANON
Amore!
MANON
Amor!
DES GRIEUX
(baciandola)
Fra poco mia sarai!
DES GRIEUX
(besant-la)
D’ací a poc seràs meua!
MANON
Tua... fra poco! ...fra poco! tua!
MANON
Teua... d’ací a poc! D’ací a poc! Teua!
Un lampionaio entra dal fondo a destra
cantarellando, traversa la scena.
Un fanaler entra des del fons a la dreta
cantussejant, travessa l’escenari.
DES GRIEUX
(interrompendola impaurito)
Taci! taci!
DES GRIEUX
(interrompent-la espantat)
Calla! Calla!
LAMPIONAIO
(scioglie e cala la lampada)
...e Kate rispose al Re:
"Duna zitella
perché tentar il cor?
Per un marito
mi fe’ bella il Signor!"
(spegne la lampada)
Rise il Re,
poi le die’
gemme ed or
e un marito, e n’ebbe il cor.
(incamminandosi, si allontana dal viottolo)
FANALER
(solta i baixa la làmpada)
...i Kate va respondre al rei:
“Per què temptar
el cor d’una soltera?
Per a un marit
em va fer bella el Senyor!”
(apaga la làmpada)
Va riure el rei,
després li donà
gemmes i or
i un marit, i tingué el seu cor.
(encaminant-se, s’allunya de la senda)
Comincia ad albeggiare.
Comença a fer-se de dia.
DES GRIEUX
È l’alba! O mia Manon,
pronta alla porta del cortil sii tu.
V’è là Lescaut con uomini devoti.
Là vanne e tu sei salva!
DES GRIEUX
És l’alba! Oh Manon meua,
prepara’t a la porta del pati.
Allà està Lescaut amb hòmens lleials.
Vés allà i estaràs estàlvia!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 46
LAMPIONAIO
(internamente)
...e Kate rispose al Re.
Rise il Re
poi le die’
gemme ed or.
FANALER
FANALE R
(internament)
...i Kate va respondre al Rei.
Va riure el Rei
després li donà
gemmes i or.
MANON
Tremo, pavento per te!...
Tremo e m’angoscio né so il perché!
Ah! una minaccia funebre io sento!
Tremo a un periglio che ignoto m’è.
MANON
Tremole, tem per tu!
Tremole i m’angoixe no sé per què!
Ah! Sent una amenaça fúnebre!
Tremole per un perill que m’és desconegut.
Nel fondo della scena passa una pattuglia,
traversa da sinistra a destra e scompare
nel viottolo.
Al fons de l’escenari passa una patrulla,
travessa d’esquerra a dreta
i desapareix per la senda.
DES GRIEUX
(supplichevole con intensa passione)
Manon, disperato
è il mio prego! L’affanno
la parola mi spezza...
Vuoi che m’uccida qui?
Ti scongiuro, Manon,
ah! vieni!
(addita il viottolo)
Salviamoci!
Vien! ti scongiuro!...
Ah! vieni! Salviamoci!
DES GRIEUX
(suplicant amb intensa passió)
Manon, desesperat
és el meu prec! L’anhel
em lleva les paraules...
Vols que muira ací?
T’ho suplique, Manon,
ai! Vine!
(assenyala la senda)
Salvem-nos!
Vine! T’ho suplique!
Ai! Vine! Salvem-nos!
MANON
E sia! Chiedimi tutto!
Son tua, m’attendi, amore!
MANON
Que així siga! Demana-m’ho tot!
Sóc teua, espera’m, amor!
Des Grieux afferra le mani di Manon,
e rassicurandola, le accenna di nuovo a destra.
Manon gli getta un bacio,
e si ritira dalla finestra.
Des Grieux agarra les mans Manon,
i assegurant-la, li torna a fer un gest
cap a la dreta. Manon li envia un bes,
i es retira de la finestra.
Colpo di fuoco a destra.
Des Grieux trasalisce, e corre verso il viottolo.
Tret a la dreta. Des Grieux s’estremix
i corre cap a la senda.
VOCI
(interne)
All’armi! All’armi!
VEUS
(interiors)
A les armes! A les armes!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 47
LESCAUT
(entra dal viottolo fuggendo colla spada
sguainata)
Perduta è la partita!
Cavalier, salviam la vita!
LESCAUT
(entra de la senda fugint amb l’espasa
desembeinada)
La partida està perduda!
Cavaller, salva’m la vida!
DES GRIEUX
Che avvenne?
DES GRIEUX
Què ocorre?
VOCI
(interne)
All’armi!
(voci di donne internamente)
Ah!
VEUS
(interiors)
A les armes!
(veus internes de dones)
Ah!
LESCAUT
Udite come strillano!
