08/05
09/05
10/05
11/05
12/05
01/06
annada 17 Glion pretsch frs. 45.–/onn
02/06
03/06
04/06
05/06
06/06
07/06
08/06
09/06
10/06
11/06
01/07
02/07
03/07
04/07
05/07
06/07
07/07
09/07
10/07
11/07
12/07
01/08
02/08
03/08
04/08
05/08
06/08
07/08
09/08
10/08
11/08
12/08
01/09
02/09
03/09
04/09
05/09
06/09
07/09
08/09
09/09
10/09
11/09
12/09
01/10
02/10
03/10
04/10
05/10
emprendissadi
Bleras dumondas, paucas rEspostas
Emprender mintga di u la vita è in emprendissadi
«Eine Erfahrung wert»–Linguissimo
07/10
08/10
1
Marie Douel/Julie Richoz
06/10
cuntegn
Editorial
emprendissadi
Emprendissadi
Dar a Mario Kart u esser student?
Ni tots dus?
da Floriana Sonder
7
Charas lecturas, chars lecturs, ma poss jau
preschentar, jau sun ina dallas novas redacturas da las Punts. Mes num è Floriana Sonder.
Jau hai 16 onns e frequent il mument la scola
chantunala a Cuira. Il tema da quest mais è
emprendissadi e cun questa ediziun entschaiv
er jau uffizialmain mes emprendissadi, numnadamain quel tar las Punts. Jau era dabot
pronta da surprender quest post sco redactura. A l’entschatta hai jau però gì diversas
difficultads da tgapir tut quai che marscha
en las Punts, ma ussa sun jau ma luvrada en
bain suenter dus mais e sun pronta da far mia
lavur. Tut quai vegnan er ad esser problems
che mintga emprendist fa tras l’emprim temp
da sia carriera en il emprendissadi e gist sur da
tals problems, quitàs e midadas vegn raquintà
sin las proximas paginas.
8
Jau giavisch bler divertiment da leger e blera
fortuna a quels che entschaivan proximamain
lur emprendissadi.
3
da Fabian Augustin
Tgei far suenter scola? –
Tips d’in cussegliader da professiun
4
da Lucas Jörg
Preparaziun ei tut
5
da Jasmin Epp
La veta è en amprendissadi 6
da Floriana Sonder
La via encunter la fin – la via el futur
6
da Saskia Del Zotto
Tge amprendissadi ast te selecziuno?
da Floriana Sonder
180 dis Tel Aviv –
in’exposiziun da Donat Caduff
communicaziun da pressa
Linguissimo
9
da Rut Martina Janett e Nora Kaiser
Mamma Mia
10
da Fadrina Hofmann Estrada
In cudesch per mais 11
da Silvana Derungs
Il pled dal mais
12
dad Ursin Lutz
L’eivna da progets a
l’Academia Engiadina
13
da Fabrizio Gramegna
Musica
13
da H.
Regiun Surselva –
Center da formaziun Surselva
13
da Martin Mathiuet
Engiavinera Container
14
15
2
Dar a Mario Kart
u esser student?
Ni tots dus?
da Fabian Augustin
Avant tgi screiver chel text am vaia naturalmaintg fatg pansiers, tge tg’ia duess exact
screiver. Cunchegl tg’igls mies conabitants
vevan gist navot da far sunga nia d’igls surpledar da gidar en zichel a me. Durant en gi
da Mario Kart, sen la consola digl Nintendo
64 ans vainsa alloura baratto or enpo pertutgont igl noss studi a l’universitad a Son
Giagl. Chegl tg’è nia or az lessa natural betg
retigneir.
Scu ègl pussebel da giuier igl sivamezde
las quatter uscheia en gi, schi tot chels tgi
lavouran u fòn en amprendissadi èn anc ve
da luvrar? Chegl è eneda perfranc en fitg
bung muteiv pertge tg’ia sung igl mument
led d’aveir tscharnia la veia digl studi anstagl
chella d’en amprendissadi. Ins è bler pi liber,
so parteir aint igl taimp scu tgi para e plai,
cunchegl tg’ins n’ò betg tantas prelecziuns.
Natural na dessigl chel «taimp liber» tranteraint mianc. Ins vess da sa preparar sen las
proximas prelecziuns, repassar las passadas u
tg’ins vess da sa fatschentar cugl studi autodidactic. Ma chegl è angal ainten la teoria
uscheia, practicamaintg vei chegl or tot oter.
Tar me personal è chel taimp liber compenso
cun luvrar 20-40% all’emda. Pi bod vuseva
en tipic venderde or uscheia: Lavar las 10:00,
ansolver, natager l’abitaziun, cuschinar giantar e siva mezde era er betg ple motivo da far
grondas, cunchegl geva alloura segl tren dallas 14.03 davent da Son Giagl. Ia am va alloura dumando quant senn fògl chegl anosmma? Ia sung nia tar la conclusiun, tgi faschess
bler daple senn dad eir a tgesa gio mesemda
u gievgia seira e luvrar igl rest digl taimp betg
nizigia.
En oter muteiv è franc sto chel, tg’ia saveva
anc mai tge tg’ia less precis far u amprender
eneda. Durant la scola secundara a Casti vaia
naturalmaintg schon fatg chi e lo pansiers sur
digl mies futur, ma tar resultats cuntantevels
sunga mai rivo. Uscheia vaia ma decidia, dad
eir a far igls examens d’admissiun alla scola
cantunala a Coira. E forsa cun en po cletg,
am ègl er reuschia digls passar cun success.
Siva da chel mument veva puspe da far quatter onns nigns pansiers concrets sur digl mies
futur. La tactica da retardar chesta decisiun è
eida se bagn.
Ma i dat betg er en’otra vart dalla medaglia. En
argumaint fitg pasant è chel dall’independeza
digls genitours ed en oter, chel da gudagner
sez igl agen pang da mintgade. Per me angal
en’illusiun. Scu student ins ò er partia aint igl
onn, en’emda u en singul de tot oter. Igl schaner ed igl zarcladour vainsa examens, chegl è
en taimp fitg intensiv ed ins ò pac taimp per
oter. Persiva dattigl er igl avost u settember
noua tgi vagn vacanzas. Durant igl rest digl
taimp vainsa simplamaintg prelecziuns. Er
l’emda vei or enzichel oter. Tar blers resta la
lavour igl venderde aint igl biro e glindesde
vign continuo cun chella. Ia va er la premura da far chegl, ma savens ègl simplamaintg
betg pussebel d’evitar da luvrar la sonda u er
anc la dumengia. Er tranter de veiigl or enpo
oter. Chels tgi pon betg lavar la dumang bod
ston luvrar la seira pi dei, chi e lo anfignen
tard aint per la notg. Ins saves er deir, tg’igl
è quasi tot onn ensatge aint igl subcunsciaint
tgi «persequitescha» egn, ma d’am far neir
confus tanschigl chegl betg ple.
Ia am va ansasez mai fatg gronds pansiers
noua tgi la mia veia am magna tras,
pi tost sunga suando igl mies nas.
