Pretsch Fr. 1.60 12. annada, numer 227
GA 7007 Cuira Glindesdi, ils 24 da november 2008
La chasa federala
en nov vestgì
Suenter trais onns da lavurs da renovaziun e sanaziun sa preschenta la chasa federala a Berna en in nov vestgì.
Final dal circus da skis
arriva pupè a Lai
2
L’onn 2011 organisescha Lai pupè il final dals megliers skiunzs e las meglras
skiunzas da la cuppa mundiala.
13 LA VOUSCH DA SURMEIR
Redacziun: Via centrala 4, 7130 Ilanz/Glion, tel. 081 920 07 10, fax 081 920 07 15
Tscherniu il campiun
■ (ac) Il campiunadi grischun
da reiver a Mustér ha surdau la
sonda passada ils tetels a Cosima Willi e Martin Felix. Il sport
da reiver para dad esser attractivs
el cantun Grischun. Quei muossa il diember da participonts
ch’ein stai presents la sonda passada el center da sport a Mustér.
Ils organisaturs ein stai surpri da
tonta accoglientscha per quei
campiunadi. In sguard ella gliesta
da rangaziun tradescha ch’il sport
da reiver posseda era dabia adherents en Surselva. En differentas
categorias ein els stai rangai davontier. Il campiunadi grischun
da reiver gauda era ina certa reputaziun ordvart il Grischun e quei
pervia da siu reglament che vala
per ordvart attractivs per revidras
e reviders.
➢ PAGINA 5
Ils sportists grischuns da reiver ein semesirai a Mustér.
Passantà ün
di «d’energia»
■ (anr/mfo) 79 scolaras e scolars
da l’Academia Engiadina Samedan, da l’Institut Otalpin da
Ftan e dal Lyceum Alpinum a
Zuoz s’han inscuntrats in gövgia
cun experts da l’energia. Il proget cul nom: «meet the power»
ha quista vouta gnü lö a Zernez
ingio cha’ls giuvenils han passantà ün di chi ha trattà la dumonda: «Ans va in 20 ons oura
la glüm?»
➢ PAGINA 11
MAD
Svilup ei in’incumbensa da mintgin
Il venderdis ha giu liug a Tavanasa il 3. Forum Surselva
DA HANS HUONDER 7 ANR
■ Il Forum Surselva dad uonn
ei staus sut il tetel «Surselva –
denter trends e tradiziun». Digl
arranschament ei resortiu claramein che la collaboraziun ei necessaria. Mo cun sustegn vicendeivel retuorna la Surselva economicamein sin la via dil success. La suprastonta dalla Regiun Surselva, Silvia Casutt, ha
puntuau ch’il svilup regiunal seigi in’incumbensa d’in e scadin.
Informativas ein las explicaziuns
dils referents stadas. Denter auter ha Reto Gurtner dalla Gruppa Arena Alva criticau las
structuras politicas dalla Surselva. Ina migliur pudessi vegnir
contonschida cun la fusiun dallas vischnauncas. Treis vischnauncas sigl entir intschess dalla
Surselva fussien sufficientas. Peter Rieder ha visau vi sin las
schanzas dalla Surselva.
➢ PAGINA 3
Rodund 200 representants dall’economia e dalla politica han assistiu il venderdis al tierz Forum Surselva
a Tavanasa.
FOTO H. HUONDER
Premis culturals meritads
Surdada dals premis da renconuschientscha e da promoziun
■ (anr/gc) Onn per onn dat la
regenza dal chantun Grischun
premis per considerabel angaschi cultural. Uonn ha il guvern dà a nov in Premi da renconuschientscha ed a tants er
in da promoziun. Ins ha resguarda las pli diversas spartas culturalas sco era represchentants
ord tuttas regiuns da noss chantun triling. La surdada publica
ha mintgamai lieu en la sala dal
cussegl grond a Cuira. A quella
da venderdi passà ha in grond
public assistì.
Il president da la regenza, cuss.
guv. Stefan Engler, ha punctuà en
sia allocuziun da bainvegni la
muntada da la lavur culturala e
renconuschì l’engaschi dètg considerabel dals distinguids e da las
distinguidas. Il parsura da la cumissiun chantunala da cultura,
Carlo Portner, ha salvà ina conci-
sa e zunt bainmotivada e formulada laudatio per mintgin, fertant
che cuss. guv. Claudio Lardi ha
surdà, sco minister da cultura dal
Grischun, ils premis. L’undrientscha è vegnida embellida da producziuns musicalas da giuvens
distinguids. L’entira occurrenza è
sa splegada en ina rama degna e
festiva.
