Uorden disciplinar dils consorzis da scola Scolaviva
(scalem primar e superiur)
I.
Art. 1
1
Las indicaziuns da persunas, funcziuns e professiuns en quei
uorden disciplinar serefereschan ad omisduas schlatteinas, num
ch'ei seresulti enzatgei auter ord il senn dallas disposiziuns.
2
Cun «geniturs» ein tut las persunas responsablas per l'educaziun
manegiadas.
3
La noziun «scolar» sereferescha ad affons dalla scoletta, dalla
scola primara e dil scalem superiur.
Noziuns
Basas
e vigur
Disposiziuns generalas
giuridicas
Intent
Art. 2
1
Il cussegl da scola decretescha in uorden disciplinar sin basa dalla
lescha cantunala da scola e dils uordens da scola dils consorzis da
scola Scolaviva (scalem primar e superiur).
2
Igl uorden disciplinar vala per tut ils scolars che van a scola a Laax
ed a Falera.
3
Las reglas digl uorden disciplinar valan els edifecis da scola e sils
areals da scola da Laax e da Falera, duront il temps da scola sco
era duront tut las occurrenzas organisadas e purtadas dalla scola.
Art. 3
Igl uorden disciplinar ha – ensemen cun la lescha cantunala da
scola e cun ils uordens da scola dils consorzis da scola Scolaviva
(scalem primar e superiur) – gl'intent da sustener las persunas d'instrucziun tier igl adempliment da lur incumbensas. Per il cussegl da
scola, la direcziun dalla scola e las persunas d'instrucziun duei igl
uorden disciplinar reglar il menaschi da scola ordinau e cunvegnent
en cooperaziun cun ils geniturs.
II.
Disciplina da scola
Reglas da depurtament
Art. 4
1
Ils scolars scuntran in l'auter cun risguard e toleranza. Enviers
auters scolars, il cussegl da scola, la direcziun dalla scola, las persunas d'instrucziun, il pedel e siu persunal, ils manischunzs digl
auto da posta ed autras persunas involvidas el menaschi da scola
demuossan els maniera e respect.
1
2
Els han da suandar las instrucziuns dil cussegl da scola, dalla
direcziun dalla scola, dallas persunas d'instrucziun sco era dil pedel
e siu persunal.
3
Els han da purtar vestgadira dischenta ch'ei adattada alla situaziun
da scola respectiva.
4
Els han da tralaschar tut quei che disturba il menaschi da scola.
Art. 5
1
Fimar sco era consumar e posseder bubrondas alcoholicas e
mieds narcotics da tut gener ei scumandau per ils scolars sin igl
areal da scola, el local da giuventetgna sco era a caschun d'occurrenzas dalla scola (viadis da scola, camps, occurrenzas da sport
e.a.v.).
2
Il cussegl da scola, la direcziun dalla scola e las persunas d'instrucziun castigian cuntravenziuns.
Substanzas
da consum
e mieds narcotics
Art. 6
Violenza psichica e fisica ni era exclusiuns vegnan buca toleradas.
Violenza
Armas
auters objects
ed
Locals,
indrezs
ed apparats
Temps da scola,
pausas,
lecziuns
denteren
Art. 7
1
Tuts geners d'armas e d'imitaziuns d'armas ein scumandai sin igl
areal da scola, el local da giuventetgna sco era a caschun d'occurrenzas dalla scola.
2
La direcziun dalla scola sa extender quei scamond sin auters
objects ed apparats che disturban il menaschi da scola.
3
Las persunas d'instrucziun e la direcziun dalla scola san far da tut
temps controllas e confiscar ils objects.
Art. 8
1
Setener si ellas stanzas da scola ei da principi lubiu als scolars mo
duront las uras d'instrucziun ufficialas.
2
Ellas stanzas da scola eisi da trer en scalfins.
3
Tut ils scolars han d'haver quitau dils indrezs dallas stanzas da
scola e dils areals da scola, dils apparats e dil material da scola.
4
Per donns caschunai da bugen stattan buns ils geniturs dils scolars ch'ein responsabels per ils donns.
Art. 9
1
Ils temps da scola ein da tener en. Duront il temps da scola astga
ei buca vegnir fatg canera sil plaz da pausa ed els zulers. Ils scolars
astgan ir en stanza da scola pér cu ei scalina.
2
Duront las pausas grondas van ils scolars sil plaz da pausa. Els
vegnan survigilai da persunas d'instrucziun.
3
Bandunar igl areal da scola duront las pausas e duront las lecziuns
denteren astgan ils scolars mo cun la lubientscha expressiva d'ina
persuna d'instrucziun.
4
Sil plaz da pausa eisi scumandau da fierer bottas da neiv, tocca da
glatsch, crappa e.a.v.
