6
SURSELVA
MARDI, ILS 8 DA DECEMBER 2015
Natira sursilvana sin alumini
La fotografa Karin Wachter da Cumpadials expona el Center sursilvan d’agricultura a Mustér
dad ella: «En sesez haiel jeu mai tscher­
cau quei. La caschun ei denton era mai
sepresentada.» Sias fotografias ha ella
mussau alla fiera a Surrein e per Sumvitg
Turissem ha ella procurau entgins sujets
per la homepage e prospects. Ils nume­
rus maletgs ein arcunai digitalmein, de­
poni en scatlas ni pendan a casa. Ina ga
ni l’autra regali ella ina da sias lavurs:
«Jeu fotografeschel en emprema lingia
per memezza e perquei ch’jeu haiel pla­
scher dalla fotografia.» El Center sursil­
van d’agricultura a Mustér ein 20 foto­
grafias da veser, tuttas el format quader.
Aschia van ellas a prau cun las finiastras
ch’ein medemamein quadraticas.
DA HANS HUONDER / ANR
„ Avon biebein tschun onns ha Karin Wachter retratg communablamein cun siu consort Francis Etique
ina casa veglia sut Cumpadials.
Cheu han els buca mo cattau lur niev
dacasa. Per la fotografa oriunda da
Reinach porscha il contuorn era numerus sujets per sias fotografias. La
fotografia accumpogna Karin Wachter
dapi sia affonza. Siu bab possedeva in
grond labor per sviluppar films e foto­
grafias. Ella ei suandada ils fastitgs dad
el ed ha fatg igl emprendissadi da labo­
ranta avon che sescolar sco fotografa.
Sias experientschas sin quei sectur pro­
fessiunal ha ella allura rimnau en diffe­
rentas plazzas sco fotografa, mo era el­
la vendita d’apparaturas da fotografar.
Sco laboranta ha ella empriu d’enco­
nuscher il svilup da films e fotos avon
che la generaziun da cameras digitalas
vegni sin fiera. Tgi che ha aunc luvrau
cun mieds chemics e differentas sorts
da pupi per las fotografias sa bein
avunda con gronda la differenza den­
ter quei sistem da fotos e la fotografia
digitala ei.
Fotografia sco pissiun
«Oz san ins era fotografar cun in tele­
fonin e quella pusseivladad nezegiel
jeu ina ga ni l’autra cura ch’jeu sundel
sin via cul tgaun», di Karin Wachter.
Cura ch’ella va denton alla catscha da
sujets per sias fotografias, lu ei sia ca­
mera dalla marca Nikon D3 en ses
mauns. L’exposiziun da sias fotografias
che vegn mussada il mument el Center
sursilvan d’agricultura a Mustér dat
perdetga da siu egl pil detagl. Da veser
ein fotografias dalla natira fatgas
La fotografa Karin Wachter expona el Center sursilvan d’agricultura a Mustér fotografias dalla natira dalla Surselva.
ell’entira Surselva. La paletta tonscha
da singuls detagls d’ina cuscha ent­
ochen fotografias dalla cuntrada. En
egl croda il cuntrast da quellas. «Foto­
grafias dalla cuntrada ston haver in ef­
fect special, per exempel l’atmosfera
dil tschiel», di la fotografa. Che las
fotos han ina cumparsa tut speciala ha
denton aunc in auter motiv. Ellas ein
copiadas sin plattas d’alumini. Il tun
semeglionts agl argien el funs procura
per ina simbiosa particulara denter las
colurs. Dapi sia affonza, respectiva­
mein igl emprendissadi, ei Karin
Wachter adina stada colligiada cun la
fotografia: «Igl ei mia pissiun, era sch’ei
FOTO H. HUONDER
capeta ch’jeu tuchel buc en mia came­
ra ina ga ni l’autra duront dus meins.»
Emprema exposiziun
Schegie che Karin Wachter ha fatg ils
davos biebien tschun onns rodund
5500 fotografias dalla natira en Sursel­
va ei l’exposiziun a Mustér l’emprema
Da casa giu la Resgia
Karin Wachter e Francis Etique han viviu
entochen avon paucs onns el marcau da
Basilea. La truscha el marcau, respecti­
vamein il desideri da viver egl avegnir
ora sin la tiara, ha animau els da tscher­
car in niev dacasa. «Per nus vegnevan la
Surselva, l’Engiadina, la part sura dil
cantun Berna ni il Giura en damonda.
La fin finala essan nus sedecidi per la
Surselva. La casa giu la Resgia a Cumpa­
dials ei stada la carezia sin l’emprema
egliada», di Karin Wachter. Cheu han els
endrizzau in pign menaschi d’ustria cun
pusseivladad d’alloschament per hosps.
Dasperas ein ella e siu consort engaschai
en plazzas parzialas. Karin Wachter lavu­
ra sco manischunza d’auto da posta a
Glion, Francis Etique lavura igl unviern
vegnent tier las pendicularas a Mustér.
