03/04
04/04
05/04
06/04
07/04
08/04
annada 15 Glion pretsch frs. 45.–/onn
09/04
10/04
11/04
12/04
01/05
02/05
03/05
04/05
05/05
06/05
07/05
08/05
09/05
10/05
11/05
12/05
01/06
02/06
03/06
04/06
05/06
06/06
07/06
08/06
09/06
10/06
11/06
01/07
02/07
03/07
04/07
05/07
06/07
07/07
09/07
10/07
11/07
12/07
01/08
02/08
03/08
04/08
05/08
06/08
07/08
09/08
10/08
11/08
12/08
01/09
Gion da cletg
Co gudagnar dapli en il lotto
La «schweinada» dal mais
Tge din las stailas da las PUNTS
02/08
03/09
1
cuntegn 173
Editorial 173
da Silvana Derungs
Editorial
da Silvana Derungs
Cletg e ventira per vita entira!
Tge giavischas ti per l’onn 2009: dapli cletg u
dapli ventira?
U simplamain dapli cuntentientscha? (è quai
“simplamain” propi uschè “simpel”?)
Dependa tia qualitad da viver da la fortuna
che ti has?
Tge è insumma la fortuna? Avair insaquantas
cifras gistas en il lotto? Evitar ina situaziun
dischagreabla fin catastrofala, evitar la disfortuna? Gist vegnir dumandà quai ch’ins sa era
respunder en l’examen? Chattar ina bancnota
da 50 giun plaun? U quinta in da 50 raps era
gia sco fortuna?
È la fortuna influenzabla e forsa era contagiusa?
E co statti cun la ventira? Poss jau influenzar
mia ventira?
E tge è per tai la ventira? Avair ina lavur cun
buna paja? Avair ina lavur che ta plascha?
Avair famiglia ed amis che t’aman? Esser
inamurà? Esser cuntent cun tatez e quai che
ti fas? U simplamain (puspè quest “simplamain” gnanc uschè simpel ed evident!) avair
quest sentiment che ta sincerescha che tia vita
mumentana saja cumplettamain en urden?
2
Savein nus influenzar fortuna El
lotto?
da Silvana Derungs
3
Tschappa il Cletg
da Saskia del Zotto
4
Portacletgs
dad Anina Sonder
4
Tge fò atgnamaintg...
da Catrina Waldegg
5
Punts e las stailas
dad Andrea Könz-Meier
6
l'astrologa – in purtret
da Victoria Mosca
7
Segirtad sin pistas da skis
da Silvana Capatt
7
La scola Scola secundara e reala Sumvitg
Giuru: la seria
da Sara Hermann
Chars lecturs, charas lecturas da las PUNTS:
Jau engraziel che vus legiais er en il 2009 las
PUNTS e sper che quellas as portian er vinavant in zic satisfacziun e divertiment durant la
lectura. En num da la redacziun da las PUNTS
as giavisch jau in bun onn nov e giavisch blers
bels muments e mintgatant in pau fortuna,
ma oravant as giavisch jau be cuntentientscha
per l’onn 2009.
Be mumaints
da Silvana Derungs
10
12
Mamma mia
da Fadrina Hofmann Estrada
13
in tec historia
da Silvana Menzli
13
il pled dal mais
dad Ursin Lutz
13
Punts politicas
cun Clau Dermont e Roman Liesch
14
Engiavinera
16
Mes tracks dad Astrid Alexandre cun Mirco Manetsch
17
Container
Las perlas da la pagina
Impressum 2
8
18
19
20
Savein nus influenzar fortuna
el lotto?
da Silvana Derungs
Lotto ed euromillions e cumpignia tuts
ch’enconuschan. Silmeins neu digl udir ed
x-enzatgei-enzaco san ins era co che quels
giugs funcziuneschan: cumprar in cedel
e far las cruschs e sperar che las dretgas
cefras vegnien era tratgas. Dat ei denton
era tacticas per influenzar las schanzas da
gudignar?
Statisticamein san ins far nuot auter che repeter: Mintga cefra ha exact las medemas schanzas da vegnir tratga. Mo tuttina sesurveschan
ils biars che fan lotto dad in muster precis,
resp. dad adina las medemas cefras. Nuot vegn
midau, tenor il motto: Sche quellas cefras ein
aschi ditg buca vegnidas tratgas, lu STON ellas
bein vegnir inaga. E sche la cefra ei vegnida
tratga, lu vegn ella forsa AUNC INAGA. La
statistica digl onn 2007 da swisslotto muossa
che la cefra 25 ei stada mo 8 gadas ina cefra
victura, la cefra 37 denton 21 gadas! Ed igl
onn 2005 ein il 37 ed il 9 mo vegni tratgs 6
gadas, il 17 perencunter 23 gadas. Mo tut quei
significhescha atgnamein nuot.
Talas statisticas muossan mo in eveniment en
la retrospectiva e lubeschan neginas prognosas per il futur: il sistem dil lotto (e dad auters
giugs da cletg) ha negina memoria. Mo tuttina: Enzatgei en nies tgau vi davos di tuttina:
«X-zacu sto quei 19 è vegnir inaga...» Gest
il 19? Oha... Ins sa numnadamein bein buc
influenzar la probabladad da gudignar, mo ins
sa influenzar la summa dil gudogn en il cass
ch’ins gudogna effectivamein enzatgei.
ter siu gudogn cun aunc auters congiugadurs.
Malgrad las nundumbreivlas pusseivladads
dad esser «creativs»: tschiens da persunas ein
gest aschi creativas ed originalas sco ins sez ed
han probablamein era gest tuccau il medem
muster.
... e buca las schanzas da gudignar
Hans Riedwyl ha scret il cudisch «Zahlenlotto.
Wie man mehr gewinnt» e demonstrau co
biars s’exclaudan dalla gronda plievgia da
daners cun crear bials musters. Igl autur ha
evaluau ils varga 16 milliuns tips dad ina tratga da lotto egl onn 1990 ed ha engartau divers
musters interessants. Dalla varianta da lotto
«6 ord 45» ch’ei usuala en Svizra dess ei varga
8 milliuns cumbinaziuns da cefras (exact:
8’145’060 pusseivladads). In tierz dallas cumbinaziuns pusseivlas vegn eligida dad insumma negin, autras cumbinaziuns che sebasan
sin maletgs da diagonalas u auters musters
vegnan tschernidas da ca. 20’000 persunas! La
retscherca muossa denter auter che la cumbinaziun 1-2-3-4-5-6 vegn prognosticada da ca.
1’000 persunas per tratga. En cass che quella
cumbinaziun vegness tratga (eis ella effectivamein era gia) fuss la summa da gudogn per 6
endretgs, dependent dil jackpot, entuorn 200
francs (era buca nuot, mo tuttina...).
La suletta pusseivladad dad augmentar il
gudogn (el cass ch’ins gudogna lu era, beincapiu!) ei dad evitar cefras eligidas savens
e cruschar cumbinaziuns meins frequentas.
Quei dat era tut in auter aspect a quei giug:
Strategias per augmentar il gudogn...
Biars drovan lur cefras da cletg persunalas,
datums da naschientscha, dis da nozzas etc.
per empruar lur cletg el lotto. Perquei cumparan sin ils cedels cotschens lu era fetg savens
las cefras dad 1–31 ed 1–12. Enormamein frequents ei era il 19 e dapi 9 onns era pli savens
il 20. Sch’ins vul pia garantir a sesez aschi
biars daners sco pusseivel en cass d’in gudogn,
lura era cruschar in pèr cefras pli aultas!
Autras persunas han ina tactica plitost artistica e fan perquei cruschinas che dattan maletgs
da retschas, da scalas u Xs ni Us ni ch’els elegian cefras els cantuns. Tgi che crei pia dad
haver cruschau in muster specialmein original
sin siu cedel da lotto, vegn forsa a stuer par3
enstagl da giugar encunter la casualitad ha ei
num giugar encunter ils auters ed anflar ina
cumbinaziun da cefras che negin drova!
Il fiscus cloma
Quels smaledets giugs da cletg: ins sto saver
nuot, ins sto far quasi nuot auter che pagar
zatgei pauc alla dunna dil kiosk e cun in tec
cletg – cun ualti bia cletg – han ins tuccau la
noda, ni silmeins 4 endretgs. E lu, sch’ins ha
inaga giu fortuna e crei dad haver gudignau
in dètg mantun daners, vegn ins gia sblundergiaus dall’entschatta enneu. Da gudogns
da lottaria sur 50 francs meina il fiscus svizzer
automaticamein naven la taglia anticipada che
cumporta 35% e reducescha pia bufatgamein
il gudgogn. Quella taglia anticipada vegn denton restituida, sch’ins indichescha il gudogn en
la declaraziun da taglia. Mo la Confederaziun
ed ils biars cantuns considereschan gudogns
da lottaria sco entrada ed aschia han ins lu da
pagar la taglia sin las entradas.
Dar lotto ei e resta pia era vinavon in giug
da cletg ed inaga ch’ins ha il cletg, satiua ins
la veta reala dil pagataglia normal. Mo a tut
quels e quellas che dattan lotto era en il 2009
(ni ch’entscheivan forsa a dar): bien cletg!
PS: En cass che certs lecturs dallas PUNTS
havessen casualmein da far gudogns pli aults
da lotto sin basa da quests tips, engraziel jeu
gia ordavon per ina pintga bunamana alla
gasetta da giuventetgna romontscha.
Tschappa il
cletg!
portacletgs
Per haver cletg ed esser ventireivels ston
ins buc esser rehs. Quei ei gie il bi vid il
cletg. El enquera buca mo ora in carstgaun
e dat a quel siu cletg, na tuts ein pertuccai
baul ni tard.
Igl bau da Nossadonna, igl fer tgaval, igl
quatterfigl, igl scutgamegn… Igl noss mond
è plagn portacletgs. Tots chels simbols
èn gio fitg vigls, pero la muntada da portacletgs para anc da crescher aint igl noss
taimp.
dad Anina Sonder
Tge fò atgnam
da Catrina Waldegg
da Saskia Del Zotto
Mintgin da nus ha inagada gia giu cletg. E
la pusseivladad dad haver cletg ella veta ha
mintga carstgaun sin quest mund. Ti ed jeu e
las ulteriuras tschun ni sis miliardas sin quei
planet. Jeu persunalmein sun leda dad haver
cletg in di u l’auter ed jeu sun segira ch’jeu
sun buca persula. S’imaginescha inagada ch’ei
dess negin cletg per in e scadin, ch’ins enconuschess gnanc cletg. Quei fuss ina catastrofa,
ei dess bia daplirs morts, la glieud havess mo
«discletg» ed ei gartegiass nuot pli ella veta.