Fallito è il colpo!
LESCAUT
Escolteu com criden!
El colp ha fallat!
DES GRIEUX
(con impeto)
Venga la morte!
Ah! fuggir? Giammai!
DES GRIEUX
(amb ímpetu)
Que vinga la mort!
Ah! Fugir? Mai!
Fa per sguainare la spada.
Fa com si desembeinara l’espasa.
LESCAUT
(impedendoglielo)
Ah! pazzo inver!
LESCAUT
(impedint-li-ho)
Ai! Boig de veritat!
MANON
(riappare alla finestra, agitata;
con immenso slancio a Des Grieux)
Se m’ami,
in nome di Dio
t’invola, amor mio!
(abbandona la finestra e scompare)
MANON
(torna a aparéixer a la finestra, agitada;
amb ímpetu immens a Des Grieux)
Si m’estimes,
en nom de Déu
fuig, amor meu!
(abandona la finestra i desapareix)
DES GRIEUX
Ah! Manon!
DES GRIEUX
Ai! Manon!
LESCAUT
(trascinando via Des Grieux, crollando il capo)
Cattivo affar!
LESCAUT
(arrossegant-se cap a Des Grieux, movent el cap)
Mal assumpte!
Attratti dal colpo di fuoco e dai gridi d’allarme,
accorrono da ogni parte borghesi, popolani,
popolane, domandandosi l’un l’altro
che cosa è avvenuto. Confusione generale.
Atrets del tret i dels crits d’alarma, acudixen
de totes parts burgesos, pobletans, pobletanes,
preguntant-se els uns als altres què ha passat.
Confusió general.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 48
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
Ah! Udiste! Che avvenne?
Che fu? Olà! Fu un ratto? Rivolta?
Fuggiva una donna! Più d’una!
La folta tenebra protesse laggiù i rapitori!
BURGESOS, POBLETANS
Ai! Has sentit! Què ha passat?
Què ha sigut? Ai! Ha sigut un rapte? Una revolta?
Fugia una dona! Més d’una!
L’espessa tenebra protegix allà baix els raptors!
Rullo di tamburi. S’apre il portone
della caserma, esce il Sergente
con un picchetto di soldati, in mezzo al quale
stanno parecchie donne incatenate. I soldati
e le donne si arrestano avanti il porto.
Redoblament de tambors.
S’obri la porta gran de la caserna,
ix el sergent amb un piquet de soldats,
enmig dels quals hi ha algunes dones encadenades.
Els soldats i les dones paren davant del port.
IL SERGENTE
(alla folla, ordinandole di retrocedere)
Il passo m’aprite!
EL SERGENT
(a la multitud, ordenant retrocedir)
Obriu-me el pas!
Dalla nave scende il Comandante.
Lo segue un drappello di soldati di marina,
il quale si schiera a destra. Sulla nave
si schierano i marinai.
De la nau baixa el comandant.
El seguix un escamot de soldats de la marina,
que formen a la dreta.
Sobre la nau formen els mariners.
COMANDANTE
(al Sergente)
È pronta la nave.
L’appello affrettate!
COMANDANT
(al sergent)
La nau està preparada.
Passeu llista a pressa!
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
(ritirandosi poco a poco)
Silenzio! L’appello cominciano già!
BURGESOS, POBLETANS
(retirant-se a poc a poc)
Silenci! Han començat ja a passar llista!
Con un foglio in mano, il Sergente fa l’appello.
Le donne, mano mano che sono chiamate
passano da sinistra a destra
presso al drappello dei marinai.
Il Comandante nota su di un libro.
Amb un paper a la mà, el sergent passa llista.
Les dones, a mesura que són cridades
passen de l’esquerra a la dreta
al costat de l’escamot de mariners.
El comandant anota en un llibre.
IL SERGENTE
Rosetta
EL SERGENT
Rosetta
Passa sfrontatamente guardando come in atto
di sfida.
Passa descaradament mirant
com si estiguera desafiant.
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
Eh! Che aria!
È un amore!
BURGESOS, POBLETANS
Eh! Quin aire!
És un amor!
IL SERGENTE
Madelon!
EL SERGENT
Madelon!
Indifferente, va al suo posto ridendo.
Indiferent, va al seu lloc rient.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 49
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
(con astio)
Ah! qui sei ridotta! Ah! ah!
Che riso insolente!
BURGESOS, POBLETANS
(amb rancor)
Ha! Ací has acabat! Ha! Ha!
Quina rialla més insolent!
IL SERGENTE
Manon...
EL SERGENT
Manon...
Manon passa lentamente cogli occhi a terra.
Manon passa lentament amb els ulls a terra.
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
Chissà! Una sedotta!
È bella davvero!
