SURSELVA
VENDERDI, ILS 30 DA SCHANER 2009
7
Trin seprepara pils biatlets
La fin da fevrer ei Trin liug dils campiunadis svizzers da biatlon dalla giuventetgna
DA GIUSEP VENZIN
■ Dapli plirs onns s’engascha il Club
da skis Trin per la disciplina nordica
biatlon. Actualmein ei siu commember
Serafin Wiestner alla partenza dils
campiunadis mundials a Canmore en
Canada. Dapi duas sesiuns ei il giuven
atlet commember dil cader C da Swiss
Ski. La mesjamna ha el absolviu la cuorsa dalla categoria singula e contonschiu
leu il 43avel rang. El sittar ha ei buca vuliu propi. Suenter ina excellenta partenza cun in sulet siet falliu ha il giuven da
18 onns schau nudar en mintga runda
proxima in siet falliu dapli. Las diesch
rundas da castitg han effectuau in disavantatg da nov minutas sil victur Ludwig Erhard dalla Frontscha. Quel ha fatg
mo ina runda da castitg. Forsa ha era la
ferdaglia impediu il giuven da Trin da sittar meglier. La damaun eri ella destinaziun da sport rodund tschien kilometers
el vest da Calgary 32 grads minus. Per las
proximas cuorsas han ils meteorologs
prognosticau temperaturas meins criuas.
Damaun stat il sprint sil program e dumengia la cuorsa da persecuziun.
Avon agen publicum
Strusch schi freid sco el parc naziunal canades Banff eisi la fin da fevrer ella planira da Trin. Leu organisescha il Club da
skis Trin ils campiunadis svizzers da biatlon per ils giuvenils e la categoria U16.
La Svizra ei lundervi da promover il sport
ch’ei en Tiaratudestga in dils sports ils pli
populars. Trin Nordic cun Peter Benz alla testa porscha maun. Ella planira da
Trin anflan ils biatlets cundiziuns oreifras per cuorer e sittar. Partenza, arrivada e liug da sittar ei a Suraua. Bugen havessen ils da Trin era organisau ils campiunadis svizzers dall’elita, mo sco Peter
Benz ha declarau seigi quei buca stau
pusseivel per munconza da termins. «Igl
avrel savein nus buc organisar ina cuorsa.»
Malgrad la munconza dall’elita spetga
Peter Benz entuorn 120 atletas ed atlets
alla partenza dallas cuorsas e persuenter
drova el ina entira roscha voluntaris.
Quels ha el anflau ella retscha dil club da
skis che dumbra 250 commembers.
Ils davos onns ei il Club da skis Trin
– ni era Trin Nordic – s’engaschaus differentamein cun organisar cuorsas. Ina
cuorsa el rom da «Biatlon Kids-Trophy»
ha giu liug avon quater onns a Trin ed
avon dus onns ei Bargis stau il liug per
las cuorsas dil campiunadi grischun da
cuorsa liunga.
René Schäli ei igl iniziant dalla euforia
da biatlon a Trin. El ei staus sez activs ella sparta biatlon ed ha entusiasmau ses
camerats dil club da skis. El trenescha era
ils rodund diesch giuvenils. Trin ha construiu in stan da sittar cun duas schibas
pils biatlets. Quel ei ella vischinonza dil
stan da sittar a Suraua. Era il scolast Stephan Wiestner segida el trenament. Sco
Peter Benz puntuescha ha il club da skis
denton neginas ambiziuns da s’engaschar dapli pil biatlon, beinsavend che
Lantsch ei sin buna via da realisar in center da biatlon naziunal. La realisaziun
d’in tal center drova dabia finanzas. Quei
ha era Lantsch stuiu encorscher.
Serafin Wiestner ei actualmein als campiunadis
mundials da biatlon dils
giuvenils alla partenza.
La fin fevrer organisescha
il Club da skis Trin ils
campiunadis svizzers
da giuvenils ed U16.
LQ
Reussiu als campiunadis
Ils skiunzs sursilvans han fatg excellenta pareta ellas cuorsas FIS sursilvanas
■ (gv) Allas cuorsas internaziunalas
dils davos dis a Sursaissa ed a Flem ha
Giancarlo Casutt da Falera mussau excellentas prestaziuns ed ei vegnius honoraus culla medaglia da bronz dils
campiunadis svizzers dils juniors ella
disciplina slalom gigant. La cuorsa a
Flem ei numnadamein vegnida valetada
sco campiunadi svizzer dils juniors. Pauc
ha ei muncau ed il skiunz da 18 onns havess aunc gudignau ina secunda medaglia.
A Sursaissa ei ina cumbinaziun stada la
jamna vargada sil program ed era quella ei
vegnida valetada sco campiunadi svizzer
dils juniors. Igl absolvent dil gimnasi da
sport e commember dil cader C da Swiss
Ski ei daventaus ella cumbinaziun quart.
En ina cuorsa dils 8 da schaner en Frontscha era Giancarlo daventaus 13avel. Per
quei rang contonschius en concurrenza
cun ina entira roscha skiunzs dil cup
Giancarlo Casutt da Falera ei daventaus sin sia pista da casa tierz dils campiunadis svizzers
dils juniors ella disciplina slalom gigant.
