Su 28 de abrili in sa literadura sarda
Su patriotu sardu a sos feudatàrios
Frantziscu Niàtziu Mannu
Nàsciu in Otieri in su 1758. Laureau in Tàtari, abogau in Casteddu.
Procurade de moderare,
barones, sa tirannia
chi si no, pro vida mia,
torrades a pees in terra.
No appretedas s'isprone
a su pòveru ronzinu,
si no, in mesu caminu
s'arrempellat apuradu.
Decrarada est giai sa gherra
contra de sa prepotèntzia,
incomintzat sa passèntzia
in su pòpulu a mancare.
Mi’ chi es tantu cansadu
e no nde podet pius,
finalmente a fundu in susu
s'imbastu ndi at a betare.
Mirade chi est pesende
contra de bois su fogu,
mirade chi no est giogu,
chi sa cosa andat de veras.
Su pòpulu chi in profundu
letargu fit sepultadu
finalmente despertadu
s'abizat chi est in cadena.
Mirade chi sas aeras
minetan su temporale,
zente cunsizada male
iscurtade sa boghe mia.
Chi istat sufrende sa pena
de s'indolèntzia antiga:
fèudu, lege inimiga
a bona filosofia.
375 peis
Custa, pòpulos, est s'ora
de estirpare sos abusos,
a terra sos malos usos,
a terra su dispotismu.
Gherra, gherra a s'egoismu
e gherra a sos oppressores,
custos tirannos minores
est pretzisu umiliare.
Orgòsolo
Bois divina giustìssia
remediades a tales cosas,
Bois de sas ispinas rosas
Solu podide bogare.
Sa cristiania
Ma su Chelu at defesu
sos bonos visibilmente,
aterraddu at su potente
e s’ùmile esaltadu.
Deus chi s’est declaradu
pro custa Pàtria nostra,
de onzi insìdia bostra
Isse nos at a salvare.
Crubas 23 e 30
Sos malos usos
Si in impleos subalternos
algunu Sardu avantzat,
in regalos no bastat
su mesu de salàriu.
Mandare fit necessàriu
caddos de casta a Torinu
e bonas càscias de binu,
cannonau e malvasia.
Cruba 37
Meda innantis de sos fèudos
existian sas Biddas
e issas fin pobiddas
de saltis e bidatones.
Sa filosofia
polìtica
(Su cuntratu
sotziali)
Comente a bois, Barones,
sa cosa anzena passat?
Cuddu chi bos l’at donada
no bos la podidat dare
No est cosa presumìbile
chi voluntariamente
apat sa pòvera zente
cèdidu a tale deretu.
Su tìtulu, ergo, est infetu
de s’infeudassione
e sas Biddas rexone
tenen de la impugnare
Crubas 9 e 10
Sas rentas servin solu
pro mantenner cicisbeas,
pro carotzas e livreas,
pro inutiles servicios.
Sa vida
de is nòbilis
Pro alimentare vicios,
pro giogare a sa basseta
e pro poder sa bragheta
fora de domo isfogare.
Pro poder tenner piatos,
bìndighi e vinti, in sa mesa.
Pro chi potat sa Marchesa
sempre andare in portantina.
S’iscarpa istrinta, mischina,
la faghet andare a topu.
Sas pedras punghen tropu
e no podet caminare.
Crubas 20 e 21
Sa vida
de su feudatàriu
Su Segnor Feudatàriu
a sas ùndighi si pesat.
Dae su letu a sa mesa,
dae sa mesa a su giogu.
E pusti, pro desaogu,
andat a cicisbeare.
Crompende a iscurigare
teatru, ballu, allegria
Crubas 25
Cantu diferentemente
su vassallu passat s’ora!
Innanti de s’aurora
giai est bessidu in campagna.
Sa vida
de su pòburu
Bentu e nie in sa muntagna,
in su paris sole ardente.
O poveritu, comente
lu podet aguantare?
Nasquet su sardu sugetu
a milli cumandamentos.
Tributos e pagamentos
chi faghet a su Segnore
in bestiamen e laore.
In dinari e in natura,
e pagat pro sa pastura,
e pagat pro laorare.
Crubas 26 e 10