➢ PAGINA 2
La secziun
prosperescha
■ (lq) Il poet e scribent Hendri
Spescha savess festivar oz siu
otgontavel anniversari. Entschiet
a scriver ha quel gia baul ed ei
staus denter auter era redactur
dalla «Talina» e dalla «Vusch dils
Mats». El ha era collavurau culla
«Gasetta Romontscha» ed il
«Tagblatt». Sper la prosa e la lirica ei Hendri Spescha sededicaus
ad ovras dramaticas ed ha era fatg
diversas translaziuns. Hendri
Spescha ha adina getg da sesez
ch’el seigi «in um dil plaid».
➢ PAGINA 7
Hendri Spescha.
MAD
Magistraglia ladina
cuntinua d’esser activa
■ (anr/gns) Aint igl Grischun dattigl nov secziuns digl Club alpin
svizzer, egna è la secziun Piz Platta. Venderde passo ò la secziun digl
Grischun central salvo la sia radunanza. Aint igl frataimp ò la secziun betg manc da 716 commembers. Ferm angascheda è dantant
er stada la colonna d’ageid dalla
secziun. Quatter commembers èn
nias onorifitgias per la commembranza da 50 onns.
■ (anr/map) La Conferenza
Generala Ladina (CGL) s’ha
radunada a Zernez per sia radunanza annuala. La nouva suprastanza suot il presidi da Linard Martinelli da Lavin ha preschantà ün program da lavur
chi’d es gnü sancziunà da maniera positiva da la magistraglia
ladina. El cuntegna il barat da
lavuors chi funcziuna tenor la
devisa dar e tour. Plünavant ha
decis la suprastanza da serrar la
➢ PAGINA 13
Servetsch d’abunents e da
distribuziun: tel. 0844 226 226
10048
9 771424 749004
Il luvrer e la
damonda sociala
Roman Weishaupt, Degen, retschaiva il Premi da cuss. guv. Claudio Lardi.
FOTO G. CAPAUL
Didacta chi’s rechatta aint il
Center Ladin a Zernez e d’iniziar üna spüerta da cuors. Quista dess gnir fatta da magisters
per magisters. L’intervenziun da
las organisaziuns da las scoulas
rumantschas a reguard la tabla
da lecziuns sco eir üna moziun
a reguard ils examens d’admissiun al gimnasi sun gnüdas
sustgnüdas.
➢ PAGINA 9
SURSELVA
GLINDESDI, ILS 24 DA NOVEMBER 2008
3
«Mo tgi che semuenta sa muentar enzatgei»
Il 3. Forum Surselva a Tavanasa ei staus sut il tetel «Surselva denter trends e tradiziun»
■ (anr/hh) Treis referats da persunas
bein cudischidas cun l’economia e las
structuras regiunalas han signau il 3. Forum Surselva. Rodund 200 exponents
dall’economia e dalla politica han saviu
constatar che la tenuta ed igl engaschi
en favur d’in project ein gia ina buna part
dil success. Exempels persuenter ein la
Gruppa Arena Alva e l’aua minerala da
Passugg ch’ei puspei en mauns grischuns. Il Forum Surselva ha fitgau pei. El
ei daventaus ina caschun da sentupada per
impressaris e politichers dalla regiun. Il
meret persuenter ha la Giuvna combra
d’economia Surselva che ha organisau il forum uonn per la tiarza ga en stretga collaboraziun cun la Regiun Surselva. Il president dil comite d’organisaziun Marcellino
Giger da Sedrun ha accentuau las finamiras dil forum per l’avertura da quel ella halla dall’Air Grischa a Tavanasa: «Il scop
principal ei da porscher ina plattafuorma
per impuls e sentupadas. La savida recaltgada cheu duei survir alla lavur quotidiana.» El constatescha che las interpresas ein
exponidas il mument a grondas midadas.