FOTO G. VENZIN
mundial ha il giuven contonschiu 26,15
puncts FIS, tochen dacheu la megliera valetaziun da FIS.
Il skiunzs da Falera ei denton buc il sulet skiunz sursilvan che ha brigliau ellas
cuorsas indigenas. Thomas Sax da Sursaissa ha gudignau igl emprem slalom a Sursaissa ed ei staus en tschun dallas sis cuorsas FIS en Surselva denter ils emprems 15.
Per la victoria ha il skiunz da 20 onns retschiert 24,61 puncts FIS. Aunc meglier
ei Christian Spescha da Sursaissa vegnius
dotaus cun puncts FIS el super-G da Sursaissa. El ei separticipaus alla emprema cuorsa ed ei daventaus secund davos dus skiunzs dalla Tiaratudestga, denton aunc
avon skiunzs dil cup mundial sco Oliver
Brand da Genevra.
Ei para ch’il success da Carlo Janka dat
era als ulteriurs discipels da Pius Berni
anim.
Resultat dils skiunzs sursilvans allas cuorsas FIS
a Sursaissa ed a Flem
Emprem super-G a Sursaissa
3. Christian Spescha, Sursaissa
11. Thomas Sax, Sursaissa
14. Giancarlo Casutt, Falera
30. Silvan Caduff, Degen
Secund super-G a Sursaissa
7. Silvan Caduff, Degen
11. Claudio Alig, Sursaissa
18. Thomas Sax, Sursaissa
21. Nicolas Iliano, Flem
Cumbinaziun a Sursaissa
6. Thomas Sax, Sursaissa
7. Giancarlo Casutt, Falera (4. dils juniors)
12. Fabio Tuor, Breil
26. Silvan Caduff, Degen
Emprem slalom special a Sursaissa
1. Thomas Sax, Sursaissa
12. Fabio Tuor, Breil
Secund slalom special a Sursaissa
11. Thomas Sax, Sursaissa
16. Giancarlo Casutt, Falera
Slalom gigant a Flem
4. Giancarlo Casutt, Falera (3. dils juniors)
10. Thomas Sax, Sursaissa
Affons ella neiv
Las scolas da Trun han organisau in „Di da neiv“
■ (gv) Il mardis vargau han ils affons
dalla scola e scoletta da Trun astgau
guder la neiv enstagl da seser els
bauns da scola. Igl avonmiezdi ei staus
reservaus per instrucziun, cultura e
giugs, il suentermiezdi ein tuts affons e
giuvenils serimnai ella Péra a Campliun
tier ina staffetta cun differentas disciplinas – cuorer, cuorsa liunga, skis alpin e
scursalar. Las staffettas ein vegnidas mischedas cun affons da differentas clas-
sas. Las relaziuns da neiv da quest unviern ein gest stadas las dretgas per era
instruir ils affons dils prighels dalla lavina. Plirs affons ein s’annunziai per
quella instrucziun. En gruppettas ein
els vegni instrui dalla lavur dil tgaun da
lavina, da tschercar persunas satradas ella neiv cun agid da sondas e cun agid dil
«baryvox». Il scolast secundar e president communal Donat Nay ha persequitau quella instrucziun. El sa ord
atgna experientscha con impurtont in
agir prudent e scolau ei. Avon entgins
onns ha la neiv satrau el a caschun d’ina
tura da skis sil Tischal. Siu cumpogn
Gieri Decurtins ha salvau ad el la veta
cun agir spert e ponderau. Persuenter ha
el retschiert il Premi dalla curascha.
Marcus Michel da Trun ha mussau als affons la lavur dil tgau da lavinas. Siu
tgaun «Laika» ha sis onns ed ei scolaus
d’encurir persunas satradas ella lavina,
Marcus Michel
declara als affons
da Trun la lavur
dil tgaun da lavinas
«Laika».
Art ella neiv spel
Rein: Ils affons han
creau in tron cun
vesta silla plazza
da ballapei.
FOTOS G. VENZIN
denton era persunas sparidas la stad.
«Als affons hai fatg impressiun co il
tgaun obedescha. Els han fatg persenn
ch’igl ei in tgaun intelligent.» Ils affons
han denton era astgau strihar il tgaun
per encorscher ch’era in tgaun luf ei buc
in tgaun agressiv. «Ils affons ein stai fetg
attents.»
Autras gruppas d’affons ein sededicadas agl art. Ellas han fatg quei ella vischinonza dalla Senda d’art spel Rein e
secapescha han els creau art cun neiv.
Ina gruppa culla scolasta Ruth Demont
e Zita Maissen ha creau in tron cun vesta silla plazza da ballapei. El vegn
strusch a tener tochen all’entschatta
dalla sesiun da ballapei. Silla plazza da
glatsch ha in tozzel affons tratg tschoccas. «Quei ei nuota schi sempel», ha il
scolast Venanzi Nay manegiau. «Ei drova inschign e sentiment ed aunc ina buna noda.»