Madonna è dolente! Ah! ah!
Affè ... che dolore!
BURGESOS, POBLETANS
Qui ho sap! Una seduïda!
És bella de veritat!
La senyora està trista! Ha! Ha!
De veritat... quin dolor!
IL SERGENTE
Ninetta!
EL SERGENT
Ninetta!
Altera, fissando la folla.
Altiva, mirant fixament la multitud.
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
Che incesso!
BURGESOS, POBLETANS
Quina majestuositat!
IL SERGENTE
Caton!
EL SERGENT
Caton!
Con passo e fare imponente.
Amb pas i gest imponent.
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
È un dea!
BURGESOS, POBLETANS
És una deessa!
IL SERGENTE
Regina!
EL SERGENT
Regina!
Passa, pavoneggiandosi con civetteria.
Passa, envanint amb coqueteria.
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
(ridendo)
Ah! ah! Qui sei ridotta!
Questa vorrei, che amor!
Che riso insolente!
BURGESOS, POBLETANS
(rient)
Ha! Ha! Ací has acabat!
Voldria esta, quin amor!
Quina rialla més insolent!
IL SERGENTE
Claretta!
EL SERGENT
Claretta!
È bionda; passa sveltamante.
És rossa; passa ràpidament.
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
Ah! ah! Che bionda!
Che gaia assemblea!
BURGESOS, POBLETANS
Ha! Ha! Que rossa!
Quina assemblea més alegre!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 50
IL SERGENTE
Violetta!
EL SERGENT
Violetta!
Una bruna; traversa la piazza
con modo procace.
Una morena; travessa la plaça de manera
atrevida.
BORGHESI,
BORGH ESI, POPOLANI
Ah! ah! Che bruna!
BURGESOS, POBLETANS
Ha! Ha! Quina morena!
IL SERGENTE
Nerina!
EL SERGENT
Nerina!
Conserva ancora una ricca acconciatura
sul capo, ed alcuni nèi.
Conserva encara un ric tocat en el cap,
i algunes pigues.
BORGHESI,
BORGHESI POPOLANI
Che splendidi nèi!
Di vaghe nessuna!
Che gaia assemblea!
BURGESOS, POBLETANS
Quines pigues més esplèndides!
Cap és bonica!
Quina assemblea més alegre!
IL SERGENTE
Elisa!
EL SERGENT
Elisa!
Se ne va tranquillamente.
Se’n va tranquil·lament.
Ninon!
Ninon!
Passa, coprendosi il volto colle mani.
Passa, cobrint-se el rostre amb les mans.
Giorgetta!
Giorgetta!
Colle mani dietro la schiena passa
sogghignando al Sergente.
Amb les mans darrere de l’esquena passa rient
sarcàsticament al sergent.
Dopo essersi aggirato in mezzo alla folla,
chiuso nel mantello, Lescaut s’avvicina
a sinistra ad un gruppo di borghesi
che stanno osservando Manon.
Després d’haver sigut envoltat per la multitud,
tancat en la capa, Lescaut s’acosta a l’esquerra
a un grup de burgesos
que estan observant Manon.
LESCAUT
Costei? V’è un mistero!
LESCAUT
Esta? És un misteri!
UN GRUPPO Dl BORGHESI
(a Lescaut, con sorpresa)
Sedotta?
Tradita?
UN GRUP DE BURGESOS
(a Lescaut, amb sorpresa)
Seduïda?
Traïda?
LESCAUT
Costei fu rapita
fanciulla all’amore
d’un vago garzone!
LESCAUT
Esta va ser raptada
donzella d’amor
d’un bell mosso!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 51
UN GRUPPO DI BORGHESI
Che infamia! Che orror!
Fa compassione!
UN GRUP DE BURGESOS
Quina infàmia! Quin horror!
Inspira compassió!
LESCAUT
Rapita alle nozze
e a sozze carezze gittata!
LESCAUT
Raptada abans de les noces
i llançada a les brutes carícies!
UN GRUPPO DI BORGHESI
(indignati)
E sempre così!
UN GRUP
GRUP DE BURGESOS
(indignats)
És sempre així!
LESCAUT
(eccitando gli ascoltatori)
Pel gaudio d’un dì
d’un vecchio signor...
poi, sazio, cacciata!
LESCAUT
(excitant els oients)
Pel gaudi d’un dia
d’un vell senyor...
després, saciat, expulsada!
UN GRUPPO DI BORGHESI
Che infamia! Che orrore!
Fa pietà! Ah! fa compassion! pietà...
UN GRUP DE BURGESOS
Quina infàmia! Quin horror!
Fa llàstima! Ah! Inspira compassió! Pietat...
LESCAUT
(additando Des Grieux)
Vedete quel pallido
che presso le sta?