Quei mund fuss in sulet caos denter stress e
violenza, jeu vuless buca viver en in tala tiara,
jeu havess il sentiment ch’jeu seigi tussegada
dil nausch. Il cletg ei cheu per vegnir duvraus
e per selegrar ella veta, el stat per legria, ventireivladad ed in mund schuber.
Ell’Irlanda per exempel festiveschan ils
Irlandes il cletg ina ga ad onn e quei ils 17 da
mars. Quei di senumna st. Patrick’s day. St.
Patrick ei il patrun dall’Irlanda. Quel pertgira
els e dat cletg per igl onn che suonda. Quei
di vegn festivaus el rudi dalla famiglia, ins
maglia ensemen e va il suentermiezdi a sfundrar in treifegl (ei halt buc in quaterfegl, el dat
denton tuttina cletg). Quella ceremonia vegn
repetida onn per onn. Il ritual duess dar forza
e cletg pigl onn che suonda.
En studi documentescha tgi 42% digls Svizzers
creian tgi cattar en quatterfigl signifitgescha
furtegna, 40% creian an steilas crudontas e
36% tgi en scutgamegn porta cletg. Chellas
cefras demossan tgi creir an portacletgs è
digl totafatg «in». Uscheia dovran igls noss
vaschigns dall’Austria mintg’onn da Silvester
passa 23 milliuns euros per cumprar en portacletg tgi duess purtar furtegna aint igl onn
nov. Er la baselgia profitescha dalla vendita
da portacletgs. La medaglia da son Cristoffel
ans accumpogna aint igl auto, an Italgia
penda prest ainten mintga buteia ni ustareia
en maletg da padre Pio, la candeila da Ziteil
procurescha tg’en examen geia or an bagn ni
tgi ena lètg tigna per adegna. Ozande portan
animals da plisch ni en culi preferia cletg tar
en examen e la spusa stò purtar ensatge vigl,
ensatge nov, ensatge ad amprest ed ensatge
blo ed igl pêr niro a restar ansemen per adegna.
E scu ègl cugls portadiscletgs? En giat neir
tgi traversescha la veia davant nous, aint igls
hotels dattigl nigna tgombra cun la nomra 13,
deis tg’òn la cumbinaziun venderde igls 13 èn
per blera gliout en problem. Scienzios on scuvert tg’igl tscharvi cumbinescha en evenimaint
positiv scu per exaimpel en examen reuschia
cugl effect magic d’en portacletg. Uscheia ò igl
sies possessour er la proxima geda igl sentimaint e la confidanza tg’igl portacletg protegia
e nizzegia. Chegl vala pero er per experientschas negativas.
Damaias è igl pi grond portacletg l’atgna tenuta positiva.
Emmanuelle Balestra, 17, da Savognin fò igl 2. onn
amprendissadi da scutgamegn (KF2).
Tge è l’amprema reacziun, schi la gliout
sainta tgi te amprendas a far igl scutgamegn?
Igls pless èn surstos tgi dat chegl ansomm’anc,
cattan pero bel tgi giuvens amprendan chest
mastier. I dat er adegna puspe da chels
tgi deian: «Ma cò ins vign gio adegna schi
tschoff.» Pero an general è la reacziun fitg
positiva.
Scu ist te nia tar chest mastier?
Atgnamaintg leva adegna daventar mecanist da töf. Pero ia n’aveva catto nigna plazza d’amprendissadi. Mies bab am ò alloura
proponia da far en sondadi scu scutgamegn.
Chegl vaia fatg ed igl mastier am ò plaschia
fitg bagn. Damaias vaia scretg en’annunztga e
survagnia la plazza.
È igl maletg tgi te vevas da chella professiun sa mido ossa tgi te lavouras an chel sectour?
Na, ansasez betg. Igl è propa en mastier cun
blera variaziun. Savens sunga betg pi dei tgi
en’oura ad en li da lavour ed i dat adegna
puspe ensatge oter da far.
Tge pregiudezis u ideas falladas èn reparteidas anvers chest mastier?
Ansasez è igl pregiudezi digl esser tschoff bagn
chel tg’ins antopa igl pi savens. Ma en pitour
ò er calour sen las tgotschas! Tigls scutgamegns ègl er ena lescha tgi vign fatg la duscha
avant tgi eir a tgesa. Igl tenue da lavour vign
mido dus gedas l’emda ed igls mangs vignan
lavos schi dei cugl “Stahlblätz” anfignen tg’èn
sobers. Damaias ischans igl ple pi nets tg’en
birolist, cura tgi turnagn a tgesa.
Tge tg’ins vei anc savens sch’ins aintra tgesas
da gliout pi viglia è, tgi las tattas on mess or
gasettas anturn ed anturn las pegnas. Ellas
creian tg’igl palantschia vigna tschoff ma
chegl era angal pi bod uscheia, cura tg’igls
scutgamegns na luvravan betg anc cugl tschitgapolvra. Ozande savagnsa luvrar usche precis tg’ins na vei mianc tg’ischan stos cò.
Igl maletg digl scutgamegn è en om segl
velo tgi porta en zilinder ed ò ena stgela
sen dies. Dattigl occasiuns cura tgi vusoters
4
amaintg en scutgamegn?
sa tirez propa aint uscheia?
Chesta mondura vign angal purtada
d’occurenzas da scutgamegns. Igl dretg
da purtar igl zilinder ò atgnamaintg angal
en patrung. Ma chi e lò ins survignigl er
en’invitaziun d’eir a nozzas scu portacletg ed
alloura ins ògl se igl zilinder.
Scu scutgamegn ist gio savens ainten las
tgesas d’otra gliout, lour «sfera privata». Ègl
chegl interessant u malampernevel per tè?
Gl’è gio betg uscheia tg’ia darviss mintga
tgombra. Nous vagn adegna igl li da lavour
tg’è fixo e lò ans concentragnsa atgnamaintg
sen nossa lavour. Igl è pitost uscheia, tgi la
gliout è interessada ainten chegl tgi nous
faschagn. I dat adegna puspe da chellas marveglias tgi vignan a vurdar e provan schizont
d’ans gidar.
Tge èn las lavours ed incumbensas d’en
scutgamegn?
Chegl è, scu gio detg, fitg different. 15% da
nossa lavour pertotga igls tgamegns. Nous
vagn d’igls natager e da far la sieira tgi na so
betg dar en barschamaint digl tgamegn. Nous
faschagn pero er lavours ve dallas pegnas centralas u plattas da cuschinar.
Tge na post te, scu amprendist, betg (anc)
far?
Ma, tenor reglamaint dessigl bler. En exaimpel è igl test da svapour. Chel possa pir far
cura tg’ia va absolvo igl curs pertutgond
chegl, igl qual ia antschavaro chest onn
d’amprendissadi. Ainten las lavours da biro na
vaia anc nign’experientscha.
Tge lavours fast te anaveidas? Tge tgossas
at plaian betg ve digl mastier?
Mh, ansasez lavoura gugent segl tetg schi fò
bel’ora. Ma schi plova preferescha da luvrar
davains. Ia na lavour er betg gugent dei agl
madem li. Chegl sogl pero dar schi vagn da
nattager indrezs pi gronds, p.ex. d’hotels.
Lò sogl cuzzar anfignen en mez de. Ensatge
tg’ò betg da far directamaintg cun la lavour,
tg’è pero fitg stentous è igl lung viadi per eir
a scola. En de l’emda vaia d’eir anfignen giu
Rohrschach. Chegl è la suletta scola per scutgamegns ainten la Svizra digl sidost. Las otras
5
quatter èn giu Berna, Turitg, Golombie e giu
Olten.
Scu stattigl cugl scutgamegn segl martgea
da lavour? Ògl avonda plazzas libras, plazzas d’amprendissadi?
Ansasez schon. Amprendists cattan adegna
ena plazza. Er igls scutgamegns tg’on gio termino igl amprendissadi vignan tschartgeas.
Seigl scu substituts u schiglio ensatge. Pero tigl
noss mastier dattigl nign cumbat da concorrenza, damaias tgi dat igls monopols. Chegl è
territoris tgi vignan repartias uscheia tgi mintgamai angal en’interpresa lavour lò ed
uscheia ègl ena plazza fitg sieira, perchegl
tg’en scu-tgamegn ins dovrigl, sch’ins less u
betg.
Noua ins vasarogl tè cura tgi te ast termino
igl amprendissadi?
Schi tot funcziunescha uscheia scu tg’ia am va
mess avant, alloura staroia tigl mies patrung
anfignen tg’ia va dad eir a militer. Siva staroia pero betg tar chest mastier. Ia daventess
gugent en suldo dalla garda svizzra e forsa pi
tard ena guardia da cunfegn.
punts e las stailas
dad Andrea Könz-Meier
I va vers la fin da l’on, quai es la stagiun
ota per las stailas e per s’interessar che chi
porta l’on 2009. Uschea m’ha dumondà eir
la redacziun da PUNTS da dar ün cuc sül
oroscop da naschentscha da la gazetta chi
festagescha il 15avel anniversari la prümavaira 2009. Che es il mumaint da naschentscha? Cun quista dumonda cumainzan
fingià las difficultats...
Sco mumaint vaina decis da tour il di cur
cha’l prüm exemplar da PUNTS es sortì da la
stampa. Quai es dimena stat ün venderdi, ils
29 d’avrigl 1994, a Glion. Sco ura pigliaina las
11.00 la bunura.
L’oroscop da naschentscha
La gazetta PUNTS es nada suot l’insaina dal
Tor. Sulai e Mercur stan fich stret insembel, üna cumbinaziun ideala per ün mez da
comunicaziun. Ils böts sun fich ambizius,
i’s less promouver e dafatta salvar la lingua
rumantscha per las generaziuns venturas. Il
Tor es ün’insaina fixa da terra chi’d es optimala per mantgnair alch, per cultivar las tradiziuns.
