Memòria justificativa de recerca de les convocatòries BE, PIV, BCC, NANOS i
BP
La memòria justificativa consta de les dues parts que venen a continuació:
1.- Dades bàsiques i resums
2.- Memòria del treball (informe científic)
Tots els camps són obligatoris
1.- Dades bàsiques i resums
Nom de la convocatòria
BP
Llegenda per a les convocatòries:
BCC
Convocatòria de beques per a joves membres de comunitats catalanes a l'exterior (BCC)
BE
Beques per a estades per a la recerca fora de Catalunya (BE)
BP
Convocatòria d'ajuts postdoctorals dins del programa Beatriu de Pinós (BP)
NANOS
Beques de recerca per a la formació en el camp de les nanotecnologies (NANOS)
PIV
Beques de recerca per a professors i investigadors visitants a Catalunya (PIV)
Títol del projecte: ha de sintetitzar la temàtica científica del vostre document.
“Municipi, corts i monarquia. Una anàlisi comparada de les relacions de poder entre els regnes de la Corona d'Aragó”
Dades de l'investigador
Nom
Ester
Cognoms
Martí Sentañes
Correu electrònic
[email protected]
Dades del centre d’origen
Universitat de Lleida
Plaça de Víctor Siurana, 1
25003-LLEIDA
Telf. 973 70 21 02
Fax 973 70 21 41
Número d’expedient
2005BP-A 10073
Paraules clau: cal que esmenteu cinc conceptes que defineixin el contingut de la vostra memòria.
1-Assemblees representatives
2- Ciutats reials
3- Monarquia
4- Síndics municipals a corts
5- Prosopografia
Data de presentació de la justificació
26/06/2008
Resum del projecte: cal adjuntar dos resums del document, l'un en anglès i l'altre en la llengua del document, on
s'esmenti la durada de l'acció
Resum en la llengua del projecte (màxim 300 paraules)
L’objectiu principal d’aquest projecte és profunditzar en el coneixement de les relacions de poder que es teixeixen entre
la Monarquia, les assemblees de Corts i les ciutats de la Corona d’Aragó durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Durant
aquest darrer any, la recerca ha permès elaborar un estudi comparatiu de les dites relacions entre els estats italians i els
territoris peninsulars de l’esmentada Corona, donant un pes rellavant a la documentació urbana dels territoris italians,
escassament estudiada fins al moment. Un altre punt clau d’aquest estudi és l’anàlisi de la figura del síndic enviat a corts,
essent el representant municipal a les dites assemblees el nexe d’unió entre la ciutat, els tres estats i el rei. Des del punt
de vista metodològic la recerca ha prioritzat l’estudi documental i bibliogràfic sobre Sardenya, si bé també s'ha procedit a
un estudi sobre les fonts del Regne de Sicília i de Nàpols. Els resultats d’aquest treball es concentren especialment en la
posició econòmica, prosopografia i estratègies de poder de l’elit que controla el govern municipal de les ciutas reials, així
mateix com en el tipus de relació que aquest grup social estableix amb la monarquia i l’administració reial. Les
conclusions assenyalen que el poder de la monarquia sobre les seves ciutats a Sardenya durant aquest període és major
respecte a altres estats ibèrics de la Corona, en especial Catalunya. D’altra banda, l’elit que controla el govern urbà
presenta un grau d’enobliment també superior, lligat al fet de la recent conquesta de l’illa. Els sistemes electius dins del
municipi són pràcticament idèntics als catalans. Axí mateix, els representants municipals a les corts, la majoria
pertanyents a llinatges que perduraran en el temps, presenten un perfil similar al català, si bé hi ha una major presència
de síndics relacionats amb el món dels negocis.
Resum en anglès(màxim 300 paraules)
The main objective of this project is to expand knowledge on the power relations that were woven between the monarchy,
the court assemblies and the cities of the Crown of Aragon during the reign of Alfonso the Magnanimous. During the last
year, research has permitted the elaboration of a comparative study of these said relationships between the Italian states
and the peninsular territories of the afore mentioned crown, giving relevant weight to the urban documentation of these
Italian territories infrequently studied until now. Another key point of this study is the analysis of the figure of the trustee
sent to court as the municipal representative of the said assemblies, the nexus of the union between the city, the three
states and the king. From a methodological point of view the research has prioritised the documentary and bibliographic
study on Sardinia, but Kingdom of Sicily and Naples too. The results of this work are particularly focused on the economic
position, prosopography and power strategies of the elite who controlled the municipal government of the royal cities, as
well as the type of relation that this social group established with the monarchy and the royal administration. The
conclusions show that the power of the monarchy over their cities in Sardinia during this period was greater compared to
other Iberian states of the Crown, particularly Catalonia. On the other hand, the elite that controlled the urban government
presented a grade of ennobling that was also greater, linked to the recent conquest of the island. The elective systems
within the municipality were practically identical to those of the Catalans. Furthermore, the municipal representatives in
the courts, the majority of whom came from lineages that endured the passing time, showed a profile that was
comparable to that of the Catalans, although there was a greater presence of trustees related to the world of business.
2.- Memòria del treball (informe científic sense limitació de paraules). Pot incloure altres fitxers de
qualsevol mena, no més grans de 10 MB cadascun d’ells.
1- INTRODUCCIÓ:
El projecte “Municipi, corts i monarquia. Una anàlisi comparada de les relacions
de poder entre els regnes de la Corona d'Aragó” ha pofunditzat en el coneixement de les
relacions de poder que es teixeixen entre la Monarquia, les assemblees representatives i
les ciutats de la Corona d’Aragó durant la Baixa Edat Mitjana i en especial durant el
regnat d’Alfons el Magnànim (1416-1458), interessant-se en establir un estudi
comparatiu de les dites relacions entre els estats italians i els territoris peninsulars de
l’esmentada Corona.
No obstant, es ressalta un especial interès per l’estudi de Sardenya, per la posició
estratègica de l’illa i pel seu gran valor per la Corona, que unit a l’existència de diversos
estudis sobre l’elit urbana i les assemblees representatives en aquest territori constitueix
un interessantíssim element d’estudi i d’anàlisi per la comparació amb la realitat dels
territoris ibèrics, i en especial amb Catalunya, que és on es disposa de major
documentació al respecte.
Val a dir que l’elecció d’aquest tema rau en la necessitat de conèixer amb més
profunditat i amb major precisió el funcionament intern de les corts dins de la Corona
d’Aragó, així com les dinàmiques municipals que giren entorn elles. L’interrelació
d’ambdós àmbits, el de la gestió de las ciutats reials i les assemblees representatives,
establint una dinàmica de diàleg entre aquells elements comuns i el divers, entre la
realitat italiana i la peninsular, aporta un major coneixement del funcionament de les
Corts, però sobretot de la vida municipal i de les relacions entre les oligarquies que la
regeixen. Al mateix temps facilita un marc incomparable per a veure la posició de la
monarquia en tot aquest procés, podent analitzar les seves tècniques de control sobre el
braç real en els diversos regnes de la Corona, la seva capacitat d’ingerència en la vida
municipal, la seva llibertat per interferir en les decisions de les corts i en definitiva el
seu marge d’actuació en la gestió dels seus propis regnes, punts que fins el moment no
han estat estudiats de manera conjunta i que contribuixen a proporcionar una imatge
molt més sòlida de la que tenim en l’actualitat del funcionament institucional, tant sobre
les corts com sobre l’àmbit municipal, entre els diversos regnes que componen la
Corona d’Aragó.
L’elecció d’aquest període, el regnat d’Alfons el Magnànim, es deu a l’interès
que desperta des del punt de vista institucional l’arribada d’una nova dinastia a la
Corona d’Aragó, els Trastàmares, ja que és un dels aspectes menys poc estudiats en
general, i més en concret dins de la historiografia sarda, sobre el Regnum Sardiniae et
Corsica. A més, convé remarcar que després del Compromís de Casp, la nova família
règia que ha estat elegida, perdent en conseqüència en un principi el poder de la
legitimitat dinàstica, haurà de lluitar molt fort contra l’elit del país –que al mateix temps
necessita com a suport per dur a terme els seus projectes- per a conservar i intentar
imposar les seves pretensions. Si a tot això li afegim la tendència, cada cop més latent,
de cert autoritarisme en les monarquies europees d’aquest període, tenim ja preparat un
recorrent camp de batalla entre el sobirà i els tres estaments de la terra per a no perdre ni
tros del seu respectiu poder.
