LA GEOGRAFÌA E SIE STRUMENC
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
Che fèjela pa la geografìa?
La Tera tel Sistem del Soreie
L’orientament
La rei geografica
Lejer la ores
La chèrtes geografiches
Tabeles e grafics
1
CHE FÈJELA PA LA GEOGRAFÌA?
La geografìa l’é la scienza che descrif l mond che aon dintorn e sia
carateristiches. La é metuda adum da doi pèrts fondamentèles: la geografìa
fisica e la geografìa umèna.
La geografìa fisica
Chesta pèrt de la geografìa ne deida a
cognoscer la carateristiches fisiches del
teritorie olache stajon, dal raion più davejin
a nos fin a dut l mond. La descrif:
 la formes de la Tera, desche i monc,
i coi e la pianures;
 la èghes desche i ruves, i leghes e i
mères;
 l
clima,
Geografìa fisica: l ruf Po
con duta la
condizions meteorologiches, l tempram e la
precipitazions;
 la formes de vita de la besties e de la piantes
che stèsc te n cert ambient.
Leèda
a
la
geografìa
fisica,
ma tel medemo
temp separèda, l’é
la
geografìa
astronomica, che
la studia la Tera en
raport col Soreie e
coi etres pianec del
Geografìa fisica: La Torns del
Vaiolet
Sistem del Soreie
e che la é de gran
Geografìa fisica: ìsola de Budelli te la
Sardegna
ùtol per se orientèr.
La geografìa umèna
Chesta pèrt de la geografìa la ne deida a
cognoscer la carateristiches umènes de n
teritorie, chest vel dir che la ne deida a
cognoscer la carateristiches de la popolazion,
coche la se endreza e la ativitèdes che la met
a jir sul teritorie olache la stèsc.
Geografìa umèna: na industria
2
La ne descrif:
 la popolazion de n lech a livel de
cantità: cotanta jent che stèsc te n
teritorie, coche la é spartida fora te chest
teritorie, e c.i.;
 i insediamenc umans: la zitèdes, i
paìjes;
 la formes de organisazion de la
popolazions: i stac, la regions, la
provinzies, i comuns;
 i lengac e la cultures de la popolazions;
 la
ativitèdes
economiches:
Geografìa umèna: coltivazions
l’agricoltura,
l’industria,
l’artejanat,
i
te la Pianura Padana
servijes, l comerz;
 la comunicazions: i trasporc e la telecomunicazions.
I raporc anter geografìa fisica e geografìa umèna
Anter
geografìa
fisica
e
geografìa umèna l’é raporc n
muie strenc, che à influenzes
una su l’autra: de fat la
carateristiches fisiches de n
teritorie les pel caraterisèr la
ativitèdes de l’om, descheche i
insediamenc e la ativitèdes de
l’om
pel
mudèr
la
carateristiches fisiches de n
teritorie e de l’ambient.
Per ejempie olache l’é n
tempram massa freit o massa
ciaut l’om stenta a stèr, enveze
Geografìa umèna: la zità de Unejia
l’om stèsc più sorì olache l
tempram l’é più piajégol e olache l ge dèsc l met de coltivèr sorì e aer na
produzion maora: l’é chiò che, de fat, stèsc più jent.
Tel medemo temp la ativitèdes de l’om les muda l teritorie, per ejempie per
coltivèr l’om l cogn desbosćèr e roncèr l teren, l pel mudèr l’alveis de n ruf, l
fèsc sù strèdes e zitèdes.
Coscita l’é semper de ùtol, per studièr n ambient e n teritorie, esser bogn de
meter ensema la cognoscenzes che ne vegn cà tant da la geografìa fisica che
da chela umèna.
3
LA TERA TEL SISTEM DEL SOREIE
L Sistem del Soreie
La Tera, l pianet olache vivon, la fèsc pèrt del Sistem del Soreie, che l’é fat
da pianec, satelic, asteroides e da etres corpes che roda dintorn l soreie, na
steila che dèsc lum e calor.
L Sistem del Soreie l fèsc pèrt de la Via Lattea, na galassia fata da miliarc de
steiles e chesta, dessema a n muie de autra galassies, la fèsc pèrt de
l’Univers.
Aon dit che la Tera l’é n pianet, chest vel dir che l’é n “corp” che orbitea
dintorn na steila (te nosc cajo l Soreie) e l’é gran assà da aer na forma sferica
e da poder arlontanèr etres ogec (desche i asteroides) da sia orbita.
L Sistem del soreie l’à ot pianec che, dal più vejin al Soreie al più dalonc, l’é:
Mercurius, Venus, Tera, Mars, Iupiter, Saturnus (con doi anìe dintorn), Uran e
Neptun. N fossa amò un, Pluto, ma no duc i astronomes é a una a l conscidrèr
n pianet.
4
La Tera
La Tera l’à la forma de n globo mìngol schicià olache l’é i poi, donca a mesa
strèda anter i doi poi la Tera la é più lèria e chiò l’à la zirconferenza più grana,
a chela che se ge disc Equator che la é
de presciapech 40.000 km.