Visavi sta il planet Jupiter aint ill’insaina
Scurpiun, chi’d es güst in temps da crisa fich
motivà da s’ingaschar cun corp ed orma.
L’ascendent sta aint il Giamber, ün’insaina fich
emoziunala, colliada culla patria. La cumparsa da la gazetta nun es fich spectaculara, ella
refletta plütöst ün caracter intim da famiglia.
l’arcugnuschentscha dal public indigen nun
sun temas simpels. Il contact tanter la giuventüna da las differentas valladas nu’s dà be da
sai, vegn però almain tecnicamaing plü simpel
tras l’internet e las scoulas centralas a Cuoira.
Ün oter problem es l’intschess pitschen per
üna gazetta rumantscha.
Il planet Saturn, il realist, sta aint ill’insaina
Pesch, aint illa 9avla chasa. L’expansiun sur
ils cunfins rumantschs es fich limitada, ma dà
listess sustegn ad üna minorità e la radschun
d’exister.
PUNTS aint il 2009
La gazetta da la giuventüna rumantscha festagescha da prümavaira 2009 seis 15avel anniversari. Bravo! Grazcha a las insainas fixas sco
Tor e Scurpiun nu s’haja mai dat sü! Grazcha a
la rotaziun da las collavuraturas e dals collavuratuors s’haja pudü mantegner l’entusiassem
chi douvra per edir üna tala gazetta.
Il prüm ün sguard inavo: il planet Pluto
es lönch stat sülla posiziun da la Glüna.
Emoziunalmaing nun es quai stat ün temp
liger. O chi ha dat blers müdamaints impustüt
pro las collavuraturas, o chi’s ha stuvü ir sur ils
cudeschs ed analisar plü bain ils interess ed ils
bsögns dals abunents, o cha güst l’entusiassem
dal prüm temp es stat in üna crisa plü gronda.
Il simbol pella giuventüna es la Glüna. Ella sta
aint ill’insaina Tregant chi’d es subit stat fö e
flomma per l’idea d’üna gazetta per la giuventüna rumantscha. Cun il planet Mars aint
ill’insaina energica Botsch as vais dit, provain
oura, ris-chain alch, be nöglia stübgiar massa
lönch. L’oroscop muossa eir blera creatività cun Jupiter e Pluto illa 5avla chasa. I’s ha
fat quella jada üna gazetta da pionier. Avant
co cha La Quotidiana, la gazetta rumantscha
«pels creschüts» es cumparüda dal 1997, ha
la giuventüna fingià realisà sia gazetta interrumantscha PUNTS. Quista rolla da pionier as
vezza illa cumbinaziun dals planets Uranus e
Neptun aint ill’insaina Capricorn, rinforzats
dal planet potent Pluto. L’unic planet chi sta
ün pa da la vart es la Venus aint il Schemblin
illa 11avla chasa. Las finanzas dal man public,
6
2006/07 sun stats ons cun üna squadra fich
creativa, ma cun problems da finanzas.
Che portan las stailas dal 2009 a PUNTS, che
schanzas e che sfidas? Per chattar respostas
guardaina co cha’ls planets plans da Pluto
fin Jupiter stan dürant il 2009 in congual cul
oroscop da naschentscha. Quistas posiziuns
vegnan nomnadas transits. Per dar ün cuc aint
il avegnir füssa amo plü important da savair
l’urari precis da naschentscha. In seguit chattais per quai be ün riassunt da las tendenzas
las plü importantas.
Aint il team esa fich important, impustüt schi
vegnan ingaschats collavuraturas e collavuratuors externs, chi nu detta malinclettas.
Stai attents e comunichai dubel uschè bain
sco uschigliö. Impromischiuns finanzialas nu
vegnan tgnüdas aint sco fat giò. Vers prümavaira vezza la schanza per nouvs contacts
naziunals ed internaziunals chi significhan eir
reclama. Üna sfida tuot speciala es, sco eir fingià aint il 2008, la comunicaziun vicendaivla
da tuot ils partecipats e la logistica e la stampa
da la gazetta. Il 2009 muossa bunas energias
per collavuraziuns e partenaris nouvs, per as
preschantar a la prosma generaziun interessada.
l’astrologa –
in purtret
da Victoria Mosca
segirtad sin pistas
da skis
agl exempel da laax
da Silvana Capatt
Andrea Könz viva a Müstair ed es astrologa professiunela. Ella ama il chaunt, vo
fich gugent in viedi, e d’inviern culs skis.
Uriundamaing vaiva Andrea Könz imprais
d’apotecra. Pür zieva avair lavuro ün pêr
ans s’ho ella decis da dvanter astrologa.
Cu es ella gnida sün quella via?
Cun lavurer scu apotecra ho Andrea Könz vis
scu cha bgers umauns nu rivan a bröch cun
lur problems e prouvan da schoglier quels cun
medicamaints. Ella scu apotecra güdaiva indirect a quels umauns da desdrüer lur vita cun
der ils medicamaints ch’els vulaivan.
Il prüm excurs davent da la medicina tradiziunela ho Andrea Könz fat ill’omeopatia.
Cun tschercher infurmaziuns in üna libraria l’es gnieu per mauns ün cudesch sur da
l’astrologia. Andrea Könz d’eira dalum fascineda. Que es capito aunz 23 ans. Ella s’ho
interesseda inavaunt pel tema ed ho fat stüdis
be per se. Düraunt 4 ans ho Andrea Könz lura
fat üna furmaziun scu astrologa professiunela giò Turich e daspö lo s’ho ella dedicheda a
l’astrologia.
Perche güsta l’astrologia?
Andrea Könz s’interessa impustüt per la vart
medicinica da l’umaun e na per la superstiziun. Dimena: che sun las circumstanzas da
nossa vita? Perche tuocha üna malatia cronica güsta a me? Üna diagnosa dad üna malatia
po müder tuot la vita dad üna persuna. Uschè
prouva Andrea Könz da chatter üna via per
declerer quistas circumstanzas u quists müdamaints. Il pü gugent tschercha Andrea Könz
il discuors persunel culla glieud. Be uschè as
lascha eruir che cha las stailas haun previs.
Per fer ün oroscop drouva que nempe indicaziuns precisas davart la naschentscha.
Il planet predilet:
Eir astrologas haun planets predilets. Tar
Andrea Könz es que l’Uranus. El es ün pitschen rebel. El vain scu ün terratrembel e
porta cun se surpraisas. Surpraisas positivas u
eir negativas.
L’astrologia es hoz üna granda pozza da la vita
dad Andrea Könz. Sieu mister scu apotecra
ho’la do sü dal tuot per as dedicher a las stailas ed als planets.
La stagiun dal sport d’enviern ha gia
cumenzà dapi in bun temp. La segirtad sin
las pistas da skis è adina puspè in tema da
discussiun. PUNTS ha supplitgà Silvana
Capatt da Trin da scriver davart sia lavur
da matura, en la quala ella ha analisà la
segirtad sin las pistas en il territori da skis
da Laax.
Con spert e con segir?
Jeu hai anflau miu tema per mia lavur da
matura duront mi’occupaziun sco scolasta
da skis d’affons. Damai ch’jeu erel ida savens
plaunsiu cun skis duront instruir, eis ei dau en
egl a mi che biars van spert e per part nuncontrolladamein cun skis. Aschia sun jeu sedumandada: San ins schazegiar l’atgna spertadad
e con segir eis ei propi sin pista? La finamira
era d’eruir, con bein ch’ils sportists da neiv
san schazegiar lur atgna spertadad. Vinavon
level jeu anflar ora – cun agid d’intervestas e
questiunaris – con segir ch’igl ei sin las pistas.
Per tut quella lavur hai jeu stuiu serestrenscher sin il territori da skis da Laax.
Sin pista cun pistola
La Suva haveva gia fatg campagnas sin las
pistas da skis per render attenta la glieud sin
sia spertadad. Per quei motiv sun jeu semessa en contact cun la Suva. Generusamein han
els mess a disposiziun a mi ina pistola da radar
per far mesiras da spertadad sin las pistas. Cun
quella pistola da radar sun jeu lu ida sin pista
ed hai fatg mias mesiraziuns. Jeu hai oravontut mesirau la spertadad dalla glieud indigena e da persunas che van bia e bein cun skis.
Suenter las mesiraziuns hai jeu gest aunc
dumandau quellas persunas da test davart la
segirtad sin pista e quei en fuorma d’in questiunari.
Cun la pistola da radar vegn la persuna da test
avisada e la tasta da mesiraziun vegn activada. La distanza tochen tier la persuna da test
ei igl emprem ca. 50m. Tier ina distanza da ca.
10m vegn la tasta da mesiraziun deactivada.
La spertadad maximala sa vegnir legida giu dil
display.
Spertadads, accidents e protecziun
Sper las mesiraziuns hai jeu aunc fatg ina
intervesta cun in patruglier da Laax per
anflar ora, tgei che vegn insumma fatg tut
per la segirtad el territori da skis da Laax.
7
Cun quellas mesiraziuns hai jeu anflau ora
ch’igl ei fetg grev da stimar l’atgna spertadad.
Las biaras persunas da test han sutschazegiau
lur spertadad, per part tochen 25 kilometers
l’ura. Vinavon eis ei stau surprendent con
spert ch’ei vegn iu cun skis. Per part hai jeu
mesirau spertadads da tochen 100 kilometers
l’ura. Malgrad quellas aultas spertadads dat ei
en proporziun paucas collisiuns sin pista. Da
100 accidents ein mo ca. 5 collisiuns. La grevezia digl accident s’augmenta denton cun ina
spertadad pli aulta.
Plinavon hai jeu empriu che la maioritad dallas persunas da test sesentan pli u meins segiras sin las pistas. Quei resultat san ins forsa
deducir dil fatg ch’jeu hai mo dumandau buns
sportists da neiv. Tier pli fleivels vesess quei
resultat matei ora auter. Il patruglier da Laax
ha era menziunau ch’els hagien da tener en
certas reglas da segirtad. Quei possibilitescha
in’aulta segirtad per ils sportists da neiv. Per
quei ei denton ina buna scolaziun dil persunal
necessaria. A Laax ei quei aschia.
Il diember da visitaders el territori da skis
a Laax ei limitaus sin 18’000 persunas a di.