Sch’ia reiv da terminar eneda igl mies studi
vaia bleras pussebladads avertas e sa uscheia
puspe ma lascher segl mies nas, tg’am ò anfignen ossa betg anc laschea aint igl stetg.
Per sarar igl cres anc eneda anavos tar Mario
Kart. Deplorablamaintg am ègl betg reuschia
da gudagner chels banadias quatter cups ed ia
ma stò dar schlago. Igl sulet positiv è tg’ia va
angal ple mez schi dei scu igls mies conabitants, anfigen tg’ia va termino igl mies studi.
Chegl natural sot la premissa, tgi geia anavant
tot scu anfignen ossa.
3
Tgei far suenter
scola? – Tips d’in
cussegliader da
professiun
da Lucas Jörg
Tgei duess jeu far suenter la scola? Tgei
ei la professiun ideala per mei? Tgi da
nus ei aunc buca staus en quella situaziun – bia damondas e paucas rispostas? La damonda suenter la professiun
ei fetg impurtonta. La decisiun ha consequenzas che accumpogna ins el futur.
Cun l’elecziun per in mistregn mettan
ins gia in’emprema basa per la veta
futura. Tgei duess ins pia far, sch’ins
ha bia damondas e paucas rispostas?
Jeu hai tschintschau cul cussegliader da professiun, Philipp Tuor che lavura el center
administrativ egl Eden Montana a Glion, e
dumandau, co el vegn da gidar las persunas
sin lur via per anflar rispostas.
Daco duess in giuvenil encurir igl agid
d’in cussegliader da professiun?
Philipp Tuor: Buca tut ils giuvenils ston vegnir
en cussegliaziun. Quel ch’ei francs e segirs tgei
mistregn ch’el vul emprender suenter scola
drova buc ina cussegliaziun. Ei dat denton
da quels che san tgei ch’els vulan far suenter
scola, ch’ein denton buca segirs, sch’els han
las premissas per lur mistregn preferiu. Quels
savein nus gidar cun seser ensemen e mirar,
tgei che las premissas ein e sch’ellas ein contonschiblas per quella persuna. Lu dat ei era
tals ch’ein buca segirs tgei far e vulan udir
il meini dad ina tiarza persuna. Tier quels
giuvenils savein nus mirar tgei professiuns
che fussen adattadas per els.
Cun tgei metodas lavura in cussegliader
da professiun?
Ei dat pliras variantas per anflar ora cul client sia professiun adattada. La pli impurtonta metoda ei il discuors. El discours san ins
anflar ora ils giavischs, interess e siemis dil
client. Ei vegn era mirau tgei resursas ch’ina
persuna ha. Savens effectuescha gest quei discuors ch’il giuvenil vesa pli clar sia situaziun.
Enqualgadas ves’ins era, ord il tschintschar
e sedepurtar, per tgei sorts da professiuns
ch’enzatgi fuss adattaus ni era buc adattaus.
Plinavon applichein nus era differents tests,
per exempel tests d’interess, d’inteligenza ni
da persunalitad, che san gidar nus da taxar
ina persuna cun sias fermezias e fleivlezias.
Vegn ei mo mirau sils talents d’ina
persuna ni vegnan era ils giavischs ed
ils siemis respectai?
Jeu quetel ch’ils giavischs e siemis seigien
impurtonts. In giuvenil duess saver encurir
ora sez, tgei professiun ch’el fagess bugen.
A liunga vesta vegn el pli cuntents, sch’el sa
luvrar en ina professiun che plai ad el. Per
ordinari ein las prestaziuns adina meglieras,
sche nus fagein bugen ina caussa.
Tgei influenza ha la situaziun sil marcau da lavur?
La situaziun sil marcau da lavur ha da nossa
vart negina influenza sin l’elecziun d’ina professiun. Sch’ei dat el mument, per exempel,
memia paucs polimecanists, eis ei buca nies
intent da cussegliar da far in emprendissadi
en quella direcziun. Sche nus vesein denton
che las perspectivas en in mistregn vegnan
considerablamein pli schliatas el futur, fagein
nus era attents sin quei fatg ella cussegliaziun.
Sch’enzatgi vegn per exempel cul siemi
da vegnir pilot tier Vus e Vus vesis
ch’el ha mo ina pintga schanza da realisar quei giavisch, tgei scheis ad el?
Tier quei exempel dat ei ina pagna d’internet
(www.sphair.ch), nua ch’ins sa far differents
tests per anflar ora, sche las premissas per
vegnir pilot ein insumma contonschiblas.
En general, sche las premissas ein buca contonschiblas, stoi jeu dir al client ch’el sappi
buca praticar quella professiun sin via directa. Cun il sistem da scola dad ozildi san ins
denton adina aunc ir ina via indirecta. Ins sa
seluvrar si e la fin finala savens tuttina aunc
contonscher la professiun giavischada ni in
mistregn parentau cun quella.
Tgei scheis ad enzatgi che less praticar
ina professiun che interessescha el, che
porta denton buca bia daners?
Jeu quetel pli impurtont ch’ins hagi ina professiun che plai ad ins, nua ch’ins va bugen
a luvrar e nua ch’ins sesenta bein. Sch’ins ei
talentaus e fa bein la lavur, san ins aunc adina
seluvrar si. Pil pli ha quei lu in’influenza
directa sin la paga.
4
Dat ei avunda plazzas da lavur el contuorn per tut ils giuvenils?
Jeu manegel che la situaziun seigi vegnida
pli favoreivla ils davos onns. En Surselva dat
ei adina pli paucs giuvenils che fineschan la
scola ed enqueran lavur, da l’autra vart ei la
situaziun da plazzas d’emprendissadi stada
pli u meins stabila. En certas branschas dat
ei perfin patruns ch’enqueran adumbatten
emprendists. Quei san ins denton buca generalisar per tut las branschas.
Preparaziun ei
tut
da Jasmin Epp
Entscheiver igl emprendissadi
munta era far in niev pass ella veta.
Entgins stattan ella regiun, auters
van ella Bassa. Mo tuts han, avon
ch’entscheiver, il medem avon els. Il
discuors da presentaziun. Mauns tremblonts, suadetsch freid e la nervusadad
che crescha incommensurablamein.
Damondas sco «Tgei spetga mei?»,
«Tgei vegn dumandau?» ein mischedadas cun emoziuns da malsegirtad. Quei
sto denton buc esser! Il plaid da clav
senumna preparaziun.
Cunquei che jeu hai giu dacuort in discuors
da presentaziun, hai jeu priu la caschun e
dumandau ils intervistaders, tgei damondas
che vegnan tschentadas il pli frequent. Tier
quellas damondas hai jeu aunc encuretg tips,
co ins sa rispunder il pli elegant e persuasiv
ad ellas.
Damondas da standard (mo ina tscherna) che
vegnien adina puspei ein:
• Daco vuls ti gest luvrar tier nus?
Naturalmein han ins bia facturs che han
manau a quella decisiun, quels duess ins era
numnar. Tier quella damonda san ins denton
era entrar en detagls dall’interpresa ni sin il
product ch’ins vegn a producir e dir che quei
perschuadi ins sez. Plinavon san ins numnar
la filosofia dalla firma e dir che quella mondi
a prau cun l’atgna opiniun, ni era che quei
seigi gia stau daditg il giavisch da luvrar en
quella professiun ed ins hagi il sentiment
che quella interpresa mondi bein a prau cun
sesez.