L pian (imaginarie) che passa per
l’Equator l spartesc la Tera te doi
semisferes: chela a nord l’à inom Emisfer
boreal, chela a sud Emisfer austral.
La linia (ence chesta imaginaria) che va
da n pol a l’auter passan per l zenter de la
Tera à inom Ascil de la Tera.
En dut la Tera l’à na spersa de passa 510
milions de kmq e per l 71% la é corida da
la èghes del mèr.
Meridians
Ascil de la Tera
Pol Nord
Equator
Pol Sud
Paralei
5
I movimenc de la Tera
Te na dì, donca te 24 ores, la Tera fèsc na rotazion entrìa dintorn sie as. A
nos ne sà che sie l Soreie a se mever tel ciel, ma chest l’é apontin l’efet de la
rotazion de la Tera: canche una de sia pèrts no ge vèrda al soreie la é scura e
donca l’é net.
Estra che śirèr sun sie as, la Tera roda ence dintorn l Soreie: a chest moviment
se ge disc revoluzion e l stèsc n an. Endèna chest moviment de revoluzion
l’inclinazion di raes del Soreie no la é semper medema: l’é momenc olache i
raes rua più drec e l’é più ciaut e momenc olache i raes rua più de sghinz e l’é
più freit. Te la geografìa chest l’é l mudament de la sajons: aisciuda, istà,
uton, invern.
L mudament de la sajons
Te l’emisfer boreal e te chel austral la sajons les é reverses: per ejempie
canche da nos l’é invern, te l’emisfer austral l’é istà. Chest percheche, tel
medemo temp, i raes del Soreie rua ti doi emisferes co na inclinazion
desvaliva: canche la é maora te n emisfer, la é mendra te chel auter: coscita
tel prum l’é più freit (invern) e te chel auter l’é più ciaut (istà).
La Tèlia e l’Europa, olache stajon nos, les é te l’emisfer boreal: vedon donca
chel che sozet te chest emisfer.
Equinoz
d’aisciuda
Solstiz d’invern
Solstiz
d’istà
Equinoz
d’uton
Equinozie
d’aisciuda
Ai 21 de mèrz l’é l’equinoz d’aisciuda, che segna apontin l scomenz de
l’aisciuda. Te chesta giornèda la dì e la net les dura l medemo temp. Dapò la
giornèdes scomenza a vegnir man a man più longes.
6
Ai 21 de jugn l’é l solstiz d’istà, che segna apontin l scomenz de l’istà: te
chest moment aon la giornèda più longia, dapò i dis scomenza a scurtèr.
Ai 23 de setember l’é l’equinoz d’uton, con chel che scomenza l’uton: ence
te chest dì la regnèda del dì e de la net les é valives. Dapò la giornèdes se
scurta semper de più.
Ai 22 de dezember l’é l solstiz d’invern, con chel che scomenza l’invern. Te
chest moment aon la giornèda più curta, ma dapò i dis scomenza man a man a
se slongèr per ruèr endò a l’equinozie d’aisciuda. E coscita inant.
Ence ti tempes veiores i cognoscea i equinoc e i solstic, descheche ne
desmostra chesta costruzion de perons fata a cércen a Stonehenge te
l’Inghiltera.
7
L’ORIENTAMENT
Te n lech che nos cognoscion no l’é senester se orientèr: per ejempie te nesc
paìjes podon fèr referiment a vèlch palaz (desche la cèsa de Comun o la gejia o
la scola), o se jon a fèr na raida sun nesc monc podon fèr referiment a la
crepes che cognoscion, e c.i.. Ma no semper sion te posć che cognoscion e
coscita cognon se didèr con vèlch.
Co se orientèr
Per l problem de l’orientament l’é jà stat troà na soluzion ti tempes veiores col
troèr ponc de referiment stabilii, che vèl per vigni lech. Per ejempie l Soreie
vegn sù semper
da la medema
Steila
pèrt e l fioresc
Polara
ence
da
la
Pìcol cèr
medema pèrt te
duc
i
lesc:
olache l vegn sù
l’é l’Est (E) e
olache l fioresc
l’é l’Ovest (W).
Gran cèr
N auter pont che
no muda l’é chel
canche l Soreie,
sul mesdì, l rua
sul pont più aut
su
l’orizont:
chest pont l’é l
Sud (S).
E, soraldut chi che viajèa de net, se n’à adat che l’é na steila, la Steila polara,
che no muda mai sia posizion, a desferenza de duta la autres. Chesta steila ne
disc olache l’é l Nord (N).
A chisc cater ponc su la linia de l’orizont se ge disc ponc cardinai. Ma l’é ence
direzions te mez a chisc ponc cardinai,
che les vegn moscèdes da la resa di
venc.
La resa di venc vegnìa durèda soraldut
te la chèrtes e te la bussoles de la
naves e l’à chest inom ajache la servìa
per classifichèr i venc aldò de la
direzion da olache i vegnìa.