Quella mesira possibilitescha era en dis da
grond traffic in menaschi segir e supportabel
sin las pistas. Dapli che la mesadad dils skiunzs protegian sesezs cun ina capellina. Quei
buc il davos perquei ch’il purtar capellina ei
vegniu en moda ils davos onns. La reclama e
las campagnas da prevenziun contribueschan
claramein a quei success.
Aunc megliers resultats
Per survegnir in resultat pli expressiv fuss ei
stau necessari da far dapli mesiraziuns. La
metoda da mesirar cun la pistola da radar
savess vegnir mantenida. Plinavon savess ins
intercurir, schebein ei dat differenzas denter
sportists e sportistas e sche la vegliadetgna ni
il mied da sport menass a resultats differents.
Tier la consultaziun davart la segirtad sin pista
stuess ins aunc dumandar dapli persunas ed
era includer sportists pli fleivels. Ensemen
cun il persunal dil territori da skis savess ins
intercurir igl effect da differentas mesiraziuns
da segirtad.
la scola
gion da cletg da sumvitg
da la 3. scola secundara e reala Sumvitg
Per chattar novs auturs e novas auturas ha
PUNTS dumandà la 3. scola secundara e
reala da Sumvitg da scriver insatge davart
il Gion da cletg. Tut ils texts n’avain nus
betg pudì publitgar en las PUNTS, ils auters
chattais vus sin www.punts.ch.
Il curios venderdis
da Selina Schmed
Gia gl’entir venderdis ha Julia buc in bien
sentiment, perquei ch’ella ei oz persula a casa.
Sulettamein Roman, siu frar, ei era leu. Oz
ei l’emprema gada ch’els ein persuls. Pli baul
vegneva l’onda Trudi adina. Lezza ei morta
dacuort. Il bab e la mumma ein dil meini
ch’els segien ussa vegls avunda.
Julia ha finiu la scola. Ella vegn accumpignada tochen a casa da sia megliera amitga
Amanda. La mumma ha pinau sin meisa ina
buontad marenda. Denton Julia sto aunc spitgar sin Roman e tochen che lez anfla la via a
casa, sa ei ir in mument. Mo oz eis el vegnius
cuort suenter Julia. Ella ei fetg surstada. Atras
il tgau dad ella sgolan ina massa patratgs. Per
ella ei quei in curios di. Ussa, cura che tuts ein
a casa, san ei entscheiver a magliar. Ils geniturs ston ir fetg baul. Il bab e la mumma din
aunc ad els da serrar igl esch-casa cura ch’ei
mondien a letg. Denton Roman era segir gia
cul tgau vid la televisiun. Ella ei ida a far pensums e ha gnanc patertgau vid serrar igl esch.
Gia allas diesch era Julia stauncla. Aschia eis
ella ida a letg. Da Roman ha ella udiu nuot
auter che la televisiun.
In’ura pli tard, cura ch’ella ei sedestadada
per ir sin tualetta, ha ella udiu zatgei. Dalla
tema eis ella spert sezuppada el zeiver da resti
tschuf. Roman ch’era gia a letg ei vegnius
ora tier Julia. Ussa han ei viu che zatgi cun
calzers ners vegneva da scala si. Julia haveva aunc mai temiu aschi fetg ch’ella bunamein strunglava siu frar. Ussa denton stuevan
els star mureri. Roman ha detg enviers Julia
ch’ella dueigi contemplar fetg bein co quel
vesi ora. La fatscha haveva quella persuna
buca curclau. Mo els dus han buca enconuschiu quei um vegl ch’ei havevan aunc mai
viu el vitg. El ei ius en combra dils geniturs.
Tgei ch’el ha engulau han ei denton buca viu.
Cura ch’el ei vegnius anora haveva Roman
gia pinau ina scua per trer comba a quei cugli-
un. El medem mument telefonescha Julia als
geniturs e naturalmein era alla polizia. Cura
ch’il bab e la mumma han udiu quei, ein els
prest turnai.
Buca ditg suenter ei la polizia stada sil plaz.
Il cugliun fageva da narr. In mument ha el
empruau da scappar, mo tochen il davos ha el
era capiu ch’el vegni buca da mitschar. Julia
ei stada leda da puspei saver serrar la mumma
en sia bratscha. Ella vegn segir mai pli a star
persula a casa ed ussa ha ella gest empriu
ch’ins duess adina serrar igl esch-casa. Aschia
ha la famiglia giu cletg ch’ei era schabegiau
nuot e tuts eran ventireivels.
Viadi ell’Africa
da Flurina Bearth
Jeu erel gest setschentada cun igl eroplan dalla
Swiss ell’Africa dil sid. Gia dapi onns havevel
jeu giu quei giavisch da saver gidar duront in
temps en in’instituziun che semetta en per la
paupradad sin quest mund. Duront duas jamnas hai jeu survegniu il pensum da gidar ils
habitonts d’in pign e pauper vitg ell’Africa dil
sid a construir e baghegiar in reservuar d’aua
per l’entira populaziun, cunquei ch’igl ei in
territori cun aua fetg scarta e tschuffergnada.
Sin igl eroport a Turitg erel jeu vegnida vilada, cura ch’ei haveva giu num ch’igl eroplan
per l’Africa dil sid hagi duas uras retard e cura
ch’ei haveva negin pupi da tualetta egl aviun.
Denton suenter il sgol hai jeu buca giu ditg
peda per segrittentar sur da quellas caussas,
pertgei cuort suenter hai jeu stuiu semetter
sin via per encurir il bus che menava mei el
vitget.
Suenter in stremblus e liung viadi erel jeu
finalmein arrivada. La cuntrada era fetg differenta a quella ell’Europa. A mi plaschevan
cunzun las bialas e specialas flurs.
Duront quellas duas jamnas el vitg hai jeu
saviu habitar tier ina famiglia cun quater affons. Quei era vegniu organisau
dall’instituziun. Jeu hai duvrau in mument,
entochen ch’jeu sun s’endisada vid la situaziun sempla e paupra. Aua stuevan ins
aunc ussa pescar ord ina cistiarna amiez il
vitg. Enteifer quellas duas jamnas el vitg havein nus buca mo empriu da construir e baghegiar reservuars, mobein era encurschiu il
grond problem da paupradad. Cun las vias e
8
las installaziuns fetg schliatas ei la situaziun
vegnida aunc pli greva e cumplicada. Denton
vegnevan nus vinavon fetg bein cun il baghegem, cunquei ch’igl entir vitg segidava sco ei
pudevan – giuven e vegl. Cura che nus havein
giu finiu da baghegiar igl indrez, ha ei dau ina
gronda fiasta ed ins veseva en las fatschas dils
habitonts cuntentientscha e ventira. Per els
eis ei fetg impurtont ed els ein cuntents ch’ei
dat da quellas organisaziuns che sustegnan
els e lur ambient. Denton nus Europès fussen
malcuntents e stuessen seturpegiar, sche nus
fussen dependents d’enzatgi auter ni d’ina
instituziun.
Aunc entochen la fin dallas duas jamnas hai
jeu saviu emprender tgei che cletg e ventira
ein ed era encurschiu ch’igl ei surfatg da tugnar per stuer spitgar duas uras agl eroport e
da sevilar, sch’ei ha buca pupi da tualetta egl
aviun.
Derschalet alv ellas muntognas
da Flurin Tuor
Paul era en cuschina e pachetava sia marenda el sacados. El haveva el senn da far ina
tura da skis cun ses treis amitgs Gion, Anton
e Manuel. Suenter ch’el haveva pinau tut igl
uorden, eis el semess en siu auto ed ei ius tier
Gion. Gion era in tec in carstgaun secumblideivel ed era quella gada haveva el emblidau
las pials pils skis. Suenter ein els i tier Anton
e Manuel. Els dus stevan ensemen en ina
habitaziun e fagevan era fetg bugen turas.
Cun in auto cargaus plein ein els lu semess
sin via encunter il Péz Teri. Arrivai sil parcadi ein Anton e Manuel stai fiug e flomma
dad ir encunter il spitg dil cuolm, mo Gion
era buca aunc semtgaus diltut. El ha duvrau
diesch minutas tochen ch’el era pinaus. Stregn
e cauld era ei per tuts quater.
200 m sut il spitg han els fatg ina pausa, Paul
ha contemplau l’aura ed ha viu ch’ei vegni
aunc a restar bi. Silsuenter eran tuts cul
venter plein rinforzai per la davosa etappa.
Anton era igl emprem sisum, lu ein era tschels
treis arrivai. Els han gudiu diesch minutas il bi
panorama e silsuenter han ei priu giu lur pials
dils skis. Manuel ei semenaus entuorn ed ha
entschiet ad ir giuadora. Gion era sco adina il
davos ch’ei vegnius dad ir giuadora. El fageva
sias curvas sur ils auters.
Mo tuttenia eis ei schabegiau, Gion ha tagliau
memia fetg viaden ella neiv ed ha provocau
ina lavina. Quella ha tratg Gion cun ella ed
avon ch’ils auters ein vegni da reagir, haveva la lavina gia tschaffau els. La lavina pareva
buca da secalmar, na, ella vegneva pli gronda.
Dils quater skiunzs vesev’ins negina enzenna. In toc pli engiu ch’il liug dall’erupziun
dalla lavina eis ella stada eri. Neginas ramurs
– silenzi – auter che in toc neiv ch’ei semuentaus zanua.
Igl ei Paul che sescava ord la neiv. El era tut
nervus, denton tuttina ha el reagiu endretg e
priu ora igl apparat per encurir ses collegas. Igl
emprem ha el anflau mo tschun meters dretg
dad el – ei era Anton. Paul ha festginau da scavar ora el ed ha lu era viu ch’el viveva aunc.
Ei ha cuzzau tschun minutas che Anton steva
sin peis. En dus ein els semess sin la tscherca dils auters. Suenter diesch minutas eran
Manuel e Gion salvai. Tuts eran aun in tec sut
schoc, mo suenter in’uriala han ei entschiet a
rir. Gion era fetg cuntents che tuts havevan
surviviu quei. El saveva ch’els havevan giu
fetg bia cletg. Il davos tschancun ein els i pli
precaut ed ein arrivai sauns tier igl auto. Leu
ha Paul detg: «Cheu havein nus veramein giu
cletg el discletg, mes buns amitgs!»