Lo sposo è quel misero.
Così, fra catene,
nel fango avvilita,
rivede e rinviene
la sposa rapita!
LESCAUT
(assenyalant Des Grieux)
Veieu aquell pàl·lid
que està al seu costat?
L’espòs és eixe desgraciat.
Així, entre cadenes,
rebaixada al fang,
torna a veure i troba
l’esposa raptada!
UN GRUPPO Dl BORGHESI
Che infamia! Che orror!
Inver fa pietà,
fa compassion, pietà!
UN GRUP DE BURGESOS
Quina infàmia! Quin horror!
Fa llàstima de veritat,
inspira compassió, pietat!
Manon e Des Grieux
Manon i Des Grieux
Des Grieux è nel fondo perduto tra la folla.
Appena è passata Manon, esso cautamente
le si avvicina, cercando di nascondersi
dietro di lei. Manon se ne accorge
ed a stento trattiene un grido di riconoscenza.
Le loro mani si toccano e si stringono.
Des Grieux està en el fons perdut
entre la multitud. A penes ha passat Manon,
se li acosta amb cautela, buscant amagar-se
darrere d’ella. Manon se n’adona
i amb prou faenes reté un crit de reconeixença.
Les seues mans es toquen i es premen.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 52
MANON
(con passione ed angoscia a Des Grieux)
Des Grieux, fra poco lungi sarò...
questo è il destino mio.
E te perduto per sempre avrò!
Ultimo bene! ...addio!
Alla tua casa riedi! Addio!
Devi Manon scordar!
Forse abbastanza non fosti amato,
quest’è il rimorso mio!
Ma tu perdona, mio amor, ah!
amore immenso, addio!
MANON
(amb passió i angoixa a Des Grieux)
Des Grieux, d’ací a poc estaré lluny...
este és el meu destí.
I t’hauré perdut per a sempre!
El meu últim bé! Adéu!
Torna a ta casa! Adéu!
Has d’oblidar Manon!
Potser no hages sigut estimat prou,
eixe és el meu remordiment!
Però perdona’m, amor meu, ah!
amor immens, adéu!
DES GRIEUX
Ah! guardami e vedi com’io soggiaccio
a questa angoscia amara, ah!
Ogni pensierosi scioglie in pianto!
DES GRIEUX
Ai! Mira’m i observa com sucumbisc
a esta angoixa amarga, ai!
Cada pensament es torna en plor!
MANON
Ora a tuo padre dei far ritorno,
devi Manon scordar!
Mio amor... addio!
(singhiozza disperatamente)
MANON
Ara has de retornar a ton pare,
has d’oblidar Manon!
Amor meu... adéu!
(xanglota desesperadament)
DES GRIEUX
Ah! m’ho nell’animo l’odio soltanto
degl’uomini e di Dio!
DES GRIEUX
Ah! Tinc en l’ànima només l’odi
dels hòmens i de Déu!
II Sergente va a collocarsi di fronte
alle Cortigiane.
El sergent va a col·locar-se enfront
de les cortesanes
IL SERGENTE
Presto! In fila!
(le Cortigiane si mettono in fila)
Marciate!
(vede Manon ferma presso a Des Grieux,
EL SERGENT
Ràpid! En fila!
(les cortesanes es posen en fila)
Marxeu!
(veu Manon quieta al costat de Des Grieux,
la prende brutalmente per un braccio
e la spinge dietro le altre)
la pren brutalment d’un braç
i l’espenta darrere de les altres)
Costui ancor qui?
Finiamola!
Eixe encara ací?
Acabem d’una vegada!
DES GRIEUX
(non può trattenersi, e d’un tratto strappa
Manon dalle mani del Sergente, gridando)
Indietro!
DES GRIEUX
(no pot retindre’s, i de sobte agarra Manon
de les mans del sergent, cridant)
Arrere!
IL SERGENTE
(a Des Grieux)
Via!
EL SERGENT
(a Des Grieux)
Vés-te’n!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 53
IL GRUPPO DI BORGHESI
(aizzati da Lescaut, a Des Grieux)
Coraggio!
EL GRUP DE BURGESOS
(instigats per Lescaut, a Des Grieux)
Coratge!
DES GRIEUX
(furente e minaccioso)
Ah! guai a chi la tocca!
(avvinghia stretta a sè Manon,
DES GRIEUX
(furiós i amenaçador)
Ai! Compte qui la toque!
(estreny amb ell Manon,
coprendola colla propria persona)
cobrint-la amb la seua persona)
Manon, ti stringi a me!
Manon, abraça’m!