En relació amb altres estudis sobre aquesta temàtica, val a dir que malgrat la
gran quantitat de treballs de que es disposa tant sobre corts, com sobre municipi en els
territoris de la Corona d’Aragó, es produeix més aviat l’efecte contrari quan ens
preguntem per la interacció d’aquests dos móns, municipi i corts, és a dir per la
representació municipal a les corts i parlaments, i més en concret per la representació
municipal de les ciutats reials. Aquest àmbit esdevé paradoxalment una temàtica poc
estudiada arreu de la Corona, podent afirmar que la representació municipal a corts,
prenent com a punt de partida la figura del síndic municipal com a representant de les
ciutats i viles reials a les assemblees, és un dels temes menys estudiats encara dins el
món de les institucions representatives del país.
No obstant es disposa per cada regne una sèrie de treballs orientatius. Esdevé un
clàssic el treball de J.L. Palos, “Un sector específico de diputados: los síndicos
municipales y capitulares”, in Les Corts a Catalunya, Barcelona Generalitat de
Catalunya, 1991. En relació al Principat de Catalunya apuntem també les primeres
aportacions que feu respecte la Ciutat de Cervera en el segle XIV M. Turull, entre les
que destaca l’article “Síndicos a cortes. Perfil social, político e institucional de los
representantes ciudadanos a cortes y parlamentos en Cataluña (1333-1393)”, in XVII
CHCA, Barcelona-Lleida, 2000, Vol. III; pp. 899-1011. Finalment destaquem per la
ciutat de Lleida els treballs d’E. Martí, “El Síndic municipal a corts dins la Corona
d’Aragó durant el regnat d’Alfons el Magnànim: el cas de Lleida” in Anuario de
Estudios Medievales, 34/2, CSIC, Barcelona, 2004; pp. 831-873, i Lleida a les Corts.
Els síndics municipals a l’època d’Alfons el Magnànim, Universitat de Lleida, 2006. Per
Aragó és igualment interessant el treball de M.L. Sánchez Aragonés, Cortes, Monarquía
y ciudades en Aragón, durante el reinado de Afonso el Magnánimo (1416-58), Instituto
Fernando el Católico, Zaragoza, 1994. Sobre València destaquen els treballs de M.R.,
Muñoz Pomer, de qui ressaltem especialment els articles “La ciudad de Valencia en las
Cortes: posiciones y resultados (1400-1418)”, in Actes del 53 Congrés de la Comissió
Internacional per a l’estudi de la Història de les Institucions Representatives i
Parlamentàries, Barcelona, 2005, Vol. I; pp. 223-256 i “Las ciudades y las cortes: la
presencia de las oligarquías urbanas en las cortes a Alfonso el Magnánimo”, in XVII
CHCA, Barcelona-Lleida, 2003. Respecte als territoris italians, per Sicília es destaca les
aportacions P. Corrao, en especial “Città et élite urbane nella Sicilia del TreQuattrocento”, in Revista de Historia Medieval, IX, 1998, pp. 171-192. Però on s’ha
produït un major interès per l’estudi de la intercomunicació entre la realitat urbana, les
assemblees parlamentàries i la monarquia ha estat a Sardenya, on destaquem els treballs
A.M. Oliva, O. Schena, “Potere regio ed autonomie cittadine nei parlamenti sardi del
XV secolo”, in Autonomía Municipal en el mundo mediterráneo. Historia y
perspectivas, Fundación Profesor Manuel Broseta y Corts Valencianes, 2002; A.M.
Oliva, “Rahó es que la Magestat vostra sapia”. La Memoria del sindicato di Cagliari
Andrea Sunyer al sovrano”, in Bullettino dell’Instituto Storico Italiano per il Medio
Evo, 2003.; pp. 335-341, a més de les aportacions de M.E. Cadeddu, L. Gallinari, M.G.
Mele, M.G. Meloni, A. M. Oliva, O.Schena, “Elites y representaciones parlamentarias
en la Cerdeña del siglo XV. Metodologías y perspectivas de investigación”, in Actes del
53 Congrés de la Comissió Internacional per a l’estudi de la Història de les Institucions
Representatives i Parlamentàries, Barcelona, 2005, Vol. II; pp. 1431-1436.
Un dels objectius principals d’aquesta recerca, doncs, ha estat l’estudi de
l’oligarquia que composa el govern municipal de les ciutats reials italianes, concentrant
el nostre interès especialment en Sardenya intentant conèixer els mètodes electius dels
consellers i dels oficis municipals en general, el seu grau d’interrelació amb
l’administració reial, així com els seus recursos i activitats econòmiques, sempre en
comparació amb la realitat dels reines de la Corona.
En aquesta línea la recerca també s’ha centrat en realitzar una anàlisi
prosopogràfica de las famílies que regeixen la vida municipal al llarg de la Baixa Edat
Mitjana.
Relacionat amb aquest aspecte val a dir que un dels objectius centrals de l’estudi
és l’anàlisi de la figura del síndic enviat a corts, essent el representant municipal a les
dites assemblees i el nexe d’unió entre la ciutat, els tres estaments i el rei. Ens hem
interessat en conèixer el perfil d’aquests representants, el seu cursus hororum, el
sistema d’elecció, així com qui són els elegits, ressaltant aquells punts en comú, o per
contra, les diferències amb els síndics de les ciutats ibèriques i les dels altres regnes
italians de la Corona d’Aragó.
D’altra banda ens hem interessat en l’estudi de la documentació que les ciutats
reials sardes intercanvien amb la monarquia i altres institucions del país, insistint
especialment en aquells elements documentals que giren entorn de les reunions de corts.
D’especial interès és també conèixer la xarxa de relacions que es teixeixen entre
les diversess ciutats dins del regne, així com, fixar una tipologia de contactes amb
l’exterior, establint un balanç d’aquests i coneixent els motius reals que els impulsen.
Un altre objectiu passa per l’estudi de les relacions de la monarquia amb les
seves ciutats, especialment les sardes, prioritzant la visió que n’ofereix la documentació
municipal de la ciutat sobre el seu sobirà i els seus oficials. Ens interessem igualment
per la percepció del rei sobre els seus aliats municipals en les corts, a la vegada que ens
qüestionem els mecanismes de suport dels uns a l’altre, així com, per contra, els de
lluita, sempre en en relació a allò ja es coneix respecte a les ciutats de la Corona
d’Aragó.
2- PLA DE TREBALL:
2.1.TEORIA:
La recerca duta a terme s’ha basat en una recerca bibliogràfica i documental, en
especial tenint en compte les darreres publicacions fetes en l’àmbit de la representació
de les ciutats reials a corts, el govern municipal, les assemblees representatives i la
monarquia a la Corona d’Aragó.
Val a dir que les ciutats reials del regne de Sardenya han estat el camp d’anàlisi
preferent durant aquest periòde de recerca, perquè és on s’estan dedicant numeroses
recerques en aquesta linea d’estudi, i on gràcies a la gran documentació bibliogràfica de
que es disposa, en particular manera a la biblioteca del Istituto di Storia dell’Europa
Mediterranea, s’ha pogut iniciar l’estudi comparatiu entre les relacions entre ciutats,
parlaments i monarquia a Sardenya i a Catalunya, essent aquesta mateixa temàtica
tractada amb anterioritat respecte a les terres catalanes en diversos treballs, com s’ha
assenyalat anteriorment, que en permeten una comparació acurada. No obstant, també
s’ha iniciat la recerca en diversos arxius napolitans (havent estat feta una recerca sobre
els arxius sicilians l’any anterir), a la vegada que s’ha procedit a revisar la bibliografia
pertinent, per tal d’ampliar aquest camp de comparació dins dels regnes italians de la
Corona Catalano-Aragonesa i continuar igualment l’anàlisi bibliogràfica dels altres
regnes ibèrics de la Corona.