In niev sulegl sin il bein puril
da Gian Carlo Candinas
Pur Cletus ha adina giu bugen ses animals
sin il bein puril, naven da sia nuorsa Fiferlota
tochen tier il cunegl Max. Uss gia dapi 13
onns ha el sez in bein puril, quei che fa era
plascher ad el. Denton quei che maunca ad
el ei ina dunna da sia vart. Aschia ha Cletus
era viu ina annunzia egl internet, nua che el
ha viu ina biala giuvna. Immediat ha el priu
si contact cun la dunna. Che el era varga 10
onns pli vegls che la biala giuvna, quintava
Cletus buca aschi nausch.
Patrizia haveva ella num. 30 onns. Per Cletus
era quei sco amur sin l’emprema egliada.
Suenter che ei vevan gia paterlau bien e ditg
el “chat”, havevan ei fatg giu da s’entupar sil
bein puril. El quintava che quei segi in bi liug
per l’emprema ga ch’ei sevesien. Cletus haveva envidau en Patrizia.
Patrizia ei arrivada sil bein puril, leu spitgava
gia Cletus, lez denton era aunc fetg schenaus
ed ughegiava buc propi dad ir vi tier Patrizia.
Suenter in pign mument ein els lu vegni pli
datier ed han tschintschau sur da tuttas caussas. Els vegnevan fetg bein perina. Cletus
saveva strusch pli mirar naven da Patrizia.
Tgei bials egls blaus, tgei biala postura…
Patrizia era memia biala per quei mund ed era
per el sez, tertgava Cletus.
L’autra damaun ei Patrizia ida ensemen cun
Cletus a luvrar. Ei vevan ina massa da far,
denton Cletus haveva mo egls per Patrizia ed
era lezza quitava ch’el seigi in stupent giuven
cun fetg bien humor. Suenter in liung di da
lavur ein els selegrai da puspei turnar a casa.
Leu haveva mumma Clotilda pinau ina fetg
buna tscheina per els dus. Perfin candeilas
haveva ei sin meisa. Capuns haveva ella fatg
per Cletus e Patrizia. La spisa preferida da
Cletus. Normalmein magliava el spert e bia
capuns, denton quella ga haveva el mo egls
per sia dunna da siemi. L’entira sera e notg
han ei paterlau ensemen.
Lauter di cu Clotilda era levada eran Cletus
e Patrizia gia giu en cuschina e sulvevan.
Cun grond plascher ha Cletus dau part a
sia mumma Clotilda che el e Patrizia carezien in l’auter e ch’ei sappien metter avon
da star ensemen in’entira veta. Clotilda era
all’entschatta fetg surstada, damai che ella
haveva mai viu siu Cletus aschia sco ils davos
dis. Plascher ha denton era Clotilda giu ch’igl
ei gartegiau per Cletus cun ina amitga...
Cletus ed Patrizia vivan uss gia dapi in temps
ensemen. Ei carezan in l’auter aunc adina
aschi fetg sco igl emprem di. Era sche Cletus
manegia era gia dapi lu che Patrizia seigi semplamein ina categoria memia aulta per el.
L’attracziun
da Severin Deplazes
Ei era l’jamna nua che tuts eran spanegiai
sin la nova attracziun che haveva da vegnir
gievgia el museum d’art. Jeu sun il Manuel
Caviezel e sun detectiv.
Mardis endamaun sun jeu ius a luvrar sco
mintga di. Da miezdi sun jeu ius ella caffetaria a gentar. Cuort temps suenter ei miu
schef vegnius ed ha detg ch’ei hagi dau in
enguladetsch el museum antic. Ei setractava
dad ina mumia dall’Egipta. Arrivaus el liug,
spitgava mei gia in um vegl che senumnava
9
Rafael Eicher. Jeu sun ius el liug, nua che la
mumia havess giu da sesanflar ed hai segirau
il contuorn. Suenter ditg encurir hai jeu stuiu
constatar ch’jeu havevel anflau negins fastitgs
misterius.
La mesjamna sun jeu puspei ius alla lavur. Igl
ei iu in’ura tochen che miu schef ei vegnius e
ha detg ch’ei hagi puspei dau in enguladetsch
tier signur Eicher. Immediat sun jeu carraus
tier el ed hai danovamein encuretg suenter
fastitgs. Ei stractava quella gada dad utensils
grecs e puspei hai jeu anflau nuot, curios.
La gievgia, il di nua che la nova attracziun el
musem d’art arriva, vegn quella procedura
naturalmein segirada giu dalla Polizia cantunala. Ina massa glieud ei serimnada avon il
museum. Jeu haiel dau in telefon per informar signur Eicher ch’jeu vegni puspei, denton quella gada sun ius in amen avon che
cunvegniu. Jeu hai parcau quella gada igl
auto 100 meters naven dil museum e sun ius
a pei tochen tier il museum. Jeu sun staus
surstaus, cura ch’jeu hai viu che signur Eicher
transportava enzatgei en siu carr annex.
Ussa era ei clar a mi. El era quel che haveva
engulau sias atgnas caussas per ch’el survegni in dabien dalla segirada. Ord quei motiv
havevel jeu era buca anflau fastitgs. Jeu sun
seschluitaus pli e pli datier dad el, denton cura
ch’jeu level tschaffar el, eis el mitschaus egl
auto ed ei fugius naven. Jeu sun ius suenter
ad el cun cazzola blaua. El ei carraus sper il
museum d’art ora. La polizia che era tier il
museum ei era vegnida suenter ad el tochen
che nus havein priu a ferm il cumpogn. Tuts
eran i ella trapla. Pertgei ferton che nus essan
i suenter ad Eicher, eis ei vegniu engulau la
nov’attracziun, in iev dad aur che vala dapli
che in milliun francs.
Denton erel jeu staus pli maligns: Cura ch’jeu
hai spiunau ora Eicher, hai jeu sminau tgei
che vegni a capitar, aschia ch’jeu hai aunc
telefonau a quels dil museum e detg da presentar in duplicat. Il museum ha ussa saviu
presentar igl iev original e saviu festivar la
nova attracziun. La sera sun turnaus a casa
cun in bien sentiment.
Giuru:
samantha
la seria
da Sara Hermann
Mintga cuc sa tge che la GiuRu è, ma nagin
che sa propi tgi che la GiuRu è. Forsa che tes
vischin, tia coiffeusa, tes schef u tia affera
pudessan er esser GiuRu? Nagin che sa vairamain. 148 fatschas, ina pli bella che l’autra,
ma nagin che sa che questas persunas èn propi
commembras da la GiuRu. Scandal! En questa
seria mensila vegn preschentà in commember
suenter l’autra commembra.
1
2
Annatina Dermont
Armon Bättig
Flurina Cajochen
domicil: Laax / Lucerna
activitad principala: studenta d’art
annada: 1983
quai hai jau gugent: café, sulegl, naiv, il spezial en tuttas variaziuns, maletgs, ir cun tren e
leger in cudesch ... (e tai, chara Sara)
quai n’hai jau betg gugent: placats da la
PPS, chauns che mordan, sajettar enturn ballas en chasa,
e-mail: [email protected]
domicil: Sta. Maria
activitad principala: festa, boardar e chillar
cun ils collegas
annada: 1992
quai hai jau gugent: Ladhjs ;)
quai n’hai jau betg gugent: bitches, school
e-mail: [email protected]
domicil: Schwerzenbach ZH
activitad principala: studenta da scienza da
cultura e da communicaziun a l’universitad da
Turitg
annada: 1985
quai hai jau gugent: las ureglias da mes ami,
sinceradad e giustia
quai n’hai jau betg gugent: filiens, tocs da
fritgs en il jogurt e nauscha luna
e-mail: [email protected]
10
Filip Sonder
Roman Liesch
Flurina Badel
domicil: Salouf / Cuira
activitad principala: projectar ovras idraulicas
annada: 1983
quai hai jau gugent: sunar la trumbetta,
temp liber en buna cumpagnia
quai n’hai jau betg gugent: sche la biera è
memia fraida, la germanisaziun
e-mail: [email protected]
domicil: Brinzauls
activitad principala: studi da scienzas politicas a l’universitad da Turitg
annada: 1986
quai hai jau gugent: tschigulatta
quai n’hai jau betg gugent: pes
e-mail: [email protected]
domicil: il tren tranter Turitg e Cuira
activitad principala: surviver
annada: 1983
quai hai jau gugent: bibliotecas e primblas
quai n’hai jau betg gugent: ierarchias ed
isostar(s)
e-mail: [email protected]
11
«be mumaints»
cun blers muments da melanconia
da Silvana Derungs
«Be mumaints – Momente nur». Uschia
sa numna il titel da l’emprim cudesch da
Fadrina Hofmann Estrada. Evidentamain
che las PUNTS han era dà in’egliada en
l’ovra da l’anteriura chauredactura da la
gasetta giuvna.
20 istorgias curtas cuntegna il cudesch biling
vallader-tudestg da 195 paginas che sa preschenta cun la cuverta en ina colur chauda cotschen-oranscha cun ina glisch melna.
Quella glisch melna (da speranza?) dovran
lura er ils protagonists – u meglier: las protagonistas – da las istorgias: l’autura descriva
muments or da la vita da differentas persunas
– oravant tut persunas giuvnas – e per il pli èn
quai muments da tempra pensiva, melanconica e trista.
L’amur sco fil cotschen
Mintga istorgia è in purtret dad ina persuna;
in purtret che descriva la relaziun da questa
persuna cun in’autra u cun pliras persunas,
savens colliada cun blera amur en sias differentas variaziuns e fassettas.