IL GRUPPO Dl BORGHESI
(accorrono in soccorso di Des Grieux
EL GRUP DE BURGESOS
(acudixen a socórrer Des Grieux
ed impediscono al Sergente di avvicinarsi
a Manon)
i impedixen el sergent
acostar-se a Manon)
Così! Bravo!
Així! Bravo!
COMANDANTE
(apparendo ad un tratto in mezzo alla folla,
che si ritira rispettosamente)
Che avvien?
COMANDANT
(apareix de sobte enmig de la multitud,
que es retira respectuosament)
Què passa?
DES GRIEUX
(minaccioso,
DES GRIEUX
(amenaçador,
nell’impeto della disperazione)
Ah! non v’avvicinate!
Ché, vivo me, costei
nessun strappar potrà!...
en l’ímpetu de la desesperació)
Ai! No t’acostes!
Que, mentres estiga viu, ningú
podrà llevar-me-la!
Scorgendo il Comandante, vinto da profonda
emozione, erompe in uno straziante singhiozzo
mentre le sue braccia che stringevano Manon
si sciolgono.
Distingint el comandant, vençut per la
profunda emoció, irromp en un xanglot
aborronador mentres els seus braços
que abraçaven Manon se solten.
No! pazzo son!
(al Comandante)
Guardate,
pazzo son, guardate,
com’io piango ed imploro...
come io piango, guardate,
com’io chiedo pietà!...
No! Estic boig!
(al comandant)
Mireu,
estic boig, mireu,
com plore i implore...
com plore, mireu,
com demane pietat!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 54
Il Sergente avvia le Cortigiane verso la nave,
e spinge con esse Manon, la quale lenta
s’incammina e nasconde il volto fra le mani,
disperatamente singhiozzando. La folla,
cacciata ai lati dagli Arcieri, guarda silenziosa
con profondo senso di pieta.
El sergent dirigix les cortesanes cap a la nau,
i espenta amb elles Manon, que lenta
s’encamina i amaga el rostre entre les mans,
xanglotant desesperadament. La multitud,
col·locada al costat dels arquers, mira
silenciosa amb un sentiment profund de pietat.
(con voce interrotta dall’affanno)
Udite! M’accettate
qual mozzo o a più vile mestiere,
ed io verrò felice!... M’accettate!
Ah! guardate, io piango e imploro!
Vi pigliate
il mio sangue... la vita!...
V’imploro, vi chiedo pietà!
Ah! pietà! ingrato non sarò!
(amb veu interrompuda per l’ansietat)
Escolteu! Accepteu-me
com a mosso o al treball més pesat,
i seré feliç! Accepteu-me!
Ah! Mireu, plore i implore!
Prengueu-me
la sang... la vida!
Vos implore, vos demane pietat!
Ai! Pietat! No seré desagraït!
S’inginocchia davanti al Comandante,
implorandolo.
S’agenolla davant del comandant,
implorant.
COMANDANTE
(commosso, si piega verso Des Grieux,
COMANDANT
(commogut, s’inclina al costat de Des Grieux,
gli sorride benignamente e gli dice
col fare burbero del marinaio)
li somriu benignament i li diu
amb les formes brusques dels mariners)
Ah! popolar le Americhe, giovinotto, desiate?
(Des Grieux lo guarda con ansia terribile)
Ebben... ebben... sia pur!
(battendo sulla spalla a Des Grieux)
Via, mozzo, v’affrettate!
Ah! Poblar les Amèriques, jovenet, desitgeu?
(Des Grieux el mira amb terrible angoixa)
I bé... i bé... que així siga!
(colpejant l’esquena de Des Grieux)
Vés, mosso, apressa’t!
Des Grieux getta un grido di gioia,
e bacia la mano al Comandante.
Manon si volge, vede, comprende,
e, il viso irradiato da suprema gioia,
dall’alto dell’imbarcatoio stende le braccia
a Des Grieux che vi accorre.
Lescaut, in disparte, guarda, crolla il capo
e si allontana.
Des Grieux llança un crit d’alegria,
i besa la mà del comandant.
Manon es gira, veu, comprén,
i, amb el rostre il·luminat d’alegria suprema,
des de l’alt de l’embarcació estén els braços
a Des Grieux que acudix.
Lescaut, a part, mira,
mou el cap i s’allunya.
Cala rapidamente il sipario.
Cau ràpidament el teló.
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 55
ATTO QUARTO
ACTE QUART
QUART
In America.
A Amèrica.
Una landa interminata
sui confini della Nuova Orleans.
Un erm inacabable
als confins de Nova Orleans.
Terreno brullo ed ondulato. Orizzonte
vastissimo. Cielo annuvolato. Cade la sera.
Manon e Des Grieux si avanzano lentamente
dal fondo; sono poveramente vestiti
e hanno aspetto di persone affrante. Manon,
pallida, estenuata, si appoggia sopra
Des Grieux che la sostiene con fatica.