2.2. METODOLOGIA EMPRADA:
La recerca s’ha estructurat en dos apartats, l’anàlisi bibliogràfica i l’estudi
documental de diversos arxius. Partint de la base de que es disposava d’entrada d’un
major coneixement tant de les publicacions com de documentació inèdita dels territoris
ibèrics de la Corona, i en especial de Catalunya, s’han prioritzat la consulta de
publicacions que fan referiment als territoris italians. D’igual manera han estat
consultats diversos arxius d’Estat i Municipals, donant un pes important a aquests, car
ens interessava saber la postura de les ciutats respecte les relacions amb el rei,
l’estament reial i els altres dos estaments presents a les corts.
La bibliografia sobre les ciutats sardes, així com l’anàlisi de les actes dels
parlaments de l’època d’Alfons el Magnàmin e immediatament anteriors i posteriors
han ocupat bona part de la recerca.
Des del punt de vista documental s’han estudiat diverses series documentals de
l’Arxiu Municipal de Cagliari, així com a de l’Archivio di Stato de la mateixa ciutat.
També s’ha prodedit a l’estudi de la documentació de l’Arxiu Municipal de l’Alguer,
l’Archivio Storico comunale de Sassari i l’Archivio di Stato de la mateixa ciutat.
Així mateix, en els darrers mesos, per tal d’ampliar el camp de comparació més
enllà dels territoris sards, s’ha iniciat l’estudi de diveres fonts documentals i
bibliogràfiques que interrelacionen les ciutats reials napolitanes, els parlaments i
l’administració reial, amb la consultació de la documentació pertinent de l’Archivio di
Stato di Napoli i de l’Archivio Storico Comunale de la mateixa ciutat.
2.3. TREBALL DESENVOLUPAT:
2.3.1. L’anàlisi bibliogràfica i documental:
2.3.1.1. Recerca en arxius:
La recerca s’ha desenvolupat preferentment a l’Archivio Storico Comunale i
l’Archivio di Stato de Cagliari, l’Archivio di Stato i l’Archivio Comunale di Sassari,
l’Arxiu Municipal de l’Alguer i l’Archivio di Stato di Napoli, si bé s’han analitzat
altres sèries documentals pertanyents als arxius comunals de les ciutats sardes
d’Iglesias, Bosa i Oristano.
-
Archivio di Stato di Cagliari:
•
Antico Archivio Regio, Carte Reali, B8, 7 bis (1355-1773)
•
Diplomi di cavaglierato e nobilità:
- H1, Busta 14, Regie patenti e privilegi (1435-1770)
•
Luogotenenza Generale (1341-1805):
- K3, Busta 30. Registro della governazione dei Capi di Cagliari e Gallura
(1407-1451)
-
Archivio Storico Comunale di Cagliari:
•
•
Vol XIV, Libro de Cartas Reales (1327-1579)
Vol. XXII, Carte Reali.
-
Archivio di Stato di Sassari:
Consulta de les series del Archivio Storico Comunale di Sassari depositades en
aquest arxiu:
•
•
•
•
•
Sezione carte antiche II.
Sezione carte antiche: Pergamene del “Libro mayor”, cartella 2.
Libro primo dei Privilegi.
Libro secondo dei Privilegi.
Sezione Carte riguardanti il periodo spagnolo (1459-1720): Busta 1, 2, 3.
•
Busta 69.
-
Arxiu Municipal de l’Alguer:
•
•
•
Registre Carte Regie (1355-1715)
Registre Carte non Regie (1364-1610)
Pergamene (1319-1726)
-
Archivio di Stato di Napoli:
•
•
•
Serie Museo. Fonti Aragonesi e carte varie Aragonesi (Buste II, III).
Carte Aragonesi diverse (Buste I-X)
Serie Museo. Inventario di Consistenza
- ARMADIO A: n. 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 14, 16, 17/1, 17/2, 17/3, 17/4,
32, 33, 34, 35, 97.
- ARMADIO B: n. 159 II, 186.
- ARMADIO B STIPO A: n. 1/2
•
Licere Passus (1458-1469).
2.3.1.2. Recerca en biblioteques:
-
Biblioteca Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea
-
Biblioteca del Centro di Studi Sardi di Cagliari
-
Biblioteca dell’Archivio di Stato di Cagliari
-
Biblioteca dell’Archivio di Stato di Sassari
-
Biblioteca de l’Arxiu Municipal de l’Alguer
-
Biblioteca dell’Archivio di Stato di Napoli
2.3.2. FORMACIÓ AL PERSONAL DOCENT:
- Impartició de classes de català i castellà al personal docent i administratiu del
Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea-CNR.
2.3.3. ACTIVITATS FORMATIVES A LES QUE S’HA ASSISTIT:
-
Congrés III Congrés per l’Estudi dels Jueus dins dels territoris de llengua
catalana, Barcelona, octubre de 2007.
-
Seminari: Riflessioni storiografiche sulla Sardegna Seminario di studi, Istituto di
storia dell’Europa Mediterranea, Università di Cagliari, Cagliari, desembre de
2007.
-
IV Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas. Lorca, març de 2008.
2.4. RESULTATS:
Producció científica generada:
2.4.1. ARTICLES:
-
MARTÍ, Esther. Les ciutats reials en els Parlaments sards i en les Corts
catalanes durant el regnat d’Alfons el Magnànim. Insula, 1, Facoltà di Lettere.
Università di Cagliari, 2007, pp. 57-87.
-
MARTÍ, Esther- CHIRRA. Sara, La presència hebrea en la Sardenya catalana:
perspectives d’investigació. IIIè Congrès pour l’Étude des Juifs dans les
territoires de langue catalane. En curs de publicació.
-
MARTÍ, Esther. Parlamenti sardi e Corts catalane nel XV secolo. Similitudini e
differenze. Atti del Convegno 'La Battaglia di Sanluri come scontro fra culture:
quanto simili e quanto diverse?. En curs de publicació.
-
MARTÍ, Esther. La representación municipal en los parlamentos sardos y en las
Cortes catalanas en el siglo XV: un análisis prosopográfico. Actas del IV
Simposio Internacional de Jóvenes Medievalistas. En curs de publicació.
-
MARTÍ, Esther. La
presenza dei villaggi nel
Parlamento sardo di 1355:
Decimo e la sua curatoria. Per una riscoperta della storia locale: la comunità di
Decimomannu nella storia”. En curs de publicació.
2.4. 2. CONFERÈNCIES:
- MARTÍ, Esther, Influssi iberici nelle istituzioni sarde: Gesico e la Trexenta (XIV-XVI
secolo), Com fu acostumat: influssi iberici nella cultura sarda. Giornate Europee del
Patrimonio, Gesico (Italia), 29 de setembre de 2007.
- MARTÍ, Esther, Cagliari Catalano-Aragonese: Storia, Istituzioni, Arte, Cultura,
Seminario del Dipartamento di Scienze Storiche dell'Antichità e del Medioevo,
Università degli Studi di Cagliari, Cagliari, 27 de novembre de 2007.
- MARTÍ, Esther, L'influsso catalano-aragonese nei Parlamenti sardi: Spunti per uno
studio comparativo, Conferenza invitata. Rotary Club Cagliari Est, Cagliari, 18 de març
de 2008.
- MARTÍ, Esther, I Parlamenti catalani: alle assemblee di Pau i Treva alle Corts,
Seminario del Dipartamento di Scienze Storiche dell'Antichità e del Medioevo.
Università degli Studi di Cagliari, Cagliari, 27 de març de 2008.
- MARTÍ, Esther, Spunti su Cagliari Catalano-Aragonese, Due città unite da una
comune matrice culturale catalana: Cagliari e Lleida, Videoconferenza con l’Institut
d’Estudis Ilerdencs (Lleida), Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea, Cagliari, 24
d’abril de 2008.
- MARTÍ, Esther, Cagliari Catalano-Aragonese, Monumenti Aperti, Cagliari, 3-4 de
maig de 2008.
- MARTÍ, Esther, Sardegna Catalano-Aragonese: Villasor, Formazione di docenti.
Monumenti Aperti, Villasor (Italia), 26 de maig de 2008.
2.4.3. PARTICIPACIÓ EN CONGRESSOS:
-
MARTÍ, Esther - CHIRRA, S., La presència hebrea en la Sardenya catalana:
perspectives d’investigació, in III Congrés per l’Estudi dels Jueus dins dels
territoris de llengua catalana, Caixaforum, Barcelona, 2007.