• Tgei ein tias fermezias?
Mintgin sa tgeininas che sias atgnas fermezias ein. Ins duess denton cumbinar quellas
fermezias che van a prau cun la professiun
ch’ins vul far. Quei ch’ei buc optimal ei da
semplamein numnar adjectivs che descrivan las fermezias. Perquei eis ei impurtont
d’illustrar las fermezias ch’ins numna cun in
exempel concret.
• Tgei ein tias fleivlezias?
Il pli grond sbagl ch’ins sa far tier quella
damonda ei da dir: «Jeu hai neginas fleivlezias.» Negin ei perfetgs e mintgin ha sias flei5
vlezias. Era cheu: buca mo numnar adjectivs!
In tip ei da numnar ina fleivlezia e cuntinuar cun «…denton…». In exempel leutier ei:
«Jeu hai la tendenza d’esser surpunctuala, denton hai jeu aschia peda da trer flad e
sequietar, tgei che pren il squetsch.»
• Tgei sas ti davart nossa interpresa?
Igl intervistader vul mirar cun quella damonda, sch’ins ha fatg la breigia e priu peda
d’encurir informaziuns. Ins ei libers da
raquintar tgei che ins ha retschercau davart
l’interpresa. Il meglier ei d’encurir informaziuns da pliras funtaunas. En tut duess ins
saver raquintar libramein ca. tschun minutas (pil pli vegn ins interruts pli baul). Igl ei
impurtont da buca tunar sco empriu odadora.
• Nua vesas ti tetez en tschun onns?
Cun quella damonda vulan ils intervistaders
intervegnir, sch’ins manegia ei serius cun la
plazza tier els ni sch’ins ha mo interess vid la
plazza perquei ch’ella ei gest libra. Era sche
la plazza duess mo esser ina sligiaziun tochen
ch’ins ha anflau zatgei meglier, vulan ins
saver cun quella damonda.
Il meglier eis ei dad esser sincers. Cunquei
ch’ei sa schabegiar e semidar aschi bia enteifer tschun onns duess ins haver ina perspectiva, denton era dir che quei stoppi buca definitivamein esser aschia.
In davos tip ei da preparar damondas ch’ins
vul tschentar. Ins muossa aschia interess vid
l’interpresa ed intervegn detagls ch’ins ha
avon aunc buca saviu. Ei sa schizun caschunar vivas discussiuns denter intervistaders
e sesez e slucca l’atmosfera. Aschia vesa igl
intervistader aunc inaga ina nova vart dil
candidat.
La veta è en
amprendissadi
da Floriana Sonder
La via encunter
la fin – la via el
futur
da Saskia Del Zotto
Nous naschign, carschign se, e murign.
Nossas vetas èn influenzadas da bleras belas
tgossas digl ambiaint, dalla moda, dalla tecnologia e.u.a. Nous faschagn tras bler ainten
nossa veta, nous vusagn bler, nous pruagn or
differentas tgossas. Pero ena tgossa faschainsa
davent da l’antschatta anfignen nossa fegn, e
chegl è amprender, amprender, amprender.
Gio d’unfants amprandignas mellas da tgossas. Da sbrigeir schi plai ensatge betg a nous,
da reir, da magler. Pi tard dad eir a pe, da baitar, da giuier. Tot las tgossas tgi nous faschagn
u savagn, vainsa eneda gia d‘amprender.
Atgnamaintg faschainsa nous navot oter tgi
amprender. Nous sacurschagn mianc tge tgi
amprandign tot an en de. Nous amprandign
or da falos, or dad infurmaziuns or d’ideas.
Pi prubabel savainsa tots tgi dat tgossas tgi
èn pi grevas tgi otras d’amprender. Seigl
chegl matematica, cantar u dad eir cun auto.
Tschertas tgossas vignan mussadas a nous,
ainten scola u a tgesa digls genitours. Pero
otras tgossas è mintgign tgi o d’amprender
sez, p. ex. scu eir anturn cun oters concarstgangs, amprender a canoscher els. U
schon angal amprender ad eir ancunter a
gliout estra, a baitar cun els ad amprender a
canoscher als. Aveir la risca da survantscher
nous da far ensatge. Nous vagn d’amprender
a respectar ameis, saveir valetar els e sacorscher a tgi tg’ins so fidar. Chegl è pi prubabel fitg grev, perchegl tgi è da persunga tar
persunga oter. Mintga situaziun è otra. Nous
vagn dans decider tranter tgossas. Tge tgi lagn
eneda neair, tge tgi lagn vurdar chesta seira
an la televisiun, tge tgi lagn magler marenda. Nous pigliagn se mintga de schi blearas
infurmaziuns. Tschertas stattan, tschertas von
a perder. Adegna puspe amprandignsa ensatge vetiers, e nous savagn mai saveir avonda.
Ainten scola, aint igl mastier, aint igl tigneir
tgesa u aint igl taimp liber. La gliout viglia è
perchegl er bler pi perderta tgi nous giovens.
Nous vagn betg anc fatg tras schi bler, betg
anc amprendia schi bler.
Nous vagn da vurdar da parteir aint igl taimp,
pertge igl taimp passa spert ed è betg fermabel. Perchegl ins vess da respectar sasez,
vaseir igl bung ainten mintga situaziun ed
adegna veir en surreir sen fatscha.
Jeu fetsch el mument la tiarza secundara a
Glion e vi perquei raquintar a vus cars lecturs
e caras lecturas in tec da mia situaziun:
Cu jeu mavel aunc ella scola primara, hai
jeu adina quintau ora cons onns che jeu
stoppi aunc frequentar la scola obligatoria.
Gl’emprem eran ei 8 onns, lu 7 ed aschia
vinavon. Tochen tier quei punct nua che jeu
stun uss. Jeu creiel ch’ei vegni pér ussa clar a
nus scolars dalla tiarza, con pauc temps che
nus vein aunc sco classa, denton era sco buns
collegas che sevesan mintga gi e ch’ein disai
in vid l’auter, vid las bunas e las schliatas
parts da mintgin. Per exempel il fetg special
rir d’in conscolar, surda quel ch’ins sto rir,
strusch ch’el arva la bucca; ni il murmignem
dalla scolasta da tudestg; las tuppas remarcas
da certs conscolars che fan adina rir l’entira
classa; il «hoi zema» dil scolast da teater; il
dun da leger d’in cert conscolar; las schetgas
remarcas, las qualas ein adina fetg gestas; il
mument cu la risposta d’in cert conscolar
stuess vegnir ed ella vegn buc.
Quei tut s’auda per mei tier il mintgagi. Igl
ei ina part da mia veta da scola. Con curios
vegn ei ad esser senza tut quels carstgauns
entuorn mei. Con spert ch’il temps va! Gest
avon in mument, sco ei para a mi, erel jeu
sin via tier miu emprem gi da scola, ed uss?