Chel che aon dit enscin ades vèl per
l’emisfer boreal, l nosc. Ence te
l’emisfer austral l’Est e l’Ovest i vegn
troé fora aldò de olache vegn sù e da
La Resa di venc
8
olache fioresc soreie. Alincontra l Soreie sul mesdì no l segna l Sud ma l Nord.
Amò apede te l’emisfer austral no se veit la Steila polara e coscita aló se tol
desche pont de referiment n’autra steila, la Crousc del Sud, che moscia
apontin l Sud.
I strumenc per se orientèr
No semper però se pel fèr referiment al Soreie o a la Steiles per se orientèr,
per ejempie canche l’é snigolà o l’é catif temp. Per chest l’é stat troà strumenc
che pel ne didèr.
L strument più cognosciù l’é la bussola, olache na voia magnetica che roda la
ne moscia semper l Nord. Chest percheche la Tera à dintorn n ciamp
magnetich che se comporta desche na
gran calamita.
Te la bussoles l’é n quadrant con segnà i
ponc cardinai e te mez n vel olache roda
la voia magnetica. A tegnir la bussola
orizontèla la ponta de la voia va semper
envers l Nord, coscita per cognoscer la
autra direzions bèsta rodèr la bussola fin
canche la ponta de la voia rua su la scrita
Nord.
Ampò anchecondì aon ence strumenc più
modergn, che per ejempie vedon da spes
ence te nesc auti, desche i navigatores
satelitares, che ciapa la informazions da
Bussola
satelic artifizièi che roda dintorn la Tera.
Navigator satelitar
9
LA REI GEOGRAFICA
I geografes, per troèr fora n pont o n lech su la Tera, i à stabilì n sistem de
coordenèdes che à inom rei geografica. Chesta la é metuda ensema da n
entreciament de linies a forma de rei che cour l globo de la Tera. Chesta linies
les é imaginaries e no les é dessegnèdes su la spersa de la Tera ma demò su la
chèrtes geografiches e les à inom paralei e meridians.
I paralei e i meridians
I paralei l’é circonferenzes imaginaries che “taa” la Tera con pians
perpendicolères a l’as terester (donca les é paraleles anter de eles).
Meridians
Ascil de la Tera
Pol Nord
Equator
Pol Sud
Paralei
L paralel fondamentèl l’é l’Equator, che l spartesc l globo terester te l’emisfer
boreal e l’emisfer austral. Te vigni emisfer l’é possìbol dessegnèr n numer
zenza fin de paralei e man a man che se se arvejina ai poi la circonferenza di
paralei la doventa semper più pìcola fin a doventèr n pont aló dai doi poi.
10
Apede l’Equator l’é etres cater paralei ùtoi desche ponc de referiment: te
l’emisfer boreal l Zìrcol Polar Artich e l Tropich del Cancher; te l’emisfer
austral, l Zìrcol Polar Antartich e l Tropich del Capricorn.
I meridians l’é semicirconferenzes imaginaries, perpendicolères ai paralei: i
coleea l Pol nord col Pol sud
Pol Nord
e i spartesc la Tera te n
Zircol Polar Artich
muie de “conesc” valives. I
meridians i é duc lonc
valives e anter de ic l’é stat
Tropich del Cancher
cernù
desche
meridian
fondamentèl chel che passa
per
l’osservatorie
Equator
astronomich de Greenwich,
a Londra.
Tropich del Capricorn
Pol Sud
Zìrcol Polar Antartich
Troèr fora n pont su la spersa de la Tera
Per troèr fora n pont su la spersa de la Tera se à de besegn de doi
coordenèdes: la latitudine e la longitudine.
La latitudine de n pont l’é la
distanza
anter
chest
pont
e
l’Equator: la vegn mesurèda sul
meridian che passa te chel pont. Se
chel pont l’é a nord de l’Equator se
disc “latitudine nord”, se alincontra
l’é a sud se disc “latitudine sud”.
La longitudine de n pont l’é la
distanza anter chest e l meridian de
Greenwich: la vegn mesurèda sul
paralel che passa te chel pont. Ence
a chesta se ge disc “longitudine est”
o “longitudine ovest”.
Chesta doi distanzes no les vegn
mesurèdes coi chilometres, ma coi
degrees (sìmbol °). Vigni degré de
latitudine o longitudine l’é spartì te
60 prumes (sìmbol ’) e vigni prum
Latitudine e longitudine de Mosca
te 60 seconc (sìmbol ” ).
Per ejempie l Tropich del Cancher l’é a 23°27’ N de latitudine, l Tropich del
Capricorn l’é a 23°27’ S de latitudine. La zità de Mosca, te la Ruscia, la é a
55°45’ N de latitudine e a 37°37’ de longitudine.