Cun el nun esa sco cun tuot tschels. I nu va be per
sex, i nu va neir na per üna relaziun cumplichada
cun bleras incumbenzas. Id es alch liger. O meglder
dit, i d’eira alch liger. Avant co s’indurmanzar ha’l
fat ün sbagl. Fingià mez surmanà da la sön ha’l
scuttà: “Eu at less maridar üna jada, Su”. Ella
til vaiva be dat ün bütsch süls chavels e da quel
mumaint davent tilla d’eira cler chi nu va plü inavant uschea. (or da: Dilemma)
Nus avain per exempel Su da 30 onns ch’è
en in «Dilemma» e che sto sa decider, schebain ella duai/vul amar vinavant il giuven da
17 onns. Lura datti Selina che spetga il return
da ses Leander, preparada cun duas brevs: ina
d’amur ed ina da cumià. Tgenina ch’ella al
vegn a surdar dependa da si’egliada cura ch’el
entra en l’ustaria. Aita, in’advocata che ha
fatg carriera, na supporta in di betg pli sia vita
e tschertga «Refügi» sin l’acla da pli baud – tar
si’amur da pli baud. Ma ella sto constatar là
che quell’amur na turna betg pli. Cun leger in
cudesch da «Jean Laré» sto Sofia constatar che
ses bab n’è gnanca ses bab e che ses vair bab
aveva fatg suicidi. La mort vegn era tractada
en auters raquints, sco p.ex. en «La racolta da
maila», nua che las regurdientschas a la sora
morta dad ina malsogna vegnan cumbinadas
cun regurdientschas a l’atun e la racolta da
maila.
Ina chasa cun differentas istorgias
Las primas sis istorgias sa differenzieschan
in pau da las autras; ellas furman numnadamain in’unitad en ina chasa da pliras abitaziuns. En l’abitaziun si sut il tetg abitescha
Leta che spetga ses ami che na turna probablamain era questa saira puspè betg. Plinengiu
vegn Nina mintga glindesdi sin visita tar ses
tat; lura Talina ch’è naschida cun in bratsch
struptgà; il pedel Peder ch’è inamurà da Leta
e che la vul preservar da novas trumpadas;
lura datti Catarina che ha surpiglià la rolla da
la mamma per l’uffant da sia sora pli giuvna.
La suletta persuna pli veglia en questa chasa è
Maria ch’abitava sin plaunterren. Partind per
sa render en la chasa d’attempads sa regorda
ella da ses um, da la solitariadad en la lètg e
da la relaziun intima cun la giuvna d’au-pair
svedaisa.
La descripziun dals abitants da questa chasa
ans lascha percorscher quant pauc ch’ins
enconuscha persunas, era sch’ins abitescha
gist in sper l’auter. Ma era quant bler ch’ins
sa lura tuttina dals rituals da tschertas persunas, sch’ins be fa attenziun in zic. Ils muments
descrits da l’autura na fineschan forsa betg
adina sco quai ch’in lectur (cumadaivel) avess
gugent e savens ston ins sa dumandar, sch’ins
sez avess era reagì uschia, u fiss insumma abel
da reagir uschia sco quai che las persunas en
quests raquints fan. Las fins da las istorgias
fineschan per tscherts lecturs forsa a moda
nuncuntentaivla, perquai ch’els n’han savens
nagina fin «endretga» – ma igl èn la finala er
be muments.
Cun translaziun tudestga
Il cudesch è, sco quai ch’il titel inditgescha
gia, in cudesch biling. Il cudesch e concepì en
moda sinoptica: sin la pagina sanestra è adina
l’istorgia rumantscha, sin la pagina dretga
la versiun tudestga. Quai po forsa disturbar
tschertins a l’entschatta da leger mintgamai be
ina pagina, ma da l’auter maun porta questa
opziun in grond avantatg per quels e quellas
che na chapeschan forsa betg mintga pled vallader: ins po numnadamain svelt tschertgar
il medem passadi da l’auter maun ed uschia
12
emprender in u l’auter nov pled vallader. Pia
tuttavia in cudesch er per persunas na-ladinas!
La lingua rumantscha tschernida da l’autura
e fluida e pussibilitescha da leger tgunsch las
istorgias. La versiun tudestga perencunter
posseda en in tschert senn ina lingua bunamain memia simpla. En blers lieus è la lingua
main fluida che la versiun rumantscha e main
agreabla da leger.
Per la fin anc in curt extract or da «Il cellist»,
ina da las istorgia che resplenda dapli umor
e speranza che autras en il cudesch. Igl è
dumengia e la protagonista è persula en abitaziun ed auda ses vischin ad exercitar cun ses
cello. Suenter blers patratgs vi da ses ex-ami,
umens en general ed amurs spertas, sco era
vi da ses vischin, emprova ella da chattar il
contact cun quest cellist misterius...
I füss plü simpel d’esser sco Wolfi, da viver per
ün’unica paschiun e sch’ella es be ün toc lain cun
cordas. Mia paschiun es maridà cun üna duonna
chi nun es ni plü bella ni plü scorta co eu. La duonna nun es simplamaing na eu, e quai es l’unic e listess l’essenzial. [...] Wolfi ha schmiss da sunar. Che
farà’l cur ch’el nu suna? Ad ün Wolfgang chi nu
suna cello nu saja gnanca da m’imaginar. Eu nu
sun amo mai statta a til far üna visita. Cun ponderar che abitaziun ch’el varà ans vain Gabi ed eu
fattas ün purtret da horror. Tendas dals ons settanta,
üna trocla verda da cumpost i’l chantun da la stanza ed üna s-chaffa cun aint be trais büschmaints –
ün pel concert, ün pella stà, ün per l’inviern – quai
es noss’imaginaziun. Hoz a bunura n’haja fat üna
rasada da maila. Quai sarà bain biologic avuonda
per Wolfi! Eu til pudess manar ün toc. Eir ün cellist
cun ün’ögliada disturbada stuvess avair gust d’ün
toc rasada da maila.
«Be mumaints – Momente nur» po vegnir retratg
per 19 francs tar la Lia Rumantscha (www.liarumantscha.ch) u tar l’Uniun dals Grischs, Chesin
Manella a Schlarigna.
Mamma Mia
da Fadrina Hofmann Estrada
Per furtüna
Viagiar cun ün uffant es stantus. Impustüt
schi’s viagia sulet. Cur cha Luan es nat vaina
survgni üna charrozza stupenda, uschè ün
jogger cun tuot las schicanas – dal parasulai
fin a la rouda davant movibla. Quist trabikel
es super per vias champestras, per ramplunar
sur ragischs aint il god e per far schlernas illa
naiv.
Mo per viagiar è’l terribelmaing malpratic.
Id es be da s’imaginar la seguainta situaziun:
Üna mammina da 159 cm grondezza less viagiar a Berna cun seis gnoc da desch mais. Il
gnoc paisa var desch kils, la charrozza ün zich
daplü, lura stira ella amo cun sai üna buschuna ed üna tas-cha per far süt. La mammina
nun ha auto. Mez da transport nomer ün es
il bus. Difficultà nomer ün sun ils s-chaluns.
Per furtüna daja schofförs chi sun plü o main
inchantats da güdar a dozar aint charrozza,
kindel e tuot il plunder. S’inclegia cha tuot il
bagagl ha eir amo da sortir üna jada dal bus.
Mez da transport nomer duos es la Viafier
Retica. La «pitschna cotschna» es üna sfida. La
cumbinaziun da portas strettas, s-chaluns ots
e suvent trens d’autocontrolla es ideala. Per
furtüna daja a conviandants chi vegnan plü
o main sforzats da la mammina da dozar aint
ed oura charrozza, kindel e tuot il plunder. Ils
trens a partir da Landquart sun plü amiaivels
cun famiglias giuvnas.
Mo lura vain Turich. Turich cullas super
s-chalas rollantas ingio cha la charrozza nu
passa tras. Dimena: cuorsa cun charrozza, kindel e plunder intuorn ils binaris per tschüffer
s-chars amo il tren per Berna.
Ha, chi chi craja cha uossa saja la chosa glivrada, as sbaglia. Berna ha trams, trams strets
cun s-chaluns, trams chi han prescha e serran
minchatant la porta be davant il nas. Viagiar
cun ün uffant es stantus. Per furtüna nu suna
üna persuna cun sopcha cun roudas.
Fadrina Hofmann Estrada (26) è schurnalista e
mamma. En sia columna rapporta ella da las stentas e da las bellezzas da ses mintgadi cun Luan,
sch’ella n’è betg gist occupada cun las difficultads
dals meds da transport publics.
in tec historia
il Pled dal Mais
da Silvana Menzli
dad Ursin Lutz
Schaner 1959
Fidel Alejandro Castro Ruz e ses revoluzzers
(in da quels ei Che Guevara), conquistan
suenter dus onns cumbat da guerriglia la capitala Havanna e scatschan cun quei il dictatur
Fulgencio Batista egl exil.
Quei ei stau igl act decisiv per la liunga perioda dalla Cuba els mauns da Fidel Castro.
Pia in eveniment che lai batter in tec pli fetg il
cor da mintga pign socialist e che renda aunc
oz ina flotta sviulta als vendiders da t-shirts
cul tgau da Che.
En mintga cass ha nies bien Fidel proclamau
egl onn 1961 il stadi socialistic silla basa dil
marxissem-leninissem. Ils Stadis Uni, che
han remplazzau la pussonza dalla Spagna sur
la Cuba egl onn 1898, eran pauc incantai da
quella midada politica. Il niev sistem ha numnadamein giu sco consequenza l’expropriaziun
da bia firmas e persunas beinstontas americanas. Aschia han ils Americans decidiu in
embargo da commerci enviers la Cuba. Talas
sancziuns economicas valan tochen oz per la
Cuba. Era sche Fidel Castro ha saviu quintar
cun igl agid dils stadis socialistics digl ost entochen la fin da quels els onns entuorn 1989,
morda la situaziun en isolaziun dapi lu aunc
pli fetg vid l’existenza dils Cubans. Aschia ei
era il grond diember dils Cubans egl exil da
declarar. Castro ha denton teniu la dira. E
quei entochen ch’el ei daus da scala giu – el
ver senn dil plaid. Aschia regorda la persuna
da Castro oz strusch pli vid quei revoluzzer
en uniforma. En siu trainer dad adidas e sia
barba grischa fa el plitost la pareta d’in bien
aug Fidel.
E schegie che gest il sistem da scolaziun e
formaziun ni era il provediment da sanadad
vegnan taxai sco exemplarica en Cuba, astgan
ils mieds brutals da repressiun ed ils mazzaments politics sut Castro buca vegnir emblidai. Plinavon dat ei en Cuba negina libertad
da pressa, negina giurisdicziun independenta,
negina libertad d’associaziun.
La persuna da Fidel Castro ei dispiteivla e la
speronza sin in’avertura dil stadi ni schizun
sin ina midada da sistem sut siu frar e niev
president Raul Castro ei gronda!