-
MARTÍ, Esther, Municipio, Parlamenti e Monarchia: un’analisi comparativa
delle relazioni di potere fra i Regni della Corona d'Aragona nel XV secolo,
Riflessioni storiografiche sulla Sardegna Seminario di studi, Università di
Cagliari-ISEM-CNR, Cagliari, 2007.
-
MARTÍ, Esther, La representación municipal en los parlamentos sardos y en las
Cortes catalanas en el siglo XV: un análisis prosopográfico, IV Simposio
Internacional de Jóvenes Medievalistas, Lorca, 2008.
2.4. 4. PARTICIPACIó EN TAULES RODONES:
-
Il Regno di Sardegna in età Aragonese, Istituto di Storia dell’Europa
Mediterranea-CNR, Cagliari, 9 maig de 2008.
2.4.5. PARTICIPACIÓ EN PROJECTES I ALTRES ACTIVITATS DE
RECERCA:
-
Membre del projecte de recerca “Trascrizione, traduzione, commenti e
pubblicazione della raccolta manoscrita di gosos conservata presso la Biblioteca
Comunale di Sinnai”, dirigit pel Dr. Giovanni Serreli, ISEM-CNR, amb la
col.laboració de la Universitat de Cagliari.
-
Membre de l’equip de transcripció del projecte “Las siete Estrellas de la mano
de Jesús de Antonio Machoni. I Gesuiti sardi in Sud America”, dirigit pel Dr.
Luciano Gallinari, ISEM-CNR.
-
Col.laboració en la correcció de les transcripcions del català antic de “Il libro del
Repartiment di Sardegna”, dirigit per la Dra. Alessanda Cioppi, ISEM-CNR.
-
Transcipció de l’apartat documental en català del llibre de Sara Chirra, Carte
reale diplomatiche di Giovanni II: Correspondencia, ISEM-CNR, en curs de
publicació.
2.4.6. COORDINACIÓ CIENTÍFICA:
-
MARTÍ, Esther- GALLINARI, Luciano, Due città unite da una comune matrice
culturale catalana: Cagliari e Lleida Videoconferenza con l’Institut d’Estudis
Ilerdencs (Lleida), 24 d’abril de 2008.
-
MARTÍ, Esther- GALLINARI, Luciano, Giornata di Studi: Il Regno di
Sardegna in età Aragonese, Istituto di Storia dell’Europa Mediterranea-CNR,
Cagliari, 9 de maig de 2008.
3- CONCLUSIONS:
Després d’aquest darrer any de recerca s’han extret les següents conclusions:
- El nombre de Corts convocades a Sardenya durant el segle XV, així com la seva
durada, és netament inferior a les convocades en altres regnes de la Corona, fet lligat
especialment al procés de conquesta de l’illa.
- La força de la monarquia respecte al control de les oligarquies urbanes dins del
regne de Sardenya és més accentuada que respecte als altres regnes de la Corona,
especialment durant els primers anys del segle XV.
- El sistema del cerimonial de Corts a Sardenya és idèntic al català, si bé la tradició
parlamentària a l’illa és pràcticament inexistent, fet que afecta a les relacions entre
ciutats i monarquia, que seran durant els primers anys dels segle XV poc riques de
matisos en comparació a la realitat valenciana i catalana o a la siciliana i napolitana.
- A mesura que avança el segle, especialment després del Parlament de 1481, es
comença a constantar una major força i cohesió de les oligarquies sardes en oposició als
designis del monarca, quan era necessari, per preservar els seus propis interessos, de
manera similar a la manera de fer habitual del Braç Reial a les Corts Catalanes.
- Les oligarquies de les principals ciutats reials sardes (Cagliari, Sassari, Alguer,
Bosa i Iglesias) presenten un perfil similar al que trobem en els altres regnes de la
Corona, en especial de les catalanes, d’on prové la major part d’elles, si bé a Sardenya
destaca el gran nombre de famílies relacionades amb el món dels negocis.
- La ciutat de Cagliari, al igual de les altres capitals dels diferents regnes de la
corona, gaudirà d’una posició privilegiada dins dels parlaments, podent enviar-hi més
síndics que la resta de ciutats convocades i essent la ciutat de referència per les altres.
- A Sardenya, de manera similar a com succeix a Catalunya, les diferents ciutats
reials crearan una xarxa d’amistats i també de rivalitats entre elles, especialment
evidents a l’hora d’organitzar-se per fer front a una política de cohesió dins del Braç
reial o per demanar alguna gràcia a la monarquia.
- Els sistema electiu emprat dins de les eleccions del consell de la ciutat i pels
diferents oficis correspòn al mètode basat en la cooptació, a l’igual que succeïa dins del
municipi català. El model canviarà amb l’introducció, no sense problemes, de
l’insaculació, especialment sota el regnat de Ferran II.
- S’observa una idèntica trajectòria respecte el perfil dels representantes municipals
a les assamblees catalanes i sardes: tots dos pertanyen a un exclusiu nucli de ciutadans
que controlen el govern urbà, essent membres de les grans famílies presents dins del
consell municipal.
- En el cas català es reprodueix pràcticament en tots els procuradors municipals
enviats a corts una dualitat entre un síndic expert en lleis i un destacat oligarca,
permetent així enviar a las assembleeas una representació fidedigna dels interessos del
grup dominant.
- Els síndics municipals enviats a les corts i parlaments, sigui en el cas català com en
el sard, i també en el cas napolità i sicilià –si bé per aquests darrers no es disposa de
tanta documentació analitzada com per la resta de casos esmentats- gaudeixen d’una
sòlida trajectòria institucional prèvia. Sovint han format part del Consell ciutadà i de
diversos consells interns de la ciutat, a la vegada que han obtingut càrrecs rellevants
dins de l’admistració municipal.
- En una menor percentual, però significativa, alguns síndics, de manera similar a
com suceïa al Principat de Catalunya, han obtingut un rol dins de l’administració real,
destacant els síndics experts en lleis, que poden ser cridats per la casa reial o en el cas
sar pel virrei per fer-se aconsellar jurídicament.
- D’altra banda aquest serà un instrument del que se valdrà frequentment el monarca
per guanyar-se la simpatia del consell ciutadà d’apartenença del procurador, intentant
facilitar el favor de la ciutat a les corts, teixint una complexa xarxa clintelar que sovint
uneix oligarquies urbanes urbanes, els altres estaments i la casa reial.
- Respecte el mateix període a Cerdeña es detecta una presència substancialment
major de procuradors d’origen mercader, de forma més explícita que a las ciutats
catalanes, si bé es repeteix en menor mesura, però, la presència, sigui als parlaments que
en ambaixades, d’experts en dret que pertànyen a famílies que han adquirit un rol
important dins del municipi.
- En tots els territoris objecte d’estudi s’ha constatat amb relativa freqüència, de
manera rellevant a Catalunya i a Sardenya, que una mateixa família presenta diferents
membres, ja sigui contemporàniament o succesivament, dins de les Corts o Parlaments
o en l’àmbit de les més elevades esferes de la gestió municipal, perpetuant així el poder
familiar en el temps. En algun cas aïllat s’observa fins hi tot la presència de la mateixa
família ocupant una posició rellevant en la representació a corts en diverses ciutats.
- Destaca com una de les estrategies comuns de les oligarquies urbanes de tots els
regnes de la Corona d’Aragó l’adquisició d’un títol nobiliari per tal de posicionar-se
d’una banda millor dins del govern ciutadà, i d’altra banda per augmentar el prestigi
familiar y obtenir la possibilitat de participar en el Braç Militar, essent possible trobar
contemporaneament o amb un interval de temps breu la mateixa família en el Braç reial
i Militar de les assemblees representatives.
- Per aquest període a Catalunya la noblesa s’adquireix normalment emparentantant
amb una família noble gràcies a un matrimoni o comprant el títol directament. A
Sardenya destaca el nombre de ciutadans que reben un o diversos feus com a
recompensa dels favors fets a la monarquia durant el procés de conquesta de l’illa,
obtenent així la possibilitat de participar als Parlaments dins del Braç Militar.