11
LEJER LA ORES
La zona oraries
L’ora locala la é data dal passaje del Soreie sul meridian che segna n cert
lech. Ma fossa n muie descomet se cognassane, ence tel medemo stat, spostèr
vigni outa l’ora: ogne outa che jissane a est cognassane portèr l’ora inant de
vèlch menut e ogne outa che jissane a ovest cognassane portèr l’ora endò.
Del 1859 l’astronom Quirico Filopanti l’à enventà n sistem più ùtol che dapò l’é
stat durà a livel internazionèl del 1893. L’é l sistem de la zones oraries.
La zones oraries tel mond
Zones oraries
Paìjes olache l’ora legala la é
desvaliva de 30 o 40 menuc da
sia zones
La Tera é stata spartida te 24 conesc, dalonc 15° de longitudine un da l’auter
(360°:24=15°). La desvalivanza de orarie anter chisc meridians la é de 1/24
de dì, donca de n’ora. A vigniun de chisc conesc se ge disc zones oraries e
duc i orloes che l’é te chesta zona i vegn metui su l’ora che corespon al
meridian che taa a mez la zona oraria.
La pruma zona oraria l’é chel che à te mez l meridian fondamentèl de
Greenwich. Donca se se passa a la zona che vegn dò, se cogn tirèr l’orloi n’ora
inant se la zona oraria la é a est de Greenwich o n’ora endò se la zona oraria la
é a ovest de Greenwich.
La linies che spartesc la zones oraries l’é linies retes demò sui ozeans; sui
continents les se adatea a la forma di stac, a na vida che n medemo stat no sie
taà a mez da n mudament de zona oraria.
12
Ampò l’é stac n muie gregn che se cogn se spartir te n muie de zones oraries:
la Ruscia, per ejempie, l’à 10 zones oraries, i Stac Unii de l’America n’à 7 e l
Canada n’à 6.
Dapò l’é ence zones oraries che tol ite stac che, ence se i é te zones
desvalives, i à la medema ora, desche per ejempie te l’Europa.
L Temp Coordenà Universèl
La ores de la zones oraries les vegn indichèdes col Temp Coordenà
Universèl (UTC), olache l’ora che ge corespon a la pruma zona oraria, chel de
Greenwich, la vegn calcolèda da orloes atomics dassen prezisc.
Per ejempie la zona oraria olache l’é ite la Tèlia l’é indicà desche UTC+1:
chest vel dir che se a Londra l’é les trei, te la Tèlia l’é les cater.
A la ora che vegn calcolèda coscita, se ge disc ora solara. Ma te l’Europa, per
vèlch meis d’istà, se doura l’ora legala, tiran inant i orloes de n’ora.
L’ora legala
L’ora legala l’é l’ora che n stat pel cerner de durèr via per l’istà: l’orloi l vegn
tirà inant de n’ora respet a l’ora solara. Co la fin de l’istà se va de retorn a
l’ora solara.
ùltima domenia de mèrz
ùltima domenia de otober
I stac che met en doura l’ora legala i l fèsc per desfrutèr miec la lum del dì ti
meisc da d’istà, canche i dis i é più lonc e se à più lum: coscita a tirèr inant
l’orloi de n’ora se à n’ora de lum de più da sera. Chest dèsc l met de empeèr la
lumes più tèrt e donca de sparagnèr energìa.
Te la Tèlia se à metù a jir l’ora legala la pruma outa dal 1916 al 1919, dapò dal
1940 al 1948 (per ge fèr front a la crisa de la seconda gran vera) e dal 1966 se
la doura duc i egn. Dal 1996 se à pissà de la slongèr: da l’ùltima domenia de
mèrz a l’ùltima domenia de otober.
13
LA CHÈRTES GEOGRAFICHES
Dantdaldut se cogn dir che na chèrta geografica no la corespon deldut a la
realtà che la ne moscia, ajache la é desformèda, smendrèda e no la moscia dut
chel che l’é.
Se pisson che la Tera l’é na sfera e donca no l’é possìbol la dessegnèr co na
spersa piana zenza che mude zeche: coscita i geografes à metù en esser
desvalives sistemes de converscion de la spersa de la tera a chi che se ge
disc proiezions. Aldò de la proiezion durèda, la forma di continenc e di stac la
é desvaliva, ampò se chier semper de dèr na raprejentazion de la realtà più
reèla che se pel.
Dapò,
se
volon
dessegnèr n raion n
muie gran te na piata
de n liber, cognon
smendrèr n muie la
distanzes e dutes les
cogn
vegnir
smendrèdes a la valiva
vida. Per fèr chest se
doura na scèla de
smendrament, che ne
disc cotanta outes che
la spersa de la tera la é
stata smendrèda te la
Planisfer
raprejentazion su la
chèrta. Chesta scèles de smendrament les muda aldò de la graneza del
teritorie che vegn raprejentà su la chèrta: più granes per dessegnèr teritories
gregn e più pìcoles per raprejentèr teritories più pìcoi.
Nesciuna chèrta geografica podarà mai ne moscèr dut chel che l’é te la spersa
che la raprejenta, coscita più na porzion de teritorie la vegn smendrèda su la
chèrta, manco sarà i detaes che la pel ne moscèr.