La casa ch’els han acquistau ei dil remi­
nent biebein 130 onns veglia e la fasci­
naziun per quella e per il liug ei aunc adi­
na fetg gronda. «Per nus ei sedau aschia
ina nova veta. Nus sesentin fetg bein a
Cumpadials», di la fotografa.
Ina glisch da solidaritad
Numerusas candeilas el center da Glion
Las Bagordas sin tribuna en la Braui a Hochdorf (LU)
MAD
«Gugga» sursilvana sin disc
cumpact da tschaiver lucernais
„ (rtr) Sin la 12. ediziun dal disc cumpact «Guuggen Power» che Radio Pilatus producescha è per l’emprima
giada er ina gugga dal Grischun d’udir.
Igl è la musica da tschaiver «Las Bagor­
das» da Mustér. Che quai è uschia è pli­
tost ina casualitad. Sco il dirigent da Las
Bagordas, Serafin Beer, ha ditg a Radio­
televisiun Svizra Rumantscha ha el udì
che Radio Pilatus ha fatg l’appel a las
guggas da s’annunziar sch’ellas veglian
vegnir sin il disc. Cura ch’i haja la finala
gì num che lur musica da tschaiver pos­
sia ir cun las autras 17 guggas a Hochdorf
e registrar in da lur tocs hai gì num per
Serafin Beer raquintar a la suprastanza
sco er als commembers tge ch’el ha fatg.
Ils commembers èn lura la finala stads
d’accord da far il viadi a Hochdorf (LU).
Tenor Serafin Beer èsi ina onur dad astgar
sa preschentar en il chantun Lucerna.
Quai saja fitg spezial perquai che Mustér
ha il medem temp sco Lucerna tschaiver,
uschia ch’i n’è betg pussaivel a Las Bagor­
das da sa participar al tschaiver a Lucer­
na. Il producent dal disc, Sämi Deubelbeiss da Radio Pilatus, ha ditg ch’el haja
gia fatg vacanzas a Mustér ed uschia haja
el gì plaschair che Las Bagordas sajan
s’annunziadas. «Jau hai lura pensà, tgisà
sche quels san lura era sunar bain? Mo
suenter ch’jau hai tadlà la prova musica­
la ch’els han tramess èsi stà cler: Las Ba­
gordas ston sin quest disc», declera Sämi
Deubelbeiss. La saira ch’ils tocs da tut las
guggas èn vegnids registrads a Hochdorf
han Las Bagordas lura anc ina giada fatg
surstar il redactur dal Radio Pilatus. Sper
las duas giadas ch’i hajan gì da sunar il
medem toc per la registraziun hajan Las
Bagordas anc stuì dar enturn tschintg
tocs supplementars perquai ch’il public
haja giavischà quai. Il toc registrà è in
medley cun il titel «Bi en c» ed è a dispo­
siziun a partir dals 8 da schaner. L’arran­
schament, scrit da commembers da Las
Bagordas, cuntegn ils tocs: «Crazy In
Love» (Beyoncé), «Get Lucky» (Daft
Punk), «What Is Love» (Haddaway) e
«Thrift Shop» (Macklemore).
„ (anr/abc) Dumengia sera han ils
passants a Glion saviu admirar ina bia­
la decoraziun avon la baselgia catolica.
Il cussegl pastoral dalla pleiv ha envi­
dau da separticipar all’acziun «In mil­
liun steilas». Ei setracta d’in project
che la Caritas Grischun organisescha
dapi ils 2005. Dallas 16.00 tochen al­
las 19.00 han ils organisaturs da Glion
formau ina steila cun las candeilas
ch’ils participonts han cumprau. Sco
ambassadurs ein stai presents igl ante­
riur gardist papal Beat Candinas e cus­
seglier naziunal Martin Candinas. So­
ra Amalia Caplazi ei stada responsabla
per l’organisaziun regiunala dall’ac­
ziun. Buca mo a Glion, mobein en bia­
ras tiaras europeicas s’entaupan duront
il temps d’advent numerus carstgauns
els centers dils marcaus, mintgin cugl
intent d’envidar ina candeila aposta
per quella campagna. Tgi ch’envida ina
candeila paga ina contribuziun, quei
che munta ina donaziun ed in segn da
solidaritad. Ell’entira Svizra han las
medemas acziuns liug en varga 100
loghens, e quei dils 5 tochen ils 18 da
december. Finamira eis ei da promover
la colligiaziun cun glieud che viva
ell’umbriva da nossa societad. Tenor la
Caritas dat ei en Svizra per exempel
varga 260 000 affons che vivan en pau­
pradad. Pilpli eis ei paupradad zuppa­
da en famiglias che ston volver mintga
da tschun raps el ver senn dil plaid.
Glieud che sto viver dil sustegn social
dat ei pli savens che quei ch’ins s’ima­
ginescha. Sper Glion han las acziuns
liug era a Tavau, Samedan, Cuera,
Pontresina, Razén, Zuoz e Schlarigna.
L’acziun gronda dil Grischun ha liug
sonda proxima a Cuera.
Ina steila avon baselgia a Glion: Mintga passant e present ha astgau envidar ina candeiFOTO I. TUOR
la e separticipar all’acziun.