- Si bé es fa present la necessitat d’analitzar diversos arxius eclesiàstics i expandir la
recerca al Regne de Nàpols i de Sicília, la recerca feta apunta si més no sobre el fet que
moltes de les famílies catalanes i sardes que han tingut un paper destacat en la
procuració a corts, presenten a més importants membres dins del clergat, alguns dels
quals formaran part del Braç Eclesiàstic.
- En alguns casos puntuals s’han trobat famílies de ciutadans que en menys de mig
segle aconseguixen tenir representants en diversos braços de les assemblees, o en tots
tres, i fins hi tot alguna família com els Sunyer, aconseguirà tenir membres importants
en diversos governs urbans de les ciutats reials catalanes, sardes i mallorquines, creant
una àmplia xarxa de contactes i de poder.
4- LLISTA DE REFERÈNCIES:
4.1. Arxius:
-
Archivio di Stato di Cagliari
-
Archivio Storico Comunale di Cagliari
-
Archivio di Stato di Sassari
-
Archivio Storico Comunale di Sassari
-
Arxiu Municipal de l’Alguer.
-
Archivio di Stato di Napoli
-
Archivio Storico Comunale di Napoli
4.2. Llistat d’obres consultades sobre les quals s’ha basat la recerca:
Acta Curiarum Regni Sardiniae, Cagliari: Consiglio Regionale di Sardegna, 19861998.
AMADU, Francesco. Gli Acta curiarum Regni Sardiniae e gli Archivi ecclesiastici.
Bollettino bibliografico e rassegna archivistica e di studi storici della Sardegna, 7,
1984.
AMAT DI SAN FLIPPO, Vicenzo. Su alcuni documenti riguardanti i rapporti tra gli
Stamenti e il popolo sardo. Acta Curiarum Regni Sardinae, Istituzioni rappresentative
nella Sardegna Medioevale e Moderna. Atti del Seminario di Studi, Cagliari: Consiglio
Regionale della Sardegna, 1984, p. 227- 238.
AMBROSINI, Gaspare. L’omnipotenza parlamentare e l’illimitatezza della sovranità in
rapporto ai problemi della garanzia dei diritti dei cittadini e della pacifica coesistenza tra
i popoli. Melanges Antonio Marongiu: studies presented to the international
commission for the history of representative and parliamentary, Palermo-Agrigento:
Univesita di Palermo, Istituto di Storia Medievale, 1967, p. 27-48.
ANATRA, Bruno. Contrapunti sui parlamenti sardi. Archivio Sardo del movimento
operaio contadino, 1996, 47-49, p. 137-141.
ANATRA, Bruno. I ceti dirigenti sassaresi nell’età aragonese e spagnola. Gli statuti
sassaresi: economia, società, istituzioni a Sassari nel Medioevo e nell’ Età Moderna.
Atti del Convegno di Studi. Sassari, 1986, p. 365-374.
ANATRA, Bruno. Istituzioni e società in Sardegna e nella Corona d'Aragona (sec. 1417): el arbitrio de su livertad. Cagliari: AM&D, 1997.
ANATRA, Bruno (et altri). Sardegna e Spagna: citta e territorio tra medioevo ed età
moderna, Roma: Carocci, 2001.
ANATRA, Bruno. La Sardegna dall'unificazione aragonese ai Savoia. Torino: UTET
libreria, 1987.
ANATRA, Bruno. Il donativo dei Parlamenti sardi. Istituzioni rappresentative nella
Sardegna medioevale e moderna: Acta Curiarum Regni Sardiniae, Cagliari: Consiglio
regionale della Sardegna, 1986, 1, p. 187-196.
ANATRA, Bruno, PUGGION, G. Fonti ecclesiastiche per lo studio della popolazione:
inventario dei registri parrocchiali di sette diocesi della Sardegna centro-meridionale,
Roma: CISP, 1983.
ANATRA, Bruno, MATTONE, Antonello, TURTAS, R. L'età moderna: dagli
aragonesi alla fine del dominio spagnolo. Storia dei sardi e della Sardegna, Milano:
Jaca book, 3, 1989.
APPULO, Gianpietro. Regalium constitutionum pragmaticarum et capitulorum huius
Regni liber trinus et unus, Messina, 2000.
ARTIZZU, Francesco. Società e istituzioni nella Sardegna medioevale. Cagliari:
Deputazione di Storia Patria per la Sardegna, 1995.
ARMANGUÉ, Joan. Le prime “Ordinanze” di Castello di Cagliari (1347). Testo e
traduzione. Insula. Quaderno di cultura sarda, Cagliari: Gafica del Parteolla,2007, 2, p.
19-80.
BELLOMO, M. Storia di ceti e storia di giuristi: la Sicilia fra Quattrocento e
Cinquecento. Rivista Internazionale di Diritto Comune, 8, 1997, p. 9-20.
BOSCOLO, Alberto. Aspetti della società e dell'economia in Sardegna nel Medioevo,
Cagliari: Edes, 1979.
BOSCOLO, Alberto. Parlamento siciliano e Parlamento sardo (Motivi per una ricerca
comune). Mélanges Antonio Marongiu: studies presented to the international
commission for the history of representative and parliamentary. Palermo-Agrigento:
Univesita di Palermo, Istituto di Storia Medievale, 1967, p. 49-58.
BOSCOLO, Alberto. Il Braccio Reale nei Parlamenti sardi del periodo aragonese.
Medioevo aragonese, 1958, p. 141-47.
BOSCOLO, Alberto. I parlamenti di Alfonso il Magnánimo (1421-1452). Milano, 1953.
BOSCOLO, Alberto. Acta Curiarum. Regni Sardinae. I parlamenti di Alfonso il
Magnánimo, Cagliari: Consiglio Regionale della Sardegna, 3, 1991.
BRESC, Henri. Un monde méditerranéen. Economie et société en Sicile: 1300-1450.
Palermo: Accademia di Scienze, Lettere e Arti, 1986.
BRESC, Henri. La famille dans la société sicilienne médiévale. La famiglia e la vita
quotidiana in Europa dal 400 al 600. Fonti e problemi. Atti del convegno
internazionale, Milano 1-4 dicembre 1983. Roma Ufficio Centrale per i Beni
Archivistici, 1986, p. 187-206.
BROOK, L.L.; CASULA, FRANCESCO CESARE ET ALTRI. Genealogie medioevali
di Sardegna, "Introduzione" e "Serie cronologica dei re o giudici sardi" di Francesco
Cesare Casula, Cagliari: Due D Editrice mediterranea, 1984.
CALISSE, C. Storia del Parlamento in Sicilia dalla fondazione alla caduta della
monarchia, Torino, 1887.
CARAVALE, Marco. La legislazione statutaria dell’Italia Meridionale e della Sicilia.
Gli statuti sassaresi: economia, società, istituzioni a Sassari nel Medioevo e nell’ Età
Moderna. Atti del Convegno di Studi, Sassari, 1986.
CARBONELL, Jordi; MANCONI, Francesco. I catalani in Sardegna, Milano: Silvana
Editoriale, 1984.
CARBONI, Francesco. Elites di potere ed officiali regi e famiglie nelle città reali della
Sardegna nei secoli 15-17. Annali della Facoltà di Scienze della Formazione
dell'Università di Cagliari. Quaderni, Cagliari: 1999. p. 1-75.
CARBONI, Francesco. Procurazione reale, città reali, baroni, Chiesa tra equilibrio e
conflitto nella Sardegna dei secoli 15-17. Annali della Facoltà di Scienze della
Formazione dell'Università di Cagliari, Cagliari: 1996, 19, p. 53-128.
CARRETERO ZAMORA, Juan Manuel. Cortes, monarquia, ciudades: las cortes de
Castilla a comienzos de la epoca moderna (1476-1515), Madrid: Siglo Veintiuno
editores, 1988.
CASTELLACCIO, Angelo. Sassari medioevale, Sassari: Carlo Delfino,1996.
CASTELLACCIO, Angelo. L'amministrazione della giustizia nella Sardegna
aragonese, Sassari: Gallizzi, 1983.
CASULA, Antonella. Il Parlamento Cardona (1543) nei documenti dell’Archivio
Storico del Comune di Oristano. Archivio Storico del Comune di Oristano. Bolletino.
