2
SURSELVA
MARDI, ILS 28 DA AVRIGL 2015
Maria Cadruvi ha teniu la laudatio per Tista Murk.
Ils scolars da Trun han inscenau la praula il Tredischin dramatisada da Tista Murk ed enrihida cun musica da Carli Scherrer.
FOTOS M. CABALZAR
Cudischs, radio, televisiun e teater
Fiasta commemorativa «100 onns Tista Murk» a Trun
DA MARIA CADRUVI *
„ Ins gi magari che nus Romontschs
seigien plitost conservativs e schetgs.
Sch’ils capuns che vegnan sin meisa
ein sco adina, lu schein nus para nuot,
ni silpli: igl ein endretg. E gliez vul gir
ch’els seigien buns, ils capuns. Sche
quei ei ver quei dil conservativ e schetg –
lu era Tista Murk buc in Romontsch. Per­
quei che el ei staus per mei igl exempel vi­
vent da qualitads humanas che stattan
exact pil cuntrari da conservativ e schetg.
Tista Murk era aviarts pil niev ed el sa­
veva s’entusiasmar pil niev. Ed el era cor­
dials, spontans e spirtus – ed ughegiava da
mussar emoziuns. E tut quei communica­
va el è. Cun cor e humor e cun sperga­
ments. Communicaziun leva gir per Tista
Murk: discuorer e tedlar.
Forsa ha el empriu quei gia da pign en
Val Müstair: El era naschius leu sco 15avel
affon en famiglia. Cun la Surselva ha el giu
gia baul contact. Gl’emprem entras las
classas dil gimnasi ch’el ha fatg a Mustér.
E suenter – en ses onns da pensiun – cun
prender dimora a Trun e passentar e guder
bia temps si Planatsch, il mises dils Murks
sur Trun.
David Flepp en discuors cun Schimun e Jöri Murk.
Scena ord la praula Tredischin.
Sentupada ell’enzenna da Tista Murk en la Biblioteca Trun.
FOTO G. HOSANG
Cun extracts auditivs e visuals ha David Truttmann intermediau l’activitad da Tista Murk
sco «piunier da radio».
discurreva el ladin. Per demonstrar che
nus Romontschs da differents idioms
stueien nuota discuorer tudestg in cun
l’auter.
Tista Murk ei staus cun sias emissiuns
in animatur cultural, gitg avon ch’ins en­
conuschi e drovi insumma quei plaid «an­
imatur» en la Romontschia. Ed el ei staus
in Interromontsch, in ver Rumantsch
Grischun, e quei gitg avon ch’il lungatg da
scartira unificau «rumantsch grischun»
entscheivi a catschar ragischs e fetschi pla­
scher ni fastedis a certs Romontschs.
Dimora a Trun
Ils 12 onns naven da sia pensiun tochen
tier sia mort igl onn 1992 ha Tista, il Jau­
er, passentau en Surselva, ensemen cun sia
dunna Tilda. Tilda ch’ei morta igl onn
2011 en la vegliadetgna da 95 onns ei sta­
da ina impurtonta cumpogna per Tista. El
era igl um spir ideas, è fantasticas e buca
tuttas realisablas. Ella era la dunna culs peis
sin tiara, toleranta e beinvulenta. Ed ella ha
capiu da crear en famiglia in port protegiu
per siu um e lur affons. Cu Tista e Tilda ein
vegni a star a Trun eran lur treis affons da­
gitg carschi e mavan lur atgnas vias: Schi­
mun il vegl, lu Jöri il mesaun e Clergia, la
giuvna ch’ei morta avon dus onns. Si Pla­
natsch han els tuts ensemen giu diversas
sentupadas e fatg beinenqual fiasta.
Tista Murk – il scribent
Cu l’Uniun da scripturs rumantschs ei
vegnida fundada, igl onn 1946, ei Tista
staus in dils fundaturs. El leva che Ro­
montschs e Romontschas da tut ils idioms
s’avischinien en quell’uniun. E quei ha el
en sesez è vuliu cun sias emissiuns da ra­
dio e da televisiun. Sch’ei vess buca dau in
Tista Murk, tgi sa, forsa vessen nus oz in
Radio Ladin en l’Engiadina, in Radio Ro­
manian en Surselva, in Radio Surmiran a
Savognin, ed in Radio Sutsilvan ad An­
deer. Forsa. Ni che nus vessen nuot – per­
quei che nus fussen buca vegni perina co
sestellegiar da cuminonza.
Tista Murk era è scribent. En empre­
ma lingia eis el staus in autur dramatic. El
ha scret sezs ina roscha tocs da teater, el ha
translatau ina massa tocs, el ha inscenau e
fatg reschia ed el ha fundau la collecziun
da tocs da teater la Scena.
El ha è scret zacons raquens. Reto R.
Bezzola, il professer da litteratura per­
miert, scriva en siu cudisch «Litteratura
dals Rumantschs e Ladins» che ins senti
tier Tista Murk è en sia prosa il funs ed igl
andament da drama. E lu buca d’emblidar
ein las poesias da Tista Murk. Cun 30
onns ha el publicau in cudischet cun sias
poesias liricas giuvenilas. In dils temas
principals da quellas poesias era – l’amur.
Reto R. Bezzola veva manegiau che las
poesias dil giuven Murk seigien sco in vent
frestg en la litteratura ladina.