«Tgi che vul leger en il futur, sto sfegliar en il
passà.» Cun quella persvasiun collia Silvana
Menzli, studenta d’istorgia a Turitg, mintga mais
da l’onn cun in eveniment istoric.
13
Pleds ed il linguatg en general furman ina
part integrala dal mund dad Ursin. Per questa columna zipl’el mintga mais in’ivetta
or dals pleds ch’el inscuntra en ina moda
u l’autra per pudair quintar ina istorgetta
davart quel.
«Schweinada!»
Ei dat bunamein mintga di muments da cletg.
Situaziuns che van ora en bein savessen gest
tuttina ir ora en mal. Aschia hai jeu era giu
cletg ch’il puntissimo da quest meins ei «Gion
da cletg», pia ideals per dedicar mia columna
a quella tematica. Sper il plaid «cletg» ch’ei
oz il pli current, enconuscha il sursilvan ils
sinonims «ventira» e «fortuna». Sco pil solit
sun jeu plitost alla tscherca dad expressiuns
cun pli bia carn entuorn l’ossa, quella gada
zacontas che stattan en connex cun haver
cletg. Dad ina persuna che ha adina cletg pon
ins dir ch’ella seigi naschida silla steila dalla
ventira. Ha enzatgi denton cletg senza dispet haver meritau quel, lu ha el pli bia cletg
che verstan. En situaziuns da grond cletg san
ins haver in cletgun, ina cletgada ni en cass
extraordinaris schizun il tgil lartg. Era en nies
camp han las influenzas tudestgas schau anavos fastitgs. Aschia audan ins meinsvart ord
bucca romontscha expressiuns sco «Quei ei
stau mo schwein!», «Tgei schweinada ch’jeu
hai giu!», «Giu schweinun da buca piarder
il tren oz!» ni lu «In riesaschwein has giu
da survegnir quella plazza!». Nuot auter che
gest ei era ch’il cletg sustegn magari ils meins
intelligents, quei fuss lura il cletg dils tups.
Nauschas buccas pretendan che las femnas
hagien pli bia cletg ch’ils umens. Sch’in um ha
pia cletg en ina situaziun ch’el spitgass buca
dispet quel, ha el tut semplamein cletg femna.
Tgi che astga perencunter retscheiver il cletg
en purziuns enormas ha che vegn dil tetg en
il cletg, ha cletg sco in cavagl ni ha finfatg il
tschep da lenna che fa vadi. Impurtont ei denton buca co il cletg vegn numnaus e cun tgei
expressiuns ch’el vegn descrets, impurtont ei
ch’il cletg vegni insumma.
Ursin Lutz (27) è linguist e lavura sco assistent
scientific tar l’Institut dal Dicziunari Rumantsch
Grischun a Cuira. En ses temp liber spera er el ina
giada u l’autra d’avair cletg.
Las Punts
politicas
Iniziativa d’anti-minarets
Il fanadur 2008 è l’iniziativa dal pievel
«Encunter la construcziun da minarets»
vegnida inoltrada a la Chanzlia federala.
Quest’iniziativa pretenda da scumandar la
construcziun da minarets en Svizra. Ils iniziants vulan agiuntar quest postulat a l’artitgel
72 da la Constituziun federala che surdat a
la Confederaziun ed als Chantuns la responsabladad per garantir la pasch religiusa en
Svizra. Ma questa iniziativa cuntrafetschia
cleramain a la libertad religiusa ed al scumond
da discriminaziun, vegn rinfatschà dals adversaris. Tge pensan noss politichers giuvens?
Iniziativa da minarets
da Roman Liesch
La constituziun federala garantescha la libertad
da religiun e cardientscha. Pinavant stat scretg
ainten la constituziun tgi la Confederaziun ed
igls cantuns on da procurar per mantigneir la
pasch publica tranter las differentas cuminanzas religiousas; chegl è en relict dall’antschatta
dalla Confederaziun, cura tgi gheras e cumbats
per muteivs religious eran actuals an Svizra.
Politichers dalla PPS e dalla UDF (EDU) on
fatg en’iniziativa tgi less scumandar da biagier
minarets.
Igl davos taimp on igls moslems an svizra
pitost fatg furora cun lour protest ancunter
l’instrucziun da sa nudar an scola. Ia crei tgi
la «islamofobia» è betg angal en problem dalla
tema d’en’otra cultura, ma er caschuno dalla
tema digl terrorissem; ia less cleramaintg betg
pretender tgi mintga moslem è en potenzial
«suicide bomber». Ma ia crei tg’igl carstgang
schematisescha gugent e perchegl on blers
moslems da piteir, perchegl tg’igl dat en pêr
pacs extremists...
Ia crei betg tgi minarets sez seian igl problem.
Schi en minaret totga tar ena moschea ni betg,
è tgossa digls moslems da decider. Igl è schon
critic, sch’igl primminister actual dalla Tirtgia
ò titulo igls minarets scu baionettas, cunsont
an en taimp, cura tg’igl islam vign mess schi
ferm an connex cun ghera e terror; ma ia crei
er tgi chegl seia ena exepziun. Tenor me è igl
problem actual dalla Svizra cugl islam betg igl
prievel dad attatgas terroristicas ni schiglio
violenza, ma pitost igl veiver an cuminanza
da dus concepziuns digl mond schi differentas. Aint igl noss pansar occidental è la separaziun da baselgia e stadi evidenta. Ia vei igl
«problem» tg’igl noss mond occidental vign
ad aveir cugl islam pitost lò, tgi an connex cun
tors da quadrels. Igl problem è tenor me betg
igl minaret tg’ins vei dad ordvart, ma pitost
chegl tgi capeta an la moschea.
Igl problem è tg’igls stadis islamics canoschan
nigna separaziun da baseglia e stadi, chegl è
part dalla religiun. Ia crei tgi precis chella collisiun da princepis fundamentals è igl «problem» ved igl islam. Detg simplifitgia èn igls
imams, igls quals dattan anavant la religiun,
ni migler detg lour princepis, an las moscheas.
Ia crei tgi l’integraziun digls imams è la clav
per en futur paschevel. I fiss da vurdar tgi betg
14
imams esters, mabagn quals tgi èn integros an
Svizra ed ancleian e respecteschan igls noss
princepis dattan anavant en «islam light» agls
cartents. Ia va betg grond gost dad en cumbat
da culturas an la nossa tera. Ia pretend betg
tg’igls moslems vignan assimilos e davaintan
tgers e confurms svizzers; er els duessan aveir
la libertad da pudeir veiver lour religiun e
princepis. Ma ena condiziun duessigl dar: Igls
princepis fundamentals digl stadi svizzer duessan neir risguardos.
Tenor chegl tg’ia sa, on igls imams ena funcziun-clav per dar anavant igl cuntign ed igls
princepis dalla religiun agls cartents. E precis
lò ègl da vurdar tgi vign betg do anavant en
islam fundamentalistic, mabagn en islam en
tant «europeiso» tgi vo migler a pro cun la
nossa cultura. Er tar nous è igl mond betg perfetg, ma aint igl noss maletg digl mond dattigl
en fundamaint tgi garantescha a mintga carstgang tscherts dretgs; chels dretgs na pon
betg depender dad x-ena ideologia religiousa, ma ston appartigneir a mintga carstgang.
Igl problem per me èn betg igls minarets ma
pitost igl veiver an cuminanza. E lò en igls
pass necessaris da far bod avonda.
Roman Liesch (22) da Brinzauls è student da las
scienzias politicas a Turitg e vicepresident da la
giuvna partida populara dal Grischun.
E la libertad da religiun?
da Clau Dermont
La Svizra ei dependenta da persunas digl
exteriur che vegnan tier nus a luvrar. Tgi
ch’envida persunas da vegnir a chrampfergnar
per nus, sto era acceptar che quellas restan
fideivlas a lur cultura e lur religiun. Sco quei
che la constituziun federala lubescha a tut las
persunas che vivan e semovan en Svizra.
Tuttina dat ei ina partida che sa buca schar da
sittar cun canuns sin ils muslims, dils quals
mo 4.6 pertschien dils habitonts dalla Svizra
fan part (BFS, 2000). Quella iniziativa ei sco il
péz d’ina lontscha el cumbat encunter representants d’ina religiun ch’ei en Svizra. Ei setschenta la damonda, sch’ins stoppi veramein
far quei: ei vegn tschercau la pusseivladad da
trer ina gruppaziun religiusa alla publicitad,
giavlar sur da quella per la finala haver in
gudogn politic. La provocaziun, la disfamaziun interessescha buca quella partida, ils sentiments dils muslims en Svizra disturban buc ils
protagonists da quella iniziativa buca necessaria e contraproductiva.
La Svizra metta sin la carta da l’integraziun da
jasters e jastras che vegnan en Svizra a luvrar
e habitar. Per in’integraziun drova ei denton
dus mauns: in che tonscha ed in che tschappa.
Ils protagonists dall’iniziativa muossan ch’els
ein gnanc promts da tonscher il maun, els
refuseschan da discuorer cun ils emigrants ed
il pli bugen havessen el, sche quels habitassen
zanua sut tiara, per che gie negin vesi els, cura
ch’els ein buca vid luvrar. Aschia dein nus buc
il sentiment a quels ch’els seigien beinvegni
en Svizra. Anzi, els sentan con pauc engraziament ch’els survegnan per la lavur prestada. Capeivel, sch’in ni l’auter ha il nas plein
dils Svizzers. Fuss el part d’ina cuminonza
ch’acceptass el aschia sco el e sia famiglia ein,
havessen nus ina certa convivonza che fuss
segir pli fritgeivla ch’ina atmosfera tussegada cun arguments populistics e cun disfamaziuns.
In minaret seigi expressiun dalla cunscienzia,
ha il uestg Paul Hinder detg en in’intervesta
cul Tagesanzeiger dils treis da december. El
sez ei uestg ell’Arabia. Sco quei ch’el manegia ein minarets ni expressiun da pussonza ni
simbol da fundamentalissem. Era el taxescha
l’iniziativa sco buca necessaria e contraproductiva, ed en special incumpatibla cun la
libertad da religiuns.
La Svizra fagess meglier da tschentar sin la
carta dil plurilissem. La Svizra consista da
quater regiuns linguisticas, da 26 cantuns, da
varga 2700 vischnauncas, da varga 7’593’500
persunas, varga 25 partidas politicas. Probabel
mintga religiun mundiala ch’ei representada
cun silmeins in fideivel en Svizra. Enstagl da
far in’uiara religiusa fuss ei meglier da seser
vid ina meisa e sesentir sc’ina cuminonza.