Oristano: Arxiu de Tradicions, Comune di Oristano, 2007, 1, p. 7-60.
CASULA, Francesco Cesare. Profilo storico della Sardegna catalano-aragonese,
Cagliari: Edizioni della Torre, 1982.
CASULA, Francesco Cesare. La Carta de Logu del regnogiudicale di Arborea:
premessa e traduzione, p. 39-132.
CASULA, Francesco Cesare. Dizionario Storico Sardo. Sassari: L’Unione Sarda, 2006,
12 vol.
COCCO ORTU, Marinella Ferai. Fonti documentarie sui Parlamenti e i donativi
conservate nell’Archivio di Stato di Cagliari. Acta Curiarum Regni Sardinae, Istituzioni
rappresentative nella Sardegna Medioevale e Moderna. Atti del Seminario di Studi,
Cagliari: Consiglio Regionale della Sardegna, 1984, p. 247-250.
CORRAO, Pietro. Equilibri sociali e strutture istituzionali nel Regno di Sicilia:
premesse tardomedievali del sistema parlamentare. Archivio Sardo del movimento
operaio contadino, 1996, p. 143-157.
CORRAO, Pietro. Città ed èlites urbane nella Sicilia del Tre-Quattrocento. Oligarquías
políticas y elites económicas en las ciudades bajomedievales (s. XIV-XVI), València,
1998.
CORRAO, Pietro. Fra città e corte. Circolazione dei ceti dirigenti nel regno di Sicilia fra
Trecento e Quatrocento. Istituzioni politiche e giuridiche e strutture del potere politico
ed economico nelle città dell’Europa mediterranea, medievale e moderna.“La Sicilia”,
Messina: Presso l’Accademia, 1992.
CORRAO, Pietro. Governare un regno. Potere, società e istituzioni in Sicilia fra
Trecento e Quatrocento, Napoli: Liguori Editore, 1991.
COSTA, Maria Mercedes; CONDE, Rafael. La documentación sobre los Parlamentos
sardos conservada en el Archivo de la Corona de Aragón. Acta Curiarum Regni
Sardinae, Istituzioni rappresentative nella Sardegna Medioevale e Moderna. Atti del
Seminario di Studi. Cagliari: Consiglio Regionale della Sardegna, 1984, p. 303-305.
DAY, John – ANATRA, Bruno, SCARAFFIA, Lucetta. La Sardegna medioevale e
moderna. Storia d’Italia, Torino: UTET, 1984, 10.
D’ALESSANDRO, Vicenzo. Famiglie medioevali siculo-catalane. Medioevo, Saggi e
rassegne, p. 105-126.
D’ALESSANDRO, Vicenzo. Politica e società nella Sicilia aragonese, Palermo: U.
Manfredi, 1963.
D’ALESSANDRO, Vicenzo. Sulle assemblee parlamentari della Sicilia medievale. I
Parlamenti di Sicilia. Atti del convegno, 1984.
D’ANGIOLINI, P.; PAVONE, C., (Dir.), Guida Generale degli archivi di stato italiani,
Roma, 1981.
D'AGOSTINO, Guido. Parlamenti e assemblee di stati nei territori italiani della Corona
d'Aragona (secoli 13-17): i casi della Sicilia, della Sardegna e di Napoli. XIV CHCA,
Sassari: Carlo Delfino editore, 1995, 3, p. 340-357.
D'AGOSTINO, Guido. Alfonso il Magnanimo e Napoli. La Corona de Aragon y el
Mediterraneo: siglos 15.-16. Zaragoza: Eliseo Serrano, 1997, p. 63-72.
D'AGOSTINO, Guido. Il parlamento Generale del Regno di Napoli nell’ età spagnola,
1984.
D'AGOSTINO, Guido. Parlamento e società nel Regno di Napoli nei seccoli 15-17,
Napoli: 1979.
D'AGOSTINO, Guido. A proposito dei Parlamenti del Regno di Napoli, Archivio Sardo
del movimento operaio contadino, 1996, p. 159-164.
D'AGOSTINO, Guido. Le istituzioni parlamentari nell’ Ancien Règime, 1980.
D'AGOSTINO, Guido. Poteri, istituzioni e società nel mezzogiorno medievale e
moderno, 1996.
D'AGOSTINO, Guido. Per una storia delle istituzioni parlamentari, 1994.
ERA, A. Tre secoli di vita cittadina: 1479-1720 dai documenti dell’Archivio Civico,
Cagliari: Università di Sassari, 1937.
ERA, A. Capitoli inediti per Bosa nell’ anno 1338. Studi Sassaresi, Sassari: 1958,
Fascicolo 3.
ERA, A. Il parlamento sardo del 1481-1485, Milano: Giuffrè, 1955.
ERA, Antonio. Contributi alla storia dei parlamenti sardi. I parlamenti durante il regno
di Ferdinando il cattolico. Studi Sassaresi, Sassari: 1956, 26,1, p. 1-78.
ERA, Antonio. Contributi alla storia dei parlamenti sardi. 2., Riunione straordinaria del
parlamento nel 1495. Studi Sassaresi. Studi Sassaresi, Sassari: 1956, 26,2, p. 18-32.
ERA, Antonio. Le raccolte di Carte specialmente di Re Aragonesi e Spagnoli (12601715) esistenti nell’Archivio del Comune di Alghero, Sassari: Tipografia Giovanni
Gallizzi, 1927.
FERRERO, R. (Coord.), Autonomía Municipal en el mundo mediterráneo: historia y
perspectivas, Valencia: Fundación Profesor Manuel Broseta y Corts Valencianes, 2002.
FLORIS, Francesco. Feudi e Feudatari in Sardegna, Cagliari: Edizioni della Torre,
1996.
FLORIS, Francesco; SERRA, Sergio, Storia della nobiltà in Sardegna: genealogia e
araldica delle famiglie nobili sarde. Cagliari:Edizioni della Torre, 1986.
Fonti Aragonesi, Napoli: Accademia, 1957, I.
FRANCIONI, Federico. Le comunità rurali nei parlamenti sardi nel Seicento. Le carte e
la storia, Bollettino semestrale della Società per gli studi di storia delle istituzioni,
1997, 3, p. 118-129.
GAUDIOSO, M. Genesi e aspetti della “Nobiltà Civica” in Catania nel secolo XV.
Bollettino Storico Catanese, 6, 1941, p. 29-67.
GIUNTA, F. Momenti di vita parlamentare nella Sicilia aragonese. La coesistenza nel
medievo, Bari,1968.
GUÍA MARÍN, Luís. Poder polític i representació. Les Corts valencianes a l’època
foral. Archivio Sardo del movimento operaio contadino, 1996, p. 51-73.
JUAN VIDAL, Josep. Mallorca: un reino sin Cortes. Archivio Sardo del movimento
operaio contadino, 1996, p. 238-251.
KOENIGSBERGER, H.G. Parlamenti e istituzioni rappresentative negli antichi Stati
italiani. Romano R.- Vivanti, C. (coord.), Storia d’Italia, Torino, 1978, p. 577-613.
L’Archivio Storico del Comune di Bosa. Sezione I. Antico Regime. Inventario, Cagliari:
Eidos, 1995.
LIGRESTI, D. Patriziati urbani di Sicilia: Catania nel Quattrocento. Il governo delle
città. Patriziati e politica nella Sicilia moderna, Catania, 1990, p. 17-70.
LIPPI, S., L’Archivio Comunale di Cagliari, Sezione Antica: relazione al sindaco, 1897.
LLUIS, Vicent; SANTONJA, Simó, Les corts Valencianes: 1240-1645, València: Corts
Valencianes, 1997.
MAMELI, P. Miscellanea di studi sardo-catalani, Cagliari: Consiglio Nazionale delle
Ricerche. Istituto sui rapporti italo-iberici. Edizioni Della Torre, 1981.
MANCONI, Francesco (Ed.). Libro delle ordinanze dei consellers della Città di Cagliari
(1346-1603). Raccolta di documenti editi e inediti per la Storia della Sardegna, 5,
Sassari: Fondazione Banco di Sardegna, 2005.
MANCONI, Francesco. Libre Vell. I libri dei privilegi della cità di Alghero, Cagliari:
AM&D, 1997.