Terreny estèril i ondulat. Horitzó grandíssim.
Cel ennuvolat. Cau la nit.
Manon i Des Grieux s’acosten lentament
des del fons; duen vestits pobres
i tenen l’aspecte de persones transides.
Manon, pàl·lida, extenuada, es recolza
sobre Des Grieux que la sosté esgotat.
DES GRIEUX
(avanzandosi)
Tutta su me ti posa,
o mia stanca diletta.
La strada polverosa,
la strada maledetta
al termine s’avanza.
DES GRIEUX
(acostant-se)
Recolza’t en mi,
oh estimada cansada meua.
El carrer polsegós,
el maleït carrer
s’acosta al final.
MANON
(con voce fioca, oppressa)
Innanzi, innanzi ancor!
L’aria d’intorno
orsi fa scura.
MANON
(amb veu esmorteïda, oprimida)
Avant, avant encara més!
L’aire del voltant
es fa fosc.
DES GRIEUX
Su me ti posa!
DES GRIEUX
Recolza’t en mi!
MANON
Erra la brezza nella gran pianura
(con voce più debole)
e muore il giorno!
Innanzi! Innanzi! no...
MANON
Vaga la brisa en la gran planura
(amb veu més dèbil)
i mor el dia!
Avant! Avant! No...
Cade.
Cau.
DES GRIEUX
(con angoscia)
Manon!
DES GRIEUX
(amb angoixa)
Manon!
MANON
(sempre più debole)
Son vinta! Mi perdona!
Tu sei forte, t’invidio;
Donna, debole, cedo!
MANON
(cada vegada més dèbil)
Estic vençuda! Perdona’m!
Tu eres fort, t’envege;
Dona, dèbil, cedisc!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 56
DES GRIEUX
(ansiosamente)
Tu soffri?
DES GRIEUX
(amb ànsia)
Patixes?
MANON
(subito)
Orribilmente!
(Des Grieux si mostra profondamente
addolorato. Manon si sforza di rassicurarlo)
No! che dissi?... una vana,
una stolta parola...
Deh, ti consola!
Chieggo breve riposo...
Un solo istante...
Mio dolce amante,
a me t’appressa, a me!
(sviene)
MANON
(de sobte)
Horriblement!
(Des Grieux es mostra profundament adolorit.
Manon s’esforça per calmar-lo)
No! Què he dit? Paraules
vanes, nècies.
Ai, consola’t!
Demane un breu repòs...
només un instant...
estimat amant meu,
acosta’t a mi!
(es desmaia)
DES GRIEUX
(con passione)
Manon, senti, amor mio.
Non mi rispondi, amore?
Vedi, son io che piango,
io che imploro,
io che carezzo e bacio
i tuoi capelli d’oro!
Ah! Manon! rispondi a me!
Tace!?
(con disperazione)
Maledizion!
(toccandole la fronte)
Crudel febbre l’avvince.
Disperato mi vince
un senso di sventura,
un senso di tenebre e di paura!
(a Manon)
Rispondimi, amor mio!...
Tace!
(con sconforto)
Manon,
(piangendo)
non mi rispondi?
DES GRIEUX
(amb passió)
Manon, escolta, amor meu.
No em respons, amor?
Mira, sóc jo el que plore,
jo el que implore,
jo que acarone i bese
els teus cabells d’or!
Ah! Manon! Respon-me!
Calles!
(amb desesperació)
Maledicció!
(tocant-li el front)
Una febre cruel la consumix.
Desesperat em venç
un sentiment de desventura,
un sentiment de tenebres i por!
(a Manon)
Respon-me, amor meu!
Calla!
(amb desànim)
Manon,
(plorant)
no em respons?
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 57
MANON
(rinvenendo poco a poco,
MANON
(tornant en si a poc a poc,
mentre Des Grieux la solleva da terra)
Sei tu che piangi?
Sei tu che implori?...
tuoi singulti ascolto
e mi bagnano il volto
le tue lagrime ardenti...
Ah! sei tu, sei tu che piangi e implori?
Amor, aita! aita!
mentres Des Grieux l’alça de terra)
DES GRIEUX
O amore! O Manon!
Ah! Manon! amor mio!
O mia Manon!
DES GRIEUX
Oh amor! Oh Manon!
Ah! Manon! Amor meu!
Oh la meua Manon!
MANON
(straziante)
La sete mi divora...
amore, aita, aita!
MANON
(penosament)
La set em devora...
amor, ajuda’m, ajuda’m!
DES GRIEUX
Tutto il mio sangue
per la tua vita!
DES GRIEUX
Tota la meua sang
per a la teua vida!