Ellas pertuccan la communicaziun, novas
tecnologias, l’avertura dalla fiera, mo era
las midadas dil clima ed oravontut la crisa
da finanzas. «In recept pil success dat ei buca. Mintgin sto giudicar, respectivamein
cattar sez la via», di Marcellino Giger. La
suprastonta dalla Regiun Surselva, Silvia
purtonza en loghens pigns, mo era els
centers. Quei ei ina schanza per las regiuns. «Ils trends suondan la forza da
cumpra. Sin quei ston tut ils impressaris
reagir. Consequentamein suonda la tradiziun il trend», di Peter Rieder. Per che la
Surselva possi concurrenzar economicamein eis ei necessari da recaltgar forza da
cumpra externa. Cheutras sa vegnir scaffiu novas plazzas da lavur. Quellas genereschan nova entrada.
Tenor Peter Rieder ein las valladas principalas sco la Surselva da gronda muntada per
igl entir cantun Grischun.
FOTO H. HUONDER
Casutt da Falera, ha presentau il niev sviluppader regiunal Urs Giezendanner. Ella
ha appellau als presents da sustener el en
sia lavur. Giezendanner sez ha accentuau
ch’el vegli emprender d’enconuscher
glieud e structuras las proximas jamnas:
«Jeu vi saver nua ch’il calzer smacca.»
Tgei premissas ein necessarias?
«Sch’ei va mal cun las Vals principalas sco
per exempel la Surselva, lu va ei mal cun
Treis vischnauncas
per l’entira Surselva
■ (anr/hh) La secunda part dil 3. Forum
Surselva a Tavanasa ei vegnida dedicada ad ina discussiun al podi. La
quintessenza da quella: La Surselva ha
memia biaras vischnauncas e la birocrazia politica retarda meinsvart buns
projects. La regiun ha il potenzial da
sesviluppar positivamein sin plaun
economic. La discussiun sut la reschia
dil redactur da Radio e Televisiun Rumantscha René Spescha ha priu ina dinamica tut speciala. El focus dalla discussiun ein la fin finala las structuras politicas dalla Surselva vegnidas. Aschia ha Reto Gurtner criticau il grond diember da
vischnauncas e consequentamein era
d’autoritads communalas: «Adina puspei vegnan buns projects retardai entras
las proceduras birocraticas. Quei fa buca
da basegns. En autras tiaras sco per exempel il Canada ein las proceduras bia pli
semplas, leutier vegn purschiu descargaments da taglia.» Per Reto Gurtner fussen duas entochen treis vischnauncas per
la Surselva sufficientas. Differents uffecis, sco per exempel quels da baghegiar,
pudessien vegnir professiunalisai sin
quella via. «En 20 onns vegnin nus probablamein ad haver pli paucas vischnauncas en Surselva. Ch’ei reusseschi da
reducir tuttas sin treis en quei interval ei
probablamein buca realistic», di Silvia
Casutt. Tonaton conceda ella el rom dalla discussiun da podi ch’ei drova ils proxims onns buca mo fusiuns da pintgas
vischnauncas.
Tradiziun ei buc antiquau
Risguardond il tema dil forum – denter
trends e tradiziun – ein las atgnadads dalla Surselva adina puspei vegnidas tematisadas. «Tradiziun vul buca dir antiquau. Tradiziun vul dir purtar vinavon il
fiug e buca la tschendra», di Reto Gurtner. Urs Schmid dallas auas da Passugg
constatescha che la Surselva dispona da
tgaus fetg creativs e d’in grond potenzial
da savida: «Ei croda adina puspei en egl
cun tgei ideas innovativas che Sursilvans
vegnan sin fiera. Probablamein constattan las structuras il mument buca, schi-
glioc stuess ei esser pusseivel da recaltgar
dapli capital ord quella innovaziun.» Hugo Höhn, commember dalla direcziun
dalla Cuminonza svizra per igl agid dallas muntognas, ha dilucidau la tradiziun
ord vesta dils centers: «Era ils marcaus
han tradiziuns. Tradiziuns e trends s’audan claramein ensemen. Quei demuossa
il fatg che la populaziun dils centers crescha, quei ch’ei buc il cass ellas regiuns
periferas.» En connex cun tradiziuns e
trends ei la Porta Alpina danovamein
vegnida sin tapet il venderdis. Per Reto
Gurtner ei la Surselva buca stada unita
avunda, cass cuntrari havess quella visiun stuiu reussir: «Igl ei aunc adina buca memia tard, mo uss ei la situaziun bia
pli difficila.»