La chèrtes geografiches e sia
scèles
Aldò de la scèla de smendrament, la
chèrtes geografiches les à inomes
desvalives.
 I planisferes, co na scèla maora
che 1:30.000.000, i raprejenta
duta
la
Tera
con
sia
carateristiches fondamentèles, i
continenc e magari i stac, ma
zenza de gregn detaes.
Chèrta geografica de la Franzia
14
Chèrta corografica del Venet




Chèrta topografica de na pèrt de Liguria
La chèrtes geografiches, co na scèla che
va da 1:1.000.000 a 1:30.000.000, les pel
raprejentèr continenc, stac entrìesc o ence
pèrts de chisc, con monc, ruves, zitèdes e la
strèdes più granes.
La chèrtes corografiches, co na scèla che
va da 1:100.000 a 1:1.000.000, les
raprejenta teritories belebon gregn, desche
la regions o pèrts de chestes: chiò podon
veder più detaes che te na chèrta
geografica, desche ruves o monc più pìcoi,
paìjes, strèdes mendres.
La chèrtes topografiches, co na scèla che
va da 1:10.000 a 1:100.000, les moscia con
più detaes pìcola pèrts de teritorie, desche
n comun, con duta sia strèdes e magari
ence i troes.
La piantes e la mapes, co na scèla che va
da 1:10 a 1:10.000, les raprejenta pìcola
sperses, desche la pèrt de na zità o de n
paìsc, con duta la cèses.
15
Mapa de Trent
La desvaliva sorts de chèrtes
Se pel decerner la chèrtes aldò
de chel che les ne moscia:
 La chèrtes fisiches ne
moscia demò la pèrt
naturèla
del
teritorie
desche
monc,
ruves,
leghes, pianures, mères.
 La chèrtes politiches ne
moscia soraldut la pèrt del
teritorie
leèda
a
la
ativitèdes de l’om desche
la regions, la provinzies,
la zitèdes.
 La
chèrtes
fisichpolitiches ne raprejenta
duta doi chesta pèrts.
Chèrta fisica de la Scandinavia


La chèrtes tematiches ne moscia
na carateristica del teritorie, desche
l
tempram,
la
ativitèdes
economiches, e c.i.
I cartogrames ne moscia la
distribuzion de dac en cont de la
cantità desche la densità de
popolazion, la produzion de na
marcianzìa, e c.i.
Lejer la chèrtes geografiches
Per poder durèr na chèrta geografica ge
vel saer la lejer delvers.
Dantdaldut se cogn saer l’orientament:
Chèrta politica de la Tèlia
per sòlit duta la chèrtes à l nord te la pèrt
en aut de la
chèrta, senó chest l vegn segnà co na friza e co la
letra N.
Te la chèrtes fisiches e politiches l’é ence la rei
geografica co la coordenèdes di degrees. Ti atlanc
l’é ence segnà en aut letres e da na man numeres
che serf per troèr fora più sorì n lech, desche
canche se jia a batalia navala (per ejempie C-3).
Dapò te n cianton de la chèrta cogn esser la scèla
de smendrament durèda. Amò apede pel esser na
lejenda coi sìmboi che l’é stat durà. Su la chèrta l’é
ence i inomes de chel che l’é raprejentà: monc,
Chèrta tematica:
la etnìes te la Libia
ruves, leghes, zitèdes, e c.i.
16
Produzion de bièves:
(te milions de quintai)
Tèlia del
Nord
Tèlia
zentrèla
Turcheis
Tèlia del sud
Forment
Cartogram
Ma per saer chel che volon chierir,
cognon cerner la chèrta geografica che
carenea: per ejempie na chèrta fisica se
volon chierir elemenc naturèi (monc,
ruves, mères ...), o na chèrta politica se
volon
aer
informazions
dintornvìa
regions, provinzies, zitèdes.
Te na chèrta fisica cognon ence ge vardèr
ai colores, ajache la pianures les vegn
segnèdes de vert e dapò, man a man che
l teritorie l’é più aut, se passa dal śalic al
maron, medemo per l mèr: vegn segnà n
ròsol chièr per l mèr più bas fin a n brun
più scur per l mèr più fon.
Te na chèrta politica o fisich-politica la
zitèdes les vegn segnèdes con cerchies o
cadrec de dimenjions o colores desvalives
aldò de sia graneza. Linies de spessor
desvalif les vegn durèdes per segnèr i
confins anter i stac o la regions o la
provinzies; coscita ence la strèdes les
vegn segnèdes con linies desvalives, aldò
se l’é autostrèdes o strèdes maores o
mendres.
17
TABELES E GRAFICS
Per raprejentèr i fenomegn che se vel studièr te n teritorie, no semper la
chèrtes geografiches é ùtoles, donca se doura strumenc desvalives, desche
tabeles o grafics.