MARONGIU, Antonio. La città nelle “corts” e nei parlamenti catalani nel secolo XIV.
AEM, 1, 1964, p. 661-676.
MARONGIU, Antonio. I parlamenti sardi. Studio storico, istituzionale e comparativo,
Milano: Giuffrè, 1979.
MARONGIU, Antonio. Il parlamento in Italia nel Medio Evo e nell’ Età Moderna,
Milano: Giuffrè, 1962, p. 209-231.
MARONGIU, Antonio. I parlamenti di Sardegna nella storia e nell diritto pubblico
comparato, Roma, ARE, 1931.
MARONGIU, Antonio. Le istituzioni rappresentative della Sardegna. Acta Curiarum
Regni Sardinae, Istituzioni rappresentative nella Sardegna Medioevale e Moderna. Atti
del Seminario di Studi, Cagliari, Consiglio Regionale della Sardegna, 1984, pp. 26-55.
MATEU IBARS, Josefina. Los virreyes de Cerdeña: fuentes para su estudio. Padova :
CEDAM, 1964-67, 2 vol.
MATTONE, Antonello. Problemi di Storia del Parlamento sardo. Assemblee si stati e
istituzioni rappresentativi nella storia del pensiero politico moderno. Atti del convegno
internazionale tenuto a Perugia dal 16 al 18 settembre 1982, Rimini: Maggioli, 1983. p.
152-184.
MATTONE, Antonello. Gli statuti sassaresi nel periodo aragonese e spagnolo. Gli
statuti sassaresi: economia, società, istituzioni a Sassari nel Medioevo e nell’ Età
Moderna. Atti del Convegno di Studi, Sassari, 1986, p.409-490.
MATTONE, Antonello; SANNA, Piero, Alghero, la Catalogna, il Mediterraneo: storia
di una città e di una minoranza catalana in Italia (14.- 20. secolo), Sassari: Gallizzi,
1994.
MATTONE, Antonello. I parlamenti. I catalani in Sardegna, Milano: Silvana
Editoriale, 1984, p. 83-91.
MATTONE, Antonello. I privilegi e le istituzioni municipali di Alghero (XIV-XVI
secolo). Alghero, la Catalogna, il Mediteterraneo. Storia di una città e di una
minoranza catalana in Italia (XIV-XX secolo), Sassari: Edizioni Gallizzi, 1994, p. 281310.
MAZZOLENI, Jole. Cancelleria Aragonese di Napoli, Napoli: L’Arte Tipografica,
1951.
MAZZOLENI, Jole. Il “Codice Chigi”, un Registro di Alfonso I d’Aragona Re di
Napoli 1451-1453, Napoli: Neapel 1965.
MELONI, Giuseppe, Acta Curiarum. Regni Sardinae. Il parlamento di Pietro IV d’
Aragona (1355), 2, Cagliari: Consiglio Regionale della Sardegna, 1993.
MINEO, E. Igor. Il problema della rappresentanza politica nei regni meridionali italiani
del tardo medioevo. Rappresentanze e territori. Parlamento friulano e istituzioni
rappresentative territoriali nell’Europa moderna, a cura di L. Casella, Udine: Forum,
2003, p. 313-327.
MINEO, E. Igor. Identità aristocratiche e mutamento istituzionale in Sicilia fra Trecento
e Quattrocento. Élites e potere in Sicilia dal medioevo a oggi, a cura di F. Benigno-E.
Torrisi, Catanzaro, 1995, p. 17-30.
MINEO, E. Igor. Nobiltà di Stato. Famiglie e edentità aristocratiche nel tardo
medioevo. La Sicilia, Roma, 2001.
MONTAGUT, Tomàs de. (Coord.) Història del dret espanyol, Barcelona: Universitat
Oberta de Catalunya, 2006.
MULTINU, Angela. La storiografia riguardante i parlamenti nella Sardegna catalanoaragonese. Medioevo: saggi e rassegne, 1988, 13, p. 102-116.
MUÑOZ POMER, Maria Rosa. Problemas de historia de parlamentarismo: las cortes
valencianas. Archivio Sardo del movimento operaio contadino, 1996, p. 219-235.
MUÑOZ POMER, Maria Rosa. Autonomía ciudadana y poder regio en las cortes
valencianas bajomedievales. Archivio Sardo, 2, Roma: Carocci editore, 2001, p. 81-108.
NARBONA VIZCAÍNO, Rafael. Gobierno politico y luchas sociales: patricios y
malhechores siglos 14. y 15. Saitabi revista de la Facultad de Geografia e Historia de
la Universidad de Valencia,Valencia: Facultad de Geografia e Historia de la
Universidad de Valencia, 1989, 39, p. 81-98.
NONOI, Valentina. Il Regno di Sardegna in epoca aragonese: secolo di studi e di
richerche: 1900-1999, Pisa, 2001.
OLIVA, Anna Maria. “Rahó es que la Magestat vostra sapia”. La Memoria del sindicato
di Cagliari Andrea Sunyer al sovrano. Bullettino dell’Istituto Storico Italiano per il
Medio Evo, 2003, p. 335-341.
OLIVA, Anna Maria., SCHENA, Olivetta. Autonomie cittadine e potere regio negli atti
dei Parlamenti del Regno di Sardegna nel Quattrocento. Archivio Sardo, Roma:
Carocci editore, 2001, p. 69-79.
OLIVA, Anna Maria., SCHENA, Olivetta. Il Regno di Sardegna tra Spagna ed Italia nel
Quattrocento. Cultura e società: alcune riflessioni. Descubrir el Levante por el
Poniente, Istituto sui rapporti italo-iberici del CNR, 2001, p.101-134.
OLIVA, Anna Maria., SCHENA, Olivetta.. Potere regio ed autonomie cittadine nei
parlamenti sardi del XV secolo. Autonomía Municipal en el mundo mediterráneo.
Historia y perspectivas, Fundación Profesor Manuel Broseta y Corts Valencianes,
2002.
OLIVA, Anna Maria, SCHENA, Olivetta. Parlamenti dei viceré Giovanni Dusay e
Ferdinando Girón de Rebolledo: (1495, 1497, 1500, 1504-1511), Cagliari: Consiglio
Regionale della Sardegna, 1998.
OLIVA, Anna Maria, SCHENA, Olivetta. Le città regie del Logudoro attraverso i
capitoli di Corte dei Parlamenti Dusay-Rebolledo. XIV CHCA, Sassari: Carlo Delfino
editore, 1995, p. 197-204.
OLIVEIRA MARQUES, A. H. De (Ed.), Cortes portuguesas: Reinado de D. Alfonso 4,
(1325-1357),Lisboa: Instituto Nacional de Investigaçao Científica, 1982.
OLLA PEPETTO, Gabriella. L’ammisnistrazione regia. I catalani in Sardegna, Milano:
Silvana Editoriale, 1984, p. 47-50.
OLLA PEPETTO, Gabriella. I “boni homines” sassaresi ed il loro infusso sul diritto e
la società della Sardegna medievale e moderna. Gli statuti sassaresi: economia, società,
istituzioni a Sassari nel Medioevo e nell’ Età Moderna. Atti del Convegno di Studi,
Sassari: 1986 , p. 354-364.
OLLA REPETTO, Gabriella. Gli ufficiali regi in Sardegna durante il regno di Alfonso
IV, Cagliari: Fossataro, 1969.
PASCIUTA, B. Placet regie maiestati. Itinerari della normazione nel tardo medioevo
siciliano, Torino: Giappichelli, 2005.
PETRI, G. Strutture del potere ed élites economiche nelle città europee dei secoli 1216, Napoli, 1996.
PINNA, M. Le ordinazioni dei Consiglieri del Castello di Cagliari del seccolo XIV,
Cagliari, Giovanni Lledda, 1927.
PONTIERI, Ernesto. Alfonso il Magnanimo re di Napoli (1435-1458), Napoli: Edizioni
scientifiche italiane, 1975.
PUTZULU, Evandro. Cagliari catalana: strutture e mutamenti sociali, in IX Congresso
di Storia della Corona d'Aragona, Napoli: Società napoletana di storia patria, 1982; p.
313-326.
PUTZULU, Evandro. Carte reali aragonesi e spagnole dell’ Archivio Comunale di
Cagliari: 1358-1719, Padova: Cedam, 1959.