Ussa sun jeu gleiti ord scola. Jeu hai empau
sentiments mischedai, d’ina vart selegrel jeu
fetg sin quei che vegn e da l’autra vart sun
jeu bunamein in tec tresta ch’il temps ei gleiti
vargaus. Igl ei e fetg interessant per tgei via
che mintgin da nossa classa ei sedecidius. Jeu
informeschel vus: nus vein dus scolars che
fan igl emprendissadi sco geomatichers, quater scolaras ch’entscheivan igl emprendissadi
sco assistenta da farmazia, dus scolars ch’ein
sedecidi da far la carriera sco informatichers,
ina conscolara che vegn a daventar specialista per sanadad (Fachfrau Gesundheit), dus
scolars che vegnan a far igl emprendissadi
da commerci, in emprendist per construcziun d’implonts ed apparats, in che vegn a
far igl emprendissadi da scrinari, in auter che
daventa lennari, duas giuvnas che vegnan a
visitar naven dalla stad il dieschavel onn da
scola, dus conscolars che van per in onn ella
Svizra franzosa, ina conscolara che vegn ad ir
alla scola mercantila ed jeu vegn ad entscheiver la scola media professiunala.
6
Tge
amprendissadi
ast te
selecziuno?
da Floriana Sonder
Davart igl tema amprendissadi vaia
fatg intervsitas cun scolars tg’ èn
momentan aint igl nov’avel onn da
scola e cumainzan antschatta Avost
sies amprendissadi. Ia va dumando 4
giuvenils digl Surmeir davart sia plazza, sies futur e sies giaveischs.
Adelio Demarmels è 16 onns vigl e stat a
Salouf. Sies hobbis èn dar a ballapè, freestyle,
scliviglier, pastger e far giu cun collegas.
Noua antschevas te igl Avost 2010 ties
amprendissadi?
Ia antschev mies amprendissadi scu scrinari
tar Poltera a Tinizong. Igl mies amprendissadi
vign a cuzzar 4 onns, an chels tgi va mintgamai 1 de a l’emda scola.
Dattigl per tè ena gronda midada?
Grondas midadas na darogl betg, ia stung a
tgesa tar mies genitours, cunchegl tgi Tinizong
è betg gliunsch davent da Salouf. A luvrar
vigna mintga dumang cugl roller e cura tgi
sung 18 cun en auto. Ia giaro anavant eneda
a l’emda a dar a ballape ed eneda a l’emda a
scliviglier.
Tge mastier è igl ties « Traumberuf »?
Tge levas te neir scu unfant?
Igl mies mastier da semi era gio adegna ed è
ancadegna scrinari. Gio d’unfant vaia ma curschia tg’ia fatsch gugent lavours manualas,
surtot cun lenn. Chegl era tot differenta roba,
da hettas or aint igl gôt anfignen soptgas da
lenn tgi vagn fatg ainten scola. Chest onn
sunga anc sto dus gedas a vurdar schi chegl
seglia propi mies mastier pigl futur e sung
nia tar la decisun tgi chegl è chegl tg’ia less
amprender
Scu s’imagineschas te tia veta an 6 onns?
Siva mies amprendissadi da scrinari viglia
gugent far en sagond amprendissadi scu legnamer. Mattagn varossa da far en onn pôssa
tranter aint per absolvar igl sarvetsch militar.
Tge tgi è per me cler è tg’ia fatsch schi spert
scu pussebel la patenta da tgatscha e chella
dad eir cun auto. Ia sa er gio tgi spargn fitg
per en VW R32.
Giuliana Bonifazi è 16 onns viglia ed è
carscheida se a Salouf. Ella vo fitg gugent cun
skis ed a scliviglier, dasperas antopa ella bler
collegas e terla gugent musica.
Noua dastgas te antschever ties ampren-
dissadi proxim Avost e tge ò tè fascino
ve da chest mastier?
Ia dastg absolvar mies amprendissadi da KV
tar Graubünden Ferien a Coira. Chel cozza
exact 3 onns. Pi bod leva adegna neir medi,
u otras tgossas extraordinarias. La decisiun
d’amprender la professiun da KV am ò pareida ena bunga, surtot perchegl tgi ò plaschia
a me fitg bagn cura tgi sung stada a vurdar.
Ia sung fitg gugent ve digl computer e lavour
er gugent cun gliout. Perchegl possa baitar da
cletg, dad aveir survagnia uscheia ena super
plazza.
Te vast damaias davent da tgesa a star.
Noua abiteschas te a Coira e scu sa mettas te avant chegl a tè?
Ia dastg eir tar mia onda a star, chegl vot
deir, ia va en studio gist sot la sia abitaziun.
Cungchegl tg’ia stung mecta aint igl centrum
possa adegna eir a tgesa da mezde e magler
giantar tar mia onda. Perchegl tgi blers collegas da me von er giu Coira ad antschever
sies amprendissadi, nirossa ad aveir anavant
bler contact cun els.
Tge vot te far siva ties amprendissadi?
Siva mies amprendissadi viglia gl’amprem
luvrar enpo per gudagner. Siva en taimp
fatscha mattagn ena furmaziun supplementara. Ia sa er s’imaginar da luvrar pi tard sen
en biro da viadi. Igl mies pi grond giaveisch
pigl avigneir è dad eir an America an vacanzas u forsa perfign a luvrar. Ia less spargner
fitg bler per vaseir ena massa digl mond.
Tamara Bellini è da Parsonz ed è 15 onns
viglia. Tar sies hobis totgan eir cun velo,
slakeline e far giu cun colleges. Ma sies pi
grond hobi è eir cun skis professiunalmaintg.
Tge fast te siva ties nov’avel onn da
scola?
Ia antschev proxim avost la KV per sportists a
Coira. Chella scola cozza 4 onns e cuntigna en
practicum sen en biro. Igl spezial ve da chella
scola è, tg’ia poss piglier liber per eir a trenamaint ed a cursas da skis. Alla fegn da chels 4
onns sera giu en amprendissadi da KV.
Tge èn tias fegnameiras pigl futur?
Igl mies pi grond giaveisch fiss da neir gronda
aint igl sport da skis. Sch’ia va cletg sunga an
en pêr onns en profi da skis. Schi chegl niss
betg a funcziunar luvressa gugent ainten en
spital.
7
Te vast davent da tgesa a star, tge spetga
sen tè ? Ast te da tralascher hobis?
Ea, ia sung sfurzada dad eir giu Coira a scola,
cunchegl tgi dat chella scola betg damanevel
da mies datgesa. Ia vign a star ainten la Casa
Florentini e sper tg’ia amprenda a canoscher
blera nova gliout. Mies hobis vaia betg da dar
se, pitost nirossa betg a vuseir ple tant mies
collegas.
Romina Bonifazi da Mon è 16 onns viglia
ed antscheva proxim Avost igl 10’avel onn da
scola a Tgazzas.
Pertge ist te ta decideida da far igl
10’avel onn da scola?
Ia va tscharnia chella veia, per gudagner
taimp da decider, tge tg’ia less far per en
amprendissadi.
Ast te ena plazza per siva chel onn u
tschertgas te anc egna? Tge faschessas
gugent?