Chisc i serf per studièr, per ejempie, cotanta jent che l’é te n teritorie, magari
metù a confront con etres teritories, o per veder l raport te la produzion de n
prodot anter n teritorie e l’auter, e coscita inant.
Na tabela la é fata da righes e colones, desche chesta che troon sotite, olache
vedon cotanta jent che l’é te vigni comun de Fascia: l’é l’inom del comun e l
numer de sentadins. Te na tabela, donca, i dac é scric.
COMUN
SENTADINS
Cianacei
Ciampedel
Mazin
Poza
Vich
Soraga
Moena
1850
740
490
1980
1140
680
2630
N grafich, alincontra, l ne moscia i dac tramudé te fegures, coscita podon i
“veder”. N grafich l’à apede na lejenda co la indicazions per lejer la fegura,
descheche podon veder chiò sotite.
Sentadins ti Comuns de Fascia
3000
2500
Moena
2630
Soraga
2000
1980
1850
1500
Poza
1000
500
Vich
Mazin
1140
680
490
740
Ciampedel
Cianacei
0
1
I dac de la tabela e del grafich i pel mudèr coi egn (chisc i é del 2007)
18
I grafics
L’é n muie de sorts de grafics, aldò de chel che se vel raprejentèr. I modìe più
duré tel studie de la geografìa l’é l’istogram, l grafich a torta e l diagram
cartesian.
L’istogram l vegn durà per meter a confront granezes desvalives, che vegn
moscèdes da retàngoi con autezes proporzionèdes al valor che ge corespon, da
spes con na scèla apede (desche chel che l’é te la piata dant che moscia cotenc
sentadins che l’é ti Comuns de Fascia).
L grafich a torta l’à la forma de n cerchie, spartì te conesc che à na spersa
aldò di valores che la vel moscèr: l’é apontin desche na torta spartida te
conesc più o manco gregn. Chest grafich l vegn durà soraldut canche se vel
moscèr l perzent de n fenomen. L perzent, segnà col sìmbol % apede l
numer, l ne disc cotenc conesc che tol ite de n fenomen calcolà sun n total de
100. Per ejempie dir 50%, vel dir che chel fenomen tol ite 50 conesc sui 100 te
chi che é spartida duta la torta.
L diagram cartesian l vegn durà per sòlit per moscèr l mudament de n
fenomen tel temp. L’é fat da doi dretes perpendicolères olache sun chela
verticala vegn indicà na scèla de mesurazion e sun chela orizontèla vegn indicà
l temp. Daìte tel diagram se met i dac en corespondenza de la dates e di
valores, coscita se pel veder coche muda n cert fenomen. Per ejempie se pel
veder coscita cotant che muda la popolazion te n cert temp, o cotant che se
smaora o se smendra la produzion de n prodot, e c.i.
Evoluzion demografica tel Comun de Moena
3000
2500
2000
2220
2499
2688
2583
2567
2602
1500
1000
500
0
1940
1950
1960
1970
1980
1990
2000
2010
19
Diagram cartesian de coche l’é stat l
mudament demografich tel Comun de
Moena anter l 1951 e l 2001
EJERCIZIES
1. Segna la resposta dreta:
Colunes él pa la doi pèrts De che se cruziela pa la geografìa
fondamentèles de la geografìa?
fisica?
O La geografìa astronomica e chela
fisica
O
La geografìa umèna e chela
astronomica
O La geografìa fisica e chela umèna
O De la formes de la Tera, de la
èghes e di ambienc
O De la comunicazions, del clima e de
l’economìa
O De la formes de la spersa de la
Tera, di lengac e de la cultures
De che se cruziela pa la geografìa De che se cruziela pa la geografìa
umèna?
astronomica?
O De la fauna, e ence de l’om
O De la formes de la spersa de la
Tera, de la èghes e di ambienc
O
De la carateristiches de la
popolazion e de sie endrez sul teritorie
O Di raporc anter la Tera, l Soreie e
l’Univers
O De coche la steiles enfluesc sul
carater de l’om
O Del tempram su la Tera
L’om pélel mudèr n teritorie?
L teritorie pélel influenzèr la vita
de l’om?
O
Na, percheche l teritorie resta
semper medemo
O Scì, percheche con so lurier l pel fèr
mudamenc
Proa
a
scriver
n
ejempie:
......................................................
......................................................
......................................................
O Na, l’om se adatea semper delvers
O Scì, l’om l’é condizionà da l’ambient
te sie sistem de vita
Proa
a
scriver
n
ejempie:
......................................................
......................................................
......................................................
2. Met ite te la tabela i argomenc che studia la geografìa fisica:
La geografìa fisica la studia:
Argomenc:
La formes de la spersa de la Tera
La èghes e i mères
L clima
La formes de vita
pievia – mères – piantes – monc – temperatura – ruves – besties –
leghes – pianures
20
3. Met ite la informazions che mencia te la tabeles ge jan dò a
l’ejempie:
Equinoz d’aisciuda
Solstiz d’istà
Data: ai 21 de mèrz
Cotant dùrel pa l dì te l’emisfer
boreal?