Quei dess denton buc el tgau als sacerdots
dil ländler e dil puura-zmorga, da Maurer fin
Schlüer.
Clau Dermont (20) da Rueun studegia politologia a
Berna ed è pledader da medias da la Giuventetgna
socialista dal Grischun.
15
engiavinera 173
Schlia l’engiavinera e trametta la soluziun cun
indicaziun da tia adressa a: Silvana Derungs,
Hauptstrasse 117, 1715 Alterswil; scriva in
sms a 079 274 48 03 u in e-mail a: silvana.
[email protected].
orizontal
1. Animal che nossa redactura Flurina n’ha betg gugent.
2. Lieu en Surselva cun grond territori da skis.
3. “Um nair” che porta fortuna.
4. Dieua dal cletg.
5. Gieu cun bals e cifras.
9
1
8
vertical
6. Flurina Badel ha gugent quest fritg.
7. Chanzun che dat blera energia a Mirco.
8. Animal che porta fortuna: il bau da ...
9. Il pled dal mais.
2
7
6
3
6
3
2
5
1
7
8
2
3
4
5
6
7
8
5
16
4
4
1
mes tracks
dad Astrid Alexandre cun Mirco Manetsch
POBUFIBANOX!.... pobufibatgei????
Quei ei la band sursilvana che ughegia da
purtar in num senza muntada e che viva e
fa rock ed aunc dapli rock, cungiu cun ina
prisa punk. Dapi il 2005 ein els adina puspei
dad anflar sin discs da cumpilaziun, a festivals etc. e quels che han viu els sin tribuna
ein segir stai fascinai dall’energia cuntagiusa e
dil humor da quella band. Oz tradescha Mirco
Manetsch «ses tracks».
Infos sut: www.myspace.com/pobufibanox.
prenum e num: Mirco Manetsch
liug: Mustér / Cuera
vegliadetgna: mmmh, era schon 31 onns
occupaziun: naven da 2009 lavur per radio e
battaporta, tochen ussa lavur per la tvr
musica ei…: massa massa massa aber segir
ina part dalla veta
Scriver per PUNTS?
Avessas ti gust da scriver mintgatant per las PUNTS? Tes texts èn
bainvegnids, che quai saja lura ina
brev da lectur, ina reportascha,
in commentari u in auter artitgel;
che quai saja lura in artitgel per
noss puntissimo dal mais u davart
x-in auter tema, quai è tuttina!
T’annunzia simplamain tar nus!
la megliera canzun per dar energia: sorry,
«analog» da pobufibanox ;-)
Ils puntissimos provisorics da l’onn 2009 èn:
la musica che ha surviviu tut mias midadas da gusts: radiohead, disc «ok computer»
favrerCARNAVAL
ina canzun che jeu havess vuliu scriver:
«moskito song». Ah, gl’entir disc da queens of
the stone age: «songs for the deaf».
marsBELLEZZA
avriglLIQUIDS
matg
SUBCULTURA
quella canzun contel jeu bugen: «analog»
da nus :-)
zercladurLINGUISSIMO
ina canzun che dat sin la gnarva: la gronda
part
avustCONSUM
mia canzun actuala dalla musica da scalin
da miu telefonin: musica ei cheu per tedlar
e buca per telefonins, also quei vul dir: jeu hai
adina sin vibracall. Buah, jeu hai buca bugen
da quellas canzuns!
fanadurENERGIA
settemberTRANSPORT
octobersANADAD
novemberPARAULAS
december
*******
17
container 173
Concurrenza da scriver
Has ti tranter 16 e 20 onns? Scrivas ti gugent
e t’interessas per linguas? Ed has ti gugent
musica e forsa era gia ponderà da scriver
texts per chanzuns? Lura è la concurrenza da
«Linguissimo» il dretg per tai! Igl è ina concurrenza da scriver per glieud giuvna da las
quatter regiuns linguisticas da la Svizra. Per
savair dapli da questa concurrenza leger las
PUNTS nr. 171 dal november 2008 u visitar la
pagina d’internet www.linguissimo.ch. Ma
spert, il termin d’annunzia è gia prest!
In nov poppin rumantsch!
Ils 7 da december 2008 è naschì in nov pop
che vegn – speranza – a crescher si cun las
PUNTS: igl è Bryan Richard, figl da Richard
Lutz ed Anita Simeon-Lutz, anteriura chauredactura da las PUNTS. Nus gratulain cordialmain als geniturs!
Adia e grazia fitg
En la redacziun essan nus uss ina persuna
pli pauc. Sandra Monn da Mustér sa concentrescha uss sin sia carriera en chasa RTR. Nus
engraziain a Sandra per sia lavur tar las PUNTS
e sperain da tuttina pudair leger mintgatant in
artitgel dad ella tar nus e la giavischain tut il
bun per il futur.
snowexchange 09 – minoritads sin pista
Per l’emna dals 26 da schaner enfin l’emprim
da favrer 2009 ha la GiuRu envidà giuvens e
giuvnas da differentas minoritads linguisticas
al snowexchange. Quel ha lieu per la segunda
giada a Vuorz en Surselva. Sin il program stattan ir cun skis / aissa, scarsolar, ir cun patins
etc. Era la cultura rumantscha na dastga betg
vegnir a la curta! Has ti gust d’emprender
d’enconuscher giuventetgna or da l’entira
Europa? Has ti gia adina vulì mussar dad ir
cun skis ad ina bella Ollandaisa u dad ir cun
aissa ad in scharmant Austriac? T’annunzia
sut: [email protected].
In’emna plain sun & fun ta spetga a Vuorz.
Art da «Gleichsinn»
Nov artists giuvens da Trin exponan lur lavurs
en l’anteriur hotel Arena Alva, Via Curtgin
pign 35 a Laax. L’exposiziun dura dals 16
da schaner fin ils 22 da favrer, glindesdi fin
venderdi da las 8.00-12.00 uras e da las 14.00
a las 18.00 uras. Vernissascha è ils 16 da schaner a las 17.00. Dapli sut il program da cultura
sin www.lrsurselva.ch.
Sheherazade
Sin www.sheherazade.ch chattais vus il radio
d’internet ch’emetta cuntegns litterars e surtut
prelecziuns dad auturas ed auturs da la Svizra.
Tranter auter pudais era tadlar ina prelecziun
da Flurina Badel u era la prelecziun bilingua
talian-rumantscha dad Arno Camenisch e
Sebastiano Marvin a chaschun dals Dis da litteratura 2008 a Domat – in bel divertiment!
Engiavinera 170
En l’ediziun dals chalzers avain nus tschertgà
il SCHANUGL en l’engiavinera. Karin Luzio da
Savognin l’ha chattà e gudagnà in bel premi
da las PUNTS. Nus gratulain.
Engiavinera 171
L’ediziun dal november è arrivada curt avant
il SAN NICLÀ e quel han diversas persunas chattà – dentant gudagnà ha be Claudia
Caderas da Berna/Bukarest. Cordiala gratulaziun!
18
las perlas da
la pagina
L’ultimativa seria
Emprima ed ultima part
Suenter il success dad “Ord la Quotidiana”
ed “Il meglier da RTR” uss in pèr perlas or
da l’archiv da fotografias da la “Pagina da
Surmeir”.
Dapli da quai chatt’ins sin www.u-r-s.ch (Na,
quai n’è betg la pagina d’internet dal secretari
da la Lia Rumantscha, mabain la website da
l’Uniun rumantscha da Surmeir).
19
AZB 7130 Glion
1 secunda #118
Dunnas #119
10 onns Punts #120
ok #121
Maschinas #122
Mobilisaziun #123
Jugos #124
felix #125
giuventetgna #126
Silvester #127
underground #128
la mort #129
intim #130
seniors #131
Tualettas #132
tren #133
budget #134
7 putgads mortals #135
dvd #136
superstiziun #137
minoritads #138
statistica #139
conscienza #140
frisuras #141
cureisma #142
siemis #143
malsaun #144
dumondas #145
Trocca 7 #146
vip #147
trettel #148
tamazi #149
Pertge? #150
Integraziun #151
Skis etc. #152
Geniturs #153
Uniuns #154
emprima amur #155
sms #156
Fimar #157
Chatscha #158
Elecziuns #159
cudeschs #160
surprise #161
08/15 #162
Art #163
mars #164
auras sturnas #165
cuschinar#166
sgular #167
bikini #168
Carriera #169
chalzers #170
gieus #171
pagina d’internet #172
IMpressum 173
chauredactura
Silvana Derungs, Hauptstr. 117, 1715 Alterswil
[email protected], 079 274 48 03
redacziun
Flurina Cajochen, Crestas 36A, 7154 Ruschein
[email protected]
Victoria Mosca, via Nouva 1, 7503 Samedan
[email protected]
Catrina Waldegg, Purmaglera 1, 7460 Savognin
[email protected]
collavuratur/as en quest numer
Astrid Alexandre, Silvana Capatt, Saskia Del Zotto,
Clau Dermont, Sara Hermann, Fadrina Hofmann
Estrada, Andrea Könz, Roman Liesch, Ursin Lutz,
Silvana Menzli, Anina Sonder, 3. scola secundara e
reala da Sumvitg.
layout nr. 173
Annatina Nay, Pustget 42D, 7166 Trun
[email protected]
concept frontispizi
Donat Caduff, 7152 Sagogn
[email protected]
illustraziun frontispizi
Silvana Derungs
secretariat
PUNTS, Aita Pult, 7551 Ftan
[email protected], 079 563 27 32
editura
GiuRu, Chascha postala 312, 7002 Cuira
[email protected]
abunament
45 francs per onn, Raiffeisen Surselva,
clearing 81073, conto 41742.23
novs abunents: www.punts.ch
stampa
communicaziun.ch, 7130 Glion
internet
www.punts.ch
www.giuru.ch
#173
avis
Las opiniuns dals auturs e da las auturas en quest
numer na ston betg correspunder a l’opiniun da
la redacziun da PUNTS. PUNTS è commembra da
l’Associaziun da la Pressa svizra dals Giuvens.
carnaval #174
liquids #175
20