Si guarda intorno smarrito, poi corre
verso il fondo scrutando l’orizzonte lontano.
Poi ritorna, disperato, verso Manon.
Mira al seu voltant perdut, després corre
cap al fons escrutant l’horitzó llunyà. Després
retorna, desesperat, al costat de Manon.
È nulla! nulla!
Arida landa... non un filo d’acqua...
(imprecando)
O immoto cielo! O Dio,
a cui fanciullo anch’io
levai la mia preghiera,
un soccorso, un soccorso!
No n’hi ha res! Res!
Erm àrid... cap gota d’aigua...
(imprecant)
Oh cel immutable! Oh Déu,
a qui de xiquet
elevava la meua pregària,
socors, socors!
MANON
Sì... un soccorso! Tu puoi
salvarmi!... Senti,
qui poserò!
E tu scruta il mister dell’orizzonte,
e cerca, cerca monte o casolar;
Oltre ti spingi e con lieta favella
lieta novella poi vieni a recar!
MANON
Sí... socors! Tu pots
salvar-me! Escolta,
descansaré ací!
I tu escruta el misteri de l’horitzó,
i busca, busca una muntanya o un caseriu;
Vés avant i que amb alegres paraules
i noves felices vingues.
Eres tu qui plora?
Eres tu qui implora?
Escolte els teus xanglots
i em banyen el rostre
les teues llàgrimes ardents...
Ah! Eres tu, eres tu qui plora i implora?
Amor, ajuda’m! Ajuda’m!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 58
Des Grieux adagia Manon sopra un rialzo
di terreno, poi resta ancora irresoluto in preda
a fiero contrasto. Des Grieux s’allontana a poco
a poco; giunto nel fondo rimane di nuovo
dubbioso e fissa Manon con occhi disperati;
quindi, con improvvisa risoluzione parte
correndo. L’orizzonte si oscura. L’ambascia
vince Manon; è stravolta, impaurita, accasciata.
Des Grieux col·loca Manon sobre una elevació
del terreny, després queda irresolut a la mercè
del conflicte atroç. Des Grieux s’allunya
a poc a poc; quan arriba al fons roman de nou
dubitatiu mirant fixament Manon desesperadament;
aleshores, amb una resolució improvisada ix corrents.
L’horitzó es fa fosc. L’angoixa venç Manon;
queda torbada, atemorida, abatuda.
Sola, perduta, abbandonata...
in landa desolata!
Orror! Intorno a me s’oscura il ciel...
Ahimè, son sola!
E nel profondo deserto io cado,
strazio crudel, ah! sola abbandonata,
io, la deserta donna!
(alzandosi)
Ah! non voglio morir!
No! non voglio morir!
Tutto dunque è finito.
Terra di pace mi sembrava questa...
(delirando)
Ahi! mia beltà funesta,
ire novelle accende...
Strappar da lui mi si volea; or tutto
il mio passato orribile risorge,
e vivo innanzi al guardo mio si posa.
(percorrendo, agitatissima, la scena)
Ah! di sangue s’è macchiato.
Ah! tutto è finito.
Asil di pace ora la tomba invoco...
No! non voglio morir...
(con disperazione)
amore, aita!
Sola, perduda, abandonada...
en terra desolada!
Horror! Al meu voltant s’enfosquix el cel...
Ai de mi, estic a soles!
I caic en el profund desert,
turment cruel, ah! A soles i abandonada,
jo, la dona deserta!
(alçant-se)
Ah! No vull morir!
No! No vull morir!
Doncs tot ha acabat.
Terra de pau em semblava esta...
(delirant)
Ai! La meua bellesa funesta,
encén noves ires...
Volien separar-me d’ell; ara tot
el meu passat horrible resorgix,
i apareix viu davant de la meua vista.
(recorrent, molt agitada, l’escenari)
Ah! S’ha tacat de sang.
Ah! Tot ha acabat.
Ara invoque la tomba com un asil de pau...
No! No vull morir...
(amb desesperació)
Amor, ajuda’m!
Entra Des Grieux precipitosamente;
Manon gli cade fra le braccia.
Entra Des Grieux precipitadament;
Manon cau entre els seus braços.
Fra le tue braccia amore,
l’ultima volta!
(sforzandosi a sorridere
e simulando speranza)
Apporti tu la novella lieta?
En els teus braços amor,
l’última volta!
(esforçant-se a somriure
i simulant esperança)
Portes bones novetats?
DES GRIEUX
(con immensa tristezza e sconforto)
Nulla rinvenni... l’orizzonte nulla mi rivelò
...lontano spinsi lo sguardo invano!
DES GRIEUX
(amb immensa tristesa i desànim)
No he trobat res... L’horitzó no m’ha revelat res...
lluny he llançat la mirada en va!