Mintga crisa ina schanza
Naturalmein che la crisa da finanzas
actuala ei era stada in tema en quella
discussiun al podi. «Mintga crisa ei era
ina schanza. Ils products sco tals – en
quei cass cheu las immobilias « restan.
Ellas vegnan ad esser egl avegnir in spazi da viver favoreivel», di Reto Gurtner.
Ina eventuala recessiun en Svizra vegn
medemamein a metter sut squetsch la
Surselva. Ultra da quella ha la regiun era
da sbatter cun la demografia negativa.
Per Silvia Casutt ei quei fenomen in
motiv per in’analisa: «Nus vegnin a
stuer examinar daco che la glieud giuvna banduna la Surselva e secasa ella
Bassa.» Per Reto Gurtner stuess il liug
dil plaz da lavur era esser sche zaco pusseivel il liug da dimora: «Persuenter ston
las premissas denton constar. Quei vala
denter auter era per il romontsch. Ins sa
buca sfurzar si quel ad enzatgi, emprender ni plidar romontsch sto esser in plascher ed ina sfida da saver enzatgei dapli ch’ils auters.» Per conclusiun dalla
discussiun al podi ha Hugo Höhn puntuau ch’ei seigi necessari da tschercar il
positiv. Leutier s’audien ils partenaris
per in’idea ni per in project: «Seconcentrar sil falliu, respectivamein sils impediments, ei negina strategia ch’empermetta success.»
igl entir cantun Grischun», di Peter Rieder da Val S. Pieder, anteriur professer alla Scola aulta politecnica Turitg. Davart
la Surselva sto el rapportar en emprema
lingia da fatgs meins legreivels. Depopulaziun ed emigraziun caschunan fastedis.
El sedamonda co tradiziuns e trends pon
s’effectuar cheu: «En ina vallada principala vegnan las tradiziuns tgiradas. Cheu dat
ei aunc glieud che sa e vul far quei.» Perencunter piardan quellas valurs lur im-
Anavos en mauns grischuns
In interessant referat ha Urs Schmid, delegau dil cussegl d’administraziun dallas
auas da Passugg, teniu il venderdis. Sin sia
iniziativa ei l’interpresa oz puspei en possess grischun. Quella finamira ha el saviu
realisar cun agid da plirs investurs dil Grischun suenter che las auas da Passugg eran
stadas plirs onns els mauns dalla gruppa da
Feldschlösschen. La filosofia dall’interpresa ei clara: «Nus havein la megliera aua minerala. Quei communichein nus a nossa
clientella. Marcas ein sco persunalitads ni
amicezias. Ellas pretendan attenziun.»
Cun ina politica da prezi constanta ed ina
spediziun exclusiva e selecziunada vegn la
clientella perschuadida. Els emprems treis
onns da fatschenta eis ei reussiu da recaltgar 210 commerciants da bubrondas sco
clients, il diember da plazs da lavur ei pli
che sedubliaus sin 25. «Qualitad e sur-
vetsch stattan tier nus claramein el center»,
di Urs Schmid.
Midada da process permanenta
Il president dil cussegl d’administraziun e
cau dalla direcziun dalla Gruppa Arena Alva da Flem/Laax/Falera, Reto Gurtner, ha
plidau davart il tema «internaziunalisaziun
– evidenza ni tendenza da moda?». Il success che sia gruppa ha giu ils davos onns semanifestescha buca mo en cefras, mobein
era en premis. Da pliras varts ei l’interpresa vegnida undrada. Per Reto Gurtner ei
quei ina biala renconuschientscha, la lavur
cuntinuescha denton: «Ier era il prezi decisivs. Oz ei quei la qualitad e damaun ei
il dessegn quel che stat el center.» Il potenzial da glieud giuvna ch’appreziescha in
survetsch irreproschabel e cumplet crescha. Quei vegn constatau oz en biaras tiaras, denter auter ell’India: «Quella tiara ha
oz persula tons students sco l’entira
Europa. Els ein ils clients digl avegnir, era
per nus.» Quei che vegn realisau ussa sto
esser cumpatibel per la proxima generaziun. Cun Riders Palace e Rocksresort
muossa l’Arena Alva ch’il success ei pusseivels cun purschidas innovativas. Per Reto
Gurtner ein las innovaziuns in element sin
via al success. L’auter ein il marketing e la
vendita: «Sch’ins vul haver success sto ins
far sez il marketing e la vendita. Surschar
quei ad ina societad ha negin success.»