L dì l’é lonch tanche la net
Te l’emisfer boreal l segna l passaje
da:
Da l’invern a l’isciuda
Te l’emisfer austral l segna l passaje
da:
Da l’istà a l’uton
Data:____________________
Cotant dùrel pa l dì te l’emisfer
boreal?
Equinoz d’uton
Solstiz d’invern
Te l’emisfer boreal l segna l passaje
da:
Te l’emisfer austral l segna l passaje
da:
Data:____________________
Data:____________________
Cotant dùrel pa l dì te l’emisfer Cotant dùrel pa l dì te l’emisfer
boreal?
boreal?
Te l’emisfer boreal l segna l passaje Te l’emisfer boreal l segna l passaje
da:
da:
Te l’emisfer austral l segna l passaje Te l’emisfer austral l segna l passaje
da:
da:
4. Segna la resposta dreta:
Co
èla
pa
inom
la
zirconferenza de la Tera?
O Pol
O Equator
O Ascil de la tera
maor Colun él pa l dì più lonch te
l’emisfer boreal?
O Equinoz d’aisciuda
O Solstiz d’invern
O Solstiz d’istà
Cotant él pa lonch l’Equator?
O Zirca 4.000 km.
O Zirca 40.000 km.
O Zirca 400.000 km.
Olà él pa l Pol Nord?
O Te l’emisfer boreal
O Te l’emisfer austral
O Tel valif emisfer olache l’é l Pol Sud
Sun che él pa che roda la Tera?
O Su l’Equator
O Su l’Ascil de la Tera
O Sui Poi
Colun él pa l dì
l’emisfer boreal?
O Equinoz d’uton
O Solstiz d’invern
O Solstiz d’istà
21
più
curt
te
5. Segna la resposta dreta:
Che pont cardinal ségnel pa l
Soreie sul mesdì te l’emisfer
boreal?
O Nord
O Sud
O Est
O Ovest
Che pont cardinal ségnela pa de
net la Steila Polara?
O Nord
O Sud
O Est
O Ovest
Colun pont cardinal ge corespónel Colun pont cardinal ge corespónel
pa a l’ozident?
pa a l’orient?
O Nord
O Nord
O Sud
O Sud
O Est
O Est
O Ovest
O Ovest
Te l’emisfer austral che él pa che Che pont cardinal ségnel pa l
segna l Sud?
Soreie sul mesdì te l’emisfer
O La Steila Polara
austral?
O La Crousc del Sud
O Nord
O L Soreie
O Sud
O Est
O Ovest
La voia magnetica de la bussola la Che se pélel pa durèr per se
moscia semper:
orientèr te na dì de pievia?
O L Nord
O Na bussola, ma ence la Steila
O L Sud
Polèra
O L’Est
O N navigator satelitèr, ma no na
O L’Ovest
bussola
O Na bussola, ma no n navigator
satelitèr
O Na bussola o n navigator satelitèr
6. Ge vardan a n atlant, cern la soluzion dreta anter la doi che te
vegn proponet te chisc pensieres:
L Venet l’é a sud / a nord de l’Emilia Romagna
La Croazia la é a est / a ovest de la Tèlia
La Sardegna la é a est / a ovest de la Tèlia
L’Austria la é a nord-ovest / a nord-est de la Tèlia
La Germania la é a sud / a nord de la Svizra
22
7. Segna se chel che vegn dit te chisc pensieres l’é dret o falà:
L paralel più lonch che duc l’é l’Equator
L meridian de Greenwich l’é l più lonch anter duc i meridians
La latitudine l’é la distanza de n pont da l’Equator
Duc i meridians i é lonc medemi
La rei geografica la é fata dai meridians e dai paralei
La longitudine pel esser nord o sud
D
D
D
D
D
D
F
F
F
F
F
F
8. Doura la rei geografica per calcolèr presciapech latitudine e
longitudine de la zitèdes segnèdes te la tabela. Recordete che la
Tèlia la é te l’emisfer boreal (latitudine nord) e a est del meridian
de Greenwich (longitudine est):
Latitudine
Torin
Firenze
Napoli
Bari
23
Longitudine
9. Scrif ite tel test la paroles che te troes chiò sotite (met vèrda che
no duta chesta paroles va ite tel test):
XIX sécol – XX sécol – 12 – 24 – longitudine – longitudine – la medema
– desvaliva – Greenwich – Equator – UTC – ovest – est - +2 continenc – paralei – meridians – lesc oraries – Europa – Asia
A la fin del ___________________ l’é stat tout sù a livel internazionèl l sistem
de la zones oraries. La Tera la é stata spartida te ________________ conesc
dalonc 15° de ____________________ un da l’auter, a na vida che daìte te la
zona oraria l’ora la sie semper _______________________ . La pruma zona
oraria l’é chela de _______________________ e l’ora che ge corespon a
chesta zona vegn segnèda desche _________________: se se passa a la zona
che vegn dò envers ________ chest vegn dit UTC+1, e coscita inant. Ti ozeans
la linies de la zones oraries ge va dò ai __________________, sui
____________________ enveze les se adatea a la forma di stac, per fèr a na
vida che l medemo paìsc abie la medema ora. Estra apede l’é stat stabilì
___________________ che à ite stac con zones oraries desvalives, che però à
la duc la medema ora, descheche sozet te l’ _______________ .