MANON
Muoio... scendon le tenebre...
su me la notte scende!
MANON
Muir... descendixen les tenebres...
descendix la nit sobre mi!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 59
DES GRIEUX
(con passione infinita)
Un funesto delirio
ti percuote, t’offende.
Posa qui dove palpito,
in te ritorna ancor!
DES GRIEUX
(amb passió infinita)
Un deliri funest
et colpeja, et ferix.
Posa’t ací on batega,
retorna en tu!
MANON
(con passione infinita)
Io t’amo tanto e muoio...
Già la parola manca
al mio voler, ma posso
dirti che t’amo tanto!
O amore! ultimo incanto,
ineffabile ebbrezza!
O mio estremo desir!
Io t’amo, t’amo tanto!
MANON
(amb passió infinita)
T’estime tant i muir...
Ja falten les paraules
a la meua voluntat, però puc
dir-te que t’estime tant!
Oh amor! L’últim encant,
inefable embriaguesa!
Oh el meu desig extrem!
T’estime, t’estime tant!
Cade lentamente, mentre Des Grieux
cerca ancora di sostenerla fra le sue braccia.
Cau lentament, mentres Des Grieux tracta
encara de sostindre-la entre els seus braços.
DES GRIEUX
(le tocca il volto, poi fra sé atterrito)
(Gelo di morte! Dio,
(piangendo)
l’ultima speme infrangi!)
DES GRIEUX
(li toca el rostre, després per a ell aterrit)
(Fredor de mort! Déu,
(plorant)
destruïxes l’última esperança!)
MANON
(dolorosamente, con molta passione)
Mio dolce amor, tu piangi...
Non è di lagrime,
ora di baci è questa;
Il tempo vola... baciami!
MANON
(dolorosament, amb molta passió)
El meu amor dolç, tu plores...
No és de llàgrimes
este moment, sinó de besos;
El temps vola... besa’m!
DES GRIEUX
(con gran passione)
O immensa
delizia mia ... tu fiamma
d’amore eterna...
DES GRIEUX
(amb gran passió)
Oh immensa
delícia meua... tu, flama
d’amor eterna...
MANON
(febbrilmente)
La fiamma si spegne...
Parla, deh! parla... ahimè!
MANON
(febrilment)
La flama s’apaga...
Parla, ai! Parla... ai de mi!
DES GRIEUX
Manon!
DES GRIEUX
Manon!
LLIBRET
Manon Lescaut
P à g i n a | 60
MANON
... più non t’ascolto...
(soffocato)
ahimè!
(affannosamente ed appassionatissimo)
Qui, qui, vicino a me,
voglio il tuo volto...
Così ... così ... mi baci ...
vicino a me. Ancor ti sento!
(con spasimo)
ahimè!
MANON
... ja no t’escolte...
(reprimit)
ai de mi!
(pantaixant, amb molta passió)
Ací, ací, al meu costat,
vull el teu rostre...
Així ... així ... besa’m ...
al meu costat. Encara et sent!
(amb angoixa)
Ai de mi!
DES GRIEUX
(con disperazione)
Senza di te...perduto,
ti seguirò!
DES GRIEUX
(amb desesperació)
Sense tu... perdut,
et seguiré!
MANON
(con ultimo sforzo, imperiosa)
Non voglio!
Addio... cupa è la notte... ho freddo...
(con ineffabile dolcezza, sorridendo)
era amorosa
la tua Manon? Rammenti?
(affannando)
dimmi... la luminosa
mia giovinezza?
Il sol... più non... vedrò!
MANON
(amb un últim esforç, imperiosa)
No vull!
Adéu... negra és la nit... tinc fred...
(amb inefable dolçor, somrient)
era amorosa
la teua Manon? Te’n recordes?
(pantaixant)
Dis-me... la meua lluminosa
joventut?
Ja no veuré... més... el sol!
DES GRIEUX
(colla massima angoscia)
Mio Dio!
DES GRIEUX
(amb angoixa màxima)
Déu meu!
MANON
Le mie colpe travolgerà l’oblio,
ma l’amor mio... non muor...
MANON
Les meues culpes seran oblidades,
però el meu amor... no mor...
Muore.
Mor.
Des Grieux, pazzo di dolore,
scopia in pianto convulso,
poi cade svenuto sul corpo di Manon.
Des Grieux, boig de dolor,
trenca a plorar convuls, després
cau defallit sobre el cos de Manon.
Cala rapidamente la tela.
Cau ràpidament el teló.
Fine dell’Opera.
Fi de l’òpera.
(Traducció: Maria Àngels Jericó Dindinger
i Vicent Satorres Calabuig).