«Mintgin sto volver si sez las mongias»
En discuors cun Marcellino Giger, president dil Forum Surselva
CUN MARCELLINO GIGER
HA HANS HUONDER / ANR DISCURRIU
■ Per la tiarza ga ha giu liug il venderdis a Tavanasa il Forum Surselva. El ei
vegnius arranschaus sut il tetel «denter tradiziun e trends». L’Agentura da
novitads rumantscha ha discurriu cul
president dil comite d’organisaziun,
Marcellino Giger da Sedrun, vulend
saver dad el tgei effect che quei arranschament ha e schebein ina quarta
ediziun ei previda.
Il tierz forum ei staus sut il tetel
«denter tradiziun e trends». Tgei vulan ils organisaturs exprimer cun
quei tetel e con cuntents essas Vus cun
la participaziun dad uonn?
Marcellino Giger: Nus havein eligiu
quei tema per provocar, tematisar e discussiunar sch’ei dat era per la Surselva
schanzas cun novas tendenzas, per
exempel novas tecnologias ni fusiuns.
Nus lein cheutras denton era saver
sch’ins ei semplamein cuntents cun la
tradiziun. Plinavon dat ei segiramein
era cumbinaziuns da quels aspects. Cun
ina participaziun da varga 200 persunas
essan nus era uonn puspei fetg cuntents.
Il forum ha giu liug ussa per la tiarza
ga. Ils organisaturs vesan el sco fontauna d’impuls. Tgei ei denton sortiu
entochen ussa concretamein dallas
discussiuns a Tavanasa?
Quei ei fetg grev da dir ni da documentar. Denton essan nus perschuadi che
quella plattafuorma porscha alla regiun
ina dalla grondas reits da contacts. Da
quels contacts ein segiramein era naschidas ideas e sinergias che han gidau
enqualin a concretisar in project ni
l’auter.
La Regiun Surselva ha piars ils davos
dus decennis numerus plazs da lavur,
la dependenza dil turissem ei carschida. Tonscha ei cun dar impuls als
participonts ni stuess il forum buc
Marcellino Giger,
president dil comite
d’organisaziun dil
tierz Forum Surselva.
FOTO H. HUONDER
era scaffir ina sort «executiva» ni
cussegl per la concretisaziun dallas
ideas?
La Giuvna combra d’economia dalla
Surselva ensemen cun il post d’economia dalla Regiun Surselva sco organisaturs possedan entras ils commembers
buns contacts e ligioms ell’entira Surselva. Quels contacts duein secapescha
vegnir nezegiai per concretisar ideas.
Dall’autra vart eis ei bia gadas aschia
che mintga singul sto secapescha volver
si sez las mongias e trer il criec. Sin
fundament da quella plattafuorma dat
ei denton in ni l’auter che anfla in simpatisant per sia idea. Sche quei gartegia
havein nus gia contonschiu in tschuat
cun nossa occurrenza.
Ina recessiun stat avon porta ed ella
vegn buc ad untgir la Surselva. Con
dolorusa vegn ella ad esser?
Quei ei fetg grev da dir. Sche nus
consultein denton las prognosas
per l’economia sche vegn ella era a
tuccar la Surselva. Denton sundel
jeu dil meini che nus stuein resplender ina tenuta positiva anoviars e
buca laschar pender il tgau. Ina tenuta negativa fuss segiramein contra
productiva.
Co va ei ussa vinavon cul forum,
vegn ei a dar ina successiun cun ina
quarta ediziun igl onn vegnent?
Suenter la participaziun dils davos onns
cun mintgamai biebein 200 persunas
essan nus dalla Giuvna combra d’economia dalla Surselva perschuadi ch’il
desideri per in tal arranschament ei
avon maun. Era la Regiun Surselva ha
francau quell’occurrenza en siu plan da
lavur, aschia ch’ei vegn a dar in quart
Forum Surselva.