Ia sung anc ve da tschartger ena plazza. Pigl
mument saia, tg’ia vi eir an direcziun da
vendadra, ma tge precis saia betg anc.
Vast te davent da tgesa a star? Noua e scu
veian tias emdas or durant chel taimp?
Ea, ia vign davent da tgesa a star. Cunchegl
tg’ia fatsch igl 10’avel onn a Tgazzas stunga
aint igl internat dalla scola durant l’emda.
Igl venderde siva scola giarossa a tgesa per
l’antiera fegn d’emda. A Tgazzas vainsa liber
siva scola e savagn far la seira tge tgi lagn,
uscheia tgi resta a me anavant bler taimp
liber proxim onn.
Linguissimo
da Rut Martina Janett e Nora Kaiser
La fin d’eivna dals 1. els 2. da mai es stat
a Bellevue-sue-Bevaix, illa vicinanza da
Neuchatêl la fin d’eivna da Linguissimo.
Quista jada es stat il tema da scriver texts da
reclama. Ils 26 giuvenils chi han tut part a la
concurrenza gnivan da tuot las pussiblas regiuns
svizras. Dafatta trais rumantschas d’eiran da
la partida.
Sco prüm ans vaina preschentats ün a tschel,
e cun quista occasiun as haja imprais a cugnuoscher il partenari da tandem. Per ün pèr
d’eira nossa preschentaziun fich divertenta
perche ch’els nu vaivan mai dudi rumantsch.
Principalmaing vain nus discuarri tudais-ch,
talian o eir frances cun tschels participants
e scha quai nu bastaiva ans inclejaivna cun
mans e peis. Rumantsch vain nus plütost douvra per esser creativas e scriver noss texts.
Nus vain gnü la pussibiltà da tscherner üna
da desch invenziuns ün zich stranas e da
chattar üna raclama adattada per quel prodot.
Experts da publicità ans han güdats da chattar ils drets slogans.
Fin la fin esa stat fich greiv per la schüria da
tscherner ils victurs. Ils üns han fat reclama
per ün plümatsch cunter il groflar, oters per
ün amulett chi s-chatscha muos-chins o ün
sistem da clip chi tegna insembel ils stinvs.
Quia vaina ramassà ün pèr slogans :
«Never again without my second half- the
clip socs»
«Ronflestop c’est top»
«Live your dreams with Sweet Dreams»
«Plü-Plüm Schnarchlos statt schlaflos»
Üna da las victuras da la concurrenza,
Claudia, manaja da quista fin d’eivna: «Eine
Erfahrung wert.» e s’allegra dad ir cun tschels
ses victurs a Paris la fin d’avuost. Il premi es
nempe ün viadi cumünaivel in üna metropola
europeica. Ils 7 furtünads han pudü tscherner
sco destinaziun üna da 9 citads.
Uossa eschan nus tuots stanguel morts in
viadi vers chasa, ils frances sarán fingià vi dal
mangiar tschaina, ils tudais-chs nun han plü
grond toc e nus grischuns giodain amo ün
zich la cumpagnia dals talians.
8
Center da formaziun Surselva
(CFS)
da Martin Mathiuet, cau dil departement formaziun
dalla Regiun Surselva
Cun l’entschatta digl onn 2011 surpren
la Regiun Surselva (RS) dil marcau da
Glion la Scola professiunala Surselva e
la Scola mercantila Surselva. Dalla claustra dallas dominicanas da Glion vegn
la scola vinavon surdada alla Regiun
Surselva. Ensemen cun la Scola da
musica Surselva ed il Survetsch logopedic Surselva ch’ein gia tier la Regiun
Surselva, vegn formau il schinumnau
«Center da formaziun Surselva».
La Regiun Surselva ha pia egl avegnir
l’impurtonta incumbensa da mantener e sviluppar la purschida dalla formaziun sil scalem
secundar 2 e da segirar il survetsch terapeutic da logopedia, discalculia e legastenia per
la regiun. Daco drova la regiun per tut prezi
quella scolaziun ella regiun? Ord optica logistica e finanziala savess ins numnadamein
sedumandar, sch’ei fuss buca pli opportun da
spedir tuts la damaun cul tren a Cuera e la
sera puspei anavos ella regiun.
Daco tonta peisa sin la regiun?
Ei va primo per mantener la purschida
existenta e tschercar novas sfidas per garantir
la scolaziun da nossa giuventetgna e segirar
buns plazs da lavur ella regiun. Cun la digren
dil diember da scolars regiunals ha ei denton
num d’intensivar ils sforzs per importar scolars dalla Bassa en nossas scolas a Glion. Quei
gartegia denton mo sche nus essan per lunsch
ora megliers ch’ils auters e sch’ei gartegia da
far in marketing adequat.
Sper quella finamira regiunalpolitica sura dat
ei ina finamira psicologica. Saver sescolar ella
regiun rinforza l’identitad cun la regiun. En
Surselva san ins aunc far dapli che mo dumbrar ils lufs! Quell’identitad ei neccessaria
per restar ella regiun, luvrar cheu e prender
art e part dalla societad e collaborar ella veta
culturala e publica. Ils absolvents e las absolventas da nossas scolas ein in di mummas e
babs, presidents, deputai, geraus, dirigents,
reschissurs, musicants, cantadurs, fiduziaris,
surprendiders… l’elita regiunala.
La tiarza finamira da nossa scola regiunala ei
da promover la bilinguitad romontsch–tudestga. En sesez ei il romontsch igl argument il
pli ferm per giustificar la scola a Glion.
Quell’incarica d’eminenta impurtonza regiunala ha dus gronds camps d’acziun:
Strategia e politica:
Cun la decisiun dalla regenza grischuna da
buca cuntinuar cun la Scola professiunala da
tgira dil Grischun a Glion siara in’instituziun
cun renum naziunal sias portas. Quei en in
temps ch’ins tscherca persunal da tgira pli
che mai. Mo cun quella decisiun svaneschan varga 10 plazzas da lavur fetg qualificadas e 100 plazs da studi/emprendissadi
ella regiun. Tgei che quei munta per nossa
regiun san ins s’imaginar! Per ch’ei schabegi
buc aunc ina gada enzatgei semegliont, ein
ins semess ensemen ed ha incumbensau la
Regiun Surselva cun la lavur strategic-politica pil manteniment da quella purschida da
scolaziun e formaziun ella regiun. Il schef dil
departement formaziun e la suprastonza dalla
RS han da tener egl aviert e persequitar da
rudien tgei che vegn planisau a Cuera. Sch’ei
fa da basegns, han els d’intervegnir ad uras e
buca spitgar tochen che l’aua ei da bucc’en!
Naturalmein han els era l’incumbensa interna
da procurar che las finamiras dallas differentas partiziuns vegnien contonschidas e survigileschan il menaschi operativ.