5
Igl ei scumandau dad ir al kiosc dil bogn cuvretg ni al kiosc dil lag.
2
Art. 10
1
Ei vegn recumandau dad ir a scola a pei ni cun ils transports
ufficials da scolars.
2
La responsabladad sin la via da scola ei tier ils geniturs.
Via da scola
Scartiras e films
che pericliteschan
la giuventetgna
Art. 11
Cumprar, tener tier sei e dar vinavon products stampai, cassettas da
video, DVDs, medias electronicas ni autras caussas che pericliteschan moralmein e psichicamein ils scolars ei scumandau en scola
e sin igl areal da scola.
Art. 12
Sin igl areal da scola ston apparats electronics persunals esser
tschentai ora duront las uras d'instrucziun e las pausas ufficialas.
Las persunas d'instrucziun che survigileschan ils scolars san decider davart excepziuns.
Apparats
electronics,
handys
III.
Art. 13
Las activitads da temps liber dil scolar astgan buca sminuir sia
prestaziun en scola ni il menaschi da scola ordinau. Per il temps
liber da lur affons duessen ils geniturs risguardar las suandontas
recumandaziuns:
En general
Setener
ella publicitad
Temps liber
si
Occurrenzas
a) scolars tochen il sisavel onn da scola duessen esser a casa
sil pli tard allas 21.00 uras, sch'els ein buca en accumpignament da carschi;
b) scolars dil siatavel tochen novavel onn da scola sil pli tard
allas 22.00 uras.
Art. 14
Ei schai el beinappreziar dils geniturs da lubir a lur affons da visitar
la sera occurrenzas culturalas e sportivas ni da separticipar tscheu e
leu a talas occurrenzas.
IV.
Castitgs disciplinars
Fatgs disciplinars
Art. 15
1
Tgi che cunterfa agl uorden disciplinar, vegn castigiaus cun ina reprimanda ni cun pensums da castitg en fuorma da lavurs specialas.
2
Las lavurs specialas ston vegnir ademplidas cun occupaziuns che
fan senn e sut survigilonza.
3
3
Lavurs specialas cuozan maximalmein 10 mezs dis per cuntravenziun. Ellas vegnan exequidas ordeifer il temps d'instrucziun.
Cumpetenzas
Audiziun giuridica
Art. 16
1
Ils castitgs disciplinars vegnan disponi entras la persuna d'instrucziun, la direcziun dalla scola ni il cussegl da scola.
2
Las persunas d'instrucziun san disponer ina reprimanda a bucca ni
a scret, pensums da castitg e lavurs specialas tochen 2 mezs dis
per cuntravenziun.
3
La direcziun dalla scola sa disponer ina reprimanda a bucca ni a
scret, pensums da castitg e lavurs specialas tochen 6 mezs dis per
cuntravenziun.
4
Il cussegl da scola sa disponer tut ils castitgs disciplinars.
Art. 17
1
Il gener e las circumstanzas dalla cuntravenziun disciplinara ein da
sclarir. Ils scolars participai ein da schar vegnir a plaid.
2
En cass che lavurs specialas da dapli che 2 mezs dis vegnan en
damonda, ein era ils geniturs da schar vegnir a plaid avon che prender la decisiun. Sin damonda dils geniturs ei la decisiun da communicar ad els era a scret e cun ina motivaziun.
V.
Recuors
Execuziun
Disposiziuns finalas
Art. 18
1
Encunter las decisiuns disciplinaras dallas persunas d'instrucziun
sa ei vegnir recurriu tier la direcziun dalla scola. La direcziun dalla
scola decida.
2
Encunter decisiuns d'emprema instanza dalla direcziun dalla scola
sa ei vegnir recurriu tier il cussegl da scola. Il cussegl da scola decida.
3
Recuors encunter decisiuns dil cussegl da scola sedrezzan tenor il
dretg cantunal.
4
Encunter decisiuns e disposiziuns sa quel ch'ei pertuccaus directamein recuorer tier la proxima instanza enteifer 10 dis dapi la communicaziun, num che la lescha prescrivi zatgei auter.
Art. 19
1
Igl uorden disciplinar vegn publicaus silla pagina d'internet.
2
Las persunas d'instrucziun, la direcziun dalla scola ed il cussegl
da scola ein responsabels per l'execuziun dils castitgs disciplinars
ch'els pronunzian. Els pon surdar l'execuziun ad in'autra persuna
d'instrucziun ni a tiarzas persunas.
4
Informaziuns
Entrada en vigur
Art. 20
Las persunas d'instrucziun, la direcziun dalla scola ed il cussegl da
scola informeschan in l'auter davart ils cass disciplinars, observond
ils dretgs da persunalitad e la proporziunalitad.
Art. 21
Quei uorden disciplinar entra en vigur igl 1. d’uost 2015
5