PUTZULU, Evandro. La prima introduzione del municipio di tipo barcellonese in
Sardegna: lo statuto del Castello di Bonaria. Studi Storici e giuridici in onore di Antonio
Era, Padova: Cedam, 1963, p. 321-336.
Quaderni dell’Archivio Storico Municipale di Napoli, Napoli: Stagrane Ed, 2000.
ROMANO, Andrea. Parlamenti Generali del Regno di Sicilia dall’anno 1446 sino al
1748, Monumenta iuridica siciliensia, studio et cura Institutionum et Juris Historiae,
Istituti Messanensis Universitatis, X. 1, Messina, 2002.
ROMANO, Andrea. De curia semel in anno facienda”. L’esperienza parlamentare
siciliana nel contesto europeo: atti del Convegno internazionale di studi, Milano, 2000.
ROMANO, Andrea. “Legum doctores” e cultura giuridica nella Sicilia aragonese:
tendenze, opere, ruoli. Studi Giuridici, 4, Milano,1984.
ROMANO, Andrea. Fra assolutismo regio ed autonomie locali. Note sulle consuetudini
delle città di Sicilia. Cultura ed Istituzioni nella Sicilia medievale e moderna, Soveria
Mannelli, 1992.
RYDER, Allan, El reino de Napoles en la epoca de Alfonso el Magnanimo, Valencia:
Edicions Alfonso el Magnanim, 1987.
SÁNCHEZ ARAGONÉS, Maria Luisa. Las Cortes de la Corona de Aragón durante el
reinado de Juan II (1458-79). Monarquia, ciudades y relaciones entre poder y los
súbditos, Zaragoza: Institución Fernando el Católico, 2004.
SANNA, Celestina. I Parlamenti sardi nell’Archivio Storico Comunale di Iglesias. Acta
Curiarum Regni Sardinae, Istituzioni rappresentative nella Sardegna Medioevale e
Moderna. Atti del Seminario di Studi, Cagliari: Consiglio Regionale della Sardegna,
1984.
SANNA, Piero. I Parlamenti del Regnum Sardinae: problemi storico-istituzionali.
Archivio Sardo del movimento operaio contadino, 1996, p. 30-49.
SCIUTI RUSSI, Vittorio. Le edizioni dei Parlamenti del Regno di Sicilia. Archivio
Sardo del movimento operaio contadino, 1996, fasciculo 47, p. 125.
SEGRETI TILOCCA, Anna. Archivio di stato di Sassari, Sassari: BetaGamma editrice,
2001.
SERRI, Giuseppe. I donativi sardi nel XVI secolo: alleanze e conflitti tra gli ordini.
Problemi di storia della Sardegna spagnola, Cagliari: EDES, 1975, p. 221-224.
SORGIA, Giancarlo - TODDE, Giovanni. Cagliari : sei secoli di amministrazione
cittadina, Lions International, Cagliari, 1981.
SORGIA, Giancarlo. Le città regie. I catalani in Sardegna, Cinisello Balsamo, Silvana
Editoriale, 1984.
SORGIA, Giancarlo. La città di Sassari nei Parlamenti. Gli statuti sassaresi: economia,
società, istituzioni a Sassari nel Medioevo e nell’ Età Moderna. Atti del Convegno di
Studi, Sassari, 1986, p.375-384.
SOTGIU, G. Corts valencianes e Parlamenti sardi nel Medievo e nell’ età moderna:
introduzione. Archivio Sardo del movimento operaio contadino, 1996, p. 21-27.
TANGHERONI, Marco. I Parlamenti sardi e la società della conquista aragonese. Acta
Curiarum Regni Sardiniae, Cagliari: Consiglio Regionale della Sardegna, 1985, 1, p.
243-246.
TASCA, C. Titoli e privilegi dell’Antica città di Bosa, Cagliari-Oristano: La Memoria
Storica-Mythos, 1999.
TAVERA, Baingio, PIRAS, Gianfranco. Libre Gran. I libri dei privilegi della città di
Alghero, Cagliari: AM&D, 1999.
TILOCCA SEGRETI, Anna. Parlamenti sardi: cenni sulle fonti reperibili negli archivi
del nord Sardegna. Acta Curiarum Regni Sardiniae, Cagliari: Consiglio Regionale della
Sardegna, 1985, 1, p. 339-345.
TITONE, Fabrizio. Istituzioni e società urbane in Sicilia, 1392-1409. Società e storia,
Palermo: Franco Angeli, 2004, 105, p. 462-486.
TITONE, Fabrizio. I magistrati cittadini. Gli ufficiali scrutinati in Sicilia da Martino I
ad Alfonso V, Caltanisseta-Roma: Salvatore Sciascia editore, 2008.
TOLA, Pasquale. Codice diplomatico della Sardegna, presentazione di Alberto
Boscolo, Sassari: Delfino editore, 1984-85.
TOLA, Pasquale. Codice degli Statuti della Repubblica di Sassari, Cagliari, 1850.
TOLA, Pasquale. Dizionario biografico degli uomini illustri di Sardegna, Nuoro: Ilisso,
2001.
TOMASI, Walter. Taxació d’oficis de maestrances (Oristano 1587-1621).
Insula.Quaderno di cultura sarda, Cagliari: Grafica del Parteolla, 2007, 1, p. 89-104.
TORRAS I RIBÉ, Josep. El intervencionismo monarquico en los municipios de la
Corona de Aragón (1427-1714). Acta Curiarum Regni Sardinae, Istituzioni
rappresentative nella Sardegna Medioevale e Moderna. Atti del Seminario di Studi,
Consiglio Regionale della Sardegna, Cagliari, 1984, p. 285- 298.
TREPPO, Mario del. Napoli e la Corona d’Aragona: appunti per un bilancio
storiografico. Fonti e cronache italo-iberiche del basso Medioevo. Prospettive di
ricerca, Firenze: Istituto Italiano di Cultura di Barcellona. Sezione di Studi storici,
1984, I, p. 33-50.
TINCHERA, Francesco. Codice aragonese. Lettere Regie, Ordinamenti ed altri
governativi de sovrani aragonesi in Napoli, Napoli: Stablimento Tipografico di
Giuseppe Cataneo, 1868.
TUCCI, R. Di. Il libro verde della città di Cagliari, Cagliari: Sei, 1925.
URBAN, Maria Bonaria. Cagliari fra Tre e Quattrocento, Cagliari: Edizioni dell'Istituto
sui rapporti italo-iberici, 2000.
L’AGAUR inclourà a RECERCAT la memòria justificativa en versió digital. Per aquest motiu, us demanem el
vostre consentiment per introduir a RECERCAT el contingut científic de la vostra justificació de recerca. Si esteu
d’acord amb aquesta proposta, cal que llegiu la llicència Creative Commons i ens envieu el document que us
adjuntem imprès, omplert i signat a:
Programa de documentació científica
Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de Recerca
Via Laietana, 28 2na planta
08003 Barcelona
RECERCAT
La persona sotasignant, , en qualitat de beneficiària de l’ajut de l’Agència de Gestió d’Ajuts Universitaris i de
Recerca (AGAUR), amb núm d’expedient, manifesta el seu consentiment exprés per tal que la justificació
presentada en el marc de l’esmentat ajut sigui introduïda al dipòsit digital RECERCAT del Consorci de
Biblioteques Universitàries de Catalunya, d’acord amb els termes especificats a la llicència Creative Commons
de Reconeixement-No-Comercial-SenseObra Derivada.
Aquesta llicència estableix que es permet copiar, distribuir i comunicar públicament l’obra sempre que se’n citi
l’autor original i la institució que l’empara i no se’n faci cap ús amb finalitats comercials ni obra derivada. Per
obra derivada s’entén aquell document que ha estat editat, traduït, combinat amb materials de tercers, canviat
de format, o modificat de qualsevol altra forma.
Sí, estic d’acord amb el text anterior.
No, no estic d’acord.
Barcelona, 26 de juny de 2008
Signatura
DNI
Aquelles persones o institucions que ho requereixin, amb una adequada argumentació, podran sol·licitar, si
escau, un retràs màxim de dos anys per introduir la memòria justificativa a Recercat.