Operativa:
Las purschidas dil center ein fetg differentas; aschia san ins emprender da sunar gegia,
emprender da miradur, vegnir commerciant
ni surmuntar ina ruosna da scolaziun cul
10avel onn. Quella multifariadad – ils scolars ils pli giuvens ein 3 onns e van forsa al
cuors da ritmica, ils pli vegls ch’ein entuorn
20 e fan la matura commerciala – fa la caussa
operativa zun cumplexa. Tut en tut dumbra il
center buca meins che rodund 150 emploiai
e varga 1’500 scolars. Perquei ein ins sedecidi
da far ord ils posts da recturs existents menaders da partiziun ed installar in schef operativ e menader dil center. Ferton che quel ei
responsabels per l’organisaziun, il marketing, la logistica e las finanzas surprendan
ils menaders da partiziun la responsabladad
per la qualitad pedagogica e didactica dalla
scola. Ils loghens da scola restan pli u meins
sco tochen dacheu. Cheutras ei era garantiu
9
ina certa autonomia da menaschi e da cultura. Mo il menaschi operativ vegn dirigius dil
biro dalla Scola mercantila anora. Igl ei era
previu da colligiar virtualmein tuttas partiziuns e cheutras simplificar il menaschi administrativ-organisatoric e nezegiar sinergias e
resursas.
Tut quellas stentas vulan contribuir ad ina
buna qualitad da viver en Surselva. La
Regiun Surselva crei en la regiun e perquei
s’engascha ella cun tutta forza per nossa regiun!
Mamma mia
quai
cull’intimità
da Fadrina Hofmann Estrada
Il temp d’avair üna sfera privata es fich limità schi’s va blers ons a scoula e’s ha davopro magari svelt famiglia. Il prüm sun quia
genituors chi nu laschan pro grondas secretezzas o relaziuns corporalas plü intensivas,
lura daja conabitants in WG’s chi disturban
ed apaina chi’s ha ün’aigna abitaziun eviteschan ils uffants intimitats plü paschiunadas. L’impissamaint cha’ls genituors aintran
in stanza cur chi’s es güsta in acziun es güsta
uschè sgrischus sco quel d’avair dandettamaing al figlin davant il let chi dumonda: Che
faivat? Ils genituors e’ls conabitants respettaivan almain l’agen let. Ils uffants invezza
nu cugnuoschan latras ün «meis» e «teis».
Amo minchatant fua nos tracagnottel suot
la plüma aint. La sourina es pel solit inamöd
fingià là. Cur chi vain stret svanischa papà in
sia stanza e mamma prouva da chattar sön a
l’ur da la matratscha cun ün corpin chod sün
seis vainter ed ün oter bratsch ester sün sia
vista. Hai, da star be stut chi’s rabla listess nan
d’avair daplü co ün uffant. La recetta es pero
simpla: discreziun e fantasia. Be pluffer cha
quista cumbinaziun funcziuna be schi nu’s es
massa k.o. Quant suvent cha quai vain avant
es ün’otra istorgia.
Fadrina Hofmann Estrada (27) è schurnalista e
mamma. En sia columna rapporta ella da las stentas e
da las bellezzas da ses mintgadi sco mamma e la mancanza da sfera privata.
10
In cudesch per mais
«Ei quei buca
feruct?»
da Silvana Derungs
Cun las davosas presentaziuns d’in
cudisch dad OSL han certins forsa fatg
enzacons patratgs davart la Surselva.
Questa ga sa igl autur Leo Tuor puspei
dar in pèr impuls. «Impuls» ei era il
tetel dalla retscha dil Radio Rumantsch.
19 da quels Impuls ein cumpari sco
cudischet dad OSL cun il tetel «Il cavegl grisch».
Igl impuls che dat gest il tetel al cudischet
tracta in dils temas existenzials en nies mintgadi. Silmeins en il mintgadi dils umens (ni
tuttina era en quel dallas dunnas?). Ei setracta dil far la barba. Il narratur filosofescha, sco
el di, avon il spieghel duront far la barba da siat
dis che mia dunna ha bugen, perquei ch’ella vesi
ora bein, aber buca bugen, perquei ch’ella sgari
horribel. Ed aschia sundel puspei en in da mes
dilemmas: Schar la barba e veser ora bein, aber
sgarar, ni far la barba e veser ora sc’in pop, denton
buca sgarar, persuenter haver ina fatscha neidia
sc’in tgil [...] Far la barba ni schar la barba, quei
ei la damonda!
Tgi vess sminau? Far la barba ei il pli grond
acti digl um. (Da quei ein las dunnas forsa pli
cunscientas ch’ils umens sezs...).
Evidentamein ch’igl um, qvd. in um per
propi, fa buca quella damonda duront silmeins in meins ad onn, numnadamein duront
il temps da catscha. A quei tema ei la pagina
«Spiaghels» dedicada. Certins da vus lecturas
e lecturs vegnis ad enconuscher Leo Tuor sco
autur dil cudisch «Settembrini. Veta e meinis»*, ina descripziun humoristica e critica
dil mund alpin, dalla catscha, dils catschadurs
cun filosofia e filosofia da catschadurs. Quella
critica, p.ex. enviers catschadurs fanatics e
moderns vesein nus pia era en «Spiaghels»:
Tgei, Vus essas buca catschadur? Gie bien, lu veis
Vus buc idea! In catschadur in tec in tec ha inagada in spieghel silla buis, il schinumnau ZF, ni
«Zielfernrohr», ni «perspectiv da mira», aber quei
ei negin che di; lu il perspectiv entuorn culiez. Ils
fanatichers han adina ils models ils pli moderns.
Quels cuostan ussa era entuorn 2500 francs, schegie ch’ins vesa era cun quels mo quei ch’ins vul.
[...] Ussa san ins trer cun ton spiaglerverc ils selvadis bunamein avon il nas. Quei ei tiptop da bialaura. Aber da brentina, da plievgia, da neiv hai jeu
fatg stem ch’ils catschadurs ein mo vida furschar
spiaghels cun fazalets da pupi. Ed en ina veta dat
11
in catschadur ora silmeins aunc inagada tons raps
per material da schubergiar ses spiaghels sco per ils
spiaghels sezs. Ei quei buca feruct?
Feruct, mo grondius da leger! Jeu hai citau
cheu da duas paginas; ei restan aunc 17
impuls, p.ex. davart apparats da fotografar e
tgei ch’ei capitau cun las sulettas 43 fotografias fatgas en ina veta, davart las Nossadunnas
en nossa societad, davart la vusch misteriusa
romontscha ella Viafier retica e daco che quels
dalla Ligia Romontscha sigliessen il pli bugen
ord il tren. Insumma: semplamein leger! Il
cudischet ei legius en in dai, mo rir ston ins
era tier la secunda e tiarza lectura. E quei
ditg jeu buca mo perquei che nus survegnin
pagau in inserat dad OSL. Igl ei propi enorm
divertent, jeu hai fatg risadas el tren ed il pèrin
vegliet che seseva visavi mei ha mo surris hofliamein e tertgau sappidieustgei... Giuvens e
giuvnas: vesses gust, mo essas memia marschs
per leger a casa 19 paginas e mirar 8 maletgs?
Lu dumandei vies scolast da leger «Il cavegl
grisch» en scola! Scolastas e scolasts: vesses
atgnamein schon gust da leger, mo esses
memia marsch ni memia staunchels per leger
a casa 19 paginas e mirar 9 maletgs? Lu fagei
ord quei lectura da scola!