10.
Respon a chesta domanes:
Che él pa na scèla de smendrament?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
Che raprejéntel pa n planisfer?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
Èla più detaes na chèrta geografica o na chèrta topografica?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
Che raprejéntela pa na chèrta fisica?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
Che raprejéntela pa na chèrta politica?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
Che raprejéntela pa na chèrta tematica?
..............................................................................................................
..............................................................................................................
24
11.
Vèrdege a chesta chèrta de la Lombardìa e segna ti cadrec
sotite l numer che corespon te la chèrta:
1
2
4
3
6
5
8
7
12.
1.
2.
3.
4.
Ferata
Confin de Stat
Ruf
Lech
Zità
Aeroport
Autostrèda
Strèda statèla
Scrif chiò sotite i sìmboi che l’é stat durà:
..............................................
..............................................
..............................................
..............................................
25
5.
6.
7.
8.
.................................................
.................................................
.................................................
.................................................
13.
Segna la resposta dreta:
Che desferenza él pa anter na
tabela e n grafich?
O La pruma ne moscia i dac con
fegures, l secont con righes e colones
O La pruma ne moscia i dac con
righes e colones, l secont con fegures
O La pruma ne moscia i dac con
righes, l secont con colones
I dac de n grafich pélei esser duré
per fèr na tabela?
O Scì
O No
O Demò vèlch outa
Che vegnel pa moscià per sòlit con
n grafich a torta?
O I dac te si valores assoluc
O I dac te na perzentuèla
O Cotenc sentadins che l’é te na zità
N diagram cartesian l vegn durà
per moscèr:
O Na cantità che resta stàbola
O La carateristiches de n teritorie
O L mudament de n fenomen tel
temp
14.
Te chest cerchie proa a fèr n grafich a torta che mosce i
valores che te vegn dat sotite sul perzent de teritorie fat da
monc, da coi e da pianures de la Tèlia. Encoloresc de maron l
conech di monc, de śal l conech di coi e de vert l conech de la
pianures (tegn cont che duta la circonferenza del cerchie l’à n
valor de 100%):
Monc
35%
Coi
42%
Pianures
26
23%
15.
Chiò sotite te vegn dat la densità de popolazion de cinch
regions de la Tèlia (la densità vel dir cotanta jent che vegn
calcolà per km.). Doura la colones che te vegn dat per dessegnèr
n istogram che mosce la regions con sia densità de popolazion da
chela più auta a chela più bassa:
Liguria
Lazio
294
306
Campania
Venet
426
256
Lombardìa
394
500
450
400
350
300
250
200
150
100
50
0
...............
................
Lazie
...............
...............
16.
Chiò sotite proa a scriver ite te la tabela i ruves de la Tèlia
con scrit apede tant che i é lonc, dal più lonch a chel più curt:
Adda (313 km) – Arno (241 km) – Bòrmida (64 km) – Isonzo (136 km)
– Mincio (75 km) – Po (652 km) – Reno (210 km) – Taro (126 km) –
Tevere (405 km) – Ticino (248 km)
Inom del ruf
Lonch
1.
2.
3.
4.
5.
6.
7.
8.
9.
10.
27
PAROLES ENCROJÈDES
Met ite la dreta definizions:
1
2
3
4
5
6
7
8
XX
9
10
11
12
13
14
15
17
19
16
18
20
Definizions:
En via
En ju
6. I vegn passé da l’Ascil de la
1. Linies che va da n pol a l’auter.
Tera.
2. La chèrta geografica che ne
8. L paralel più lonch.
moscia la regions e la provinzies.
9. Les muda coi equinoc e i solstic.
3. Se la tira inant l’ùltima domenia
L’endreza i dac a livel visif.
de mèrz.
10. L’endreza i dac con righes e
4. La geografìa che studia la
11. colones.
popolazion.
La chèrta geografica che ne
5. Chel nosc l’à inom boreal.
14. moscia la pèrt naturèla de n
7. L’emisfer olache stajon nos.
teritorie.
12. La chèrta che moscia più detaes.
La pel esser fisica, politica, 14. Da aló vegn sù l Soreie.
15. tematica.
Con si sìmboi la deida a lejer na
16. chèrta geografica.
L lo moscia l Soreie sul mesdì te
17. l’emisfer austral.
Chela geografica la é fata dai
18. meridians e dai paralei.
L lo moscia l Soreie sul mesdì te
19. l’emisfer boreal.
Aló fioresc Soreie.
20.
28
Scarica

LA GEOGRAFÌA E SI STRUMENC