Cudischs, radio, televisiun e teater
El mund da lavur da Tista Murk ha ei dau
cunzun quater caussas: Cudischs, radio,
televisiun e teater.
El ha giu studegiau a Friburg, Berna e
Paris ed el ha luvrau duront duas fasas da
sia veta sco bibliotecari. Sco um giuven da
31 onns, igl onn 1946, ha el entschiet a
luvrar en la Biblioteca cantunala a Cuera
nua ch’el ei staus 12 onns. E sco um ma­
dir da 54 onns, igl onn 1969, eis el daven­
taus directur dalla Biblioteca populara
svizra a Berna e leu eis el staus tochen tier
sia pensiun igl onn 1980.
E denteren ei Tista sesviluppaus ad in
ver piunier dil radio e dalla televisiun ro­
montscha. Sia emissiun «viagiond cul mi­
crofon» era «cult», schess ins oz. El ha fatg
punts cun quell’emissiun. Sch’el era cul
microfon en l’Engiadina sche era el el cass
da discuorer leu sursilvan, ed en Surselva
Premis da renconuschientscha
Quater premis vegnan adina puspei men­
ziunai che Tista Murk hagi survegniu.
– In premi da renconuschientscha dal­
la Fundaziun Schiller
– Il Prix Charles Veillon
– Lu, 1986, cun 71 onns ha el surve­
gniu in Premi da renconuschientscha dil
cantun GR
– ed il medem onn è il premi dalla CRR
sco quei ch’ella veva num pli baul: la Cumi­
nonza Rumantscha da Radio e Televisiun.
Jeu sai aunc dad in tschunavel premi che
Tista Murk ha survegniu gliez onn, 1986.
In premi plitost simbolic. El ha survegniu
«la clavina rumantsch grischun». Jeu erel
vegnida dumandada da far la laudatio per­
quei sai jeu ei. A Zuoz.
Dus onns avon vev’el getg en in’intervi­
sta cul Radio Romontsch ch’el seigi cun­
tents da viver en in temps nua ch’il ru­
mantsch grischun vegni creaus. Biars save­
van avon 30 onns buc aunc sch’ei duessien
esser per ni encunter quei rg. Buc aschia
Tista Murk. El ei staus incantaus dalla
bial’entschatta. El ei separticipaus agl
emprem cuors dad rg a Savognin igl onn
1983 ed el ha raquintau inaga – citat: Cu
las directivas da professer Heinrich
Schmid ein cumparidas, vai jeu giu ina
nauscha grippa. E quei ei stau in cletg per
mei. Jeu vai stuiu star en letg zacontas
jamnas e vai aschia giu temps da studegiar
il lungatg da scartira unificau.
Tista ha mai calau d’emprender. Cun
70 onns ha el giu l’idea d’emprender en­
gles. Cun 74 onns eis el separticipaus ad
in seminari da scriver dad in’jamna che
l’Uniun da scripturas e scripturs ro­
montschs veva organisau.
Sch’ei fuss iu tenor il plan dil bab da
Tista sche vess quei benjamin dalla fami­
glia Murk da Müstair empriu da pader ni
plevon. Sch’el astgi prender dunna sche
vegni el prer, veva el para getg a siu bab ed
als paders benedictins. Per gliez seigi el na­
schius 100 onns memia baul, era stau lez­
za ga la risposta. Oz matei ch’ei fuss da far
ina correctura da quella prognosa e gir:
per gliez era Tista Murk naschius 150
onns memia baul.
Tista vess forsa fatg teater sin scan­
tschala, teater el meglier senn dil plaid.
Mo el ei ius in’autra via. En siu mund
professiunal sco getg cun radio, televisiun,
teater e cun cudischs.
Directur dalla Biblioteca populara
A Berna sco directur dalla Biblioteca po­
pulara ha el è fatg lavur da piunier. Da
quei ei vegniu seregurdau pér dacuort. La
ZHAW, la Zürcher Hochschule für ange­
wandte Wissenschaften, ha construiu a
Winterthur, sigl anteriur areal da Sulzer,
pliras hallas. Mintga halla ha survegniu il
num dad in’autra persunalitad ch’ei s’en­
gaschada per zatgei persistent. La halla
dalla biblioteca ha survegniu il num: Hal­
la Tista Murk. Il motiv. Sco directur dalla
Biblioteca populara a Berna hagi el reali­
sau, citat: «eine mutige und bis heute
mustergültige Reform!»… e vinavon: «Er
verkörperte den innovativen, managen­
den Bibliotheks­Leitenden… der Hemm­
schwellen gesenkt und Zugänglichkeit zu
den Medien vereinfacht hat.»
Quella renconuschientscha vess pla­
schiu è a Tista Murk: Sbassar impedi­
ments ed obstachels e promover access.
Access alla cuminonza, alla cultura ed a
quei ch’ei niev ed innovativ. Access per
tuts. El ha fatg quei cun il teater e cun cu­
dischs, e sco getg è cun il radio e cun la te­
levisiun.
Per mei eis el staus en quei grau in
exempel.
Perquei getg jeu: Engraziel Tista – ed
engraziel a Vus – per Vossa attenziun.
* Referat tenius da Maria Cadruvi alla fiasta da
commemoraziun per Tista Murk a Trun.