*Dil reminent: in da quels exemplars sa Punts
aunc regalar alla victura ni al victur dad ina
dallas proximas engiavineras.
L’onn 2009/10 ha l’Ovra Svizra da Lectura per la
Giuventetgna edì passa 30 novas publicaziuns en
las quatter linguas naziunalas. Punts preschenta
intginas da las publicaziuns rumantschas. Ina da
quellas è «Il cavegl grisch» da Leo Tuor cun 19
impuls sursilvans. Illustrà è il cudeschin cun fotografias da Christoph Engel. La lectura è adattada
per il stgalim superiur (senza limitas ensi). Dapli
infurmaziuns datti sin www.osl.ch.
Il pled dal mais
Rieblas e radislis – per inaga
da sutsi
dad Ursin Lutz
Pleds ed il linguatg en general furman
ina part integrala dal mund dad Ursin.
Per questa columna zipl’el mintga mais
in’ivetta or dals pleds ch’el inscuntra
en ina moda u l’autra per pudair quintar ina istorgina davart quel.
Suenter ch’jeu hai tractau en mia davosa
columna expressiuns per «svanir», sco per
exempel «sefar ord la puorla» ni «trer la
curva», mon jeu aunc in pass pli lunsch ella
contribuziun da quest meins cun dar ina rimnada da locuziuns pli u meins divertentas
per «svanir per adina» – ni detg en in plaid:
«murir».
Per rimnar mias expressiuns hai jeu dad ina
vart puspei clamau en agid mes «amitgs» dil
facebook e da l’autra vart sun jeu sebasaus sil
Questiunari Melcher/Pult ch’ei archivaus egl
Institut dal DRG (ca. 16’500 damondas ch’ein
vegnidas rispundidas, silmeins per part, en ca.
100 vitgs romontschs denter 1905 e 1910).
Forsa gest perquei che la mort d’in carstgaun ei
in eveniment fetg trest (forsa il pli trest insumma), ei il basegns da crear expressiuns mitigontas e magari era divertentas staus specialmein
gronds. Aschia in’entira seria da locuziuns per
dir ch’enzatgi seigi morts: «El ei ius/daus culs
peis ensi», «El ei semess culla barba ensi»,
«El ei cul nas engiu», «El mira las rieblas/ils
radislis da sutsi», «El ha murdiu el pastg»,
«El ha dau si il film», «El ha priu/schau dar
la rucla», «El ha dau giu/schau dar/furschau
il tschadun», «El drova buca pli pagar ils deivets», «El ha sclaus il mulin», «El ei ius vi e
buca pli vegnius neu», «El ha fiers il tschadun
sut meis’en», «El ha schau dar il davos pup»,
«El ei ius ellas caglias», «El ha fatg il fagot/
pentel», «El auda buca pli a cantond il cucu»,
«El ha finiu d’arar», «El ha priu pietigot»,
«El ha mess giu ils quitaus per adina», «El ha
fatg sac e pac», «El ha schau la pial», «El ha
fatg spiendi da viadi», «El ha serrau ils egls
per adina», «El ei dils tgapers», «El ha stendiu giu las combas», «El ei ius vi en gl’auter
mund», «El ha dau si il spért» e finalmein «El
ei ius ad Emmaus».
Era sch’in pèr dallas expressiuns enumeradas
vegnan strusch da snegar l’inspiraziun tudestga, sun jeu adina puspei surstaus danovamein con rehs che nies lungatg romontsch ei
tuttina!
Ursin Lutz (28) è linguist e lavura sco assistent scientific tar l’Institut dal Dicziunari Rumantsch Grischun
a Cuira. Per oz e damaun na fa el betg anc quint da
guardar las carottas da sutensi.
12
L’eivna da
progets a
l’Academia
Engiadina
Musica
Fri-Air
da H.
da Fabrizio Gramegna
Punts ha supplitgà Fabrizio Gramegna
da scriver davart la scola che el frequenta: l’Academia Engiadina.
Minch’an vain fat a l’Academia Engiadina a
Samedan aunz las vacanzas da meg ün’eivna
da progets. Illa prüma part da quist’eivna as
preparan ils scolars, chi sun düraunt tuot
l’an i’l cor u i’l teater, fich intensiv per lur
represchantaziuns chi chattan lö vers la fin da
l’eivna.
Il concert dal cor vaiva nom Latin Fever e cu
cha’l nom disch d’eiran las chanzuns our da
l’America Latina. Que sun gnidas chantedas chanzuns classicas e renumnedas cu Chan
Chan, Sway, La Bamba e Banana Song. Il teater
ho preschanto il töch Ils dudesch güros. Essand
immez al publicum e preschaints l’inter
temp, haun tuot ils actuors pudieu furmer
ün’atmosphera unica.
Ils scolars chi nun haun da preparer ün concert ü ün teater paun tscherner traunter püs
progets. Quists progets vegnan normelmaing
dirigieus da magisters, ma que do eir singuls
scolars chi faun lur progets. Quist an es perfin gnieu ün ex-scolar da l’Academia, chi’d es
uossa ün actur diplomo, ed ho musso ad ün
pêr scolars las cugnuschentschas da basa da sia
lavur.
Bgers progets sun manuels u haun da chefer
cun sport, perche cha’ls scolars sun, zieva ün
lung inviern cun pochas vacanzas, fich cuntaints da pudair fer qualchosa chi nun ho direct
da chefer culla scoula. Perche cha que ho ün
ovel chi passa güsta davaunt la scoula es eir già
gnieu fat üna rouda d’ova, quella vain zieva
minch’inviern darcho missa ill’ova. Quist an
haun ils scolars pudieu fer statuas our da chiss,
restaurer models da planets, geocaching e giuver a ballapè cun teoria. Que do eir adüna ün
proget cha’ls magisters da rumauntsch organiseschan, quist an haune tschercho chanzuns
rumantschas e taliaunas, las haun chantedas
e pigliedas sü. Per glieud chi giouva gugent u
chi vuless imprender a giuver ho que eir adüna
progets scu poker u jass. Tar quists progets do
que eir adüna üna pitschna concurrenza chi’ns
ho musso quist an cha principiants paun svelt
dvanter buns giuveders.
Eir scha nu’s po adüna fer il proget chi’s ho
vulieu ed eir scha que po der mumaints lungurus, tuot in tuot güda quist’eivna per as metter
in contact cun scolars dad otras classas e differentas eteds e que s’imprenda robas chi nu
paun gnir instruidas a scoula. Que es üna buna
üsaunza ed eau speresch ch’ella resta auncha
per bgers ans.
H. aka Adrian Stecher (23) è student da las scienzas
da medias e communicaziun a Friburg. Per
PUNTS va el a la tschertga da novas bands naziunalas
ed internaziunalas e rapporta da concerts, albums
ed experientschas fatgas cun la musica. Per il Radio
Rumantsch moderescha Adrian tranter auter mintga
segunda sonda la parada da hits.
13
Il Fri- Air ha per dus dis puspè invità ils
students ed alla glieud che è interessada a
musica nunencunaschenta sin in areal pitschen, carismatic, familiar e gie forsa era in
pau esoteric. La tribuna è numnadamain ina
veglia rulotta da circus ornada cun lampions
electronics, situada inmez il iert dal Centre
Fries (Villa Babilonia anm. D. Redaktion.),
innua che da tutta rauba antica fan parada.
Avant quella culissa ha tanter auter sunà The
Mondrians da Losanna, Young Lowflow da
Luzerna e Mama Rosin da Genevra. En mincha cass rendi da las taidlar, pero ina autra
band ha cun sia moda innovativa, creativa ed
extrovertiva da far musica persvadì il pli fetg
durant quels dus dis dal frar pitschen dalla
Bad Bonn Kilbi, al Fri-Air.
Das Pferd è ina gruppa da Basilea che ha gì
avunda dalla musica „platta, normala, sainza
caracter dalla svizra“ sco quai che Andreas
Mattmann tradescha. Usche ha el e ses ami
Felix Hohler entschiet a far ina sort electrotechno- punk rock- ballada- sound. Inspirads
da bands sco The Prodigy ni Mani Matter
han els creads in sound che lascha surstar.
Equipads be cun ina batteria ed in keyboard
n‘han els mai laschà percorscher che els èn be
an dus sin la tribuna. Sch‘ins ha serrà ils egls
han ins gì l’impreschun ch’els èn ina band
da 5 persunas. Blers mumaints per serrar ils
egls n’ha Das Pferd pero mai dà al publicuml’unica giada forsa cura ch’els han entschiet
ad interpretar nov ina ballada da Rihanna. Il
rest è stà energia pura ch’è spezialmain vegnida creada cun tuns abstrus e fauss. Virtuos
da musica n’èn ils dus musicists da Basilea
betg stads e per l’emprima giada hai jau stuì
dir che prezis quella faussadad, quella ignoranza da far musica correcta è il rezept per
far musica innovativa. Quasi ina fuorma da
Dadaismus musicala che ha chattà ses punct
culminont cun la preschentaziun d’in nov
instrumaint: La tiba d’uder. Sco per snareggiar la gronda tradiziun dalla svizra ha il batterist entschiet a sunar quel instrumaint prest
usche bain sco in dretg uniformà tibist dalla
Svizra Centrala ed ha per l’ultima già per
quella saira tschiffà ils auditurs e t’ils transferì
ainten in mund surreal, fascinont e bel.
Engiavinera
emprendissadi
Schlia l’engiavinera e trametta la soluziun cun indicaziun da tia adressa a:
Victoria Mosca, San Bastiaun, 7524
Zuoz, [email protected]
1. Citad en il nord da la Germania
2. L’um che lavura cun lain
3. Qua lavuran ils docters
4. Gian Peider lavura cun in ....
5. Pajais cun las colurs blau e mellen en la bandiera
6. Prenum dad ina redactura da las PUNTS
7. Il ospital per autos
8. El fa il café, fa las copias e tut quai che nagin
auter vul far
1
2
3
4
5
6
7
8
14
punts 190
punts 190
Container
impressum
Engiavinera
En l’ediziun nr. 188 da l’avrigl avain nus
tschertgà il pled PROJECT.
Dischplaschaivlamain na ha negin chatto la
soluziun per survegnir in bel premi.
redacziun:
Jasmin Epp, Rue de Lausanne 74, 1700 Fribourg
[email protected]
Victoria Mosca, San Bastiaun, 7524 Zuoz
[email protected]
Floriana Sonder, Veia Sumvei 6, 7462 Salouf
Festival da film rumantsch a Ramosch
En il rom dal giubileum da «90 onns Lia
Rumantscha» ha gì lieu el matg e zercladur
dal 2010 a Vnà e Ramosch il «Festival dal film
rumantsch».
L’arrandschamaint è gnì preschantà da la Lia
Rumantscha e’l magazin piz, in collavuraziun
cun la Televisiun Rumantscha.
In quatter sairas èn gnidas mussadas delicatessas dal flim rumantsch suot il motto “Quels
chi van e quels chi stan”.
[email protected]
Catrina Waldegg, Purmaglera 1, 7460 Savognin
[email protected]
collavuratur/as en quest numer:
Fabian Augustin, Saskia Del Zotto, Silvana
Derungs,Farbizio Gramegna, Fadrina Hofmann
Estrada,Rut Martina Janett, Lucas Jörg, Nora
Kaiser,Ursin Lutz, Mar tin Mathiuet, Adrian
Stecher
layout nr. 190:
Battasendas
Sur Tschuncaisma ha gì lieu sco mintg’onn il
“Pfi – La (Pfingst – Lager)” dals battasendas
Grischun. Tar quist evenimaint s’han chattà
tut ils battasendas dal chantun ed han passantà insembel trais dis nunemblidaivels. Quist
onn ha la fin d’jamna gì il motto “Spieglein,
spieglein an der Wand – Was geht ab im
Märliland?!” e tut ils curaschus Pfädis èn ids
silla tscherca dad Aschenputtel e Co.
Dapli dals battasendas chattast ti sin: www.
battasendas.ch
Carlo Clopath, Rue de Genève 77b, 1004 Lausanne
www.caclo.ch
concept frontispizi:
Donat Caduff, 7152 Sagogn
[email protected]
secretariat:
PUNTS,
Clau Dermont, Landoltstrasse 70, 3007 Berna
[email protected], 078 808 35 11
editura:
Bun uman
Olavo Lourenço da Brasilia è in super uman!
El less emprender rumantsch e quai cun las
PUNTS! BRAVO!
GiuRu, Chascha postala 312, 7002 Cuira
[email protected]
abunament:
45 francs per onn, Raiffeisen Surselva,
clearing 81073, conto 41742.23
novs abunents: www.punts.ch
stampa:
communicaziun.ch, 7130 Glion
spediziun:
luvratori ARGO Surselva, 7130 Glion
internet:
www.punts.ch
www.giuru.ch
avis:
Las opiniuns dals auturs e da las auturas en quest
numer na ston betg correspunder a l’opiniun da
la redacziun da PUNTS. PUNTS è commembra da
15
l’Associaziun da la Pressa svizra dals Giuvens.
P.P. 7130 Glion
7 putgads mortal s #135
dvd #136
superstiziun #137
minoritad s #138
stati stica #139
conscienza #140
frisuras #141
cureisma #142
siemis #143
malsaun #144
dumondas #145
Trocca 7 #146
vip #147
trettel #148
ta mazi #149
Pert ge? #150
Integraziun #151
Skis etc. #152
Geniturs #153
Uniuns #154
emprima amur #155
SMS #156
FIMAR #157
Chat scha #158
Elecziuns #159
cudeschs #160
surprise #161
08/15 #162
art #163
mars #164
auras sturnas #165
cuschinar #166
sgular #167
bikini #168
carriera #169
chalzers #170
gieus #171
pa gina d’internet #172
gion da cletg #173
carnaval #174
Bellezza #175
Liquids #176
subcult ura #177
crisa #178
Energia #179
massasingels #180
Sanadad #181
transport #182
linguissimo #183
consum #184
apocalipsa #185
freestyle #186
Impediment #187
architectura #188
voluntar #189
#190
Salids #191
exotic #192
16